Llei històrica de Salut Pública de Catalunya
Publicat per fxsabate | 14 Oct, 2009Avui, 14 d’octubre del 2009, el Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat dels grups el projecte de llei de Salut Pública de Catalunya. Sabem per experiència el que suposa aprovar una llei per unanimitat així que felicitem la consellera Geli i el seu equip així com a la diputada vallenca Núria Segú ponent en nom del grup del PSC de la llei que ha tingut un paper decisiu en assolir el més ampli consens.
Després de la llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya, l’aprovació de la llei de Salut Pública de Catalunya és la consolidació del model sanitari català.
La salut pública és un component essencial del sistema de salut que estava esperant la seva reforma des de la situació predemocràtica. A la dècada dels 80 i 90 el nostre sistema sanitari va experimentar importants reformes, però en aquest procés va quedar absent la salut pública. Ara és l’hora de completar els deures.
La Llei reconeix la importància de l’acció interdepartamental i intersectorial per a promoure i protegir la salut i prevenir la malaltia i permetrà treballar contra les desigualtats en salut per raó de gènere, classe social i grup ètnic.
Es crea l’Agència de Salut Pública de Catalunya, com a òrgan executiu, governat conjuntament per la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments.
Calia doncs aquesta llei, que és de salut, molt més que de sanitat.
Ø Una llei en positiu, que contribuirà a enfortir els recursos físics, mentals i socials, individuals i col·lectius per potenciar la salut, i alhora reduir els riscos per la salut, tant ambientals i socials, com d’estils de vida.
Ø Innovadora, que incorpora les visions més modernes de l’abordatge de la salut, com ja reflecteix la UE en el Tractat d’Amsterdam, que reclama el compromís intersectorial des del conjunt de les polítiques públiques, i no només l’acció del sistema sanitari–Pla Interdepartamental de SP.
Ø Integradora, que enforteix el lideratge i l’autoritat de la salut pública –a través de la creació de la figura del Secretari de Salut Pública.
Ø Que desplega drets i deures dels ciutadans i de la comunitat envers la seva salut, fent tangibles les prestacions de SP, tant de promoció i de prevenció, com de protecció i de vigilància de la salut.
Aquestes actuacions, a més de revertir en una millora de la salut individual i col·lectiva de la població i en la millora de la qualitat de vida, també suposen un estalvi considerable a llarg termini, doncs, diversos estudis internacionals demostren que cada euro invertit en accions de salut pública és 50 vegades més productiu en termes de salut que l’assistència sanitària a la malaltia, revertint en un major creixement econòmic i, per tant, en l’enfortiment de la sostenibilitat financera del sistemes de salut i benestar.
La llei permetrà treballar de forma eficient contra les desigualtats que es produeixin en matèria de salut per raó de gènere, classe social i grup ètnic. La llei permetrà donar respostes a aquestes situacions de desnivell, especialment en el cas de les dones i d’aquelles poblacions més vulnerables, a l’entorn de les quals es concentren els riscos per a la salut i els problemes associats.
La norma també ha estat pensada per donar resposta als nous reptes plantejats per la globalització com el canvi climàtic, o les diverses crisis de salut pública a nivell internacional que s’ha produït en els darrers anys, com la malaltia de les vaques boges, o el risc de pandèmia gripal.
En el seu àmbit d’actuació la llei també inclou la salut laboral i la medioambiental, dos àmbits de gran impacte poblacional i que requereixen d’una visió de salut pública per garantir la plena efectivitat del sistema sanitari.
La Llei de SP és, per tant, una llei modernitzadora, a través de la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, un ens públic governat per la Generalitat i pels Ajuntaments, orientat al suport a les funcions polítiques i d’autoritat de la SP i a l’execució integrada, resolutiva i eficient de les funcions i serveis essencials de la SP, amb especial orientació al territori i a la comunitat.
Aquesta llei suposa també un recolzament clau del Pla d’Innovació de l’Atenció Primària i Salut Comunitària, recentment aprovat, en la mesura en que s’articula de manera respectuosa i fluida amb els nivells de governança (presència en el GTS), de compra de serveis (contracte programa amb el SCS) i de provisió (coordinació amb la diversitat de proveïdors municipals i comunitaris), garantint la longitudinalitat de l’atenció de salut: des de la protecció a l’assistència passant per la promoció dels estils de vida saludable i la prevenció de la malaltia.
CONCLUSIÓ:
Estem davant d’un llei progressista i transformadora, la primera llei de Salut Pública de l’Estat espanyol que incorpora les tendències internacionals més innovadores, que posa la salut com un element clau de l’agenda política, i que permetrà respondre a les noves necessitats “glocals” (global-local), garantint prestacions individuals i col·lectives, per generar confiança i seguretat en la ciutadania i en els agents econòmics i socials.
