El PSC torna a fer història
Publicat per fxsabate | 11 Nov, 2006Intervenció al Consell Nacional del PSC dissabte 11 de novembre de 2.006
Avui fem història, companyes i companys en un dia en què tenim els darrers dos Presidents de la Generalitat de Catalunya: el qui encara ho és i el qui d’aquà a pocs dies ho serà . El PSC ho ha de valorar com és degut perquè avui escrivim una de les pà gines més belles de la nostra història
I tornem a fer història perquè tornem a fer una contribució impagable al catalanisme i a la unió civil del poble de Catalunya: essent el pal de paller de l’Entesa que ha de fer possible la Catalunya ampla i gran en la qual hi cà piga tothom, l’antÃtesi de la Catalunya tancada i petita que hem conegut durant 23 anys que ha allunyat milers de catalans de les institucions i del projecte d’una Catalunya de tothom. En el centenari de " la Nacionalitat catalana " de Prat de la Riba, hauria estat injust que Artur Mas, que no sap ni qui era Prat – eh, Isidre Molas ? - , hagués estat President de la Generalitat. HaurÃem continuat amb la Catalunya petita de CiU en la qual se sentien forasters i aliens al projecte de paÃs milers i milers de ciutadans
Tornem a fer història perquè demostrem que al PSC som sobirans. Els titllats de sucursalistes, que mai no ho hem estat, hem demostrat la nostra sobirania. I aquells que ens acusaven – ells que sà que ho han estat sempre de sucursalistes – han quedat definitivament en evidència suplicant a Madrid que ens cridin l’atenció per sucursalitzar aixà Catalunya. No tenen vergonya. Com diu el company Francesc Vallès, en aquestes eleccions s’ha demostrat que el nacionalisme antipà tic té un sostre. Per ells faran ¡¡¡
I tornem a fer història com Joan Reventós renunciant en pro de Tarradellas,
I tornem a fer història com quan và rem ser decisius per fer una sola xarxa escolar que no discriminés ningú per raó de llengua
I tornem a fer història com quan hem fet l’estatut de Maragall – perquè la història l’acabarà coneixent com l’estatut de Maragall. Perquè sense Pasqual Maragall no s’hagués fet i en aquesta casa ho direm aixà i arreu de Catalunya se li reconeixerà .
I tornem a fer història perquè ara tornem a deixar la nostra petjada perquè fem president a una persona que significa un abans i un desprès, que amb la seva elecció eleva a la categoria d’iguals a milers de persones que, ho sà piguen o no, eren vistos amb recel encara. I bé que ho sabem nosaltres que hem sentit al llarg de tota la campanya tantes coses més enllà de les oficials per part dels nostrs adversaris.
I tornem a fer història perquè mai Catalunya ha tingut un president que simbolitza tan bé la igualtat a un paÃs que mil.lenà riament ha tingut originaris i nouvinguts. I ho fem amb una persona provinent del món del treball que tant valorem en aquesta casa perquè som el partit dels treballadors, de la gent que creu en la igualtat de veritat i en el treball per assolir l’autonomia personal.
Tenim problemes i no acabem de sentir-nos satisfets del tot. Em felicito que una part important del discurs del futur President l’hagi ocupada el fenomen de l’abstenció. L’hem d’estudiar a fons, com el vot en blanc i el nul i l’aparcició de nous fenomens per primera vegada. I proposo que el nou Govern creï un dispositiu amb aquesta comesa. Però els resoldrem, continuarem fent història perquè farem que tots els catalans se sentin orgullosos de pertà nyer a un sol poble: evitarem la fractura social i aconseguirem la cohesió que hem proclamat: assumim el repte i ho assolirem
Amigues i amics, el nostre lema de campanya hauria estat més complert desprès del que acabo d’explicar si en lloc de dir: “ Ningú no farà més pels catalans “ hagués dit: “Ningú no ha fet més ni farà més pels catalans “ Diguem-ho amb orgull. Moltes grà cies
