Schubert i la Damm, Messi i Salou

Publicat per fxsabate | 14 Abr, 2009

     Schubert

    Escoltar per sorpresa la incompleta de Schubert el diumenge de Pasqua a la tarda ha estat un regal per la oïda i per l’esperit. Des del teatre auditori de Cuenca i en el marc de la 48a setmana de música religiosa, Ràdio 2 oferia la 8ª en si menor del mestre vienès. Aquesta obra mestra m’ha acompanyat sempre des que tenia 11 anys quan el meu pare va adquirir el disc – el primer -amb el també primer gramòfon monoaural que va entrar a casa.

     

    Aquell disc contenia també Rosamunda del mateix Schubert i al llarg de la meva vida he comprovat que ambdues obres convivien a la majoria dels discos.

     

    Schubert va morir als 31 anys deixant inacabada la vuitena on es demostra que, com s’ha dit en molts ocasions, si el talent d’un músic s’hagués de valorar exclusivament per la melodia, Schubert, malgrat el poc temps que va viure, potser seria el més important de la història. Però també el seu talent en l’harmonia va ser genial. De tal forma que pocs músics han estat tan copiats i escoltats i reproduïts com ell. A Catalunya cada estiu l’Associació Franz Schubert, organitza la Schubertíada de Vilabertran – enguany ja serà la 17ª edició - i promou un cicle similar a l’hivern a l’auditori Winterthur de l’Illa Diagonal a Barcelona.

     

    En fi, una setmana santa que musicalmente vaig començar amb la Passió segons sant Mateu de Bach a la Catedral de Tarragona – per cert, quina veu i quin domini la nostra soprà Marta Mateu ¡¡ -, va continuar per error a la catedral de Sant Patrick de Dublin amb El Messsies de Haendel – volia sentir la Passió segons sant Joan que feien a l’esglèsia de Sant Peter i em vaig equivocar – i ha acabat sentint per ràdio la vuitena de Schubert.

      

    La Damm, Messi i la moció de Salou

     

     

     
    • La coneguda marca catalana de cervesa divulga aquests dies un espot publicitari que podeu veure més amunt en què lloa la paraula donada i la que s’escriu fins i tot en un tovalló de paper a un bar com el que va acabar sent el primer contaracte amb el crack del Barça Leo Messi quan tenia 15 anys. Els directius del Barça i el pare de Messi van acordar d’aquesta manera la relació del nen amb el club. L’anunci ve a dir que a casa nostra – s’entèn que a Catalunya – la paraula donada és sagrada i que s’acompleix.

    • No coneixen els publicistes autors de l’espot que per un partit que es pretèn tan català com CDC, la paraula donada i fins i tot signada no serveix per a res com es demostra a Salou. Llavors potser podrien completar l’anunci afegint al final: “ Tot el que s’acaba de dir aquí és cert a Catalunya llevat d’alguns casos com el de CDC que traeixen la apraula onada i els compromisos adquirits amb els ciutadans per menys de cinc cèntims. En aquest cas podem dir sense lloc a cap dubte que CDC no és de fiar i que pactar amb ells, amb tovalló o sense, és sempre una aventura “