Per què és necessà ria Europa ?
Publicat per fxsabate | 23 Abr, 2009 
Encara que no hi hagués eleccions europees a la vista, no hi ha manera de pensar en el futur sense preguntar-se si és necessària Europa. Els qui ho tenim clar des de fa anys no ho explicaríem millor que Ulrich Beck en el següent article que acaba de publicar al diari britànic The Guardian" el passsat dia 13 d'abril de 2009 amb el títol " This crisis cries out to be transformed into the founding of a new Europe "
Aquesta crisi demana ser transformada en la refundació d'una nova EuropaEl 1946, en una Europa destruïda, Winston Churchill declarava: "Si Europa estigués unida, els seus 400 milions d'habitants coneixerien la felicitat, la prosperitat i èxits il·limitats". Avui l'amenaça és al revés: si Europa es divideix a causa de la crisi econòmica global, els seus 500 milions d'habitants patiran infelicitat, pobresa i vergonya sense fi.
Fa vint anys queia el Mur de Berlín i, a continuació, venia el col·lapse de la Unió Soviètica i de l'ordre mundial bipolar. Avui dia el capitalisme pot tenir la mateixa fi i emportar-se per davant la Unió Europea. Calen veus com la de Churchill per dir als europeus que el provincianisme i el nacionalisme que afavoreixen la crisi global no sols posen en perill el miracle europeu (haver transformat en bons veïns antics enemics), sinó que amenacen de destruir-lo. Ningú no vol l'estat social per als rics i el neoliberalisme per als pobres que ara ens trobem. La crisi bancària proporciona a la UE una oportunitat de desvetllar-se. El model europeu de cooperació entre estats semblava haver conquerit una nova dimensió històrica.
Tot i les batusses entre el president francès, la cancellera alemanya i el primer ministre britànic, el paquet de mesures acordades a la cimera del G20 va ser un petit miracle. Però és insuficient, i recentment el Banc Central europeu ha assenyalat que continuen produint-se dins de la UE moviments de replegament que afecten la integració europea. L'atur creix ràpidament a tot el món, hi ha onades d'agitació social, augmenta el ressentiment contra els immigrants i el fantasma d'una fallida a nivell nacional truca a les portes del paradís europeu. La crisi ha afectat especialment la perifèria de la UE, als nous estats membres, i els estats de l'Europa oriental se senten ara enganyats pel sistema capitalista.
Però si no existís la UE, seria necessari inventar-la, ja que no amenaça la sobirania nacional sinó que la fa possible. Els problemes globals es resisteixen a les solucions nacionals i les nacions-Estat per si soles són impotents i incapaces d'exercir la seva sobirania. La sobirania col·lectiva de la UE és l'única esperança per a les nacions i ciutadans d'una vida lliure i pacifica. Els qui ataquen la UE s'ataquen a si mateixos. Si els estats membres renuncien a la solidaritat europea tots hi perdrem. Els qui vulguin conservar la seva sobirania estan obligats a voler Europa, a treballar per la seva integració. Europa no necessita menys Europa, sinó més Europa.
La crisi global mostra que la unió monetària no pot millorar-se si no s'avança cap a la unió política. El polític que fa perillar la necessitat històrica de més Europa és la cancellera alemanya Angela Merkel. Els anteriors cancellers alemanys pro-europeus, Adenauer i Kohl, haurien transformat la crisi en una ocasió de rellançar Europa i haurien guanyat les eleccions perquè invertir en el futur europeu, vistos els enormes costos de la seva desintegració, prometen grans dividends i són una esperança en moments difícils.
El que paralitza Europa és la il·lusió nacionalista de la seva elit intel·lectual. La fe en la nació-Estat és cega respecte la història, ja que considera com a eternes i naturals coses no naturals i absurdes des de fa dos o tres segles. Aquesta crisi hauria de poder transformar-se en una refundació de la UE. Europa hauria de donar suport a una 'realpolitik' en un món de risc. La nostra política, com més europea sigui, més èxit tindrà a nivell nacional. L'opció avui dia és entre més Europa o cap Europa. Sols una Europa rejovenida per la crisi podrà construir solucions globals.
