Excel.lent article del professor Oliveras sobre el Camp de Tarragona
Publicat per fxsabate | 11 Gen, 2010El Camp de Tarragona
(en record de Pere Anguera)
Davant la lectura a la premsa que el govern de l'Ajuntament de Tarragona intentaria eliminar en el possible el topònim Camp de Tarragona, he cregut convenient redactar aquesta breu opinió per donar testimoni de les raons històriques, geogràfiques i populars d'aquest, el qual designa una realitat que per esborrar-la haurien de fer desaparèixer tota la plana de Tarragona.
L'àmbit o territori que designem per Camp de Tarragona estricte, el format per les actuals comarques del Baix i Alt Camp i el Tarragonès, tingué el seu origen en el propi municipi romà de Tarraco, el qual estaria format per la ciutat (civitas) i la plana (campus) rodejat per les muntanyes que tots coneixem. D'aquest Campus Tarraconensis, en derivarà el Camp de Tarragona, i per economia de paraules el Camp, sense que els habitants del país el confonguessin amb altres possibles camps, com podien ser els d'Urgell, o els de Morvedre i del Túria, i molt menys encara els de Criptana o Calatrava.
Quan Berenguer III concedí la ciutat de Tarragona al bisbe Oleguer, li atorgà també el domini del seu camp (tota la plana), com pot comprovar-se a l'acta de delimitació, amb la qual cosa aquest territori tenia la capital a la ciutat de Tarragona, on hi havia el poder feudal. Va ser cap a finals del segle XIII i començaments del XIV quan els pobles de la plana que anaven tenint alguns problemes amb la mitra i el veguer, s'organitzaren en una associació que es digué de la Comuna dels pobles del Camp, entenent clarament que aquest camp era el de la ciutat de Tarragona. Aquesta associació que era una espècie de mancomunitat de municipis, reconeguda pel rei, va emprendre diferents obres públiques, va recaptar contribucions i va intervenir en nombrosos conflictes.
Igualment el rei Pere III creà la procuradoria reial de la ciutat i Camp de Tarragona, amb funcions judicials i de manteniment de l'ordre, amb la qual cosa, tant per a aquesta institució com per l'anterior, el Camp de Tarragona esdevindria un àmbit polític i administratiu. És més, als segles XVII i XVIII l'àrea del Camp de Tarragona, com a comarca geogràfica es confondria amb el mateix àmbit de la vegueria de Tarragona i del mateix arquebisbat. I igualment aquest àmbit figurà amb lletres remarcades i amb el nom de 'Lo Camp de Tarragona' en els atlas europeus més importants, fet que continuarà en nombroses produccions cartogràfiques dels segles XIX i XX.
Des del 1995, per decret de la Generalitat, el Camp de Tarragona és un àmbit de planificació, amb la incorporació de les tres comarques veïnes a les tres originals; el seu nom també ha aparegut en diferents plans aprovats com el que regula l'àrea de conflicte entre la gran indústria i el turisme, i hi ha també una autoritat del transport que porta en el seu nom aquest topònim, sense que s'hi vagin posar objeccions.
L'eminent historiador i exalcalde Josep M. Recasens comença el seu llibre La ciutat de Tarragona, amb un subcapítol titulat el Camp de Tarragona i l'actual alcalde fa menys d'un mes signava un escrit on deia: «Ara, més que mai, és imprescindible compartir, des de tots els àmbits de la societat, una visió conjunta del Camp per tal d'exportar una imatge poderosa i sense escletxes que desperti l'interès dels grans inversors. Aquest, al final, ha de ser l'objectiu comú.»
Voler-lo eradicar serà cosa de titans o de bojos, perquè el topònim és popular. Quan es diu el Camp sabem que és el de Tarragona, i suposo que la Selva del Camp, Mont-roig del Camp i altres pobles saben que el seu Camp és el de Tarragona i no crec que tinguin ganes de canviar de topònim.
Josep Olievras Samitier
Diari de Tarragona diumenge 10 de gener de 2010
