PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


L'arqueologia medieval i moderna de Catalunya s'examinarà a Tarragona

 


C. FILELLA.
Tarragona

L'Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM) ha escollit la ciutat de Tarragona per organitzar el IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, que tindrà lloc el maig del 2010, al Palau Firal.

L'ACRAM convoca amb una periodicitat quadriennal aquesta trobada, que té l'objectiu de posar en contacte el major nombre possible de professionals de l'arqueologia i fomentar l'intercanvi d'experiències entre arqueòlegs, explica Josep Maria Vila, membre de l'associació. Ell mateix va signar aquesta setmana un conveni de col·laboració amb la tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell. El consistori col·laborarà en l'organització del congrés per tal de «fomentar les activitats arqueològiques i el coneixement entre arqueòlegs i investigadors». El congrés es dedicarà especialment a tractar de «les transicions»: «Les transicions del món antic al món medieval i del món medieval al món modern», apunta Vila. Els quatre dies que durarà la convocatòria es presentaran diverses ponències i comunicacions. La previsió és qui hi hagi 200 inscrits. D'altra banda, la regidora va anunciar que estan impulsant un projecte per millorar la museïtzació del pretori de Tàrraco, especialment la sala Jaume II, coneguda com la sala Gòtica, amb l'objectiu «de donar una explicació més completa del que coneixem de la torre medieval».

 

 

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3051657 



Tarragona serà l'any 2010 marc d'un congrés sobre arqueologia medieval i moderna de Catalunya 29.10.08




C. FILELLA.
Tarragona

L'Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM) ha escollit la ciutat de Tarragona per organitzar el IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de catalunya, que tindrà lloc el mes de maig de l'any 2010, al Palau Firal. L'ACRAM convoca amb una periodicitat quadriennal aquesta trobada, que té l'objectiu de posar en contacte el major nombre possible de professionals de l'arqueologia i fomentar l'intercanvi d'experiències entre arqueòlegs, segons va explicar Josep Maria Vila, membre de l'associació. Ell mateix va ser l'encarregat de signar ahir un conveni de col·laboració amb la tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell.
 
El consistori col·laborarà en l'organització del congrés per tal de «fomentar les activitats arqueològiques i el coneixement entre arqueòlegs i investigadors». El congrés es dedicarà especialment a tractar de «les transicions»: «Les transicions del món antic al món medieval i del món medieval al món modern», va apuntar Vila. Els quatre dies que durarà la convocatòria es presentaran diverses ponències i comunicacions. La previsió és qui hi hagi uns 200 inscrits. D'altra banda, la regidora va anunciar ahir que estan impulsant un projecte per millorar la museïtzació del pretori de Tàrraco, especialment la sala Jaume II, coneguda com la sala Gòtica, amb l'objectiu «de donar una explicació més completa del que coneixem de la torre medieval». El consistori també adjudicarà els pròxims dies la nova fase d'excavacions a Ca la Garsa. En funció de les restes que apareguin, l'Ajuntament redactarà el projecte de millora d'aquest element del call jueu de la ciutat.
 
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3046572


TARRACO - La necròpolis paleocristiana de Tarragona tindrà el 2009 un nou projecte per poder reobrir 29.10.08

 
 

+ Les restes de la necròpolis paleocristiana no es poden visitar des de l'any 1994. / Foto: J.F.

 



La Generalitat ja ha encarregat el document de base per a la rehabilitació de l'espai

AZAHARA PALOMARES.
Tarragona
La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa els tràmits per tal de poder accelerar la reobertura de la necròpolis paleocristiana de Tarragona, tancada des de l'any 1994. Segons va anunciar ahir el delegat del govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, ja s'han iniciat els treballs d'elaboració del document de base, que, alhora, marcarà els eixos del projecte executiu que elaborarà una empresa externa. S'espera que les obres de rehabilitació de l'espai puguin iniciar-se l'any 2010.


El director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Francesc Tarrats, treballa ja, per encàrrec de l'executiu català, en l'elaboració d'un document de base que marcarà els criteris principals del nou projecte. «Esperem que aquesta tasca s'hagi acabat d'aquí a dos o tres mesos, i que llavors puguem obrir el concurs per a la redacció del projecte executiu», va afirmar Sabaté. Si es compleixen tots els terminis, el delegat del govern confia que el projecte estigui ja enllestit l'any 2009, i així poder iniciar les obres i fins i tot reobrir portes l'any 2010.

 



REVISIÓ DEL PROJECTE

Malgrat que la necròpolis tenia ja un projecte anterior per posar fi a la seva clausura forçada, aquest haurà de ser substituït, tal com ja havia avançat aquest diari. El motiu per a la necessitat de reelaboració del document és el futur trasllat del MNAT a les instal·lacions de l'antiga fàbrica de Tabacalera, al costat de la necròpolis, i que no s'havia previst al disseny inicial. «La necròpolis no podrà ser el mateix que era ara fa deu anys, perquè cal que hi hagi alguna interrelació amb la nova seu del MNAT», va destacar el delegat del govern al Camp de Tarragona



PROBLEMES DE SEGURETAT

La necròpolis paleocristiana va veure's forçada a tancar portes l'any 1994 arran de diversos problemes de seguretat. Des de llavors, la seva reobertura definitiva ha estat impossible per falta d'inversió. El cementiri, datat entre els segle III i VI, és considerat el conjunt d'aquest tipus més important de l'Estat espanyol. Al seu costat, es pot visitar un museu sobre el món de la mort i els seus rituals.

 

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3046573



TARRACO - Descubren un mosaico de época augusta en la calle Armanyà 23.10 .08

 

 

FOTO: NINÍN OLIV

Un mosaico del siglo I dC, perteneciente a una domus –casa romana–, ha salido a la luz en el curso de una intervención arqueológica que afecta a un solar de la calle Armanyà, localizado junto al jardín del Teatre Metropol

El mosaico es de parecidas características al que fue descubierto en la primera fase de la intervención, realizada en noviembre del año pasado. El hallado hace ahora once meses era de época tardorrepublicana y el que ha aflorado esta semana fue realizado utilizando la técnica opus sectile, propia de época augusta, consistente en incrustar trozos de mármol de varios colores. «Los dos mosaicos fueron elaborados en el siglo I dC, pero con motivos decorativos muy habituales en el siglo anterior», informó al Diari Albert Vilaseca, arqueólogo responsable de la empresa Cota 64.


El mosaico formó parte del suelo de «una habitación de grandes proporciones que pertenecía a una casa señorial de la Tarraco del siglo I dC», dijo Vilaseca, quien destacó su buen estado de conservación.


En noviembre de 2007 Cota 64 localizó un primer mosaico en el mismo solar de la calle Armanyà, formado por teselas de un centímetro elaboradas con mármol blanco y negro. «La combinación de los dos colores era habitual en el siglo I aC, pero en estos mosaicos resulta llamativo que el fondo del pavimento es rojizo».


Cota 64 ha aplicado en el yacimiento un escáner, con la finalidad de dibujar las estructuras de la domus que permanecen enterradas, con la finalidad de obtener una imagen de la distribución de las dependencias que han surgido como resultado de la intervención.
La arqueóloga que dirige la excavación, Ana María Charquero, comentó que el mosaico original «era de mayor tamaño, aunque por modificaciones realizadas en años posteriores en la casa quedó parcelado». Todo a punta a que este sector de habitaciones fue reconvertido en depósitos que, probablemente, contuvieron agua.
En este contexto, Vilaseca explicó que parte de la domus fue derribada y, posteriormente, ese espacio se convirtió en una zona de actividad industrial.


Entre los restos localizados «destacan dos sillares colocados de forma vertical, que pudieron formar parte de algún tipo de prensa que no hemos identificado», subrayó el arqueólogo, quien hizo referencia a la presencia de una franja de tierra de color negro, cuya aparición fue resultado de un incendio. En el siglo III Tarraco sufrió diversas invasiones que comportaron la destrucción de buena parte de la estructura urbana de la ciudad. Este episodio podría guardar relación con el sector del solar donde es evidente que hubo fuego, producido de forma fortuita o provocada por la mano del hombre. 

 

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/024404/descubren
/mosaico/epoca/augusta/calle/armany

 



TARRACO - Localizados los restos de cuatro gradas del teatro romano de Tarragona


EFE
TARRAGONA

Los trabajos arqueológicos realizados entre los meses de abril y junio en el teatro romano de Tarragona han proporcionado "unos resultados científicos y patrimoniales de gran relevancia", con la localización de los restos de cuatro gradas --de la 12 a la 15-- al oeste del eje de la cavea.

Esta intervención arqueológica ha sido coordinada por el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) y financiada por el Ministerio de Cultura, a través del Instituto de Patrimonio Cultural de España (IPCE).

Según ha informado el MNAT, los trabajos se han centrado en el extremo septentrional del tramo de grada (cavea) conservado dentro del perímetro actual del área arqueológica del teatro, edificio que originariamente se extendía hasta el convento de los Caputxins.

Comprobación de las características

Este sector está "profundamente afectado" por muros y pavimentos correspondientes a la ampliación de la fábrica de aceite Abaco --levada a cabo en los años sesenta del siglo pasado-- y por un potente muro de contención de la calle de los Caputxins.

Más allá del interés "estrictamente científico y patrimonial", fuentes del Museu de Arqueològic han explicado que la intervención pretendía comprobar las características constructivas del mencionado muro de contención para poder redactar "con todas las garantías" el proyecto definitivo de tratamiento del teatro romano.

El MNAT ha informado de que estos restos corresponden a la cimentación, en opus caementicium, de los asientos de un tramo de la grada construido sobre la vertiente de la roca, recortado en forma escalonada.

Un descubrimiento de alto valor

Este "excepcional hallazgo" se añade a las gradas de la ima cavea en el interior del solar del teatro romano (1977); a la posible vuelta de sostén de la suma cavea, en el subsuelo de la calle de los Caputxins (1985); y a las estructuras de sostén de esta misma zona, en el otro extremo de la calle de los Caputxins (1989).

Además, demuestra que, "pese a las severas vicisitudes sufridas a lo largo del tiempo por este monumento", todavía hay sectores del teatro romano de Tarraco por recuperar, tanto a nivel científico como patrimonial.

En las próximas semanas, se iniciarán los trabajos de remodelación de la actual valla del solar.

 

 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=552854&idseccio_PK=1051&h=



TARRACO - Crearan un mirador sobre l'escena del teatre romà de Tàrraco





 

   Restes de les grades localitzades aquest estiu. Foto: MNAT  

 

C. FILELLA. Tarragona


Les obres al teatre romà de Tàrraco continuaran en les properes setmanes amb l'inici dels treballs de remodelació de l'actual tanca del solar. El projecte, finançat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, preveu també la creació d'un mirador sobre l'escena del teatre des del carrer de Sant Magí, que es complementarà amb plafons explicatius del conjunt.

Entre els mesos d'abril a juny s'ha dut a terme una intervenció arqueològica en el teatre romà, coordinada pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i finançada pel Ministeri de Cultura. Els treballs, segons el MNAT, «han proporcionat uns resultats científics i patrimonials de gran rellevància». Segons ja va avançar El Punt, es van localitzar les restes de quatre grades (de la 12 a la 15), a l'oest de l'eix de la càvea (la part del teatre reservada als espectadors). Corresponen a la fonamentació dels seients d'un tram de la graderia construït sobre el vessant de la roca, retallat en forma esglaonada. També han permès constatar que aquest sector de la càvea és el que ja havia posat al descobert Francesc Carbó en les excavacions de l'any 1919 i que posteriorment van quedar colgades per nivells de deixalles i, finalment, destruïdes en gran part per les construccions dels anys seixanta del segle passat.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3031695

 



TARRACO - Tarragona tindrà un jardí nou que reproduirà els horts de l'època romana -16.09.08

 
 
 
Imatge virtual de l'aspecte que oferirà el jardí quan estigui enllestit. Foto: EL PUNT
Es farà al parc de les Tres Granotes, al costat de l'Amfiteatre



ACN.
Tarragona
L'Ajuntament de Tarragona va presentar ahir el projecte de jardí romà que es farà al parc de les Tres Granotes, al costat de l'Amfiteatre. La remodelació pretén posar fi a l'envelliment d'un espai que tradicionalment era molt utilitzat pels ciutadans i que des de fa uns anys ha quedat obsolet i està infrautilitzat.


El jardí romà té la intenció, a més de reproduir els horts de l'època romana, amb la plantació d'espècies típiques com ara roures, alzines, figueres, romaní i heures, entre d'altres. La construcció del jardí té uns objectius principals que es basen en l'adaptació de l'espai a les necessitats actuals, relacionar el parc amb l'Amfiteatre i la recreació de microambients. La tinenta d'alcalde de Medi Ambient, Carme Crespo, va explicar que els conceptes treballats per aconseguir aquests objectius se centren en la sostenibilitat, l'accessibilitat, la seguretat (es tancarà el parc a la nit) i la vitalitat, pel fet que al parc es faran activitats didàctiques i itineraris i s'hi habilitarà una cafeteria i una zona de taules.

Per l'Ajuntament, la connexió entre el parc i l'Amfiteatre és una bona manera de connectar l'edifici històric amb la ciutat, ja que es milloraran els accessos i es crearà un ambient romà que farà d'avantsala del recinte romà. Pel que fa als microambients, se'n crearan tres: el jardí domèstic urbà, ja que els romans sempre que disposaven d'espai i recursos creaven un jardí interior, preferentment envoltat de galeries porticades; un hort de fruiters, on es podien trobar principalment la figuera i la vinya emparrada, i un hort de plantes aromàtiques i d'ornament.

El projecte es començarà a realitzar a finals d'any, i en sis mesos podria estar enllestit. No obstant això, Crespo va matisar: «Les obres civils sí que són més fàcils de determinar, però pel que fa al treball dels jardiners, tot depèn de si les plantes agafen malalties o no, i de l'època de l'any adient per plantar cadascun dels exemplars que formaran part del jardí romà.»

El pressupost amb què es treballa per dur a terme el projecte és de 747.000 euros sense IVA, tot i que la quantitat exacta dependrà en bona part del creixement òptim de les plantes. L'obra civil se centrarà a equilibrar el terreny, per deixar el sòl en condicions per poder-hi plantar arbres, flors i arbustos. El que també es va voler remarcar ahir a l'ajuntament de Tarragona és que tot i que el parc s'obrirà quan estigui enllestit, s'ha de tenir en compte que les plantes seran petites i s'haurà d'esperar que creixin.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2997696


TARRACO - Hauschild, fill adoptiu de Tarragona pel seu estudi del món romà



Hauschild rep el títol de mans del batlle de Tarragona. Foto: J.F.

 

C. FILELLA. Tarragona

Theodor Hauschild «ha posat el nom de Tarragona en els nivells més alts del coneixement científic del món romà». Amb aquestes paraules la regidora de Patrimoni de Tarragona, Rosa Rosell, justificava l'acord de l'Ajuntament de concedir el títol de fill adoptiu de la ciutat a l'arqueòleg alemany Theodor Hauschild. L'acte va tenir lloc dijous al vespre al Saló de Plens.

Hauschild, nascut a Erfurt (Alemanya) l'any 1929, és arquitecte per la Universitat de Berlín i un reconegut arqueòleg i historiador del món romà i cristià. Ha estat un dels principals renovadors de l'arqueologia i la història antiga de Tarragona, de la Hispània Antiga i l'alt medieval. A les dècades dels 50, 60 i 70 va treballar a la ciutat de Tarragona en col·laboració amb altres historiadors com ara Alföldy i Koppel. L'any 1956 va col·laborar amb Helmut Schlunk en l'estudi del mausoleu de Centcelles i el 1969 va participar en l'aixecament planimètric dels murs romans del claustre de la catedral. La seva gran aportació a l'arqueologia tarragonina data del 1974, quan va realitzar un estudi detallat de la torre de Minerva.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2988135

 



TARRAGONA - L'exregidor d'ICV Lluís Balart, nou director del Museu d'Història de Tarragona

Lluís Balart, durant un acte de la campanya electoral del 2007. Foto: JUANPE RODRÍGUEZ
 
 
Substitueix en el càrrec Lluís Pinyol, que renuncia al càrrec per problemes de salut

CARINA FILELLA.
Tarragona
L'exregidor d'ICV a l'Ajuntament de Tarragona, Lluís Balart, serà el nou director del Museu d'Història de la Ciutat, segons va anunciar ahir la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell. Balart, que s'estrenarà en el càrrec el dia 1 de setembre, substituirà Lluís Pinyol, que hi ha renunciat per motius de salut: «Per la meva situació personal no podia rendir al cent per cent en allò que m'exigia el càrrec i per això val la pena deixar que sigui una altra persona la que porti les regnes del museu», va dir ahir el director sortint. Balart accedeix al càrrec després de presentar-se a unes oposicions per ocupar una plaça de llicenciat en història.

«És una feina que encaro amb molta il·lusió i amb moltes ganes de col·laborar en la potenciació del patrimoni de Tarragona.» Així ho va dir ahir Lluís Balart, poc després que la regidora de Patrimoni anunciés el seu nom com el del nou director del Museu d'Història de Tarragona (MHT). L'exregidor d'ICV, que va ser candidat a l'alcaldia de Tarragona pels ecosocialistes en les passades eleccions municipals, substituirà en el càrrec Lluís Piñol, que hi ha renunciat per motius de salut.

El nou director s'estrenarà en el càrrec el dia 1 de setembre, després que a començaments d'any es presentés a unes oposicions per ocupar una plaça de llicenciat en història convocada per la regidoria de Patrimoni. Balart va quedar en el número dos sense plaça i va entrar a formar part d'una borsa de treball de l'Ajuntament. «Accedeixo en el càrrec a través d'un procés ordinari de selecció de personal i també he rebut la confiança de la consellera [Rosa Rossell]», va dir Balart a aquest rotatiu.



COM A TÈCNIC


Lluís Pinyol, que continuarà com a tècnic del MHT, va destacar ahir que ha decidit deixar el càrrec per la seva situació personal: «No podia rendir al cent per cent en allò que m'exigia el càrrec i per això val la pena deixar que sigui una altra persona la que porti les regnes del museu.» Per Pinyol, la seva decisió «és una qüestió de responsabilitat envers la feina i l'Ajuntament de Tarragona». «He decidit passar a un segon terme i que pugui exercir el càrrec una altra persona amb totes les garanties», segons va dir ahir el director sortint.
 
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2978219


TARRACO - Recuperaran les voltes de l'amfiteatre de Tàrraco «autènticament romanes»



Les obres, que començaran a final d'any, permetran obrir un nou accés al monument des de la platja

CARINA FILELLA.
Tarragona
L'Ajuntament de Tarragona restaurarà les tres voltes de canó «autènticament romanes» que queden dretes a l'amfiteatre romà de Tàrraco i que es troben afectades per diverses patologies. De fet, una d'aquestes voltes, sota les grades, s'aguanta de manera precària amb una estructura de ferro i maons. Aquesta actuació, segons va destacar ahir l'arquitecte que ha elaborat el projecte, permetrà en un futur obrir un nou accés al monument des de la platja i també des de la mateixa arena de l'amfiteatre. Les obres, que començaran a finals d'any, tenen un cost de 145.000 euros, 100.000 dels quals els aporta el Ministeri de Cultura. La regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, va dir que en els pròxims anys es duran a terme altres actuacions de recuperació del monument.


 

Volta de canó que es restaurarà i, a la dreta, la part interior, sota les grades de l'amfiteatre. Foto: EL PUNT

 

Miquel Balsells, arquitecte que ha elaborat el projecte, va destacar ahir que les obres de recuperació de les voltes es faran de manera que «es vegi clarament allò què és romà» i el que ha estat restaurat amb materials moderns. De fet, les tres voltes de canó de les grades que es recuperaran representen «la part més autèntica de l'amfiteatre», ja que són les tres úniques que queden dretes de l'època romana, segons Balsells, que va recordar que «l'amfiteatre té una part més moderna, que es va restaurar durant els anys seixanta i setanta».

L'estat de salut d'aquesta part del monument «és delicada», segons l'arquitecte, que ahir va destacar que hi ha una part de la volta que s'aguanta de manera precària amb una estructura de ferro i maons, que s'hi va col·locar als anys quaranta i que amb el pas dels anys pot malmetre de forma considerable la part original del monument.

L'amfiteatre es va construir retallant la roca a la banda nord i recolzant-se sobre les voltes a la resta de l'edifici. La volta central que ara es recuperarà –a més de les dues del costat–, és la que dóna una visió directa al mar. La seva recuperació permetrà, segons Balsells, crear un nou accés al monument directament des de la platja i també es podrà accedir a l'arena des de l'interior de les mateixes voltes.



DEDICAT A NÈMESI


El projecte inclou també la recuperació de les fosses de l'amfiteatre i la seva cobertura amb fustes, tal com es feia a l'època romana. Com que en aquestes fosses s'hi va descobrir una pintura mural dedicada a Nèmesi, en un futur l'àrea de Patrimoni també es planteja instal·lar-hi una còpia de la pintura, segons va explicar la regidora Rosa Rossell.

Les obres, que començaran a final d'any, tenen un cost de 145.000 euros, 100.000 dels quals els aportarà el Ministeri de Cultura. L'actuació durarà uns tres mesos i, mentre durin les obres, no es preveu el tancament de l'amfiteatre a les visites, tot i que continuarà restringit l'accés a l'arena. De fet, enguany, quan se celebra l'any jubilar, només es permet accedir-hi als pelegrins que hi van a resar.

L'any passat ja es va executar la primera fase de les obres, que va consistir a assegurar el mur de contenció del vial Bryan, uns treballs arqueològics realitzats d'emergència després dels esllavissaments que es van produir l'any 2005. Aquelles obres van posar al descobert sis esglaons que donaven accés a la porta Triumphalis de l'amfiteatre.

Les obres actuals es complementaran amb una millora de l'entorn del monument. En aquests moments es troben en procés de licitació les obres d'adequació per convertir el parc de les Granotes en un jardí romà.

L'arqueòleg municipal, Joan Menchón, va destacar la importància de l'amfiteatre de Tàrraco i els diferents usos que ha tingut al llarg de la història: des de l'ús original com a espai per als jocs fins a la seva funció com a espai de culte «i fins i tot com a espai de presidi».

 

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2978051


TARRACO - Destinaran 145.000 euros per recuperar la part més 'autèntica' de l'Amfiteatre

L'Ajuntament de Tarragona ha rebut una subvenció del Ministeri de Cultura de 100.000 euros que, juntament amb una aportació de 45.000 de les arques municipals, servirà per iniciar la segona fase de les obres que es fan a l'Amfiteatre 


 
Vista aérea del amfiteatro de Tarragona - PERE FERRÉ

Aquestes obres consistiran en la recuperació de les úniques voltes 'autènticament romanes' que queden dempeus en el monument. Una d'aquestes voltes, sota les grades, s'aguanta de manera precària amb una estructura de ferro i maons i la intervenció en ella és urgent per evitar que tot se'n vagi a terra. L'actuació permetrà obrir un nou accés a l'amfiteatre a través de la platja. 

 

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/019457/destinaran/145000/

euros/per/recuperar/part/mes/autntica/lamfiteatre 



TARRAGONA - L'arqueòleg Theodor Hauschild rebrà el títol de fill adoptiu de Tarragona


+ Theodor Hauschild, en una visita al MNAT, l'any 2006. Foto: JP.R.

C. FILELLA. Tarragona

L'Ajuntament de Tarragona entregarà el títol de fill adoptiu de la ciutat a l'arqueòleg i arquitecte alemany Theodor Hauschild, una de les persones que més han investigat sobre el patrimoni romà de Tàrraco. L'acte tindrà lloc el dijous 4 de setembre, al saló de plens, a les vuit del vespre. Hauschild ha treballat en la recuperació de diversos monuments de Catalunya, però destaquen especialment els que ha realitzat sobre el mausoleu romà de Centcelles i sobre la muralla romana de Tarragona, on l'any 1983 va descobrir en un dels carreus de l'interior de la torre de Sant Magí o de Minerva (que exhibeix cinc enigmàtics caps llorejats) la dedicatòria a la deessa Minerva, «M. Vibio Menrva», que esdevé la inscripció llatina més antiga de la península Ibèrica. Hauschild és autor dels llibres Arquitectura romana de Tarragona (1983) i, juntament amb Helmut Schlunk, La vil·la romana i el mausoleu constantinià de Centcelles (1986). L'any 1996 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi per la seva investigació del patrimoni romà de Tàrraco.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2975974


TARRACO - La restauració del Pont del Diable de Tarragona rebrà al setembre una primera injecció de 600.000 euros




+ Les obres a l'aqüeducte s'adjudicaran al novembre. Foto: O.M

EL PUNT. Tarragona
.

La tinent d'alcalde de Patrimoni, Cultura i Ensenyament, Rosa Rossell, va signar ahir amb la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, l'acord que compromet l'Estat amb el finançament de les obres de la restauració de l'aqüeducte romà. Aquest document fixa l'inici del procés per adjudicar les tasques de restauració de l'aqüeducte romà, que tindran un cost aproximat de 2 milions d'euros. Rossell va titllar l'acord de «molt satisfactori»: «Aquest és l'impuls definitiu que necessitàvem per posar en valor aquest monument».

L'Estat aportarà 1.505.674,64 euros en tres anualitats a través de l'1% cultural. La resta, 501.891,55 euros, aniran a càrrec del consistori. Concretament, el milió i mig que aporta el ministeri es distribuiran en tres anualitats, assignant una primera quantitat de 602.269,86 euros que rebrà l'Ajuntament durant el mes de setembre. Per l'any 2009 el Ministeri de Foment aportarà 451.702,39 euros, la mateixa quantitat que destinaran al 2010.

Les obres de restauració del monument romà s'adjudicaran al novembre. Segons va confirmar ahir al matí la regidora Rosa Rossell, «les tasques començaran abans que acabi l'any». El projecte començarà per la restauració de l'aqüeducte romà, consolidant les estructures afeblides pel pas del temps i eliminant els líquens que han arrelat a la pedra. En fases posteriors es museïtzarà l'espai i es recuperarà l'entorn natural.

Les obres de restauració del Pont del Diable s'inclouen a la llista d'actuacions integrants del programa de ponts que desenvolupa el Ministeri de Foment.

D'altra banda, tal com ja havia anunciat, Foment també va signar ahir l'acord per invertir 2,5 milions d'euros en la segona fase de la rehabilitació del Castell de Paborde, a la Selva del Camp.

 

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_
idcmp=2942464


Es presenten a Cambrils els primers mapes del poblament a la zona del Camp de Tarragona durant l'època romana

 

 

 Aquest any s'han començat a elaborar mapes del poblament rural, cronològics i temàtics de la zona del Camp de Tarragona a l'Antiguitat, en el marc del projecte Ager Tarraconensis, que estudia el paisatge del camp que envoltava l'antiga Tarraco

S'han generat mapes des de l'època ibèrica fins a la tardoromanitat i s'ha treballat sobre 200 jaciments del Baix Camp, del Tarragonès i de l'Alt Camp. Josep Pitarch, codirector del projecte, ha destacat que s'havia estudiat tant la Tarragona romana, que havia 'absorbit' tots els esforços d'arqueologia, i el Camp de Tarragona 'està poc explorat'. El projecte pretén aconseguir la visió complerta de la Tarragona romana 'ciutat i territori'.

Segons ha destacat Marta Prevosti, investigadora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i codirectora del projecte juntament amb Josep Pitarch, han treballat sobre 200 jaciments situats a la dreta del riu Francolí, a diferents punts del Baix Camp, del Tarragonès i de l'Alt Camp. Els mapes permetran apreciar com va anar evolucionant l'ocupació humana, les densitats i les concentracions del poblament, i han d'anar acompanyats de la reconstrucció del seu entorn paisatgístic, tot i que, de moment, encara no inclouen el sistema de camins i cadastres, tal com ha destacat l'ICAC.

A nivell divulgatiu, la investigadora Marta Prevotsi ha explicat que pretenen fer una restitució virtual de tots els jaciments, del paisatge i del poblament romà del camp de Tarraco, per tal que es permeti la comprensió 'al gran públic' del sistema global de la ciutat romana. El projecte Ager Tarraconensis té una durada de quatre anys, i compta amb un pressupost de 150.000 euros. Aquest darrer any està previst que es treballi en els mapes i se n'extreguin les conclusions.

Les línies d'investigació per a dur a terme el projecte han anat des de l'anàlisi de la flora fins a l'anàlisi del clima, de la fauna i de la geologia. Prevosti ha matisat que han fet 'pentinades' del territori, a més de recorreguts a peu per a poder veure en superfície la densitat de poblament que hi havia, i anar identificant els jaciments.

El projecte Ager Tarraconensis va néixer amb la signatura d'un conveni de col·laboració l'any 2005 entre l'empresa ACESA, l'Institut d'Estudis Catalans, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, la Universitat Rovira i Virgili, diversos ajuntaments del Baix Camp, Tarragonès i Alt Camp, els consells comarcals de les tres comarques i la Diputació de Tarragona. 

 

 http://www.diaridetarragona.com/campdetarragona/

009509/presenten/cambrils/els/primers/mapes/

poblament/zona/camp/tarragona/durant/lpoca/romana

 



L'Ajuntament de Tarragona signa amb Foment el conveni per finançar les obres de restauració del Pont del Diable

 

Aquest document fixa l'inici del procés per adjudicar les tasques de restauració de l'aqüeducte romà, que tindran un cost aproximat de 2 milions d'euros

La tinent d'alcalde coordinadora de l'Àrea de Patrimoni, Cultura i Ensenyament, Rosa Rossell, ha signat l'acord amb la ministra de Foment, Magdalena Álvarez. Rossell, que ha titllat l'acord 'de molt satisfactori', ha afirmat que 'aquest és l'impuls definitiu que necessitàvem per posar en valor aquest monument'. L'Estat aportarà 1.505.675 d'euros en tres anualitats.

La resta, 501.890 euros aniran a càrrec del consistori. En concret, el mig milió i mig que aporta el Ministeri, a través de l'1% cultural, es distribuiran en tres anualitats, assignant una primera quantitat de 602.270 euros que els rebrà l'Ajuntament durant el mes de setembre. L'any 2009 el Ministeri de Foment aportarà 451.702 euros, la mateixa quantitat que destinaran el 2010.

Les obres de restauració del monument romà s'adjudicaran al novembre. Rossell ha confirmat que 'les tasques començaran abans que acabi l'any'. El projecte s'iniciarà per la restauració de l'aqüeducte, consolidant les estructures afeblides pel pas del temps i eliminant els líquens que han arrelat a la pedra. En fases posteriors es musealitzarà l'espai i es recuperarà l'entorn natural.

Les obres de restauració del Pont del Diable s'inclouen a la llista d'actuacions integrants del Programa de Puentes, que desenvolupa el Ministeri de Foment. 

 

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/009449/lajunta

ment/tarragona/signa/amb/foment/conveni/per/finanar/obr

es/restauracio/pont/diable

 


Powered by LifeType