De Vandellós 2 i Heró, dels que fan negocis bruts, de la Capsa Gaudà i de Flix i Ponferrada
Publicat per fxsabate | 10 Abr, 2006Vandellòs 2 i Heró d’Alexandria
Vandellòs 2 és una central nuclear que va ser construïda el segle passat i que té problemes contÃnuament. L’any passat la vam tenir aturada sis mesos ¡¡¡ per problemes tècnics i ara s’apunta que quinze dies però podrien ser més.
Heró d’Alexandria en canvi va viure fa dos mil anys. Tanmateix va construir la eolipila l’enginy precursor de la turbina de vapor que es va avançar aixà a la mà quina de vapor de Watt al segle XVIII. Però la societat esclavista de l’imperi greco-romà no contemplava la necessitat d’aprofitar l’energia del vapor. Era més barat utilitzar esclaus i aquesta prà ctica no era considerada aberrant socialment com ara.
Algun dia també es considerarà aberrant la generació d’energia amb plantes nuclears que com la de Vandellòs tenen problemes i s’han d’aturar perquè seria perillós continuar amb el seu ús. L’actual govern de la Generalitat és el primer que a la PenÃnsula Ibèrica ha apostat per no renovar els permisos – tots provisionals – de funcionament de les tres centrals nuclears catalanes a partir de l’any 2.022.
A les enciclopèdies com la catalana prefereixen parlar d’Heró com a matemà tic i expliquen les seves aportacions per determinar l’à rea del triangle però podeu consultar sobre la seva vessant d’inventor els següents llocs:
http://www.egiptomania.com/ciencia/puertas.htm
http://automata.cps.unizar.es/Historia/Webs/automatas_en_la_historia.htm
http://es.geocities.com/rdelgado01/webhistfis/5GreciaromF.htm
http://www.portalplanetasedna.com.ar/anecdotas_matematicas.htm
L’editorial del PaÃs del diumenge sobre l’energia nuclear és equilibrat encara que s’aprecien opinions favorables a l’energia nuclear sense tenir en compte l’alternativa que hi és.
http://www.elpais.es/articulo/elpporopi/20060409elpepiopi_2/Tes/debate/nuclear
Per cert, la desinformació d’alguns mitjans ha fet arribar la sensació o creença que Àngela Merkel vol revisar l’acord alemany de tancament progressiu de les nuclears alemanyes. Però una lectura atenta del document final de la cimera energètica entre la CDU i l’SPD demostra que de l’energia nuclear ni se’n parla i que allò que ens arriba són les pressions de la indústria nuclear.
La Mar és bella però a les seves ribes es fan negocis bruts.
També es trobava a l’antiga Grècia una mena de personatges que han sobreviscut el pas dels segles. Ara han aparegut a Marbella però de tant en tant apareixen. I quant més a la costa, més. Constitueixen un arquetip. És a dir, tenen trets comuns: el primer és l’afany desmesurat de diners i riqueses i malgrat que el consideren normal, amaguen aquestes aficions i els documents acreditatius de les seves propietats
El segon tret que distingeix aquests personatges és que diuen dedicar-se a la polÃtica – el govern de la polis – però en realitat empren el seu temps en usar els cà rrecs públics per enriquir-se amb les seves informacions privilegiades i amb les seves influències. Es lleven al matà amb aquest propòsit, deixen poc rastre de la seva activitat polÃtica perquè en fan poca i només cal acudir als arxius per comprovar-ho.
En tercer lloc consideren els seus adversaris una molèstia i més si aquests són coneixedors de les seves malifetes. Acaben per demanar-los que pleguin de la polÃtica o que callin. És a dir, no toleren la discrepà ncia ni, per suposat, que se sà piguen els seus negocis que mai no declaren.
Finalment, acostumen a mirar el proïsme per damunt de l’espatlla i el consideren del gènere imbècil. Són ells els únics llestos i també únics mereixedors de la fama i de les riqueses que oculten convenientment en altres ciutats o inclús paradisos fiscals. L’agressivitat de les seves declaracions els delaten.
La capsa Gaudà i la intel·ligència de qui s’associa amb els veïns
Aquests dies hem assistit a la presentació en societat de la capsa GaudÃ. Fa uns anys ningú donava un duro pel turisme a Reus. Però ha estat Reus que ha optat per associar-se a Vila-seca, Salou i Cambrils per buscar singularitats i noves complementarietats del turisme.
Qui prefereix l’associació a la baralla, el consens a la disputa demostra que és més intel·ligent
Flix i Ponferrada
El President Zapatero anuncia una forta inversió per a la investigació del carbó a Ponferrada que ha patit els darrers anys la crisi minaire. Tota investigació en el carbó per trobar noves formes d’ús que no sigui contaminant o fins i to de segrest del CO2 són molt convenients.
Ha estat també una ministra del seu Govern, Cristina Narbona qui ha decidit fer a Flix – també amenaçat des de fa anys per una crisi industrial que ha reduït els llocs de treballs de forma drà stica - la major inversió de la història per descontaminar el fons de l’Ebre abans de la presa. Mentrestant, el Govern de la Generalitat ha ajudat a consolidar ERCROS amb la fusió amb ARAGONESAS.
