PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


TARRACO - Descobreixen un tresor amb 12 monedes i un biberó romà a l'excavació al mercat Central

Al jaciment del centre de Tarragona també s'ha localitzat un porticat, pintures murals i un tram de calçada romana

CARINA FILELLA.
Tarragona
L'excavació que es duu a terme a l'entorn del mercat Central de Tarragona, en la part corresponent al carrer Colom, ha estat més que fructífera. Els arqueòlegs hi han descobert diverses estructures d'època romana, com un tram de la calçada que conduïa a la porta de la muralla que es trobaria al que avui dia és la plaça de Ponent, una sitja, una edificació amb un porticat que conté pintures murals i dos enterraments per inhumació. Però també han aparegut alguns elements curiosos, com un biberó de ceràmica d'època romana, agulles fetes amb os, i un petit tresor amagat al peu d'una columna de pedra amb dotze monedes del segle III dC. Les restes es cobriran ara provisionalment i posteriorment serà la comissió de Patrimoni de la Generalitat qui en determini el futur.




+ Imma Teixell mostrant les restes. A baix, el biberó romà i una de les monedes. Foto: J. FERNÀNDEZ

Un biberó de ceràmica, agulles (de cosir o per al cabell) fetes amb os, un broc de vidre i una llàntia amb el relleu d'un gos són algunes de les peces romanes més singulars que s'han localitzat durant l'excavació a l'entorn del mercat Central de Tarragona.També s'ha descobert un petit tresor amb dotze monedes, que es trobava amagat dins un moneder, al peu de la columna d'un porticat. Imma Teixell, directora de l'excavació, va destacar ahir que les monedes (antonianes) equivalen a uns cent cinquanta euros, «una fortuna en aquella època», segons la regidora de Patrimoni, Rosa Rosell. Les monedes es daten al voltant de l'any 260, i s'han localitzat en un espai ple de cendres, que mostra que «hi ha haver un incendi sobtat que es relaciona amb l'entrada de vàndals a Tàrraco a mitjan segle III», en un moment històric en què el règim imperialista estava en crisi.

Però també han aparegut restes d'estructures medievals i romanes. Així, els arqueòlegs han localitzat un tram de calçada romana «la qual sembla anar a buscar la porta de muralla que s'ubicaria a l'actual plaça Ponent». La via data del canvi d'era i hauria estat en funcionament fins aproximadament el segle IV. A tocar d'aquesta via extramurs s'han localitzat dos enterraments inhumats durant el segle III dC.

També hi ha evidències d'una edificació que disposaria d'una zona de porticat. Aquest porticat probablement separaria una zona privada d'una de pública. En aquesta àrea també s'han descobert fragments de pintures murals.

A la part central de l'excavació s'hi troba una àrea destinada a emmagatzematge, com indica l'existència d'un dipòsit i d'estructures associades, destinades a la canalització d'aigües. De fet, pel mal estat de conservació d'aquest pou o sitja, els arqueòlegs no han pogut excavar ara els seus farciments interiors i, segons Teixell, quan el Departament de Cultura de la Generalitat autoritzi la continuació dels treballs, «es farà una excavació especial» en aquest dipòsit.

Els arqueòlegs van deixar clar que els resultats de l'excavació són encara preliminars, mentre s'espera l'estudi exhaustiu dels materials recuperats i la interpretació a partir de l'estudi de les estructures documentades. De fet, les restes es troben «molt alterades» per la presència de xarxes de serveis del segle XX, «que han desdibuixat l'antic aspecte romà».

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2739103


TARRAGONA - Tarragona treballa en un projecte de recuperació del passat jueu de la ciutat que podria veure la llum a partir de la tardor



Aquesta tardor és previst que s'iniciïn un seguit d'activitats relacionades amb el passat jueu de Tarragona i el seu entorn amb l'objectiu de donar-lo a conèixer. Es tracta d'un projecte anomenat 'Enyorada Tarragona' i que s'emmarca en el projecte global del consistori tarragoní per tal de recuperar la memòria històrica de la ciutat en totes les seves èpoques. A través de seminaris, exposicions, concerts, i, fins i tot, l'edició d'alguna publicació especial, es donaria difusió a una part de la història de la ciutat que va ser important, sobretot al segle IX, quan es creu que pràcticament tot Tarragona era jueva, segons ha explicat la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell. El projecte es troba molt avançat i comptarà amb el suport de l'Associació de Relacions Culturals Catalunya Israel (ARCCI).
 
 
http://www.diaridetarragona.com/

S.O.S. Museu d'Arqueologia de Catalunya

http://www.petitiononline.com/sosmac/

 

To: 

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya

Lisboa, Madrid, París, Londres, Roma, Nàpols, Berlin, Atenes, etc, etc...Totes aquestes ciutats tenen en comú el fet de ser –o haver estat– importants centres culturals i polítics, referents dins dels seus respectius àmbits nacionals, i sovint d’un abast que ultrapassa netament aquests límits. També tenen en comú el fet de tenir, totes elles, almenys un museu d’arqueologia, d’orígens i característiques molt diferents, és cert, però museus d’arqueologia al cap i a la fi. No tenim notícia que cap d’aquestes ciutats –o les administracions estatals de qui depenen els museus– hagi decidit precindir-ne; tampoc que cap d’aquests museus hagi patit un estat d’abandonament permanent durant anys.

Barcelona també és una gran ciutat, centre cultural (encara) important i seu d’un poder polític nacional molt limitat, però amb competències exclusives en l’àmbit de la cultura. Barcelona també té (encara) un museu d’arqueologia. Modest, és cert, si se’l compara amb els de les capitals que hem esmentat, però que no es pot menystenir, ni per la importància de les seves col·leccions, ni per les infrastructures de recerca de què disposa –començant per la seva biblioteca–, ni pel fet de ser una institució amb setanta-cinc anys d’història, que ha tingut un paper central en la formació de diverses generacions de professionals de l’arqueologia, entre els quals figures tan prominents com Joan Maluquer de Motes, Miquel Tarradell, Pere de Palol, Antoni Arribas o Eduard Ripoll, per citar-ne només alguns. També en aquest sentit el museu de Barcelona es pot equiparar amb els de les ciutats esmentades. Aquí, però, s’acaben les semblances, perquè el nostre sí que ha patit durant molts anys un estat d’abandonament. I perquè, segons sembla, els responsables de la institució creuen que ha arribat el moment de prescindir-ne.

Els fundadors del Museu d’Arqueologia de Barcelona –amb Bosch-Gimpera al capdavant– eren ben conscients que una ciutat i un país culturalment potents havien de comptar amb un museu d’arqueologia capaç de complir les funcions formatives –en el sentit més ampli– i de recerca pròpies d’aquestes institucions. Amb la seva creació, Barcelona i Catalunya s’acostaven al model europeu que hem evocat; amb la seva desaparició, inevitablement, ens n’allunyem. El somni noucentista (i avantguardista) d’un país normal, amb un projecte cultural equiparable al de l’Europa culturalment desenvolupada, se substitueix pel malson de la provincianització: un sistema de museus de segona divisió per a una ciutat i un país de segona divisió.

És cert que el Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya està en una situació difícil, producte de la incúria de les administracions, de la manca de continuïtat de la direcció (quina institució pot resistir set canvis de director en dotze anys?) i de l’absència d’un projecte museogràfic ben definit i, especialment, pactat entre els responsables de cultura dels diferents partits polítics, de manera que els canvis de govern no suposin canvis en la direcció del museu o, com a mínim, en els objectius i estratègies. Evidentment, el museu del segle XXI no pot ser el museu de Bosch-Gimpera: cal una redefinició i remodelació a fons (i d’exemples, per cert, no en manquen, i dins del mateix país, per exemple a Alacant). Però res d’això no equival a la pura i simple dissolució del Museu d’Arqueologia dins d’un museu de Ciències Socials. El canvi és necessari –que no es parli, doncs de “resistència al canvi”–, però la direcció que s’ha pres per dur-lo a terme és, a parer dels sotasignats, equivocada. Què té de dolent el model de les grans ciutats europees, incloent-hi la capital de l’estat espanyol, que ara precisament escomet la renovació del seu museu arqueològic i nacional?
Caldria explicar bé perquè no el podem seguir abans d’emprendre un camí incert i inevitablement traumàtic pels trencaments que suposa. Caldria explicar també quin sentit té haver esmerçat durant aquests darrers anys uns recursos importants –tot i que fossin insuficients– en remodelacions i projectes arquitectònics per al MAC, inversions que, d’altra banda, hauran de continuar necessàriament durant anys mentre no es construeixi el nou edifici.

És possible que existeixin altres formes –com la proposada per la Conselleria de Cultura– d’organitzar el patrimoni museogràfic d’un país, i poden ser eficients, però no necessàriament millors que la que ja tenim. I el que, en tot cas, és inacceptable és que es proposin com a models a seguir museus com els de Lió, Quebec, Escòcia o Berlin. Qualsevol persona mínimamemt informada sobre el tema sap que el primer encara no s’ha fet, i que quan es faci no suposarà la desaparició del museu d’arqueologia, com tampoc no ho va suposar la creació del Museu de les Civilitzacions quebequès. La reordenació dels museus de Berlin no ha representat tampoc el tancament de cap dels museus d'arqueologia de la ciutat. El gran museu nacional d'Escòcia, que ha d'incloure en un sol complex l'art, les ciències naturals, l'arqueologia, l'etnologia i la història del país, és també un projecte en vies d'execució. Enlloc no hi ha, per tant, veritables paral·lels al museu de societat que es planteja.

Afegim-hi encara les incoherències i les incògnites del mateix projecte. Per quina raó un museu que, segons s’ha dit, cerca un discurs global sobre el desenvolupament de la societat a Catalunya no hauria de comptar amb els materials de MNAC o el mNACTEC, que en constitueixen alguns dels exponents més brillants? Diguem-ho d’una altra manera: per quina raó ha de fagocitar el MAC, i no el MNAC o el mNACTEC, quan els fons dels tres museus són igualment importants per a l’objectiu que es diu que es pretén assolir? O, encara d’una altra: quin interès hi ha a fer desaparèixer el MAC? I quina és la naturalesa d’aquest interès?

I, pel que fa a les incògnites, s'ens presenta, d’una banda, un projecte de Museu sense cap pla de viabilitat, ni finançament, ni localització ni desenvolupament museístic. Un projecte totalment buid de contingut, i que sembla fet només per fer volar coloms. I, per una altra part, quin serà el destí de les diferents seus del MAC? Serà l’any del centenari de les excavacions a Empúries el moment d’un canvi de rumb de conseqüències imprevisibles per a aquesta seu?

El Museu d'Arqueologia de Catalunya pot ser –ha de ser– una institució potent, que treballi en xarxa amb i en tot el territori, i que doni suport a l'arqueologia del país, tant en la recerca com en la conservació i la difusió del patrimoni al gran públic, amb els mitjans més actuals. Tan sols necessita un xic d'inversió, més recursos, entusiasme i, molt particularment, un projecte clar, tan consensuat com sigui possible –creiem que les Universitats, l’IEC, l’ICAC, les diferents associacions professionals hi tenen alguna cosa a dir–, que estigui al marge dels avatars de canvi de governs (que en aquest país, i deu ser un dels pocs llocs del primer món, sembla que comporten gairebé automàticament canvis de direcció d’institucions com el MAC) i que reculli, millorant-la i ampliant-la, l’herència intel·lectual deixada, precisament, pel gran projecte noucentista, interromput, però no liquidat, per la dictadura franquista.

Sincerely,

http://www.petitiononline.com/sosmac/

 



TARRACO - Les obres de la primera fase de la restauració de la Muralla de Tarragona podrien començar passat l'estiu


Aquest dilluns s'ha aprovat inicialment el projecte d'emergència de la rehabilitació de la Muralla en la seva fase número 1. Aquest projecte podria iniciar-se poc després de l'estiu, quan es preveu que s'adjudiquin les obres per un import de 431.000 euros. El projecte ha estat enviat al Ministeri de Cultura per tal que s'encarregui la licitació i adjudicació de les obres. El tram que es restaurarà primer consta d'uns 70 metres entre la baixada del Roser i la plaça de l'Ensenyança, on s'ubica l'escola Estonnac. Aquesta actuació s'emmarca en el Pla director de restauració de la Muralla aprovat el passat desembre i que preveu diverses obres, dividides en deu fases, al llarg de tot el monument. Aquest Pla compta amb un pressupost de 14.840.000 euros i l'Ajuntament de Tarragona espera obtenir el suport econòmic del Ministeri per tirar-lo endavant.
 
 
http://www.tinet.cat/portal/index.do

TARRACO - El tarragoní Jaume Benages guanya el premi Javier Conde per un estudi de les monedes visigodes


C. FILELLA. Tarragona

+ El numismàtic Jaume Benages. Foto: EL PUNT

El numismàtic tarragoní Jaume Benages Olivé ha guanyat el premi Javier Conde Garriga 2007 amb l'obra Corpus de les monedes visigodes de Tarragona, Leovigild-Àquila II, 575-714. Aquest premi l'atorga anualment l'Associació Numismàtica Espanyola a la millor publicació científica relacionada amb l'estudi de les monedes.

El jurat qualificador del premi va decidir premiar Benages «per l'exhaustiu treball d'inventari i de descripció de les monedes visigodes encunyades a la seca de Tàrraco i de les troballes de peces d'aquesta època».

El premi Javier Conde Garriga, instituït com a record del primer conservador general de l'Associació Numismàtica Espanyola (ANE), s'entrega des del 1959 i en la seva història l'han guanyat prestigiosos numismàtics i historiadors, com per exemple Felipe Mateu Llopis, Jürgen Untermann (Alemanya), Humberto F. Burzio (Argentina), Mario Gomes Marques (Portugal) i Miquel Crusafont i Sabater.

Cal destacar que, malgrat que enguany és el primer cop que un tarragoní guanya aquest premi, hi ha el precedent d'una altra obra relacionada amb les monedes de Tarragona que l'ha guanyat prèviament; es tracta de Les Monedes ibèriques de Tàrraco, premi Javier Conde Garriga de l'any 1989, de l'investigador numismàtic barceloní Leandro Villaronga Garriga, doctor honoris causa per la Universitat de Colònia.

L'entrega del guardó es farà el dia 14 de març en un sopar organitzat a l'hotel Avenida Palace de Barcelona.



TARRACO - Un documental ressegueix el rastre de la Via Augusta a Catalunya

Estrenat ahir a Tarragona, es difondrà a través de la Xarxa de Televisions Locals

CARINA FILELLA.
Tarragona
L'empresa Ars Livia va estrenar ahir a la seu de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, a Tarragona, el documental La Via Augusta a Catalunya, un film de 23 minuts de durada que dóna la seva visió personal del temps de la creació d'aquesta important via de comunicació i de les seves tècniques constructives. La pel·lícula es difondrà a través de la Xarxa de Televisions Locals, segons va dir ahir Héctor González, màxim responsable de l'audiovisual, que va destacar el seu caràcter didàctic.


+ Estrena del documental, ahir, a la seu de l'ICAC a Tarragona. Foto: C.F.

La Via Augusta, l'eix principal de l'arc mediterrani, que portava de Cadis a Roma en prop de 2.800 quilòmetres, és una de les grans empremtes que els romans, mestres de l'enginyeria, van deixar a Catalunya. Com es va construir, quan, amb quins materials i en quin context històric són algunes de les qüestions que troben resposta en el documental que ahir es va estrenar a la seu de l'ICAC, a Tarragona.

La Via Augusta a Catalunya és una producció d'Ars Livia, amb la col·laboració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, la fundació I2cat, El Punt i la Xarxa de Televisions Locals, a través de la qual es difondrà el documental, segons va dir ahir Héctor González, un dels seus principals impulsors.

El film situa l'espectador en el marc històric i cultural en el qual va néixer aquesta important xarxa de comunicació impulsada per l'emperador August, mostrant-ne alguns dels trams, com el del Perelló, un dels pocs que es conserven. De fet, tal com va destacar Adam Manyé, director territorial de Cultura a Tarragona, la seva conservació és tan minsa precisament pel fet que «era tan perfecta, que s'ha aprofitat per construir-hi a sobre les carreteres actuals».

La pel·lícula també explica les tècniques i els materials emprats en la construcció d'aquestes vies que tenien una amplada aproximada d'entre 5 i 8 metres. «Si el terreny era pendent, s'anivellava, i si era pantanós es drenava», s'apunta al documental per mostrar la important tasca dels enginyers de l'època a l'hora de traçar la principal via de comunicació.

En el rodatge del documental hi han pres part els grups de reconstrucció històrica Iber Calafell i Legio I Germanica, especialitzats en la recreació rigorosa dels vestuaris, les tècniques militars i la vida quotidiana dels romans. A més, l'assessorament històric ha estat a càrrec de Gemma Hernández i Magí Miret.

En el film es poden veure diversos elements de Tàrraco i el seu entorn, com la pedrera del Mèdol, des d'on s'extreia la pedra per a les construccions de l'època. L'audiovisual es clausura amb una referència a la cuina de l'època romana, «base de la nostra gastronomia», segons Héctor González. El responsable del documental destaca el seu caràcter didàctic: «Està adreçat al públic general, per tal que s'hi enganxin», va dir ahir en la presentació del treball.

D'altra banda, isabel Rodà, directora de l'ICAC, va destacar que amb l'acte d'ahir s'estrenava la sala d'actes de l'institut per a usos culturals.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2709694


TARRAGONA - Rosa Rossell: «Hi haurà retard en el trasllat del MNAT a la Tabacalera, però es farà»


Per la regidora de Tarragona, la decisió del ministre de paralitzar el traspàs del museu «és independent» del seu canvi de lloc

CARINA FILELLA.
Tarragona
La decisió del ministre de Cultura, César A. Molina, de paralitzar el traspàs de la titularitat del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona a la Generalitat de Catalunya obre el dubte sobre si aquest fet frenarà també el trasllat de l'equipament al complex de la Tabacalera, tal com està previst. La regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, es mostra «optimista» i apunta que la decisió del ministre causarà «un retard» en el trasllat del MNAT «però es farà». D'altra banda, les reaccions que ha provocat el pla de museus de Catalunya, que ahir va presentar el conseller Joan Manuel Tresserras, tampoc no s'han fet esperar. Els directors dels museus de Montblanc i Amposta veuen amb bons ulls la proposta, que integra els dos equipaments en la nova Xarxa de Museus d'Etnologia.


+ El canvi de lloc del Museu Arqueològic de Tarragona no s'impulsarà fins després de les eleccions generals. Foto: EL PUNT

El director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Francesc Tarrats, va declinar ahir fer cap comentari sobre la decisió del ministre de Cultura, César Antonio Molina, de paralitzar el traspàs d'aquest equipament a la Generalitat de Catalunya: «No em toca a mi prendre posició; és des de l'espai polític que s'han fet les negociacions i des d'on s'han de fer les declaracions», va dir. Sí que es va pronunciar la regidora de Patrimoni de Tarragona, Rosa Rossell, que es va mostrar convençuda que el fre en el traspàs de la titularitat no suposarà cap entrebanc en el trasllat del MNAT des de la plaça del Rei fins al complex de la Tabacalera, tal com està previst. «Una cosa és independent de l'altra», va dir ahir la regidora, pocs minuts després d'haver-se posat en contacte telefònic amb el director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Josep Maria Carreté, per demanar-li explicacions sobre les possibles conseqüències de la decisió del ministre. Per Rossell, «hi haurà un petit retard» en el canvi de lloc, però «continua existint el compromís del ministeri d'impulsar i finançar el trasllat del museu de la plaça del Rei a la Tabacalera». Tot i amb això, la regidora reconeix que «fins després de les eleccions [del 9 de març] és estèril parlar del trasllat» del MNAT. En aquests moments, el projecte urbanístic previst en el complex de la Tabacalera es troba en fase d'exposició pública i, segons Rossell, «d'aquí a uns vint dies l'antiga fàbrica de tabacs serà ja formalment propietat de l'Ajuntament».

D'altra banda, el candidat d'ERC per Tarragona a les eleccions generals, Lluís Aragonès, va qualificar la paralització del traspàs del MNAT «d'enèsima burla i incompliment de l'executiu de Zapatero amb Catalunya».

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2709685


TARRAGONA - El Govern afirma que el traspaso del Arqueològic no va por buen camino

 El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, manifestó ayer que el traspaso del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) a la Generalitat va «mal». Afirmó que «no debería haber ningún problema para que fuera transferido».
por EFE/carles gosálbez |

El conseller Joan Manuel Tresserras reconoció haber encontrado «una resistencia que no nos esperábamos» por parte del Gobierno del Estado, en las negociaciones que mantiene para que el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona sea traspasado a la Generalitat.


Tresserras, que ayer presentó el nuevo Pla de Museus de Catalunya, señaló, a preguntas de los periodistas, que hace unos dos meses recibió una notificación del Ministerio de Cultura en la que se indicaba que el museo de Tarragona «saltaba» del listado de los servicios a transferir a la Generalitat en los próximos meses.

El conseller, que primero había mantenido negociaciones respecto de esta cuestión con la ex ministra Carmen Calvo, dijo que en un encuentro que mantuvo hace poco con el ministro César Antonio Molina ya le mostró su «decepción por este tema, pendiente de transferencia».

Tresserras cree que aunque el Estado tenga la intención de crear una red de museos arqueológicos, con esta institución incluida, «no debería haber ningún problema para ser transferido». Fundado durante la primera mitad del siglo XIX, el MNAT es el más antiguo de Cataluña en su especialidad.

En el año 1960 se trasladó al edificio que ocupa actualmente, sobre un fragmento de la muralla romana de Tarragona y, en el futuro, será reubicado en el edificio de la antigua Tabacalera.

Montblanc y Amposta

La Generalitat creará y articulará una red de museos dedicados a la etnología, que estará formada por los museos de Montblanc, Amposta, Esterri d'Àneu, Barcelona, Arbúcies, Palamós y Vielha.
 
 
http://www.diaridetarragona.com/

TARRACO - La Tarraco Romana tindrà un Pla de Dinamització Turística a finals del 2008

 

La ciutat de Tarragona i els municipis de Constantí, Roda de Barà i Altafulla es beneficiaran a partir de finals d'any d'un Pla de Dinamització Turística impulsat per la Generalitat. Aquest pla estarà finançat a parts iguals pels ajuntaments, la Generalitat i el ministeri d'Indústria i Turisme. El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha explicat en una visita a Tarragona, que des del departament treballaran per portar a Madrid aquesta proposta que estan segurs que tindrà el vist-i-plau del govern estatal.
Huguet ha explicat que Tarragona necessita aquest impuls per donar a conèixer el seu 'enorme patrimoni' fora dels circuits de la 'museística clàssica'. El Pla de Dinamització Turística permetrà donar a conèixer de forma 'amena', 'pedagògica' i amb 'suports audiovisuals' el Patrimoni Mundial de la ciutat.
 
 
http://www.diaridetarragona.com/ 


TARRAGONA - Els pergamins surten de l'arxiu

L'Arxiu Històric de Tarragona inaugura una exposició amb setze valuosos pergamins segellats

CARINA FILELLA.
Tarragona
Fets amb material resistent (pell de vedell, ovella o cabra especialment preparada com a suports per a l'escriptura), l'Arxiu Històric de Tarragona custodia prop de 2.100 pergamins documentals, datats entre 1056 i 1783. Ara exposa una petita part d'aquest valuós material en un muntatge que es va inaugurar ahir a la seu de la delegació territorial de Cultura a Tarragona, on es podran veure fins al dia 1 de febrer. La selecció dels pergamins il·lustra, per exemple les formes (circular i ogival) i les tècniques d'impressió que s'utilitzaven, la iconografia religiosa i dels diversos monarques catalans i els emblemes heràldics.



+ Inauguració de la mostra de pergamins, ahir, a la seu dels serveis territorials de Cultura a Tarragona. Foto: RITA LAMSDORFF

«Són autèntics objectes de museu». Així ho va dir ahir Ricard Ibarra, director de l'Arxiu Històric de Tarragona (AHT), en la inauguració de la mostra de pergamins segellats que formen part del seu fons. Entre els exposats, s'hi pot veure la confirmació de privilegi per a l'infant Ramon Berenguer (Tortosa, 1331), el reconeixement d'un donatiu per a Pere III el Cerimoniós (Tarragona, 1353), segells comuns de Pere III i d'Alfons IV el Magnànim, un segell de la cort comuna dels veguers de Tarragona (segle XIV), una butlla del papa Benet XIII i la llicència del prior de la Cartoixa a favor del monestir d'Escaladei. Són només setze dels prop de 2.100 segells i pergamins documentals, d'entre els segles XIII i XVII, que custodia l'Arxiu Històric de Tarragona, i que fins al dia 1 de febrer s'exposen als serveis territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona. «L'exposició posa en relleu el patrimoni documental de Tarragona, una ciutat que té tant patrimoni arqueològic que fa que a vegades es pugui oblidar el documental», va dir ahir Adam Manyé, director dels serveis territorials de Cultura de Tarragona.

Deixant de banda el contingut dels documents, la mostra il·lustra, segons els organitzadors, sobre les formes, les tècniques d'impressió, les maneres d'aposició del segell pendent, la iconografia religiosa i dels successius monarques catalans, i els emblemes heràldics.

L'arxiu tarragoní ha dut a terme en els últims temps una important tasca de protecció dels 79 pergamins més solemnes –procedents de les cancelleries reial i pontifícia, de les cúries arquebisbal, del vicariat i de l'oficialat o de la cort dels veguers–, que encara conserven penjant del doblec inferior o plica, el segell (sobre cera escalfada, plom o cera sota paper), el característic element de validació i autenticació. «Els segells tenen una importància especial; són com la signatura electrònica de l'època», va indicar Ibarra. Els 79 documents van ser tractats entre els anys 2005 i 2006 per la restauradora Anna Espanyol, amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat.

La procedència dels pergamins que guarda l'AHT, i que es troben «en força bon estat de conservació», és molt diversa. La majoria, segons va recordar la regidora Rosa Rossell, provenen del fons de l'Ajuntament de Tarragona (uns 700, que fa poc han estat digitalitzats en la seva totalitat i amb el catàleg en procés de revisió). També pertanyen al fons patrimonial de la família Moragas (236), de la comunitat de preveres i els senyorial dels comtes de Santa Coloma (uns 620 i 290, respectivament). També se'n localitzen de la vall Ferrera (Pallars Sobirà), vinculats amb la família Castellarnau (31); d'algunes poblacions dels Camp de Tarragona (1000), i del monestir de la Cartoixa d'Escaladei, ingressats arran de la desamortització.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2695069 



Tarragona perfila una ruta patrimonial nova a la Part Baixa al voltant del MNAT

 
Una imatge parcial del complex de la Tabacalera, amb el port al fons. Foto: JUANPE RODRÍGUEZ.
 
El proper pas del futur museu arqueològic serà un estudi per preservar l'edifici noble de la Tabacalera

Ò. MESEGUER.
Tarragona
L'Ajuntament de Tarragona preveu que en els propers anys podrà oferir com a actiu cultural una nova ruta patrimonial per la part baixa de la ciutat, alternativa a la de la Part Alta. Aquest conjunt museístic inclouria les rehabilitacions previstes al teatre romà o en altres parcel·les amb restes arqueològiques i giraria al voltant de l'actual projecte estel·lar, el Museu Nacional Arqueològic (MNAT) amb seu a l'antiga Tabacalera. Després del conveni signat la setmana passada entre el consistori i Altadis, el proper pas serà encarregar un estudi per veure quins elements de l'edifici noble s'han de preservar.

<


TARRACO - L'Ajuntament de Tarragona vol impulsar un recorregut arqueològic per la Part Baixa

L'Ajuntament de Tarragona està disposat a impulsar un recorregut per les diferents restes arqueològiques que hi ha a la Part Baixa de la ciutat i complementar així un tipus de turisme cultural que fins ara s'havia centrat bàsicament en els tresors de la Part Alta. El consistori vol aprofitar que el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) s'ubicarà a l'antiga Tabacalera per rehabilitar els punts d'interès de l'entorn i aconseguir atraure el màxim nombre de visitants possibles. Els responsables municipals han reconegut, però, que aquest anunci és una simple mostra d'intencions i que encara no hi ha establert un calendari per portar a terme les actuacions necessàries. D'altra banda, s'ha anunciat que ja s'ha confeccionat un projecte per al futur Centre de Creació d'Art Contemporani de la ciutat, el qual es podria ubicar en un dels espais de la Tabacalera.
 
http://www.diaridetarragona.com/ 


TARRACO - PROSPECCIONS GEOFÍSIQUES A LA CATEDRAL


 
 
 
 
 

Resultats preliminars

PROSPECCIONS GEOFÍSIQUES AL SUBSÒL DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA



Arran dels treballs de prospecció geofísica duts a terme per part d’un equip internacional al subsòl de la Catedral de Tarragona la setmana de l’11 al 14 de setembre, el dijous dia 13 de desembre, a l’absis de la Catedral, es van presentar a la premsa els resultats preliminars.


L’acte va comptar amb la presència de Mons. Jaume Pujol i Balcells, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat; Mn. Francesc Gallart, degà de la Catedral; Dr. Albert Casas, catedràtic de Física de la UB; Sra. Isabel Rodà, directora de l’ICAC; Sr. Andreu Muñoz, codirector de les prospeccions i director del Museu Bíblic Tarraconense, i Dr. Josep M. Macias, codirector de les prospeccions i investigador de l’ICAC.



Els resultats preliminars

És aviat per fer una descripció acurada dels vestigis que, hipotèticament, es conserven en el subsòl. No obstant això, les conclusions preliminars obtingudes durant aquesta fase de prospecció permeten ser optimistes en el sentit que s’hi constata potencialitat arqueològica. És a dir, que la construcció de la Seu medieval no va comportar el rebaix absolut dels elements precedents fins a arribar a la roca. Es presumeix la presència d’estratigrafia arqueològica i l’anàlisi en curs indica alteracions o diferències entre les naus central i laterals, així com entre la nau central i l’entrada al temple medieval.


Es confirma la presència d’una estructura arquitectònica detectada geofísicament que, per dimensions i posicionament urbanístic, cal interpretar com el temple central del recinte de culte a l’emperador. No hi ha elements fefaents que determinin que és el temple dedicat a l’emperador August, tot i que també cal reconèixer que tots els elements fins ara obtinguts apunten cap a aquesta direcció.


Quant a la zona del claustre, el georadar ha detectat alteracions coincidents amb les
fonamentacions de la columnata del recinte de culte així com un buit a l’indret ocupat per la cisterna medieval ja coneguda.

http://www.icac.net/asp/detalleTaule.asp?num=188

 



TARRACO - L'Ajuntament de Tarragona presenta la revisió del projecte de rehabilitació del Pont del Diable al Ministeri de Foment

 L'Ajuntament de Tarragona ha fet un pas endavant per poder rehabilitar el Pont del Diable el més aviat possible presentant una revisió del projecte al Ministeri de Foment. El projecte ja es va presentar l'any 2004, però finalment no es va dur a terme i ara s'ha hagut de partir d'aquest primer per demanar, novament, una subvenció. La consellera de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona, Rosa Rossell, ha volgut destacar que aquesta revisió 's'ha fet seguint les instruccions del Ministeri de Foment per atorgar l'1% Cultural al monument i pretén garantir principalment la rehabilitació del Pont', tot i que també està pendent l'adequació de l’entorn i la rehabilitació de les pedreres que es van utilitzar per a la construcció del Pont.


Al llarg del primer trimestre del 2008 el Ministeri de Foment ha de respondre si accepta el projecte i ha d’anunciar de quina subvenció es tracta i amb quina plurianualitat es farà efectiva.

La rehabilitació del Pont del Diable, juntament amb el Pla Director de Muralles, també engegat, són els principals projectes de la Conselleria de Patrimoni.
 
http://www.diaridetarragona.com/

TARRACO - Trabajos en la N-340 destapan restos de la cantera romana de El Mèdol

Trabajos en la N-340 destapan restos de la cantera romana de El Mèdol

FERRAN GERHARD
TARRAGONA
La Generalitat y la empresa de arqueología Cota 64 estudian un enorme depósito de 1.500 sillares de piedra procedentes de la zona de la cantera romana de El Mèdol, situada junto a la carretera N-340, y que debe trasladarse por la construcción de un nuevo carril en las obras de la variante de esta vía. El arqueólogo Albert Vilaseca, experto en este tipo de yacimientos, asegura que "es único en el mundo romano, no hay noticias de algo similar".

Una de las hipótesis es que los sillares se llevaban al lugar para ser pulidos y cincelados y los que no servían se abandonaban. "Los bloques que se utilizaban eran de 1,70 metros de largo por 60 ó 90 centímetros de grosor y el resto se desechaban", según Vilaseca.

ACCESIBILIDAD
Ahora se empleará un escáner de láser para dibujar con detalle la estructura del yacimiento y está previsto que en la excavación surjan instrumentos originales: picos, punzones y hachas. El Ministerio de Fomento y la Generalitat mejorarán la accesibilidad a la cantera del Mèdol y dejarán allí algunos de los sillares para mostrar las pruebas de una actividad que hace 2.000 años permitió obtener materia prima para las grandes construcciones. Parte de las rocas podrían emplearse para restaurar monumentos, entre ellos las murallas de Tarragona.
 
 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_

PK=468203&idseccio_PK=1051


Powered by LifeType