Una bona reflexió cristiana
Publicat per fxsabate | 11 Gen, 2010El Centre d'Estudis Cristiansime i Justícia acaba de fer pública la seva tradicional reflexió de cap d'any que em sembla molt interessant i que subscric gairebé completament. Em sobra el recurs faciló al Gattopardo. Però és una lluita inútil. La novel.la de Lampedusa ja ha passat a la història per la maleïda frase " canviar-ho tot perquè res no canviï " quan a mi m'agradaria que fos per la recerca de l'eternitat - i en definitiva de la transcendència - de Il Principe di Salina.
En fi, els deu punts del manifest són aquests:
1. Com hi ha un sou legal mínim per als treballadors, arribarem a legalitzar un sou màxim per als directius, alts funcionaris i responsables de l’economia financera?
2. Serà possible una legislació mundial sobre els drets i deures del món productiu, econòmic i financer, de manera que hi hagi uns mínims d’obligat compliment que facin minvar les diferències i la competència fonamentada en els baixos costos socials?
3. S’articularà una nova estructura organitzativa a les Nacions Unides perquè esdevingui un àmbit realment democràtic i no sotmès al dret, legal però injust, de veto per part de les potències que van guanyar la Segona Guerra Mundial (1939-1945)?
4. S’aniran destruint els proteccionismes per part dels grans estats que impossibiliten als països del Tercer Món vendre en igualtat d’oportunitats les seves produccions, en especial les agrícoles?
5. Es legislarà en contra de tota mena de contractes blindats que acaben derivant en pràctiques d’explotació, contràries a l’equitat, la transparència i la competència legal?
6. Es treballarà en contra de la permanència i continuïtat dels paradisos fiscals, on tota mena de diner negre i fraudulent troba refugi i protecció, a costa de la transparència i la legalitat, que són vehicles insubstituïbles del bé comú?
7. Les inversions per a la salut i la superació de les malalties del Tercer i Quart Món, i les inversions per a garantir aquells mínims d’alimentació i d’aigua per a tota la humanitat, seran semblants a les que avui es destinen a les despeses militars o les que s’han fet per a assegurar la continuïtat de molts grans bancs i entitats financeres?
8. La igualtat real en responsabilitats, tasques i sous entre els homes i les dones, anirà guanyant terreny tant en les lleis com en la pràctica i les mentalitats?
9. Si realment es vol combatre i castigar els règims dictatorials que conculquen els drets humans, s’aplicarà aquesta política a tots els països o només a aquells que ni tenen petroli, ni poden deixar de comprar productes nostres o fer-nos xantatge amb problemes de pesca o migracions? Ens posarem forts només davant dels més pobres dels dictadors?
10. Els «responsables de la terra», continuaran sent tan irresponsables davant de la greu malaltia del nostre planeta?
En altres paraules, pensem que la sortida de la crisi ha de potenciar unes transformacions a fons de les estructures mateixes del sistema actual: una reforma democràtica de les Nacions Unides, increment de lleis amb caràcter global, responsabilitat mundial sobre els temes del canvi climàtic, prioritat de la salut, prohibició dels paradisos fiscals, determinació de sous màxims, reformes tributàries a escala estatal i global a favor dels sectors més pobres, lluita contra les desigualtats de gènere, xarxa mundial conjunta contra la corrupció...
Que el 2010, amb esforç i constància col·lectius, esdevingui l’any del canvi real de sentit vers una humanitat més justa i fraternal.
