De l'Estatut, de l'accident a l'autopista, de Zona Zàlata i altres temes

Publicat per fxsabate | 3 Abr, 2006

    Estatut i Pau a Euskadi

    Sense dubte aquestes són les dues paraules claus d'aquests dies. Aquest dijous passat el Congrés dels Diputats va aprovar el text de l'Estatut que sembla definitiu encara que ha de passar pel Senat. El referèndum probablement serà el 18 de juny i podrem celebrar Sant Joan amb el millor Estatut que mai haurà tingut Catalunya.

    Però la pau a Euskadi que té repercussions també a Catalunya i al conjunt d'Espanya és l'altre desig unànimement compartit. L'entrevista avui al diari AVUI amb Eulàlia Lluch, filla de l'Ernest és impressionant per la capacitat de sobreposar-se al dolor i a tot odi. Eulàlia Lluch serà a Tarragona el proper dia 29 quan l'Ajuntament tarragoní dedicarà un carrer al seu pare.

    Sense que hi tingui relació, l'article d'Albert Manent aquest diumenge a La Vanguardia sobre el pensament de qui va ser nomenat "Cardenal de la pau", el nostre Vidal i Barraquer és interessant. Fa referència a l'obra de Margarita Mauri "El pensament del cardenal Vidal i Barraquer" que ha editat fa poc l'Ajuntament de Cambrils. La pau no té, no pot tenir, adjectius.

    Tragèdia a l'autopista

    A l'AP-7 - terme de Tarragona, a l'alçada del Mèdol- hem patit un tràgic accident aquesta setmana. Tres morts carbonitzats i encara els serveis dels bombers i els mossos pensaven que en podia haver un altre. Així va ser de violent i d'insòlit l'accident i el seu resultat que durant molt de temps es treballava en la hipòtesi que hi hagués més morts. El sentiment pels morts és allò que primer cal manifestar en aquests moments i fer oposició política sense tenir en compte aquests sentiments humanitaris no ho puc entendre per moltes voltes que li dono a l'assumpte.

    Donat el gran incendi que es va produir va ser complicat restablir la circulació. La professionalitat de mossos i bombers que van posar en perill la seva integritat per apagar el complicat incendi mereix el nostre reconeixement.

    Cimera de l'ONU sobre diversitat biològica i biocarburants a casa nostra

    Alguns reportatges d'aquest diumenge sobre la cimera de l'ONU que ha acabat amb un modest però històric acord per protegir els recursos genètics són molt interessants. El millor que he vist l'ha publicat aquest diumenge El Periódico a la secció Coses de la Vida. Dues pàgines que inclouen un mapamundi d'imprescindible consulta per conèixer els punts crítics de la biodiversitat al nostre planeta - els biològicament més rics i amenaçats del Planeta -.

    Per altra banda, per col·laborar a mantenir el medi i que aquest sigui més saludable hem d'augmentar immediatament el consum dels biocarburants. És una bona mesura per evitar esgotar els combustibles fòssils. Els nostres vehicles ja poden consumir biocarburants. I a Tarragona hem d'aspirar també a entrar en la cadena dels nous sectors de l'economia que es mouen al voltant d'aquestes noves formes de consum eficient i sostenible. Si Catalunya necessitarà aviat 800.000 tones de biocarburants, el nostre territori pot aspirar a una part important d'aquest mercat i generar nous tràfics per al port de Tarragona i llocs de treball. Hi estem treballant ja fa temps

    Zona Zàlata i Tirant lo Blanc

    I per acabar, cultura. Primer, la que es fa a casa nostra i en aquest cas d'altíssima qualitat. Em refereixo al que ha significat aquest cap de setmana un seguit de creacions artístiques a partir d'un eix comú, la violència humana. Ho ha estrenat Zona Zàlata al Metropol. "Impactes" la instal·lació plàstica, el "Concert per a saxo, planxa metàl·lica, cassoles i veu" i "Records", de Joan Pascual amb textos de Magí Sunyer i música de Xavier Pié han constituït tot un esdeveniment.

    Vaig assistir a la representació de divendres que va anar seguida d'un col·loqui al mateix escenari. Tot un privilegi comptar amb la participació de Joan Pascual, Marta Grau, Magí Sunyer i Xavier Pié en el fòrum que va durar fins la mitja nit. També hi eren presents la resta d'actors. No només va ser impressionant l'obra sinó el fet que els assistents no vam ser uns simples espectadors sinó més partíceps de l'obra en poder dialogar amb els creadors.

    Enhorabona i ànim per continuar. Ens agradaria que el web de Zalata http://www.zonazalata.org/ estigués actiu. Els soldats grecs perduts caminen sense rumb fins que descobreixen el mar i criden.¡Zalata! ¡Zalata! Ho explica Herodot a l'Anabasis: El mar! El mar!.

    Però no puc acabar aquests comentaris sense referir-me al Tirant. L'article ahir diumenge al Periódico de Rosa Navarro, catedràtica de la UB ens recorda que l'obra presagia el realisme de la novel·la. Això ens ho explicava magistralment Jaume Vidal Alcover a la Universitat. L'heroi es trenca una cama en saltar des d'un terrat perquè la corda que li dóna Plaerdemavida és massa curta. És cert que és una mostra de realisme insòlita per l'època però Jaume Vidal explicava que encara ho era més que al cap d'uns instants la mare de Carmesina acabés la situació dient "Marxem d'ací que em refrede". I és que les reines i les princeses no es constipaven mai als llibres i encara tardarien a fer-ho molts anys. Per això l'elogiava tant Cervantes que fins i tot al Quixot deixa Tirant pels núvols.

    Les diferències entre una i altra obra són també les que dificulten la comprensió de l'Estatut per part d'altres cavallers i dames de la resta de les Espanyes ?

    Bé, doncs ara torna a estar d'actualitat amb el film de Vicente Aranda que ja s'anuncia i que haurem de veure.

    Són nombrosos els webs sobre Tirant:

    1. A la Biblioteca virtual Joan Lluís Vives: http://www.lluisvives.com/bib_obra/Tirant/

    2. A la Universitat de València . http://parnaseo.uv.es/tirant.htm

    3. Però no podem oblidar la versió digital de l'obra que va coordinar Manel Sanromà amb diferents centres educatius de les comarques tarragonines: http://www.fut.es/bdt/tirant/capitols/Tot_edicio.html

    4. I l’oficial de la pel·lícula: http://www.tirant-lo-blanc.com/



Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La segona lletra de cotxe: