Barraca de falsa volta i bassot a l’Estepar

Posted by manelmar on 26 Febrer, 2018 12:15

 Darrerament vaig presentar a l’Ajuntament de Montblanc un inventari de 162 barraques i cabanes de pedra seca per la realització d’un Pla Especial per la protecció d’aquests elements d’arquitectura rural. La feina d’inventariar aquest patrimoni no s’acaba mai i una mostra és la darrera trobada a la partida de l’Estepar d’una barraca de falsa volta i un bassot (enjub) al seu costat.

El que voldria destacar és la localització del bassot, doncs no és un tipus de construcció que abundi al terme de Montblanc, si que és molt comú en altres indrets de la comarca com Solivella o Blancafort.

Els bassots o enjubs són construccions per recollir l’aigua de la pluja que corre per terra. Es tracta d’un forat, excavat a terra i no massa profund, cobert amb una construcció de pedra seca tancada amb falsa volta. El fet de cobrir la petita bassa facilitava la conservació de l’aigua i evitar l’evaporació als mesos de calor.

Aquestes construccions anaven molt lligades (a l’igual que les barraques de pedra seca) amb el cultiu de la vinya, ja que l’aigua del bassot era aprofitada per preparar el sulfat de la vinya, així com per donar de veure a l’animal.

 

La barraca de falsa volta esta envoltada per moltes atzavares i també per un margalló.

 


Arneres al terme municipal de Solivella (I)

Posted by manelmar on 18 Febrer, 2015 11:49

El terme de Solivella és molt ric i divers en construccions rurals i les arneres també hi són presents. És el terme municipal on hi he pogut fer més localitzacions d’aquest tipus d’arquitectura rural.

 

 Una arnera és un espai deixat en un marge per ubicar-hi una arna (rusc, buc, casera ...). Aquest espai calia deixar-ho en el mateix moment de construcció del marge de pedra seca. Per tant, hem de tenir present la previsió que s’havia de tenir en el moment d’aixecar aquestes construccions. També hi comptava l’orientació. Normalment es tractava d’un marge orientat a migdia per aprofitar el màxim les hores de sol.

L’arna utilitzada per col·locar-la a l’arnera podia ser de qualsevol dels tipus existent: arna de tronc, arna de canya o de sarga, arna de suro, arna de fusta o comú. Altres cops l’arna era qualsevol estri possible per a tal fi (una portadora vella, una capsa de llauna...

Els avantatges d’una arna col·locada dins d’una arnera eren bàsicament la protecció sobre les inclemències meteorològiques com ara la pluja i el vent, i el que era més important, la protecció dels atacs dels depredadors ja que només quedava descoberta la cara de l’arna on hi havia les piqueres d’entrada i sortida de les abelles i que era la part que elles podien controlar per defensar-se.

Aquestes construccions les podem trobar amb una sola arnera aïllada o bé un grup d’arneres.

 Partida de les Sarteres (I)

A la partida de les Sarteres del terme de Solivella hi podem localitzar diferents grups d’arneras com ara un conjunt de 8 arneres dividides en dos marges, 6 arneres al marge de dalt i 2 arneres en el marge de sota.

Algunes arneres ( tres d’elles) estan tapades amb una llosa de pedra que encara protegia molt més a l’arna.

Coordenades: 346486; 4591024. Altitud 545 m

 


Barraca amb cisterna. Montblanc

Posted by manelmar on 12 Gener, 2015 12:23

El terme de Montblanc té un gran i valuós patrimoni de barraques de pedra seca (180 barraques inventariades i introduïdes al Wikipedra). Avui us deixo unes imatges d’una barraca singular, ja que té una cisterna al seu interior, fet no massa comú.

La barraca la podem trobar al costat mateix de la pista forestal que puja de Montblanc fins a l’ermita de Sant Joan. A la dreta d’un revolt, tot just després de la cruïlla amb el sender que puja fins a la Pasquala, passant pel Roquer del Penitent.

Si entrem dins de la barraca podrem observar la cisterna al seu interior.

 


Feixes d’antics conreus abandonades

Posted by manelmar on 03 Abril, 2014 11:01

Els vessants de les muntanyes que envolten Montblanc (serres de Miramar, Carbonaria i muntanyes de Prades) estan plens de testimonis d’antics conreus (bàsicament vinya), que els colonitzaren durant el darrer quart del segle XIX, quan el preu del vi era molt elevat i plantar vinya força rentable.Amb l’arribada de la plaga de la fil·loxera (a Montblanc està document que arribà l’any 1893) els ceps es moriren i en aquestes feixes, plantades de vinya, en indrets amb forts pendents i difícil accés, ja no s’hi replantà amb els nous ceps americans. De fet en moltes zones ja no s’hi tornà a plantar mai més cap tipus de conreu.Aquells marges de pedra seca aixecats per abancalar el terreny i obtenir petites feixes de conreu allà es quedaren, tant sols acompanyats per alguna barraca de pedra seca construïda com a aixopluc del pagès.Amb els anys el bosc anar ressorgint i ara, aquelles feixes formen part d’un bosc de pi blanc.Com a exemple d’aquests testimonis serveix fer una caminada per l’inici del camí de les Aigües, fins arribar al Racó de l’Hospital, a l’anomenada Coma de l’Alandó, per damunt de la Serreta de Sant Josep.


Reportatge fotogràfic d’una matinal de pedra seca a Vilaverd

Posted by manelmar on 04 Novembre, 2013 11:03

El dissabte 2 de novembre al matí vaig trobar-me amb l’amic Antoni Pallise, ja feia dies que l’Antoni em comentava que caminant per la zona cremada l’estiu del 2012 al terme de Vilaverd havia trobat diferents construccions de pedra seca.Així dons que ens dirigirem cap el Pla d’en Viver, també anomenat Plans de l’Oliver, molt proper al terme de Montblanc.

La sortida fou realment molt fructífera en qüestió de troballes de construccions de pedra seca, amb diferents barraques, aixoplucs, marges, pujadors de marges ...

Pedra buidada per recollir aigua de la pluja amb uns curiosos forats al seu voltant.

Barraca de pedra seca amb mitja volta. Té un frescal o cocó al seu interior i un petit ràfec damunt la portalada. L'entrada feta amb un arc de mig punt té les pedres molt treballades.Davant de la barraca hi ha un tancat amb parets de pedra seca força curiós.

Restes d'una petita barraca o aixoplic.

Dalt del pla hi ha nombroses costruccions que formaven diferents tancats.

A la vessant que dona cap a Vilaverd varem trobar diferents aixoplus excavats dins de grans roques i amb parets de pedra seca.

Una altra de les barraques localitzades.

Barraca mixta amb volta de pedres i excavada dins la roca. La construcció està feta amb pedres força grans.

Pujadors construïts per poder pujar amb l'animal a les diferents feixes aterrassades.


Pou artesià i sèquia subterrània a la partida de la Carlania de Barberà de la Conca

Posted by manelmar on 18 Juliol, 2013 12:17

 

La maquinària utilitzada actualment en els treballs agrícoles ha destapat una sèquia o mina subterrània en un tros de terra de la partida de la Carlania o Les Eres, al terme de Barberà de la Conca.

El propietari, en Jordi Izquierdo Gomà, m’ha ensenyat el pou artesià que es troba dins d’unes construccions antigament destinades a un corral de bestiar i a un molí d’oli. Des d’aquest pou, l’aigua, procedent d’un veta subterrània, pujava de nivell quan la pluja era forta fins a un punt on era recollida i conduïda per una canalera feta amb teules. La canalera transcorre per una sèquia soterrada fins a la zona de l’Horta Major situada a la Sèquia del Dilluns.

La sèquia subterrània, coberta amb grans lloses de pedra, està excavada en una zona on el sòl és de tapassot. Dins de la sèquia o mina hi ha la conducció de teules feta a mitja alçada.

 


Ampliant l’inventari de construccions rurals

Posted by manelmar on 18 Març, 2013 13:33

Quan realitzes una sortida per indrets dels diferents termes municipals de la comarca i vas trobant noves construccions a afegir a l’inventari és sempre una satisfacció.

Dissabte passat em vaig dedicar a resseguir l’antic camí de Solivella a Sarral i vaig trobar-me amb una cabana de volta, amb la volta enfonsada, i amb una barraca de falsa volta de dimensions considerables.

Restes d'una cabana de volta. Situada a tocar del camí de Solivella a Sarral. Dins del terme de Solivella

Bassot o anjup que es troba al costat de les restes de la cabana de volta

Barraca de falsa volta al terme municipal de Sarral

Interior de la barraca. Es pot apreciar la falsa volta amb una forma elíptca.

Menjadora dins de la barraca de falsa volta


ELS MARGES VELLS

Posted by manelmar on 08 Febrer, 2012 13:54

Aquests dies la Joana, amiga i companya de moltes idees i dèries, m’ha fet arribar un text del llibre: Teatre de la natura. Paisatges i marines. Botànica i zoologia  d'Antoni Rovira i Virgili.  1928. Edicions la Mirada. Impremta Joan Sallent. Sabadell. 182 p.

 

Hem seguit, amb pas molt lent, un camí sinuós, limitat a les seves dues vores per marges vells no gaire alts... Els marges vells! Són l'arqueologia del camp. Són els testimonis de la vellúria dels conreus. Molts marges d'aquests haurien d'ésser declarats monuments nacionals, per tal que tinguessin una protecció eficaç contra les mans impies dels bàrbars destructors. Qui no estima els marges vells, no estima la terra, ni sent la poesia rural, ni comprèn l'esperit del paisatge. El dia que a la terra nostra no hi hagués, per separar les propietats, i per contenir les feixes, i per delimitar els camins i caminets, aquests murs rústics de pedres velles, s'esvaïria un dels millors encisos que té el camp per als nostres ulls. La terra ampla i seguida, es fa monòtona. La corba dels vessants de la muntanya sembla un gep monstruós. Però si dividiu els trossos de la terra llisa i escaloneu els pendents amb la ratlla dels marges de pedra seca, pla i muntanya es tornen més graciosos, més amics, més humans. I aquelles pedres arrenglerades i apilades amb una certa llibertat rítmica, s'adiuen tant amb  la terra i amb les plantes, que tot plegat forma un conjunt harmònic. Les pedres velles, trencades irregularment en llur origen, daurades pel sol, rosegades per la humitat, són un producte de la terra, com les herbes i com els arbres. Les pedres trencades de poc, pel ferre o per l'explosiu, són com bocins de carn esqueixada, nafra viva per tots els costats; llum i vent, sol i serena, pluja i rosada, guareixen, al cap de molts anys, la ferida horrible. El roc que era un fragment, adquireix una personalitat pròpia i distinta, i esdevé una unitat individual en el món de les pedres, com el carreu ben tallat i polit. Per fer cases, tant a ciutat com a vila, tant a vila com a pagès, no hi ha res millor que els daus de pedra formant parets nues, ben nues, sense la ronya crostissera de l'arrebossat amb vil morter. Però per fer murs al camp, no hi ha res com les velles pedres amb pàtina i amb molsa. Una pedra d'aquestes hauria de valer més que una rajola o un maó. No hi ha cap ceramista que amb el fang i el foc pugui fabricar un material per a la construcció de marges comparable a les pedres dels nostres amors. Si no tinguéssim por d'ésser massa subversius, cridaríem en la soledat del camp: “Fora les parets de pedra i calç! Fora les parets de maons! Fora la geometria i el dibuix lineal en els murs dels conreus! Fora els filferros amb punxes! Fora, encara més, aquests coronament de miques de vidre, que la por sòrdida i cruel posa dalt de tot de les parets!” El mur de pedra rústega, primera arquitectura de l'home prehistòric, és encara avui, passats els milenars, el més digne company de la terra. Caldria que els agafessin, als pagesos modernistes i als hisendats filisteus que desfan els marges vells i empastifen amb argamassa les pedres seculars que han vist la naixença, la creixença i la mort de les generacions d'homes i d'arbres. Aquestes pedres mereixen respecte i afecte. Qualsevol test de terrissa antiga té una vitrina als museus. ¿I no val més la pedra envellida que totes les terres cuites? Cap vernís, cap esmalt, cap feina de punxó o de pinzell o de cisell en la ceràmica, no té la noblesa i la glòria del revestiment d'aquestes pedres rònegues dels vells marges, que són fidelíssimes filles de la terra aspra i amorosa que les va crear.

 


Llibre digital: Enginy+Pedres+Teules=Aigua

Posted by manelmar on 02 Gener, 2012 20:13

Us presento un llibre digital sobre la combinació de tres elements i el seu resultat. Espero que us agradi.

 


Les barraques de pedra seca de Montblanc.

Posted by manelmar on 04 Octubre, 2011 19:38

Al terme de Montblanc, encara que no ho sembli, hi ha moltes barraques de pedra seca. Concretament tinc inventariades 172 barraques de diferents tipologies.

Unes de les zones amb més nombre d’aquestes construccions són la partida del Camp Magre i tota la serra Carbonaria, a l’antic terme de Lilla.

La major part de barraques són senzilles i de petites dimensions, i un bon nombre d’elles són barraques de marge (construïdes dins dels marges de pedra seca), res a veure amb altres zones properes on abunden grans barraques.



Manel Martínez

manelmar

Sóc un enamorat de la Conca de Barberà, del seu patrimoni arquitectònic, cultural, rural i natural.

Aquest bloc és una finestra sobre la conca vista amb els meus ulls i la meva càmera fotogràfica.


Recentment

Arxius

Subscripció