Bitxos i flors

Molt més menudes que les orquídies del Nou Món, però igual de belles i màgiques. N'hi ha al Baix Camp, tot i que estan ben amagades...

Se'ls hauria de caure la cara de vergonya als responsables de la darrera plantada d'arbres al riu Francolí, doncs suposa un exemple de COM NO S'HA DE FER una plantada d'arbres.

Sembla ser que els autors de la "plantada" han optat per deixar "plantats" els arbres, però fora de la terra i sense torreta. Això si, amb un protector de color verd ben visible, que fa de tot menys protegir. Plançons d'arç blanc, albada, llentiscle, tamariu, garric i algun altre arbret (uns 200 plançons) esperen en posició horitzontal un destí força incert:

Si us agraden les plantes, aneu al riu a salvar aquests arbrets d'una mort segura:

Una pobra albada que espera sense saber que l'episodi de pluges ha acabat i que les seves arrels s'eixugaran en un parell de dies:

No puc estar-me de denunciar el pèssim estat de conservació del riu, que segueix sent objecte d'abocaments de residus de tota mena:

Amb aquesta imatge vull fer un homenatge a les 16.000 visites del meu blog, la immensa majoria provinents del cercador d'imatges de Google. Ja ho diuen que val més una imatge que mil paraules, però en aquest cal advertir als lectors que el rave de mar és una de les poques plantes autòctones d'ecosistema dunar que encara es poden trobar a la platja del Miracle.

SALVEM LA PLATJA LLARGA!!!

Vull dedicar aquesta foto a la gent del bloc "Amics Arbres", un espai d'internet on retrobar-se amb la natura a través dels arbres. En la foto que us mostro, ni bitxo ni flor, sinó un majestuós faig que ha conviscut amb els llenyataires i els ramaders càntabres durant segles, i que és un bon exemple de gestió forestal sostenible.

Si perdem les dunes, sorrals i marjals litorals, perdem una part de la nostra flora i fauna, del nostre llegat cultural, i al fi i al cap de la nostra pròpia identitat. El lliri de mar és una de les poques espècies que podem trobar encara en estat natural en algunes de les nostres platges més ben conservades, com la dels Muntanyans de Torredembarra o la del Torn d'Hospitalet.

SALVEM LA PLATJA LLARGA!

A partir de mitjans d'Agost acaba el procés de maduració del fruit de l'avellaner, i resta només esperar a que el vent o la simple gravetat facin sortir l'avellana de l'embolcall on s'ha guarit durant prop de sis mesos...

Algú sap per què s'anomena a aquesta planta apagallums, bufallums o matallums?

Una joià dels prats de secà, sovint inadvertida per als humans malgrat ser objecte de desig per als insectes...

Més lleguminoses silvestres, però compte amb aquesta si us hi asseieu a sobre, que punxa com un dimoni!!!

Les lianes són plantes enfiladisses com el lligabosc, pròpi de l'alzinar mediterrani, que aprofiten les aclarides naturals del bosc per a fer-lo ombrívol i impenetrable...

El lletsó és una "mala herba" molt abundant a vores de camins, herbassars i conreus, i podem trobar-lo florit pràcticament tot l'any

Una altra germana petita de la fabera, força vistosa pels seus colors..

Un parent humil de la nostra faba...

Passem de la truita de colitxos a la truita d'espàrrecs...que com més grossos més pengen...

Els colitxos o petadors són molt fàcils d'identificar i els podeu trobar en herbassars secs. El calze és buit per dins i pot ser un bon entreteniment per als nens que el vulguin "petar".