PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


Crece en todo el mundo la afición a recrear la historia de las legiones

 El domingo, la tarraconense Legio VII Gemina evocará en CaixaForum la época de Vespasiano

<b> Un legionario </b> La vestimenta de los soldados de la Legio VII Gemina ha sido realizada artesanalmente. Foto:  RAFAEL L. MONNÉ / MANEL GRANELL
Un legionario La vestimenta de los soldados de la Legio VII Gemina ha sido
realizada artesanalmente. Foto: RAFAEL L. MONNÉ / MANEL GRANELL


ROSARIO FONTOVA
BARCELONA
En un tiempo en que declinar en latín el rosa, rosae parece una provocación, grupos de esforzados amantes de la historia reviven la cultura clásica romana. Las legiones de Roma, sus artes de guerra y su sofisticada y casi perfecta organización militar son objeto de una fascinación que no solo tiene ramificaciones literarias (las aventuras de Didio Falco) o televisivas (la serie de la BBC Roma).
Dispersas por el mundo, decenas de asociaciones de alemanes, británicos, norteamericanos y hasta neozelandeses se reúnen periódicamente para discutir sobre armamento, cenar recostados en triclinios o recordar gestas como las guerras galas o la conquista de Britania. La fiebre llega hasta la remota localidad de Givhans, en Carolina del Sur, donde se plantan cada año las tiendas de campaña de un Castra romana y hasta el Parramatta Park de Sídney, en Australia, donde celebra sus vistosas sesiones la Sydney Ancients Hoplite & Roman Society.

Reconstrucciones
Mucho más cerca, en Tarragona, sienta sus reales la Associació Projecte Phoenix, que organiza cada año las Jornades de Reconstrucció Històrica Tarraco Viva, un clásico del género del Re-enactment, concepto que engloba las distintas reconstrucciones históricas que siguen haciendose en el mundo. La evocación histórica no es nueva. En 1876 los supervivientes de la batalla de Little Horn, en Montana, regresaron y recrearon la escabechina para fotografiarla. En 1998, unas 25.000 personas tomaron parte en la recreación de la batalla de Gettysburg. Y en junio del 2005 volvió a oler a pólvora en Waterloo (Bélgica) en el 190 aniversario de la derrota del gran Napoleón.
Las recreaciones que impulsa la entidad tarraconense no son tan masivas ni rememoran gestas de enciclopedia pero impresionan por su fidelidad y rigor. Magí Seritjol, su fundador, lleva desde 1999 al pie del cañón con el objetivo de divulgar las curiosidades de las legiones romanas y los entresijos de la vida cotidiana en la Roma imperial. Aunque una legión romana, entre los siglos I y II d.C, es decir en tiempos de Vespasiano y Tito, constaba de unos 5.000 hombres en fila, su grupo no pasa de 50. Pero, eso sí, bien entrenados, con un armamento fabricado artesanalmente, tal y como los que usaban los legionarios. Un ejemplo: "Invertimos un mes en hacer una hamata o coraza, que tiene 32.000 anillas metálicas que se cortan y se cosen --explica Magí Seritjol--. Y para hacer una tienda de centurión necesitamos unas 120 pieles de cabra cosidas a mano". Corazas y cascos se pulen con aceite y pimienta de la India. Las túnicas son de lana sin poliamidas y se cosen con hilo de algodón encerado con cera de abeja.

A la espera de las grandes demostraciones que hará la compañía del 15 al 25 de mayo en Tarragona --con la colaboración de los alemanes de la VII Vitrix y la VIII Augusta--, este domingo a mediodía en Caixaforum los legionarios de la Legio VII Gemina instalarán en el auditorio una ballesta reconstruida y explicarán el sistema de formación cerrada de las legiones --los soldados de la primera y mortífera fila se reemplazaban cada pocos minutos--, su férrea disciplina y hasta su alimentación.

En cuanto al porqué de esta romamanía, Pedro Ángel Fernández Vega, director del Museo de Prehistoria y Arqueología de Cantabria, aventura que quizá sea "el espíritu de grupo que sirve de estímulo" una de las respuestas posibles. De todos modos, advierte, no nos separa tanto de la civilización romana, articulada en torno al progreso, la ingeniería y la plaza pública. Y recuerda un epigrama --vigente hoy-- de Marcial en el que este se queja de que no ve nunca a su vecino aunque sus balcones estén uno al lado del otro.
 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_

PK=499451&idseccio_PK=1021

 
 
 


El MNAT fusiona arqueologia i noves tecnologies en l'exposició «Roma/Amor» . -11-04-08

L'Arqueològic de Tarragona fa un recorregut per la dinastia julioclàudia a través d'un muntatge sonor i òptic

CARINA FILELLA.
Tarragona
Una fusió entre arqueologia i noves tecnologies de la imatge i el so. La nova exposició del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona fa encaixar a la perfecció dos elements aparentment distants com el món antic i l'art contemporani en el muntatge Roma/Amor. La mostra fa un passeig per la dinastia julioclàudia, al final de la República i l'inici de l'època imperial romana, a través d'un muntatge contemporani on el so i la imatge tenen tant protagonisme com les peces arqueològiques exposades. La proposta ha estat concebuda per Virginie di Ricci i Jean-Marc Musial, artistes que treballen en el camp del teatre i de la imatge, realitzant obres multimèdia relacionades amb l'art i el poder. Fermí Fernàndez i Agnès Busquets s'han encarregat de doblar els artistes francesos.
 

+ El muntatge combina l'exposició de peces arqueològiques amb muntatges audiovisuals. Foto: MARTA MARTÍNEZ


L'exposició Roma/Amor no només és contemporània en la forma, sinó també en el contingut. La mirada a la història de la dinastia julioclàudia es fa a través de les noves tecnologies de la imatge i el so; però el discurs de fons de l'exposició, que narra les tensions del poder i les relacions del poder amb la societat, és un debat del tot contemporani. «Volem demostrar que des del món antic fins a la més estricta contemporaneïtat, no són dos mons renyits, sinó plens de coincidències i reflexions comunes», explicava ahir Francesc Tarrats, director del MNAT, poques hores abans de la inauguració de la mostra.

El visitant a l'exposició s'ha de deixar emportar pel so i les imatges projectades en pantalles per endinsar-se en la història d'August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró, els cinc emperadors d'una dinastia de gran transcendència en el món romà i que també va tenir unes repercussions importants per al desenvolupament de Tàrraco: amb la reforma administrativa d'August, Tàrraco va ser designada com a capital de la Hispania Citerior I, de fet, Tarraco va exercir, entre els anys 26-25 aC, la capitalitat d'un imperi que estava encara en construcció. Per això, Tàrraco té una presència important en el muntatge. S'hi exposen tretze peces de la col·lecció pròpia del MNAT, a més de dos retrats cedits pel Museu Saint-Raymond de Tolosa, corresponents a l'emperador August i a la seva filla, Júlia.

La proposta que fins al dia 1 de juny es pot veure al MNAT ha estat concebuda per Virginie di Ricci i Jean-Marc Musial, artistes que des de 1994 treballen en el camp del teatre i de la imatge, realitzant obres multimèdia relacionades amb l'art i el poder. Inspiren el seu treball –teatral i audiovisual– en els codis de la teatralitat romana i posen en escena i en imatge textos antics, referits a la mateixa època (Tàcit, Sèneca, Lucà...). El muntatge el van presentar l'any passat al Museu Saint Raymond de Tolosa i ara, a Tarragona, s'ha produït al català amb la participació dels actors Fermí Fernàndez i Agnès Busquets i amb la col·laboració dels estudis de doblatge Sonoblok de Barcelona i de l'Institut Francès de Barcelona.

Segons va explicar Pilar Sada, conservadora del MNAT, la mostra s'articula a través de quinze apartats, que s'inicien amb la guerra civil que va enfrontar Pompeu i Juli Cèsar (amb textos de Lucà). A partir d'aquí es fa un recorregut des del somni d'August (amb textos de L'Eneida, de Virgili), passant per l'assassinat de Calígula, i fins a L'Oda a Neró. La visita a l'exposició acaba amb un epigrama de Marcial que diu: «El cel és buit, no hi ha déus». Els intents de relacionar poder i gràcia divina han tingut molts exemples al llarg de la història.

 

 

   http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2813257  
 



¿Què és Tàrraco Viva? - 26.3.08

  • ¿Què és Tàrraco Viva?

    Tàrraco Viva és un festival cultural internacional dedicat i especialitzat en la divulgació històrica d'època romana.

  • Objectius:

    Els objectius que ens proposàvem a l'organitzar les jornades van ser, per ordre d'importància :

    • Divulgar el coneixement de la història antiga i ser capaços de posar a disposició del gran públic eines de reflexió sobre el passat històric. No n'hi ha prou en conservar i estudiar el Patrimoni Històric. Sense la divulgació i democratització del coneixement històric que ens proporciona aquest patrimoni. Es perd una gran part del valor cultural i social del mateix. Historia per a tothom! Podria ser un lema de les jornades. La divulgació històrica és el veritable eix central de totes les jornades, per sobre d'altres objectius

    • Sensibilitzar als ciutadans de Tarragona i als visitants, vers la importància de la conservació del Patrimoni Històric. Per que el patrimoni Històric sigui realment de tothom, fa falta dedicar esforços (personal tècnic) i mitjans econòmics (pressupostos). Aquests mitjans (humans i econòmics) només s'aconsegueixen amb una pressió ciutadana que, mitjançant la sensibilització, demanin atenció, per part dels poders públics (i institucions privades) sobre la conveniència d'invertir en conservació i investigació.


    • Crear un producte cultural de gran qualitat per generar turisme cultural relacionat amb el patrimoni històric. Per això els criteris de programació i de comunicació de les jornades es van estudiar amb detall i es programen les activitats en funció d'aquests criteris i no d'altres aliens a la pròpia organització.





TARRAGONA - La biblioteca auxiliar de l'Arxiu Històric de Tarragona es pot consultar a internet



EL PUNT. Tarragona

Amb el suport de la subdirecció general d'Arxius i Gestió Documental, l'Arxiu Històric de Tarragona (AHT) actualitza l'organització de la seva biblioteca auxiliar, especialitzada en publicacions d'arxivística i història. Des d'aquest mes de març una bibliotecària va incorporant les fitxes dels registres bibliogràfics dels prop de 7.000 volums de què disposa el Catàleg de les biblioteques especialitzades de Generalitat de Catalunya (BEG), impulsat per la Biblioteca de Catalunya. L'Arxiu Històric de Tarragona hi figura juntament amb 38 biblioteques i centres de documentació més que donen suport a l'activitat de les entitats de l'administració pública de Catalunya.

D'ara endavant l'arxiu posarà la informació de la biblioteca auxiliar a l'abast no solament dels usuaris habituals dels fons documentals sinó de qualsevol que hi accedeixi a través d'internet.

Al catàleg s'hi pot accedir a http://beg.gencat.net/vtls/catalan. La consulta es pot fer a partir de tres tipus de cerca: bàsica, per matèries i combinada. En el camp Exemplar la biblioteca de l'Arxiu Històric de Tarragona consta amb el codi identificador 003720.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2789507


TARRACO - Un jardín romano junto al Anfiteatro El espacio verde guardará una estrecha relación visual con el monumento y el Mediterráneo


por carles gosálbez |

El jardín romano que el Ayuntamiento construirá frente al Anfiteatro tomará cuerpo a partir de septiembre y, en la primavera de 2009, se completará la plantación de especies arbóreas. El escenario superior, situado más cercano a la Via Augusta, donde dominan las pérgolas, se transformará en zona de juegos infantiles y dispondrá de un bar.


Técnicos de las distintas concejalías que intervienen en la definición de la propuesta se reunirán dentro de quince días con la finalidad de cerrar el proyecto, anunció al Diari la teniente de alcalde de Medi Ambient, Carme Crespo. «La obra civil ya está a punto y faltan por concretar algunos aspectos del jardín romano».

El Ayuntamiento prevé sacar el proyecto a licitación en el plazo de tres a cuatro meses, para iniciar las obras, como muy tarde, en octubre. Crespo prefirió no ofrecer ninguna fecha sobre su posible inauguración, entre otras cuestiones por que la plantación de vegetales está en función de las estaciones del año.

La fisonomía actual del Parc de les Tres Granotes será sometida a un cambio radical. El objetivo es estrechar la relación de la futura zona ajardinada con el monumento. La edil informó que sobre la mesa «teníamos dos propuestas: mejorar el actual o hacer uno nuevo vinculado al Anfiteatro». La segunda de las ideas fue formulada por el alcalde Josep Fèlix Ballesteros y será la que se llevará a término.

Cambio topográfico

Rogelio Jiménez, arquitecto municipal que interviene en la redacción del proyecto, indicó que «buscamos una coherencia en el lenguaje de un entorno en que la pieza más importante es el monumento». Una de las características más notables será un cambio topográfico. «Ahora el parque es como un agujero y lo que haremos será construir un desnivel suave a base de terrazas, para conseguir un mejor efecto visual: desde la parte más adentrada del jardín, situada junto a la Via Augusta, se verá, al fondo, el Anfiteatro y el mar».


El arqueólogo municipal, Joan Menchón, subrayó que el jardín se traducirá en la continuación de la forma elíptica de la construcción romana. «El Anfiteatro será como una piedra que lanzamos al agua y produce ondas. El jardín, como sucede con el monumento, tendrá forma semicircular, y la misma se apreciará en cada una de las terrazas en que estará dividido».

El espacio ajardinado se dividirá por ambientes, aunque este aspecto está en fase de estudio. Probablemente, habrá un sector que recordará a un jardín de necrópolis y otros que reproducirán los propios de casas privadas y de entornos públicos, según explicó el arqueólogo.

La intención de partida es «crear plataformas con microambientes», añadió el arquitecto Rogelio Jiménez, quien añadió que «habrá una pequeña zona de agua».

«Lo importante -remarcó el arquitecto- es que desde el jardín se vea perfectamente el Anfiteatro», con lo que se generará un ambiente propicio a la visita.

El aspecto que tendrá el jardín romano será muy parecido al que se reproduce -arriba- en la infografía facilitada por el Ayuntamiento. El diseño no es el definitivo y algunos elementos podrían cambiar de lugar, en función de las necesidades del proyecto.

La ubicación del pequeño estanque de agua que se aprecia en el margen derecho inferior del jardín podría variar, indicó el arquitecto Jiménez, por ejemplo por la localización de las tomas de agua del que se nutrirá cuando entre en funcionamiento.

Cerrado por la noche

La teniente de alcalde Carme Crespo anunció que el jardín romano que flanquearán la Via Augusta y el Vial Bryant permanecerá cerrado por la noche, como se hará con otros parques de la ciudad en un corto espacio de tiempo, «por motivos de seguridad y para que quede protegido de actividades incívicas».


La responsable del área de Medi Ambient recalcó que el acceso al jardín público será gratuito, como sucede en la actualidad, con la salvedad de que a partir de cierta hora del día cerrará sus puestas.

El jardín mantendrá una estrecha relación con el monumento -el más visitado de la ciudad según la estadística de 2007-, pero los dos serán espacios independientes.

La edil puso especial énfasis al comentar que en la parte superior del recinto ajardinado «se habilitará una zona para juegos infantiles y se construirá un pequeño bar con terraza». Se traducirá en un mirador sobre el propio jardín y el Anfiteatro.

La zona hoy dominada por la presencia de pequeños estanques y pérgolas suele estar sucia por los residuos de dejan las personas que la visitan y, en muchas ocasiones, se observan los restos de cartones utilizados por indigentes para dormir. Esta realidad es la que ha llevado al Ayuntamiento tarraconense a pensar en la conveniencia de cerrarlo al público en horario nocturno.

Travesía del desierto

Joan Menchón contempla la construcción del jardín romano como una profunda transformación del espacio donde se enclava el Parc de les Tres Granotes. «Debe ser un espacio verde y mediterráneo que sirva de enlace entre el Anfiteatro y otros monumenos de la Part Alta». El actual, con un avanzado aspecto de deterioro, «es como la travesía del desierto» para la persona que visita la ciudad que, después de acceder al coso donde combatían los gladiadores de Tarraco, se dirige hacia la Via Augusta para encarar el Circo o el Passeig de Sant Antoni.


n n n

carlesg@diaridetarragona.com

El jardín romano tiene su origen en los hortus , donde se cultivaban plantas comestibles y árboles frutales. Con el paso de los años, evolucionaron hacia un jardín estrictamente ornamental, al que se añadieron paseos rectilíneos delimitados por setos de mirto y romero.

El jardín romano se caracteriza por ser un espacio amplio, armonioso, con líneas geométricas y adornado con fuentes, estanques y estatuas míticas.

El Ayuntamiento mantiene una estrecha colaboración con los responsables de los jardines de Empúries, con la finalidad de conocer las formas de los trazados y la masa vegetal más adecuada.

El técnico municipal responsable de jardinería, Francisco Domínguez, informó que «combinaremos las plantas que se utilizaban en la antigüedad con las necesidades actuales, porque queremos que la gente pueda ir a tomar el sol y a aprender cuestiones relacionadas con los jardines romanos».

La teniente de alcalde de Medi Ambient, Carme Crespo, contempla el jardín romano con una perspectiva didáctica y ecológica. En el proyecto está prevista la instalación de paneles que informen de aspectos de la jardinería funeraria, de los cultos y rituales romanos y de las diferencias entre los jardines privados y públicos. Además, se llevarán a término actividades didácticas relacionadas con los elementos del jardín.

El proyecto contempla la utilización de técnicas dirigidas al ahorro de agua y la optimización del mantenimiento, «porque queremos crear un jardín sostenible modélico», dijo Crespo.

Para conseguir un mejor efecto, se reducirá a la mínima expresión los espacios pavimentadosy se facilitará el acceso a personas minusválidas.

El Ayuntamiento «quiere potenciar el uso de este jardín».
 
http://www.diaridetarragona.com/

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense amplia la biblioteca - 08.03.08



+ Josep Poblet, Rafael Gabriel i Joan Aregio, ahir a la biblioteca de la RSAT. Foto: R. LAMSDORFF
 
 
Té un fons de prop de 3.000 llibres

C. FILELLA.
Tarragona
La Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) està ampliant i remodelant la seva biblioteca, especialitzada en arqueologia i prehistòria, que està formada per un fons documental de 3.000 llibres i uns 20.000 volums de revistes. Ahir va visitar les obres el president de la Diputació, ens que hi ha aportat 8.000 euros.

El president de la RSAT, Rafael Gabriel, i altres membres de la junta directiva, van rebre ahir al matí el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i el diputat Joan Aregio, que van visitar les obres d'ampliació que es realitzen a la biblioteca. De fet, l'ens intercomarcal ha concedit un ajut de 8.000 euros per finançar les obres.

La RSAT és una entitat fundada l'any 1844 gràcies a l'impuls de sis col·leccionistes tarragonins, i en l'actualitat té 511 socis. La seva biblioteca està especialitzada exclusivament en arqueologia, història, prehistòria i antropologia. Actualment, conté uns 3.000 llibres i uns 20.000 volums de revistes. Entre els llibres destaquen alguns exemplars del segle XVIII però el gruix principal el formen llibres de la segona meitat de segle XX. Hi ha uns 1.000 títols de revistes, gairebé tots de temàtica històrica. Segons els seus responsables, la importància d'aquesta biblioteca és que moltes d'aquestes revistes no es troben en cap altra biblioteca de Tarragona i algunes fins i tot de Catalunya.

A més, la RSAT també disposa d'un important fons arqueològic, que té dipositat al Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona, que precisament es va crear al seu dia gràcies a l'impuls de la RSAT, de l'Estat i de la Diputació.

Ahir al matí, el president de la Diputació, Josep Poblet, va recórrer les dependències de l'entitat, on Rafel Gabriel, acompanyat pel secretari de la RSAT, Jordi Rovira, li va mostrar el ric fons documental i bibliogràfic. Durant la visita es va posar de manifest la importància del Butlletí arqueològic, que edita l'entitat des del 1901 i que manté un règim d'intercanvi amb 350 entitats arqueològiques d'àmbit estatal i internacional, «i és, sense dubte, l'entitat arqueològica que més relacions internacionals manté en aquests moments», va afirmar.

D'altra banda, el president de la RSAT i ja que al mes d'octubre se celebrarà a Tarragona el Congrés Nacional d'Arqueologia, va demanar al president de la institució intercomarcal, Josep Poblet, un increment dels ajuts econòmics que rep la Reial Societat Arqueològica de Tarraconense.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2771164


La Reial Societat Arqueològica Tarraconense amplia la biblioteca - 08.03.08



+ Josep Poblet, Rafael Gabriel i Joan Aregio, ahir a la biblioteca de la RSAT. Foto: R. LAMSDORFF
 
 
Té un fons de prop de 3.000 llibres

C. FILELLA.
Tarragona
La Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) està ampliant i remodelant la seva biblioteca, especialitzada en arqueologia i prehistòria, que està formada per un fons documental de 3.000 llibres i uns 20.000 volums de revistes. Ahir va visitar les obres el president de la Diputació, ens que hi ha aportat 8.000 euros.

El president de la RSAT, Rafael Gabriel, i altres membres de la junta directiva, van rebre ahir al matí el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i el diputat Joan Aregio, que van visitar les obres d'ampliació que es realitzen a la biblioteca. De fet, l'ens intercomarcal ha concedit un ajut de 8.000 euros per finançar les obres.

La RSAT és una entitat fundada l'any 1844 gràcies a l'impuls de sis col·leccionistes tarragonins, i en l'actualitat té 511 socis. La seva biblioteca està especialitzada exclusivament en arqueologia, història, prehistòria i antropologia. Actualment, conté uns 3.000 llibres i uns 20.000 volums de revistes. Entre els llibres destaquen alguns exemplars del segle XVIII però el gruix principal el formen llibres de la segona meitat de segle XX. Hi ha uns 1.000 títols de revistes, gairebé tots de temàtica històrica. Segons els seus responsables, la importància d'aquesta biblioteca és que moltes d'aquestes revistes no es troben en cap altra biblioteca de Tarragona i algunes fins i tot de Catalunya.

A més, la RSAT també disposa d'un important fons arqueològic, que té dipositat al Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona, que precisament es va crear al seu dia gràcies a l'impuls de la RSAT, de l'Estat i de la Diputació.

Ahir al matí, el president de la Diputació, Josep Poblet, va recórrer les dependències de l'entitat, on Rafel Gabriel, acompanyat pel secretari de la RSAT, Jordi Rovira, li va mostrar el ric fons documental i bibliogràfic. Durant la visita es va posar de manifest la importància del Butlletí arqueològic, que edita l'entitat des del 1901 i que manté un règim d'intercanvi amb 350 entitats arqueològiques d'àmbit estatal i internacional, «i és, sense dubte, l'entitat arqueològica que més relacions internacionals manté en aquests moments», va afirmar.

D'altra banda, el president de la RSAT i ja que al mes d'octubre se celebrarà a Tarragona el Congrés Nacional d'Arqueologia, va demanar al president de la institució intercomarcal, Josep Poblet, un increment dels ajuts econòmics que rep la Reial Societat Arqueològica de Tarraconense.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2771164


Tàrraco Viva fa deu anys - 06.03.08

 

Les jornades de divulgació històrica romana, que tindran lloc del 15 al 25 de maig, esdevenen les més importants d'Europa


CARINA FILELLA.
Tarragona
Van començar com un acte de suport a la candidatura de Tarragona com a patrimoni mundial i ara, deu anys després, ocupen «el primer lloc a Europa» pel que fa a divulgació històrica. Les jornades Tàrraco Viva, que enguany tindran lloc del 15 al 25 de maig, esdevenen actualment «el festival més ampli i professional» de tots els que s'organitzen en l'àmbit europeu, segons van dir ahir Magí Seritjol, coordinador de les jornades, i Rosa Rossell, regidora de Patrimoni. Enguany, en el desè aniversari, s'han programat més de 200 activitats, el 80% de les quals són de producció pròpia. Com a novetats, hi haurà un festival que reconstruirà els sons musicals de l'antiguitat, un taller amb tast de vins romans i una demostració de jocs gladiadors en honor d'Apol·lo.

Atesa la magnitud que han aconseguit les jornades Tàrraco Viva, que divulguen el món romà a través de grups de reconstrucció històrica, l'Ajuntament de Tarragona ha sol·licitat a la Generalitat la seva declaració com a festival d'interès turístic nacional. El govern català, que ja ha confirmat que les jornades compleixen tots els requisits, anunciarà la seva resolució «en tres o quatre mesos», segons la regidora Rosa Rosell, que ahir es mostrava esperançada de poder rebre la distinció, justament enguany, quan les jornades celebren el desè aniversari amb més projecció internacional que mai. Segons els seus organitzadors, el certamen s'ha convertit en el referent europeu en el camp de la divulgació històrica. Per això, Tàrraco Viva es presenta enguany com la fira de grups de divulgació històrica d'època romana, o sigui, s'oficialitza allò que ja ha estat fins ara: «Funcionar com a catàleg de serveis per a altres festivals: es fan contactes entre els programadors, gestors culturals, centres d'interpretació del patrimoni...», segons Magí Seritjol, que afegeix que aquesta fira oferirà un marc per tal que els interessats puguin contactar amb els participants de les jornades.

Enguany, en el desè aniversari, s'han programat aquelles activitats que ja s'han convertit en la «marca» pròpia del festival, com les lluites de gladiadors a l'amfiteatre, les jornades gastronòmiques romanes en diversos restaurants de la ciutat, els tallers i jocs per als escolars i les reconstruccions de diversos aspectes de la vida quotidiana a l'època romana. Però també s'incorporaran algunes novetats:

 


JOCS GLADIADORS EN HONOR DEL DÉU APOL·LO.

El 25 de maig, com a acte de cloenda de les jornades, els grups Nemesis (Tarragona) i Ars Dimicandi (Itàlia) oferiran una demostració de com s'organitzaven, qui pagava i qui lluitava en els jocs a l'amfiteatre. Serà, segons els organitzadors, «la demostració més completa que s'hagi vist mai sobre els jocs de gladiadors del món romà».


MÚSICA DE L'ANTIGUITAT.

A partir d'enguany Tarraco Viva dedicarà un espai especial a reconstruir i sentir els sons de l'antiguitat. Enguany, començarà per la música a l'antiga Roma, amb la participació de diversos conferenciants i de grups musicals d'Itàlia i Alemanya.


TROBADA INTERNACIONAL.

Enguany s'han convidat els responsables dels principals festivals divulgatius del món romà a Europa per debatre el present i el futur d'aquestes manifestacions. Les jornades tindran lloc els dies 22 i 23 de maig.


CINEMA ARQUEOLÒGIC.

En col·laboració amb el Museu Romà d'Oiasso (Irun) i de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (Tarragona), els dies 23 i 24 es projectaran documentals arqueològics relacionats amb l'antiguitat, la majoria procedents del Festival de Cinema Arqueològic del Bidasoa.

 

TOTS ELS CAMINS PORTEN A ROMA.

El grup tarragoní Legio I Germanica recrearà com era una statione romana, o sigui, el lloc de canvi de cavalls i de descans, però també de centre de vigilància de camins. L'activitat es farà a l'aqüeducte romà de les Ferreres, els dies 24 i 25.


CULTE A LES INSÍGNIES MILITARS.

Del 23 al 25 de maig, als jardins del Camp de Mart, el grup Projecte Phoenix-Legio VII Gemina (Tarragona) donarà a conèixer el culte religiós a les insígnies militars de les legions romanes.


VIDA QUOTIDIANA EN UN CARRER ROMÀ.

El mateix grup Projecte Phoenix recrearà un tram de carrer romà, on s'explicaran diferents aspectes de la vida quotidiana en una ciutat romana: el culte als déus de les cruïlles, les parets com a suport de propaganda electoral, els negocis de restauració...


MÀGIA, SUPERSTICIÓ I RELIGIÓ A ROMA.

El grup Thaleia oferirà (al circ romà) unes demostracions sobre costums i creences dels antics romans relacionats amb la màgia i la superstició.


EL MÓN DEL VI.

Els dies 23, 24 i 25 de maig s'organitzaran a la Casa Castellarnau un taller amb tast de vins romans, recreats per investigadors de la cultura vinícola romana.


EL CULTE A MITRA.

El grup Nemesis proposa participar dels rituals secrets del culte mistèric a la deessa Mitra, que va tenir un gran predicament entre sectors importants de la societat romana.


EL CULTE ALS ESPERITS.

Els romans consideraven els esperits del morts com a divinitats i, per tant, era recomanable afavorir i acontentar el seu culte amb rituals i records. Això és el que mostrarà el grup Nemesis, els dies 16, 17, 23 i 24 de maig, al fòrum de la colònia.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2767719

Tàrraco Viva - 2008 - 05-03-08

Les jornades Tàrraco Viva arriben a la 10a edició amb una programació de més de 200 actes i una trentena d'activitats

La desena edició de les jornades de divulgació romana, Tàrraco Viva, les consolida amb una programació que inclou més de 200 actes i una trentena d'activitats. Entre les novetats d'enguany hi haurà un taller de tast de vins romans, jocs de gladiadors en honor del déu Apol·lo, un festival que recrearà la música de l'antiga Roma i una mostra de cinema arqueològic. Les 'Jornades internacionals de divulgació històrica romana' es faran del 15 al 25 de maig en diferents recintes i espais monumentals de Tarragona. Enguany, per primera vegada s'utilitzarà un nou escenari, el Pont del Diable, on es recrearà una 'statione romana', lloc de canvi de cavalls, vigilància de camins i descans. El pressupost per a la desena edició de Tàrraco Viva és de 450.000 euros, una xifra molt superior als 1.800 euros de pressupost que va tenir la primera edició d'aquestes jornades.
 
 
http://www.diaridetarragona.com/

TARRACO - Un centre d'interpretació a l'àrea del Mèdol - 27.02.08

Un centre d'interpretació a l'àrea del Mèdol



C.F.. Tarragona

L'Ajuntament negocia amb la concessionària Acesa un conveni per restaurar l'antiga pedrera del Mèdol, situada al costat de l'autopista AP-7, i també crear un centre d'interpretació. Es tracta, segons va avançar ahir l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, de «posar en marxa un centre de divulgació del patrimoni romà a la principal via d'entrada a Tarragona». La seva intenció és impulsar un projecte d'adequació de la pedrera del Mèdol, tant pel que fa al seu interior com a la preservació de l'entorn natural, instal·lant també uns miradors que facilitin la visita dels turistes. A més, si prospera l'acord amb Acesa, l'àrea de servei del Mèdol de l'autopista tindria un centre d'interpretació del patrimoni romà de Tàrraco: «Un projecte a l'estil de les àrees de descans franceses, on les famílies poden gaudir d'un espai museístic», segons Ballesteros.

D'altra banda, l'alcalde de Tarragona va destacar que en els últims mesos s'han impulsat diverses actuacions per a la recuperació del patrimoni de la ciutat, com l'aprovació d'un pla director de la muralla de Tarragona, que inclou una restauració integral del monument; i les actuacions que es duen a terme a l'amfiteatre i al circ romà. «La culminació» serà l'ampliació del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, segons Ballesteros.

Tot i amb això queda pendent la reobertura de la necròpolis paleocristiana. El consistori es va plantejar obrir-la al públic aquest 2008 amb motiu de la celebració de l'Any Jubilar, quan es preveu un increment de l'afluència turística. Per això, ha tramès la petició als serveis territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, administració que gestiona aquest espai. De moment, però, l'Ajuntament «no ha obtingut resposta», segons va reconèixer ahir la regidora Rosa Rossell.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2756314


El castell del Paborde rebrà una subvenció de 2,5 milions, i el pont del Diable, 1,5 milions - 27.2.08


 La vegetació malmet l'estructura del pont del Diable. Foto: JUANPE RODRÍGUEZ
 
Foment i Cultura han acordat concedir aquests ajuts per a la restauració dels monuments de la Selva del Camp i Tarragona

CARINA FILELLA. Tarragona
L'1% cultural, que concedeixen els ministeris de Foment i de Cultura per a la recuperació del patrimoni, ha estat generós amb la Selva del Camp i Tarragona. La recuperació del castell del Paborde rebrà un dels ajuts més alts dels aprovats arreu de l'Estat: 2,5 milions d'euros, que serviran per emprendre la segona fase de consolidació d'aquest equipament, que es convertirà en un nou espai cultural per a la Selva del Camp. I la restauració del pont del Diable, un dels monuments de Tàrraco declarat patrimoni mundial, tindrà una subvenció d'1,5 milions, una quantitat que representa un 75% del cost total d'aquest projecte que ha de «posar en valor» l'aqüeducte romà i també el seu entorn natural. «És una gran notícia per al patrimoni de Tarragona», va dir l'alcalde.

L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, es mostraven ahir molt satisfets per haver aconseguit un ajut d'1.505.674 euros per a la restauració del pont del Diable ja que, tot i que habitualment l'1% cultural finança la meitat del pressupost dels projectes presentats, en aquesta ocasió la subvenció atorgada és d'un 75%. La resta, fins a arribar als 2.007.566 euros que costa la restauració de l'aqüeducte romà, l'ha de finançar l'Ajuntament, «encara que sigui buscant diners sota les pedres», va dir ahir Rosell. La regidora no es va estar de llançar crítiques a l'anterior govern municipal: «Les inversions que va rebre el govern de CiU i el PP en vuit anys no arriben ni a un 20% del que hem rebut en aquest govern», va dir.

El projecte de recuperació del monument romà és una herència de l'anterior govern, tot i que finalment no es van rebre els ajuts promesos i l'actuació havia quedat en «stand-by des de feia temps», segons va recordar l'alcalde de Tarragona. Ara el projecte, que s'ha modificat, es podrà tirar endavant gràcies a aquest ajut de l'1% cultural, que es concedirà en quatre plurianualitats. L'actuació no només preveu la restauració de l'aqüeducte de les Ferreres, sinó també el seu entorn natural i paisatgístic, que ocupa una superfície de més de 35 hectàrees.

En els darrers anys ja s'han dut a terme algunes actuacions per convertir aquest espai en un parc ecohistòric, com ara la rehabilitació de la casa del guarda (que és el punt de recepció dels visitants en aquest monument declarat patrimoni mundial) i els jardins romàntics, la neteja del bosc i la senyalització d'itineraris de natura i patrimoni, a més de crear una oferta de guies i monitors per a les activitats lúdiques i cultural.

Ara, en el nou projecte es preveu, en una primera fase, incidir en la rehabilitació estricta i la museïtzació de l'aqüeducte, molt malmès en algunes parts i afectat per «líquens i males herbes que es posen a les juntes de les pedres i les malmeten», segons la regidora Rosa Rosell, que va explicar que fins i tot es plantegen «tornar a fer passar aigua pel pont del Diable», de manera que el visitant conegués el funcionament de la hidràulica romana i l'enginyeria civil romana. En una segona fase, s'intervindrà en l'entorn del monument, per potenciar la gran riquesa natural d'aquest espai.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2756315


Una obra divulgativa recollirà en sis volums la història de Tarragona

noticies de T A R R A C O - — Publicat per josep.m @ 20:54

La historiadora i professora de la URV, Montserrat Duch, serà l'autora del treball

La 'Història de Tarragona', projecte editorial de sis volums, contindrà tot el passat conegut de la ciutat, des dels ibers fins a l'actualitat. L'obra serà dirigida per la historiadora i professora de la Universitat Rovira i Virgili Montserrat Duch i hi participaran un total de 14 estudiosos, 3 d'ells geògrafs i la resta historiadors. L'obra cobrirà una mancança important a la ciutat ja que fins ara es comptava amb monogràfics i obres específiques de determinades èpoques però no es tenia una visió de conjunt. Així es prendrà com a base dels estudis d'obres com les de Morera i Llauradó o les de Josep Maria Recasens tot introduint noves metodologies i instruments d'anàlisi.

Els sis volums de la nova obra estaran enllestits en tres anys. 'De la prehistòria a Tàrraco', 'Història medieval', 'el Renaixement i la Il·lustració', 'l'època de les revolucions, les guerres i el reformisme borbònic', 'República, franquisme i democràcia' i 'Cap al segle XXI' són els títols que encapçalaran aquests sis volums de la 'Història de Tarragona', que serà editada per Pagès editors, finançada per l'Ajuntament de Tarragona i la Diputació i amb la direcció científica de la URV i concretament de Montserrat Duch.

La voluntat dels autors de l'obra és la d'oferir una obra 'de referència' que no estigui acotada en el temps i que sigui 'exhaustiva i àmplia'. Es tracta d'un objectiu 'ambiciós', com ha recorregut la directora del projecte, Montserrat Duch, ja que es vol establir un 'diàleg' entre la història universal i la història de la ciutat.

Per a Duch, l'obra serà com un 'pont' més de la ciutat, 'intangible', que sigui un nexe amb el passat per el que podran passar tots els ciutadans i conèixer el significat dels carrers, places i indrets que trepitgen i observen cada dia a la seva ciutat. Per Duch, serà un element més que afavorirà el 'sentiment de pertinença' dels tarragonins.

L'obra pretén ser d''alta divulgació', no ser pesada i amb moltes dades sinó de lectura 'àgil i fàcil' amb informació i interpretació. També contindrà comparacions amb d'altres poblacions per conèixer si determinat procés històric es va viure igual a Tarragona que a un altre lloc.

Duch s'ha mostrat satisfeta per l'anunci formulat aquest dimarts ja que durant molts anys s'ha volgut tirar endavant aquesta obra i 'diverses circumstàncies ho havien obstaculitzat'.
http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=18164

TARRACO - Hallados restos romanos en las excavaciones del mercado - 15.02.08

D.T.G. 14.02.2008

  • Al descubierto una vía romana, dos tumbas, un pequeño tesoro, etc.
  • El lunes se aprobó el proyecto de rehabilitación de la muralla.
  • Se iniciarán actividades relacionadas con el pasado judío de Tarragona.
  • CONSULTA AQUÍ MÁS NOTICIAS DE TARRAGONA.
Las excavaciones arqueológicas del Mercado Central de Tarragona han puesto al descubierto un tramo de una vía romana, un porticado, una canalización de agua, dos tumbas y un pequeño tesoro. Todos los restos arqueológicos son de época romana y datan, según los primeros estudios, de entre los siglos I y IV, a excepción de un pequeño muro que, según los arqueólogos, sería de época medieval.
 

La regidora de Patrimonio del Ayuntamiento de Tarragona, Rosa Rossell, ha explicado que a partir de ahora se cubrirán los restos para poder abrir la otra mitad de la calle Cristóbal Colón. De esta manera se podrá comprobar si hay más restos arqueológicos y elaborar un informe del conjunto arqueológico para ver si vale la pena conservar las estructuras localizadas.

Entre los restos localizados también hay una jarra, agujas realizadas con huesos, un biberón de cerámica y un conjunto de 12 monedas acuñadas en el año 260 que, según la directora de la excavación, Imma Teixell, permitirán datar la entrada de los vándalos a la ciudad.

Rehabilitación de la muralla

Por otro lado, el lunes pasado se aprobó inicialmente el proyecto de emergencia de rehabilitación de la muralla en su fase número uno. Este proyecto podría iniciarse poco después del verano, cuando se prevé que se adjudiquen las obras por un importe de 431.000 euros.

 El tramo que se restaurará primero consta de unos 70 metros entre la bajada del Roser y la plaza de la Ensenyança

  El proyecto ha sido enviado al Ministerio de Cultura para que se encargue la licitación y adjudicación de las obras. El tramo que se restaurará primero consta de unos 70 metros entre la bajada del Roser y la plaza de la Ensenyança.

Para este otoño, está previsto que se inicien una serie de actividades relacionadas con el pasado judío de Tarragona y su entorno con el objetivo de darlo a conocer. Se trata de un proyecto denominado 'Añorada Tarragona' y que se enmarca en el proyecto global del Consistorio tarraconense para recuperar la memoria histórica de la ciudad en todas las épocas.

 

 

 http://www.20minutos.es/noticia/348641/0/restos/romanos/mercado/

 



TARRAGONA - La Arqueològica denuncia que Rossell 'nos tiene en el ostracismo - 15.02.08

La Arqueològica denuncia que Rossell 'nos tiene en el ostracismo'

El presidente de la entidad, Rafael Gabriel, afirma que la responsable del área municipal de Patrimoni 'no ha mantenido un encuentro oficial con nosotros' desde que ocupa el cargo
por carles gosálbez |

El anuncio hecho el pasado martes por la teniente de alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell, del inicio de contactos con entidades de la ciudad para crear una comisión que organice la conmemoración del doscientos aniversario de la Guerra del Francès, ha crispado a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), que desde la constitución del nuevo Consistorio «no ha mantenido una conversación oficial con la responsable de la concejalía», manifestó su presidente, Rafael Gabriel.


El máximo responsable de la centenaria entidad declaró al Diari que «con todas las concejalías del Ayuntamiento mantenemos buenas relaciones, pero la concejal Rosa Rossell nos tiene en el ostracismo». «Desde que tomó posesión del cargo -añadió-, nuestro contacto con Patrimoni es cero».

Gabriel informó que la RSAT «tiene más de 600 socios y un peso específico, y en todas las épocas, incluida la franquista, hemos sido escuchados por las autoridades». «Parece que para Rossell no existimos e ignoramos el motivo: tal vez es por que nosotros somos una real sociedad y ella es republicana».

Un acontecimiento histórico

La Arqueològica estima que la Guerra del Francès es uno de los acontecimientos históricos más sangrientos y destructivos que ha sufrido la ciudad y, si Tarragona convoca a entidades para organizar la conmemoración, «tenemos que ser invitados a participar». «Desde su fundación, siempre se ha tenido en cuenta a nuestra entidad», subrayó, «ya que agrupamos a personas que tienen una gran sensibilidad por nuestra historia y patrimonio».


Gabriel no dudó en afirmar que «si el Ayuntamiento no quiere utilizar nuestro potencial, que no lo utilice, pero resultaría deprimente puesto que siempre hemos pensado que lo más positivo es unir fuerzas y no separarlas». Entre otros datos, aportó que «la Arqueològica es la entidad que más libros ha publicado sobre la Guerra del Francès en Tarragona».

Más allá del Gaià

Rafael Gabriel lamentó también que la Comissió de la Guerra del Francès impulsada por la Generalitat «se haya olvidado de Tarragona, cuando el conflicto afectó a todo el territorio catalán». «Basta con acudir al Arco del Triunfo de París para ver que figuran los nombres de las ciudades de Tarragona, Tortosa y Valls», añadió.


«De alguna manera -apuntó-, tenemos la impresión que en Barcelona piensan que Catalunya acaba en el Gaià». Defendió que «Girona forme parte de la comisión, porque históricamente se lo merece, pero igualmente pueblos como L'Arboç, donde murió prácticamente toda la población».

Gabriel recalcó que «el sacrificio que hizo Tarragona en la guerra fue enorme y la historia de la ciudad no se entiende sin este período: quedaron afectadas mil casas y la Part Baixa fue aniquilada».

 

 http://www.diaridetarragona.com/



TARRACO - Parc Central, II part

Les troballes de restes paleocristianes durant la construcció del centre comercial Parc Central de Tarragona van aixecar polseguera entre l'administració, els interessos comercials de l'espai i la comunitat d'arqueòlegs, que en destacaven la importància científica i la necessitat de conservar-les. Al final es va optar per una solució, no exempta de polèmica, que va consistir a elevar les restes del seu emplaçament original i exposar-les al pàrquing del centre. Ara la història es podria repetir. Tot i que ha de ser la comissió territorial de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya qui en determini la necessitat o no de conservar-les i en quines condicions, ahir la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, es va aventurar a dir que les restes podrien ser desmuntades «perquè no hi hagi problemes a l'hora de construir el pàrquing» que s'ha de situar a sota del nou mercat Central. Fins i tot l'arqueòloga que dirigeix les excavacions, Imma Teixell, va dir que, igual com es va fer al Parc central, es podrien moure les restes verticalment, o sigui, treure-les del seu emplaçament original i situar-les en un nivell més elevat. Preguntada sobre la possible il·legalitat de la mesura, i tenint en compte que la comissió de Patrimoni encara no s'ha pronunciat sobre aquest jaciment, Teixell va dir: «Hem de ser laxos i buscar una solució» que s'adeqüi a tots els interessos.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2739107

Powered by LifeType