TARRACO - Hallado el 'campamento base' de la conquista de Hispania en L'Aldea
- • Arqueólogos de la UB excavan junto al Ebro una fortificación de 30 hectáreas
- • La mayor parte del lugar ha sido cubierta por la AP-7 y una urbanización
BARCELONA
Las
legiones romanas llegaron en el año 218 antes de Cristo a la colonia
griega de Emporion para quedarse en la península Ibérica. Allí
plantarían por primera vez sus tiendas y empalizadas en Hispania, y su
campamento, a lo largo del tiempo, se convertiría en la ciudad romana
de Empúries. Lo mismo sucedería en Tarraco, convertida inmediatamente
en la capital de nuevo territorio. Pero el campamento base de
la conquista romana fue posiblemente el que ha hallado en L'Aldea (Baix
Ebre) el profesor de la UB Jaume Noguera. Allí, en una terraza junto al
Ebro, cerca entonces de la desembocadura, se han localizado los restos
de un campamento militar de unas 30 hectáreas, utilizado como base por
los Escipiones durante la segunda guerra púnica y el más antiguo
excavado en España.
Del emplazamiento, atravesado hoy por la AP-7,
solo queda, en las siete hectáreas que se han podido rastrear, la
basura abandonada por los soldados o la calderilla que caía de sus
bolsas. Las de las tropas derrotados tras la primera campaña romana en
Hispania, que se acuartelaron tras el Ebro, de los refuerzos que
recibieron por mar en los años siguientes y de los 25.000 legionarios
que levantaron apresuradamente el campamento para marchar triunfalmente
a Cartago Nova el 209 a.C.
Dentro del óvalo que un día estuvo
delimitado por los ya inexistentes taludes y empalizadas que erigieron
las legiones, los arqueólogos han localizado monedas griegas,
masaliotas, emporitanas y romanas, piezas cartaginesas saqueadas a los
enemigos vencidos --una combinación que cuadra con el dinero de
bolsillo de los primeros invasores--, restos de ánforas lanzados a la
orilla del río y fragmentos de armas y estandartes.
Poco más se
hallará en una zona trinchada por la Vía Agusta, la vía del tren y la
autopista, y que en su mayor parte ha quedado cubierta en los últimos
años por la urbanización El Mirador de L'Ebre. Mirador, precisamente,
porque se asoma sobre el Delta desde el terraplén que un día fue
aprovechado por el campamento de campaña romano.
LOS ESCIPIONES
"Se
trata sin duda de uno de los campamentos de Publio Cornelio Escipión el
Africano", sostiene Noguera. Situado en la ribera norte del Ebro, el
límite del territorio cartaginés, el campamento podría haber sido la
base avanzada de los romanos en Hispania entre los años 217 y 209 a.C..
Tras desembarcar en Empúries, el padre y el tío de Escipión el Africano
vencieron a los cartagineses en Cese (junto a Tarragona), en Tortosa y
en una batalla naval frente al Ebro.
Ese punto pudo ser el lugar
donde los romanos se concentraron durante varios años mientras la
partida se mantuvo en tablas. Y según Noguera, el lugar donde el
Africano concentró unas cuatro legiones en el 209 a. C. para lanzar
desde allí la campaña relámpago, referida por Tito Livio, en que
destruyó Cartago Nova y se lanzó sobre la Bética. Un rastreo con
detectores de metales puede haber producido uno de esos momentos
mágicos en que la arqueología confirma a los clásicos.
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia
_PK=454305&idseccio_PK=1026&h=
TARRACO - Encuentran restos en Tarragona del primer campamento militar romano en la Península
Está situado en una terraza fluvial del río Ebro dentro del término municipal de la Palma de l'Aldea y pudo llegar a ocupar 30 hectáreas
Barcelona. (EUROPA PRESS).- El profesor asociado del Departamento de Prehistoria, Historia Antigua y Arqueología Jaume Noguera ha encontrado restos del que seguramente fue el primer campamento militar romano en la Península Ibérica, situado en una terraza fluvial del río Ebro dentro del término municipal de la Palma de l'Aldea (Tarragona), según informó la Universitat de Barcelona (UB).
El campamento, que fue descubierto a principios de 2006 y en el
que se han llevado a cabo dos intervenciones arqueológicas, pertenece
a la Segunda Guerra Púnica, fechada entre el 217 y el 209 a.C. y que,
según el profesor Noguera, «se trata sin duda de uno de los
campamentos de Publio Cornelio Escipión el Africano».
Para el historiador, «se trata de un campamento de grandes
dimensiones donde Escipión reunió en 209 a.C. un potente ejército de
25.000 hombres, con los que conquistó Cartago Nova (Cartagena)». El
espacio acotado de investigación ocupa 7 hectáreas, aunque el
campamento pudo llegar a las 30.
El campamento estaba situado en un enclave de alto valor
estratégico, a los pies de la antigua Vía Heraclia, que más tarde se
transformó en la Vía Augusta, y vigilante del tráfico fluvial.
El historiador asegura que se trata de un «campamento de campaña
relacionado con un conflicto, construido tras un foso, y con una
empalizada de troncos sobre un talud», lo que provoca que no se haya
encontrado nada de la estructura, pero sí atuendos y pertenencias de
los militares que lo habitaban.
Los hallazgos numismáticos son una de las pruebas fehacientes de
la existencia del campamento, con piezas raras y únicas como un
tetradracma helenístico de Ptolomeo o una moneda romano-campana, así
como muchas monedas cartaginesas de los tropas derrotadas.
Durante la Segunda Guerra Púnica (219-201 a.C.) el curso inferior
del río Ebro constituyó uno de los escenarios más importantes del
conflicto. Anibal había atravesado los Pirineos y los Alpes con un
poderoso ejército y amenazaba Roma y ésta contraatacó en el dominio
mediterráneo con batallas en la costa tarraconense. Jaume Noguera ha
utilizado para sus investigaciones los escritos de Tito Livio y
Polibio.
En noviembre, Noguera iniciará una segunda línea de prospecciones
en el Castell de Banyoles, en el término municipal de Tivissa
(Tarragona), el yacimiento ibérico más grande de las Terres de l'Ebre
y que se cree que fue destruido por los romanos al final de la
Segunda Guerra Púnica.
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071029/53406586301.html
TARRACO - L'Ajuntament de Tarragona negocia ajuts de dos milions d'euros per al pont del Diable
L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el subdelegat del govern a Tarragona, Joan Maria Abelló, es van reunir ahir amb el sotsdirector de Gestió d'Ajuts i Subvencions del ministeri de Foment, José M. Verdú, per tal d'impulsar les obres de rehabilitació del pont del Diable. Durant aquesta trobada van parlar sobre l'estat de la tramitació de la sol·licitud d'ajut a càrrec de l'1 per cent cultural per finançar les obres de l'aqüeducte romà de Tarragona.
La quantitat aproximada de diners que es podria rebre per al projecte seria d'uns dos milions d'euros amb una plurianualitat que podria ser de dos o tres anys, la qual cosa es determinaria just després de presentar el projecte i de rebre la resposta.
La tinent d'alcalde de Patrimoni, Cultura i Ensenyament, Rosa Rossell, va destacar el caràcter positiu de la reunió, ja que, segons ella, s'ha fet un pas endavant per desencallar el projecte.
Rossell va explicar que l'Ajuntament es va comprometre ahir a revisar en el termini d'un mes el projecte presentat l'any 2004, mentre que el Ministeri de Foment va anunciar que donarà una resposta durant el primer trimestre del 2008.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2601525
TARRAGONA - El derribo del restaurante del Fortí empezará a finales de noviembre
por octavi saumell |
Empieza la cuenta atrás. Según ha podido saber el Diari, la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya aprobó ayer, definitivamente, el proyecto para desmontar el restaurante construido en el interior del Fortí de la Reina. De esta manera, el consistorio da cumplimiento al compromiso adquirido el pasado mes de mayo ante el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) para hacer desaparecer el establecimiento, ubicado dentro del Bé Cultural d'Interès Nacional de la Punta del Miracle, antes de que acabe 2007.
Fuentes municipales aseguraron ayer a este rotativo que, incluso, el inicio de los trabajos podrían iniciarse en un plazo inferior a las tres semanas. Ahora, ya sólo falta licitar las obras, que tienen un presupuesto de 400.000 euros y que irán a cargo del Ayuntamiento de Tarragona. Este trámite se realizará por el procedimiento de urgencia, y no prevé ningún periodo de exposición pública. Los cálculos son que los trabajos se alarguen por espacio de tres meses, por lo que el bien volverá a su estado inicial a finales del mes de febrero de 2008.
Extralimitación del permiso
El proyecto técnico de derribo del restaurante fue encargado el pasado mes de julio al arquitecto tarraconense Josep Maria Toldrà, que acabó la primera versión a finales de agosto. El 10 de octubre el texto fue presentado por primera vez a los técnicos de Patrimoni de la conselleria de Cultura i Comunicació, que lo rechazaron porque, en un principio, no eliminaba los añadidos que, a lo largo de los últimos 18 años, se han construido de más sobre el proyecto inicial de edificación.
Las fuentes consultadas por este periódico aseguraron ayer que en el restaurante se han abierto varias ventanas y se ha edificado un piso de más sobre lo que estaba permitido en la licencia de obras, otorgada por la corporación local en 1989. También afirmaron que se ha incrementado el volumen del piso inferior, así como que se han hecho crecer los muros.
Trabajos de 'deconstrucción'
En esta línea, el proyecto de restauración del bien patrimonial se ha centrado en dejar los 3.403 metros cuadrados de la finca tal y como estaban antes de construir el restaurante, propiedad de Enric Catà, que ocupa una superficie total de 2.395 m 2 .
El proceso de desmontaje se basará en vaciar el espacio interior del fortín y garantizar que no se dañarán los restos arqueológicos, que están protegidos por el máximo grado que establece la Generalitat de Catalunya.
El trabajo técnico especifica que las obras se realizarán mediante un «proceso de deconstrucción», o sea, eliminando todas las estructuras que se colocaron nuevas en el orden inverso en el que se pusieron. Así, lo primero que quitará será la cubierta, siguiendo por los acabados, el revestimiento y la estructura, sin poner en peligro los muros originales. Los huecos de las ventanas también serán totalmente tapados.
http://www.diaridetarragona.com/
TARRAGONA - Un llibre analitza la importància del passat medieval del Tarragonès per al creixement de l'economia
L'obra està coordinada per Maria Bonet i inclou fotografies de Pep Escoda
CARINA FILELLA. Tarragona
Un llibre coordinat per Maria Bonet, professora d'història medieval de la URV, i amb fotografies de Pep Escoda proposa un recorregut per la història medieval dels pobles del Tarragonès. El Tarragonès medieval vol trencar «la versió equivocada de l'època en la qual van néixer els nostres pobles» i destacar «l'important fenomen de creixement de l'economia» que es va viure sobretot des del segle XII. L'obra, publicada per March Editor, es va presentar ahir al vespre al pretori de Tarragona.
+ Els autors del llibre, ahir, al pretori de Tarragona. Foto: J.F. |
«Els temps medievals són copsats sovint com a
remots o fins i tot foscos, on imperava el domini de la força i de
l'irracional. Aquesta visió tòpica allunya o, de vegades, atrau els
espectadors de la història, però ofereix una versió equivocada de
l'època en la qual van néixer els nostres pobles i s'assolí una
ordenació del territori més complexa, tot això com a expressió o
resultat d'un important fenomen de creixement de l'economia». Així
ho indica Maria Bonet Donato, professora d'història medieval de la
Universitat Rovira i Virgili, que ha coordinat l'edició del llibre
sobre el Tarragonès, inclòs en la col·lecció Catalunya medieval (March Editor). El volum es va presentar ahir al vespre al pretori romà de Tarragona. El
volum fa un repàs, un per un, de tots els pobles del Tarragonès, amb
una explicació general de l'època i també una fitxa amb les dades
concretes de cada municipi. A més de Maria Bonet, el volum inclou
textos de David Melero, llicenciat en història i professor de
secundària; Manuel Fuentes, llicenciat en història de l'església,
director de l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona i canonge arxiver
de la catedral de Tarragona; Amancio Isla, professor titular d'història
medieval de la URV; i Emma Liaño, catedràtica d'història de l'art de la
URV, que també inclou un article sobre l'art a la Tarragona medieval. Segons
diu Maria Bonet en l'article introductori, «el recorregut pels pobles
medievals del Tarragonès ofereix una visió de conjunt de restes de
l'època en un patrimoni variat, de vegades malmès o desfigurat,
d'altres desconegut però amb elements suficients per comprendre la
magnitud i la realitat del període medieval.
PEP ESCODA, PREMI LUX
Les fotografies que il·lustren el llibre són del tarragoní Pep Escoda,
precisament un fotògraf que acaba de rebre un dels premis Lux d'Or
2007, en la categoria de retrat. A més, s'ha emportat un premi Lux de
plata en la categoria de reportatge temàtic.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2596922
TARRAGONA - Sabaté diu que segurament el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona anirà a la Tabacalera
El delegat del Govern, Xavier Sabaté, ha dit que el Museu Nacional Arqueològic anirà a la Tabacalera, perquè aquesta és la voluntat tant de l'anterior equip de govern, com de l'actual. Sabaté ha explicat que tot i que en la proposta dels pressupostos de l'estat hi ha una partida pressupostària de 7 MEUR (milions d'euros) destinada a arreglar la seu actual del museu, això no vol dir que el museu no acabi anant a la Tabacalera d'aquí '2, 3 o 4 anys'. Sabaté ha concretat que 'és necessari' condicionar la seu actual del museu, per tal de solucionar alguns problemes estructurals i modernitzar-ne les instal·lacions. D'altra banda, el delegat s'ha mostrat satisfet amb els avenços que estan tenint les converses amb l'Ajuntament de Tarragona per tal de construir el nou edifici que ha de centralitzar totes les oficines de la Generalitat en els terrenys de l'actual presó de Tarragona.
TARRACO - Les obres del mercat podrien deixar al descobert restes arqueològiques al carrer Colom
font:ACN
- publicat:16-10-2007 (CET)
Les excavacions arqueològiques que s'estan fent al Mercat Central de Tarragona podrien deixar al descobert restes arqueològiques al carrer Cristòfor Colom. Fins al moment s'han excavat els carrers Governador González i Reding, sense que s'hagi trobat cap resta arqueològica que s'hagi hagut de preservar. A partir d'aquest dimecres, coincidint amb el tancament del Mercat Central per obres de rehabilitació, les excavacions arqueològiques es podran realitzar de manera 'molt més ràpida', tal com ha explicat el regidor de Promoció Turística, Estratègies de Ciutat i Projecció Exterior, Sergi de los Rios.
L'únic carrer que queda per excavar és el Cristòfor Colom, que és on precisament es preveu trobar alguna resta que s'hagi de preservar i per tant integrar dins el projecte executiu del mercat. Segons de los Rios, el fet que es trobin unes restes arqueològiques 'no és una mala notícia', sinó que donaran 'un valor afegit més alt' al mercat.
Sergi de los Rios ha explicat que en aquesta zona del carrer
Cristòfor Colom ja s'hi va fer una primera aproximació amb el georadar,
i és a partir dels resultats obtinguts amb el georadar que es preveu
trobar restes arqueològiques importants en aquest carrer. De los Rios
no s'ha volgut comprometre en donar cap data de termini d'inici d'obres
del mercat o de finalització, ja que ha explicat que tot depèn del
resultat de les excavacions arqueològiques. El retard en el temps
d'execució de les obres seria, segons el regidor de Promoció Turística,
l'únic inconvenient que suposaria el fet de descobrir restes
arqueològiques rellevants.
Si tal com es confia es trobessin restes d'interès, aquestes s'anirien
integrant dins el projecte executiu del mercat que s'està redactant en
paral·lel amb les excavacions, per tal d'incloure qualsevol tipus de
resta arqueològica digna de ser conservada. De los Rios ha volgut
ressaltar la importància i el valor afegit que unes restes
arqueològiques visitables donarien al futur Mercat Central de Tarragona.
Dimarts serà el primer dia que les 69 parades del Mercat Central
obriran les portes en el nou edifici provisional, situat tot just
davant de l'edifici actual, a la plaça Corsini. Aquest trasllat tindrà
una durada mínima de 3 anys, durant els quals es rehabilitarà la seu
del Mercat del Central de Tarragona. L'horari del mercat provisional
serà de dilluns a dissabte de dos quarts de vuit del matí a dues del
migdia, i els divendres, a més, de dos quarts de sis de la tarda a dos
quarts de nou del vespre.
La junta de govern d'aquest dilluns també ha aprovat l'expedient de
contractació de dinamitzadors per a l'ús social de cinc centres
escolars de titularitat municipal, fora de l'horari lectiu d'aquests
centres. Aquests dinamitzadors formaran part d'un pla pilot, que de
moment es durà a terme a cinc col·legis de Tarragona que obriran els
patis als ciutadans, fora de l'horari lectiu. La voluntat de l'equip de
govern és aprofitar les instal·lacions esportives de les escoles per
tal que els tarragonins tinguin més possibilitats i més espais per
practicar esports. Aquesta prova pilot es posarà en marxa durant el
primer trimestre del 2008 i de moment, les activitats que s'hi
oferiran, aniran adreçades als infants. L'horari d'obertura d'aquests
centres serà de sis a deu de la tarda, els dies lectius i de nou a dues
i de cinc a nou els dies no lectius.
En la junta de govern també s'ha fet la proposta d'assessorar
l'alcaldia per la tramitació del canvi en la forma de gestió del
Patronat Municipal d'Esports. Un canvi que proposa transformar el
patronat en una empresa de capital íntegrament municipal.
http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=13469
TARRAGONA - Rosa Rossell participa en un fòrum sobre ciutats antigues a la Xina
La regidora de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona, Rosa Rossell, va viatjar a la ciutat de Chengdu, a la Xina, per participar en el I Fòrum internacional de cooperació entre ciutats antigues. En aquesta trobada, Rossell tindrà l'oportunitat d'intervenir amb una ponència sobre la ciutat de Tarragona en relació amb el patrimoni, el turisme i la indústria. Segons fonts municipals, el motiu d'aquest esdeveniment és intercanviar experiències i opinions en relació amb el manteniment de ciutats antigues, incloent-hi la protecció i el desenvolupament dels monuments d'aquestes ciutats, així com el tractament del turisme visitant. En el fòrum també es debatrà la indústria internacional del turisme, com una de les més grans i creixents indústries del moment i que contribueix al desenvolupament econòmic de les ciutats, regions i països involucrats.
TARRAGONA - A la búsqueda de restos de navíos romanos hundidos frente a las costas de Tarragona
- En esta parte de la costa proliferaron las villas romanas.
- Elaboraban aceite y vino para su consumo en la capital del Imperio.
La embarcación de búsqueda arqueológica Tethis, del Centro de Arqueología Subacuática de Catalunya (CASC) , inició hoy una serie de prospecciones y catas submarinas en el litoral comprendido entre Salou y Cambrils (Tarragona) para estudiar la posible existencia de restos de embarcaciones hundidas en esta parte del litoral.
La búsqueda se realiza porque en Salou y Cambrils (Tarragona), al sur del puerto de la antigua Tàrraco, proliferaron numerosas villas romanas que se dedicaban a la elaboración de aceite y vino que después eran transportados a la Roma imperial en barco.
De hecho, el Tethis ya realizó una primera campaña de trabajo con base en Cambrils en 1996 cuando se localizaron una serie de yacimientos arqueológicos que se añadieron a la Carta Arqueológica Subacuática de Catalunya, que elabora el organismo.
También se quisieron conocer los materiales que hasta ahora se han descubierto y su ubicación exacta en el fondo del mar
También se quisieron conocer los materiales que hasta ahora se han descubierto y su ubicación exacta en el fondo del mar.
Durante los próximos días, se procederá a comprobar 'in situ' si los hallazgos puntuales corresponden a algún tipo de yacimiento arqueológico submarino.
El CASC es un organismo creado por la Generalitat de Catalunya en 1992 que tiene como misiones el inventario, la protección, la conservación, el estudio y la difusión del patrimonio arqueológico catalán que se encuentra sumergido en aguas costeras e interiores. Tiene localizados casi 800 yacimientos.
Por lo que se refiere al Thetis, es una embarcación de 22 metros de eslora y con capacidad para una docena de personas.
http://www.20minutos.es/noticia/268907/0/navios/romanos/litoral/
TARRAGONA - Acaba la segona fase d'excavacions arqueològiques a la zona del Mercat Central
- publicat:
- 20-09-2007 (CET)
Properament es procedirà a tapar aquest tram d’excavació a excepció del pou i la galeria, que es continuaran excavant. Per altra banda es procedirà a continuar les obres al carrer Reding, combinant-se amb els darrers treballs de finalització del nou mercat provisional a la plaça Corsini.
Aquesta intervenció està motivada pel projecte d’obres del Nou Mercat Central, que preveu una profunda transformació d’aquest equipament, amb la construcció d’un pàrking subterrani i un espai comercial, a banda de restaurar i modernitzar l’actual edifici del Mercat Central. Atès que aquest projecte pot tenir afectació en el subsòl arqueològic de la ciutat, des dels primers moments en que es va treballar en aquest projecte es va estudiar la problemàtica arqueològica de la zona. Els primers carrers que es van excavar van ser Cristòfor Colom, Governador González i Reding.
Una vegada finalitzades les excavacions, es realitzarà l’informe final i en base a les restes que hi puguin haver i la seva importància, es procedirà a la redacció del projecte executiu del mercat. Cal recordar que aquest projecte estarà supeditat a aprovació de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, atès que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació del govern autonòmic és l’únic òrgan competent en la decisió del tractament de les restes arqueològiques.
En època romana la zona que ens ocupa es trobava fora muralla, i prop d’un portal de sortida de la ciutat que es situaria aproximadament a la plaça Ponent. Ens trobaríem en una zona amb poblament suburbà, amb habitatges i alguns equipaments de serveis, junt a habitatges aïllats i possiblement enterraments.
TARRACO - Tarragona busca bajo la catedral el mítico templo de Augusto
ESTHER CELMA
TARRAGONA
COLABORACIÓN
El templo de Augusto constituye uno de los grandes enigmas de la arqueología romana porque, a pesar de estar documentado, nunca se han hallado restos. La imagen acuñada en monedas es el único vestigio que se conserva y muestra un templo majestuoso, con ocho grandes columnas en la fachada y una magnitud equiparable a la del Partenón de Atenas.
Para llevar a cabo las prospecciones se han retirado los bancos de la nave central, cableada por sensores conectados a sistemas informáticos que permiten recoger "cientos de miles de datos de la extensión del subsuelo hasta 10 metros de profundidad" explicó ayer Albert Casas, catedrático de Geofísica de la Universitat de Barcelona. La combinación de tres técnicas de exploración subterránea, aportada por la universidad italiana de Palermo, ha permitido detectar formas geométricas y estructuras arquitectónicas de distintas épocas.
Isabel Rodà, directora del ICAC, calificó el material localizado de "muy valioso". El método de trabajo ha permitido hallar asimismo indicios de la primera catedral visigoda, datada en el siglo V.
Una vez analizados los datos, se realizarán catas selectivas. El arzobispo de Tarragona, Jaume Pujol, elogió la investigación "que interesa a todos y que ayudará a clarificar la historia", dijo, y aseguró que no interferirá en el culto porque, ante todo, la seo "es un espacio de plegaria". Pietro Constantino, catedrático de Geofísica de la Universidad de Palermo, alabó la permisividad eclesiástica. "En Italia no nos permiten el acceso a los templos", afirmó.
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=
CAS&idnoticia_PK=441075&idseccio_PK=1051
TARRAGONA - Detectan en el subsuelo de la Catedral estructuras que podrían ser romanas
La
construcción de la seo en los siglos XII y XIII se hizo en un solar que
con anterioridad pudo albergar edificios vinculados, casi con toda
seguridad, a antiguas creencias religiosas
por carles gosálbez |
Las
prospecciones geofísicas realizadas por un grupo de expertos en la nave
central de la Catedral y la utilización de una tecnología basada en la
fotografía térmica, han evidenciado la presencia de «muchas estructuras
de gran potencia en el subsuelo de casi toda la superficie estudiada»,
anunció ayer Pietro Cosentino, catedrático de Geofísica de la
Universidad de Palermo.
El profesor italiano, junto con el Arzobispado, la Facultat de Geologia
de la Universitat de Barcelona y el Institut Català d'Arqueologia
Clàssica, ha iniciado un proyecto de investigación dirigido a saber si
en el mismo espacio se levantó el templo de Augusto.
Una red de electrodos distribuidos a lo largo de cincuenta metros han
permitido «detectar formas geométricas que ahora deberán ser
estudiadas», dijo Albert Casas, profesor de la Facultat de Geologia de
la Universitat de Barcelona.
TARRACO - L'Ajuntament de Tarragona es planteja reobrir la necròpoli amb motiu de l'any jubilar 2008
L'Ajuntament de Tarragona es planteja obrir la necròpoli amb motiu de l'any jubilar 2008, un esdeveniment que incrementarà l'afluència turística a casa nostra. Si bé no hi ha xifres estimatives dels visitants que pot generar, es preveu que vinguin «famílies, joves i també molts curiosos», va explicar l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros. És per això que el consistori es planteja fer activitats paral·leles a les de l'any jubilar, com es va fer a Santiago de Compostel·la, on es van organitzar macroconcerts. A més de potenciar les visites als museus i monuments de Tarragona, es volen posar al servei dels visitants rutes turístiques com la del cister, el vi i l'oli del Priorat i el modernisme de Reus. De fet, el consistori ja va tenir una trobada amb el gremi de l'hostaleria la setmana passada per quantificar l'oferta de llits que hi ha a la ciutat i plantejar la possibilitat d'oferir paquets turístics.
Mentrestant, l'Ajuntament estudia com pot obrir al públic la necròpoli paleocristiana. El director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Francesc Tarrats, té un projecte per repensar l'espai i tornar a les tombes la distribució originària, amb l'objectiu d'explicar la cultura de la mort de les èpoques romana i cristiana. «Entre aquest programa de màxims i obrir provisionalment durant l'any jubilar hi ha un gran recorregut», va dir Ballesteros. El conjunt del museu i la necròpolis paleocristiana de Tàrraco, el conjunt més important de l'Estat, va tancar les portes l'any 1994 per problemes de seguretat i la seva reobertura s'ha anat ajornant per la manca d'inversió.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2550433
TARRACO - Comencen les prospeccions per buscar el temple d'August a Tarragona
Els especialistes van començar a aplicar dilluns les tècniques de radar al subsòl
de la catedral tarragonina. Foto: JUDIT FERNÀNDEZ
Els experts treballen des de dilluns a la catedral amb tècniques geofísiques
CARINA FILELLA.
Tarragona
Un
equip multidisciplinari d'experts va iniciar dilluns les prospeccions
geofísiques a la catedral de Tarragona per determinar si al subsòl s'hi
amaga una de les grans incògnites del món romà: el temple en honor de
l'emperador August, que van aixecar els tarragonins del segle I dC però
del qual no s'ha trobat mai cap resta.
L'equip que treballa a la seu està format per arqueòlegs de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, membres del departament de prospecció geofísica de la Universitat de Barcelona i investigadors de la Universitat de Palerm. Segons Andreu Muñoz, un dels responsables del projecte, «tant si apareix el temple com si no, ja és un èxit poder fer les prospeccions a la catedral», que hauran de verificar o desmentir la hipòtesi, «basada en indicis fiables», que el temple és en aquest espai. Si els resultats serveixen per corroborar les teories dels arqueòlegs, posarien llum sobre un dels gran enigmes que planen en el món de l'arqueologia romana ja que, fins a l'actualitat, han coexistit altres teories que situarien el temple a l'entorn del fòrum de la colònia, a la part baixa de la ciutat.
Els quinze especialistes que prenen part en els treballs fan servir tres tècniques capdavanteres per analitzar el subsòl: radar de subsòl, cartografia de conductivitat EM (que mesura la conductivitat elèctrica) i tomografia de resistència elèctrica (ERT), que permet reconèixer els materials segons la seva resistivitat elèctrica. Estan considerades les últimes tecnologies en investigació del subsòl i permeten fer una «radiografia de les restes» que hi ha al solar de la catedral. Els mètodes no perjudicaran el paviment, perquè «no són gens agressius per a la catedral, un monument de la transició del gòtic al romànic que també és important», deia Andreu Muñoz. Les prospeccions, que permetran veure fins a deu metres de profunditat, es fan a tot el subsòl de la catedral, tot i que els especialistes pensen que el temple d'August es troba a sota de l'actual nau central. Un altre dels arqueòlegs, Josep Maria Macias (ICAC), indica que el fet que «el subsòl de la catedral estigui poc contaminat, ja que no hi ha canonades i altres elements distorsionadors», facilita els treballs. Les prospeccions, que acabaran dijous, es fan de manera que no afecti el culte i les visites al temple. Amb tot, ahir es van treure els seients per poder realitzar l'operació a la nau central de la catedral.
Els investigadors també confien a trobar restes de la catedral visigòtica que es va erigir al segle V, i que ocuparia el mateix recinte de l'actual catedral. Si es determinés l'existència de restes arqueològiques importants, es plantejaran fer prospeccions selectives i excavacions arqueològiques. Ningú no dubta que el temple en honor de l'emperador August va existir, perquè ho escriuen els cronistes de l'època i perquè es van emetre diverses sèries monetàries amb el relleu del temple, amb vuit grans columnes a la façana principal. El problema és que no se n'ha localitzat fins ara cap resta. Els estudiosos estan pendents de les dades que s'obtinguin aquests dies, que podrien servir per tancar un dels grans debats del món arqueològic.