Bitxos i flors

Exemplar juvenil de serp blanca d'un metre de llargada, anomenada en castellà "serpiente de escalera" pel dibuix característic del seu dors. Un cop adulta, l'escala es converteix en dues fileres longitudinals semblants a una "via de tren".

 Dedicat al meu amic Eduard que, un cop més, no estava en el lloc indicat i en el moment indicat...

Cada dia és més difícil veure aquests cosins germans de les libèl·lules. Tots dos, cavallets del diable i libèlu·lules, veuen com els hàbitats humits d'aigua dolça, necessaris per al desenvolupament de les seves larves, són més escassos i fragmentats.

Això no és degut al denostat canvi climàtic, sinó al "no-canvi polític" vers el medi ambient i la biodiversitat. Cada cop hi ha més quitrà i ciment allà on abans hi havia VIDA.

A aquestes alçades d'hivern els insectes s'amaguen endormiscats o en letàrgia, tot i esperant que el sol torni a escalfar les seves ales a la primavera....

Els "insectes pal", anomenats científicament fàsmids, són uns experts en passar desapercebuts, ja que es confonen fàcilment amb el seu entorn herbaci. El que us mostro camuflat a la foto és un exemplar de Bacillus rossius. És una femella, i es dona el cas que aquest rar grup d'insectes pot reproduir-se sense necessitat de fecundació (partenogènesi). Els exemplars adults poden arribar a medir més de 15 centímetres!!

Les cigales (cigarras o chicharras en castellà) són uns grans desconeguts per a la majoria de la gent. Això es deu a que, malgrat el seu estrident cant, es mimetitzen molt bé entre les branques i troncs dels arbres. Això sí, un cop les localitzes són d'allò més confiat.

Si teniu a prop un bosc o un jardí amb arbres grans podreu sentir el seu inconfusible i ensordidor cre-cre-cre-cre.., i si us hi fixeu bé també la podreu veure (sobretot al mascle que és el que canta)

Aquest podria ser un dels pricipals responsables del modelatge dels nostres alzinars, doncs en devora els brots tendres i perfila el brancam resultant. És sorprenent l'escassa informació que hi ha a internet d'aquest insecte, integrant d'un gènere molt divers de Crisomèlids.

Hi ha un gran nombre d'espècies d'abelles solitàries, que normalment passen inadvertides pel seu petit tamany. De la mateixa forma que les abelles de la mel, el seu paper en la polinització de les plantes és crucial. No viuen en ruscos, sinò en forats que fan en talussos d'argila.

La famosa mosca del vinagre, fàcil de trobar en qualsevol aliment d'origen vegetal quan s'enranceix (quan es fa malbé, vaja)...

És un paràsit habitual dels nostres coloms urbans, sobretot als nius i pollets. No és perillós per a les persones, tot i que no convé tenir-hi contacte, com amb qualsevol altre paràsit que pugui transmetre malalties (puces, polls, paparres, mosquits, tàbans, etc...)

Au, la més domèstica de les mosques, que no heu de confondre mai amb la mosca collonera...

Aquest escarabat negre i vermell pertany a la família dels Crisomèlids, caracteritzats pels seus color llampants i en molts casos lluentor metàl.lica.

Dedicada a l'Edu, tot i que una miqueta retocada amb Photoshop...

Només la trobarem a sobre de les fulles dels arboços (Arbutus unedo), planta de la que es nodreix. És un indicador molt fiable de la bona salut dels boscos d'alzinar mediterrani