Els catalans i les catalanes, la prioritat
Publicat per fxsabate | 8 Ago, 2008
- Avui 9 d’agost fa dos anys de l’entrada en vigor de l’Estatut i estem en un moment clau de la negociació del model de finançament que preveu aquesta llei, la carta magna de Catalunya. Llei que va ser aprovada per la majoria de catalans i catalanes però també – cal no oblidar-ho - per la majoria de representants del poble espanyol a les Corts Generals.
- És per tant, una llei d’obligat acompliment per a tots els ciutadans de l’Estat i, en primer lloc, pels seus dirigents. Catalunya vol més diners ? Sí, però no és això només. La relació entre els qui ens trobem a l’Estat espanyol ha de canviar perquè la veiem injusta. No pot ser que al final hi hagi comunitats com Catalunya que acabin rebent menys essent les que aporten més.
- S’ha reformat el sistema de finançament de les autonomies en diferents moments d’ençà de la restitució de la Generalitat. Però no ens podem estar de remarcar les diferències. El 1996 tots sabem com es va fer entre CiU i PP. Mig d’amagat a un hotel del Passeig de Gràcia. Cinc anys més tard, també de forma unilateral amb els mateixos protagonistes. I amb un resultat tan insatisfactori que ara tothom, àdhuc aquells qui el van protagonitzar pensen que s’ha de reformar.
- En aquesta ocasió hi ha tres diferències substancials: es negocia amb llum i taquígrafs, el Govern de la Generalitat de José Montilla ofereix i aconsegueix la unitat d’acció i el Govern de Zapatero ha publicat les balances fiscals que mai no havien aparegut
- Ara la proposta de l’Estat no ens agrada, és insuficient i no compleix el que estableix l’Estatut. No s’enfonsa el món. Les discrepàncies entre els estats del nord d’Amèrica i el Govern de la Unió o entre els lands d’Alemanya i el Govern federal per citar només dues realitats són freqüents.
- Però a casa nostra és una ocasió especial que no podem deixar passar sense trobar-hi una solució. Perquè s’ha d’acomplir la llei, perquè veiem injusta la relació amb la resta de comunitats i amb l’Estat espanyol i perquè els catalans i les catalanes, la seva vida quotidiana, les seves esperances i els seus projectes i, encara més important, el futur de les generacions que ens seguiran, està en joc.
- Un millor finançament ens permetrà avançar molt més. En inversions d’infraestructures de carreteres que al Camp de Tarragona troben el seu exemple a la de Salomó-la Nou de Gaià; o la del Vendrell-Valls; o la perllongació de la Reus-Alvover fins a Valls; o la de les Borges del Camp fins a Ulldemolins i la Granadella; o la de Montblanc fins a Santa Coloma de Queralt. I en obra ferroviària, la més necessària per la nostra economia és la construcció de la nova via per a mercaderies amb ample europeu per connectar el Port de Tarragona amb la resta d’Europa; i no podem oblidar a Tarragona l’eliminació del ferrocarril de la façana marítima.
- O les zones logístiques a Montblanc i al Baix Penedès que poden i han de generar milers de llocs de treball que ara veiem més necessaris que mai. O els ajuts a l’habitatge i la promoció de nous per pal·liar la crisi.
- Però allò que ens ha de distingir i pel que els Govern de progrés des de fa cinc anys venen prioritzant és la despesa social principalment en educació,salut i protecció social. I aquí sí que tots els recursos seran sempre pocs. Els nostres hospitals i centres d’atenció primària, les cues i les llistes d’espera, la formació dels nostres infants i joves, l’atenció a les persones dependents cada cop en augment per l’allargament de l’esperança de vida precisen d’una bona gestió però també de més recursos.
- Per això no podem fallar als catalans i a les catalanes en aquest precís moment de la nostra història. Perquè tenim la raó i la llei de la nostra part. Però perquè milions de ciutadans ho estan esperant.
Article que pubicarà demà 9 d'agost de 2008 el diari El Punt
