Marta Mata, en tenim per anys
Publicat per fxsabate | 30 Jun, 2006Si la influència dels grans noms de la història perdura en el temps, Marta Mata ha estat ja i serà un gran personatge perquè la seva obra es projectarà durant molts anys.
Perquè la Marta era sinònim de rigor científic com a pedagoga i com a sociolingüística: una sola xarxa escolar per evitar la divisió dels catalans per raó de la llengua.
I per tot allò que va fer pels docents. L’Escola de Mestres Rosa Sensat des d’on ens va ensenyar que els nostres alumnes havien d’aprendre a aprendre. Això i l’estima per la professió, la necessitat de la formació permanent als estius, fruir de l’intercanvi i de la innovació educativa, de l’experiència dels companys.
Dues aportacions fonamentals que ens llega i que agrairan milions de persones durant anys. D’aquí el títol d’aquest article. Perquè ha passat per mèrits propis a la història de Catalunya des de fa molt de temps.
Treballadora infatigable, fins i tot ho feia a l’avió. Les seves cròniques “pont aeri” al diari Avui quan era senadora mai no les oblidaré. Com descrivia els colors del paisatge a mesura que les estacions de l’any es succeïen, les percepcions de les coses senzilles o els matisos dels sentiments. Fa pocs dies, a l’UCI, a la porta de la mort, encara demanava paper i llapis.
I Saifores. La casa de colònies oberta de bat a bat, als nens, com centre de debat, com a seu de la fundació Àngels Garriga, el nom de la seva mare. ( http://www.tinet.org/~mmata/ )
Tanta herència i de tanta qualitat quedarà ja per sempre. Catalunya és la contribució d’aquestes persones que ens han deixat la seva empremta, la seva intel·ligència, el seu exemple cívic i moral, els seus valors.
Som allò que copiem. Per això la vaig invitar a la presa de possessió del càrrec de Delegat del Govern a Tarragona el catorze de gener de 2.004. Volia tenir al meu costat a qui ha estat un dels meus referents en molts camps de la vida política, del compromís cívic, de la lluita per la democràcia – veure-la a les manifestacions de febrer del 76 a Barcelona perseguida per la policia va ser impressionant – . Si havia començat a comprometre’m per una escola pública catalana, si això va significar l’antesala de la meva militància sindical i política va ser en bona mesura pel seu exemple.
Marta, modesta com era, em va preguntar per què la invitava i li vaig explicar tot això i aquell dia públicament vaig reivindicar-me com un dels nombrosíssims hereus de la seva trajectòria. Ella que no va tenir fills biològics, n’ha tingut milers de lluitadors cívics i socials.
Marta Mata ha mort en un moment decisiu de la història de Catalunya després de tants anys de treball fecund al seu servei i quan necessitem com mai intel·ligències com la seva per preparar un projecte nou per al nostre país; en el qual tothom s’hi senti partícip i ningú exclòs i, com ella reclamava, tothom tingui les mateixes oportunitats des de petit.
Bon viatge, lluitadora fidel al teu poble. Ves-te’n tranquil·la. Tindrem cura de la teva fundació i farem que els teus ideals pervisquin
