CrÃtiques a la meva pròpia conferència
Publicat per fxsabate | 10 Mar, 2010Ciceró defensava que: «Aquell que presta més la oïda a les lloances és el mateix que és més donat a afalagar-se a si mateix i que més es recrea en la seva persona.»
No només penso el mateix sinó que crec que allò que més m’ensenya i estimula són precisament les crítiques.
Però el pensament dels ciutadans sobre els polítics és més aviat el contrari. Fins i tot de vegades trobes companys del propi partit que creuen que als qui desenvolupem algun càrrec no ens agraden i fins i tot ens molesten les crítiques. Així que, com que sempre he predicat que tothom , però encara més els qui ens dediquem a la política, necessitaríem algú que ens digués que no som déus sinó només mortals, he decidit de publicar les set principals critiques que he rebut de la meva conferencia de l’1 de març a l’antiga Audiència de Tarragona, el video sencer de la qual podreu trobar aquí
1 - Poc propositiva en coses concretes
2 - objectius de futur massa genèrics i filantròpics
3 - una perspectiva general més d’un que ja marxa que no d’un que torna a la càrrega
4 – El títol tenia dos apartats: la unitat i la internacionalització del Camp de Tarragona i, en realitat, pràcticament només vaig desenvolupar el primer com van demostrar després els mitjans de comunicación.
5 – Vaig creuar durant massa estona les mans, cosa que no afavoreix la imatge de confiança i d’apertura o disposició a l’intercanvi
6 – Massa política económica i poca social, entre elles deixar-me el Pla de Barris
7 - Les imatges no estaven prou treballades.
Per últim, tot i aquestes apreciacions que agraeixo molt sincerament, penso que globalment va resultar una conferència positiva i he de donar les gràcies un cop més a les persones que em van ajudar a preparar-la. Vaig deixar clar en començar el meu agraiment i admiració a les meves col.laboradores - per ordre alfabètic del seu cognom - Ivet Batet, Noèlia Sugranyes i Ruth Troyano. Vaig dir que tot allò que trobés de bo l'auditori era degut a la seva admirable tasca i paciència i que els dèficits eren exclusivament meus. Em reitero. Les meves limitacions - estructurals o del moment - van ser les úniques causants dels dèficits que s'esmenten en aquest post - que en bon a mesura comparteixo - i altres que sé i que m'estalvio perquè encara són més durs.
