La casa petita de Mas o la gran de Montilla i la gent del jardà i de la pallissa
Publicat per fxsabate | 30 Oct, 2006Mas ens proposa una casa ben petita i incòmoda en la qual només poden viure-hi ell i els seus. El problema que té és que som molts els i les qui volem viure a la mateixa casa que ell malgrat que ens l'haguessin convertit en una sucursal del PP i se'ns volguessin vendre l'aigua, ens embrutessin l'aire que respirem i que cada cop deixessin més gent al jardà i a la pallissa.
Mas s’enfada perquè pensa que si tots hi volem viure llavors se sentirà incòmode perquè no tenim els mateixos costums ni la mateixa manera de pensar que ell.
Per això ha passat tants anys ell i els seus sense voler ampliar la casa i fins i tot posant-nos traves i dificultats als qui – mira que som tossuts – continuem entestats en viure al mateix habitacle. Ens han fet la vida impossible tant com han pogut però nosaltres ens l’estimem perquè és la dels nostres pares, la dels nostres avis o simplement perquè alguns que també han contribuït en la seva construcció, l’han escollit per quedar-s’hi i no volen marxar perquè consideren – i tenen raó – que també és la seva.
Altres són al jardà o a la pallissa i, com que no s’han sentit cridats a la casa i veuen el que ha passat durant 23 anys, no acaben de sentir-se interessats en viure-hi. De tant en tant se’ls ha dit que parlin la nostra llengua perquè quan sortim al carrer tots puguem sentir-nos més còmodes i perquè tenim por que si ells no la parlen, com que cada cop són més, potser el català podria estar en perill algun dia. Però mentrestant els continuem tenint al jardà i a la pallissa sense habitacions còmodes com les nostres ni metges ni escoles ni residències per la gent gran. Una part important d’ells acostumen a tenir una taxa d’atur més alta, menys oportunitats de formació, més malalties i més mortalitat però aquestes coses s’acostumen a tapar i no se’n parla gens perquè fereix la nostra sensibilitat.
Durant els darrers dos anys i nou mesos han vingut uns altres que han dit que hi posarien remei per tres motius:
- perquè tenen una ideologia diferent i són solidaris
- també perquè diuen que si continua la cosa aixà algun dia ens passarà com als francesos que de cop i volta han vist com cada cap de setmana hi ha revoltes provocades per gent que se sent exclosa i marginada.
- i també perquè és l’única manera de conservar la casa que và rem heretar els qui ja som d’aquà des dels tataravis i no se’n vagi a campistraus.
Tot això es decideix el proper dia 1 de novembre i, ves quina paradoxa, en bona mesura depèn de la gent que viu dins i fora de
Mas està per la casa petita i que només hi siguin els seus i aquells que som tossuts i ens hi quedarÃem encara que tornessin aquells temps en què Mas es mirava des del balcó com Montilla i milers com ell ens jugà vem el fÃsic als carrers i a les fà briques, a la universitat o treballant gratis o pagant de la nostra butxaca en entitats cÃviques o en empreses algunes de les quals han servit perquè gent de la seva en visqui còmodament
Montilla està per la gran en la qual hi cà piga tothom i ha d’acabar la campanya sentint de Mas que si és candidat és grà cies a les polÃtiques d'integració de CiU. Sento vergonya i en sentiré més si el sr. Mas és president del meu paÃs. Ja no per la seva prepotència sinó per la seva miopia per la seva falta de projecte i pel perill que suposa per la continuïtat de Catalunya com a paÃs. I que no em vingui ningú dient que això passa perquè els qui volem la casa gran no hem estat capaços de convèncer el conjunt del paÃs de la necessitat de canvi i hem permès aquesta situació durant tant de temps o no l’hem solucionat en 32 mesos – no ha arribat a tres anys, enteneu ? - . Ja tenim un forat al pit de fer tant de mea culpa però la principal responsabilitat ha estat dels qui han romà s 23 anys – un quart de segle- al poder.
Ara demanem continuar quatre anys més per demostrar que sabrem fer la casa gran de tal manera que fins i tot Mas s’hi sentirà còmode. Després ja li deixarem canviar la distribució o pintar-la com li plagui però si no hi ha més superfÃcie no hi podrà cabre tothom i del que es tracta en primer lloc és d’això.
