Música poètica : Cor Tempus i Fina Anglès
Publicat per fxsabate | 29 Oct, 2007
Aquest diumenge 28 d’octubre de 2007 a la tarda, a l’auditori de Caixa Tarragona hem pogut fruir d’un magnífic concert amb el Cor Tempus. Al programa figurava el títol “ Concert, música poètica “, s’inscriu en la “ Tardor literària de Tarragona “ i eren peces musicals sobre poemes diversos.
Però el concert del Cor Tempus ha estat molt més que una simple successió de peces musicals magníficament interpretades per la vintena de joves de Reus, Tarragona i Valls que conformen aquesta agrupació coral i dirigits esplèndidament per Albert Cid i Aragonès.
Albert Cid és ja un music amb tots els ets i uts que, malgrat la seva jovenesa, canta com a solista tenor, forma part de diversos cors i dirigeix el Tempus des del 2.005. També és llicenciat en matemàtiques però està plenament dedicat a la música. Veient-lo dirigir un entén qué significa la música per a ell i allò que podria significar per la resta dels humans si tinguéssim les mateixes dots - que no tenim - i si ens hi dediquéssim com cal.
Un gran director i un molt bon Cor que assaja normalment els divendres i algun cap de setmana i que canten de meravella.
El concert ha anat més enllà de la música. I és que ja a l’estiu, aquest Cor va realitzar a Reus un concert de música poètica amb l’escriptora i professora Fina Anglès. Cada cop que veig un professional de la filologia catalana no puc deixar d’admirar la seva tasca per una banda i de recordar els meus orígens.
A Fina Anglès Soronelles, de l’Aleixar, la podreu trobar al web dels escriptors i escriptores catalans i al del Departament de Cultura de la Gneralitat. Escoltar un concert amb poemes musicats i explicat prèviament per Fina Anglès és un luxe. No cal que facis treballar gaire al teu magí. Ja ho explica ella tot i molt millor. Perquè en sap més però també perquè prèviament, com diuen ara, “s’ho ha currat molt “.
Doncs moltes gràcies a tots els i les qui una tarda de diumenge, patrocinats per Caixa Tarragona i l’Ajuntament, van cercar i assolir, quelcom tan vital i tan menyspreat com la bellesa.
