PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


La Tarraco perdida bajo el asfalto


Bases de mausoleos, termas y otros restos sepultados en Vidal i Barraquer 

Carles Gosálbez - 23/02/2009 21:34

La urbanización del Peri Tabacalera en los últimos años de la década de los noventa e inicios de la actual representó a Tarragona la pérdida de la posibilidad de dotar al centro de la ciudad de un yacimiento arqueológico monumental de primer orden.

Sólo en la Avinguda Vidal i Barraquer permanecen sepultados bajo una capa de asfalto bases de mausoleos, termas, canteras, edificios de viviendas, almacenes portuarios, conducciones de agua, vías con marcas de carros, muros de más de tres metros de altura y otras estructuras de época romana pertenecientes a la Tarraco que creció más allá de las murallas.

El tramo de la Avinguda Vidal i Barraquer que discurre entre las calles Robert Gerhard y Felip Pedrell fue abierto a la circulación el 31 de enero de 2003. La mayoría de personas que caminan por sus aceras o circulan por la calzada desconoce que debajo existe un yacimiento de gran valor arqueológico, localizado en una zona que, hasta su descubrimiento era impensable que se extendiera Tarraco, según opinaban muchos arqueólogos.

El entierro de los restos se produjo en una época en que el Ayuntamiento de Tarragona se planteaba establecer una ruta arqueológica en la Part Baixa, que enlazaría la Necrópolis –localizada junto al yacimiento perdido– con las Termas de Sant Miquel y el Teatro.

En 1980, dieciocho años antes de que se procediera a urbanizar, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense propuso excavar un espacio sembrado de huertos y naves industriales obsoletas y crear una reserva arqueológica. También advertía del conflicto que se abriría en un futuro, cuando se decidiera urbanizar.

La propuesta no sólo fue desestimada sino que en 2001, con la aún inexistente Vidal i Barraquer convertida en una gran excavación, el Departament de Cultura de la Generalitat en Tarragona, responsable del futuro que correría el yacimiento, decidió que se construiría la avenida cuando no habían aflorado todos los restos y los que había estaban siendo analizados. Una responsable de la Generalitat, adelantándose a que la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural dictara su veredicto, declaró: «La decisión está tomada y no hay vuelta de hoja».

El yacimiento estaría hoy situado junto al futuro Museu Nacional Arqueològic de Tarragona y la Necrópolis más importante del occidente del imperio romano.

 

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/

027748/tarraco/perdida/asfalto



TARRACO - Rossell obté el finançament per millorar l'accés a l'arena de l'amfiteatre

La regidoria de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona, amb Rosa Rossell al capdavant, ha obtingut el que ERC havia demanat en les dues negociacions dels pressupsotos generals a l'Estat corresponents als anys 2008 i 2009: finançament per executar obres a l'amfiteatre romà que permetran millorar l'accés a l'arena. Esquerra havia presentat dues esmenes als dos últims pressupostos generals, l'una per valor de 300.000 euros (que va ser rebutjada pel PSOE) i l'altra per valor de 550.000 euros (també rebutjada pel PSOE). Ara bé, aprofitant l'oportunitat del Fons estatal d'Inversió Local, un dels projectes de la ciutat que han estat inclosos és el referit a l'arena del monument. Rosa Rossell hi invertirà 230.890 euros i clourà l'actuació abans de fi d'any, que és una de les condicions per acollir-se al Fons.

La regidoria de Patrimoni ha introduït tres projectes més que en rebran finançament estatal: les excavacions arqueològigues al conegut com Camí de la Fonteta, l'enderroc de la reixa perimetral de l'antiga Tabacalera i l'obetrura de la Porta dels Socors de la muralla.
 
 


200209 amfiteatre i Camí de la Fonteta
Descarrega't l'arxiu

 

http://www.esquerra.cat/locals/index.php?id_

article=29527



Catalunya exigeix «respecte» pel foc

 
 
 
 

Més de 10.000 persones van reivindicar a Berga les tradicions populars amenaçades per la nova normativa pirotècnica

MIQUEL A. LUQUE.
Berga
Respecte. Una pancarta a la plaça de Sant Pere de Berga reflectia el sentiment de les més de 10.000 persones que es van reunir per reivindicar les tradicions populars catalanes del foc, amenaçades per l'aplicació que pugui fer l'Estat de la directiva europea 2007/23/CE que regula els materials pirotècnics. Després de la festa d'ahir, la cultura catalana ha fet un toc d'atenció al govern estatal perquè reculli les seves esmenes a la transposició que ha de presentar abans del 4 de gener de 2010. El director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat, Ramon Fontdevila, va indicar que la feina tot just comença ara, ja que els pròxims tres mesos, fins a l'abril, s'hauran d'incorporar a la llei les festes tradicionals i la formació dels nens.
 
L'acte reivindicatiu va començar amb una cercavila multitudinària pel passeig de la Indústria amb centenars de colles de diables i de bestiari procedents de tot el Principat i de la Catalunya del Nord. Una vegada arribats a la plaça de Sant Pere, plena de gom a gom, va tenir lloc la col·locació de tabals. Després, el foc va fer l'aparició amb l'encesa del drac petit de Reus, dels diablons de Sant Andreu, del drac de Bestiari, del Ball de Diables de Cervera. Com no podia ser de cap altra manera, la Patum infantil i la Patum gran van fer embogir els milers d'assistents.

«Exigim que no ens toquin res del que ja tenim, exigim el que és nostre». Amb aquesta opinió el president de l'agrupació del bestiari festiu i popular de Catalunya, Sete Udina, resumia l'objectiu de l'acte d'ahir. Udina va demanar al govern de Madrid que deixi les coses com estan ara. L'alcalde Berga, Juli Gendrau, va assegurar que l'acte va aconseguir l'objectiu que pretenia que era «sensibilitzar». El president de la federació de diables i dimonis de Catalunya, Josep Enric Martí, va qualificar d'«èxit» l'acte i va assenyalar que s'han rebut les primeres propostes del govern de l'Estat espanyol. Fontdevila va assegurar que la festa d'ahir va ser un acte de «sobirania cultural» i va assegurar que la directiva no ha d'afectar les tradicions catalanes. Per aconseguir-ho, el representant de la Generalitat, que va ser xiulat durant el seu parlament, va assegurar que es posaran en joc totes les capacitats.

 

CONTRA 800 ANYS

De tot arreu, les colles de diables es van desplaçar a Berga, sense pensar en les distàncies. Segons Jordi Garcia, dels Balls de Diables de Roda de Berà, pagava la pena reivindicar que la cultura del foc són «les arrels del nostre poble». Toni Fernández, dels Diables de Granollers, va assegurar que una directiva europea no es pot carregar «800 anys d'història» i per això va reclamar a la Generalitat que «s'espavili». Sergi Muntaner, coordinador de la Patum infantil, va recordar que les festes infantils són la «llavor» del patumaire que esclatarà en el futur, perquè «la continuïtat de les tradicions passa pels nens».

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3504670
 


TARRACO - Pressuposten amb 4 milions la rehabilitació de l'interior de la catedral de Tarragona

 
 

+ La quarta fase de les obres a la catedral se centrarà en la nau central,

les voltes i algunes de les capelles. Foto: JUDIT FERNÀNDEZ

 



Les obres s'iniciaran abans de finals d'any i se centraran en la nau central, les voltes i algunes capelles

CARINA FILELLA.
Tarragona
Amb les cobertes i façanes superiors ja restaurades, el pla director de la catedral de Tarragona afrontarà enguany la seva quarta fase d'obres, que en aquest cas se centrarà en l'interior de la nau central, les voltes i algunes capelles. Aquesta actuació s'ha pressupostat amb quatre milions d'euros que, igual que en les fases anteriors, està previst que es financin a través de l'1% cultural del Ministeri de Cultura. L'actuació, que ara està en procés de tramitació, es licitarà a finals d'estiu i la previsió és que les obres comencin abans no acabi l'any. Aquesta serà l'actuació més important a la catedral tarragonina, no només pel seu elevat cost sinó també per la seva afectació, ja que el fet de treballar a l'interior del temple podria obligar a tancar el culte en determinats moments.

L'arquitecte Joan Figuerola, responsable del pla director de la catedral de Tarragona, juntament amb Joan Gavaldà, va reconèixer ahir que les obres de la quarta fase «tindran una afectació» sobre els usuaris, ja que els treballs se centraran en la nau central. Amb tot, l'arquebisbe Jaume Pujol va assegurar que intentaran minimitzar els efectes i que «s'evitarà haver de tancar el culte».

L'actuació inclou la rehabilitació de la nau central, les voltes i algunes capelles. També es restauraran les pintures murals medievals i es millorarà l'accessibilitat als espais amb la supressió de barreres arquitectòniques. Les obres, que ara es troben en procés de tramitació, es podrien licitar «abans de l'estiu o just al setembre», segons Figuerola, que va assegurar que els treballs començaran abans de finals d'any.

Amb un termini d'execució de dos anys, la rehabilitació està pressupostada en 3.966.000 euros, que es preveu que com en les actuacions anteriors es financin a través de l'1% cultural del Ministeri de Cultura.

La finalització d'aquestes obres coincidirà, segons Jaume Pujol, amb la col·locació del nou orgue (en aquests moments el moble i l'instrument també es troben en procés de restauració). La previsió, segons l'arquebisbe, és que l'any 2011 es pugui estrenar el nou orgue.

La degradació de l'interior del temple s'ha incrementat a causa de les humitats provocades pels degoters. Un problema que ja s'ha resolt, perquè ara acaben de finalitzar els treballs de restauració de les cobertes de la seu. De fet, com que les obres a la teulada provocaven despreniments de fragments de material a l'interior, es va haver d'instal·lar una gran xarxa a l'interior de la nau central.

Els arquitectes responsables van presentar ahir els treballs, ja finalitzats, de la tercera fase del pla director, que han tingut un cost de 2,2 milions d'euros i que s'han centrat en la restauració de les cobertes i les façanes superiors de la nau central i les seves vidrieres. Per posar fi a les filtracions d'aigua, els operaris han construït una coberta ventilada amb la incorporació d'un aïllament tècnic i d'impermeabilització.


DOTZE ANYS D'OBRES

Ja fa més de dotze anys que va començar la restauració del temple, però els treballs encara no arriben a la seva fi, ja que, quan acabi la quarta fase, encara quedarà pendent la recuperació del claustre i d'altres capelles en què encara no s'ha intervingut. Fins ara, en conjunt, s'hi han invertit prop de 7 milions d'euros.D'altra banda, Joan Figuerola va explicar ahir que la realització de les obres ha permès concretar amb més detall l'evolució constructiva de la catedral, des dels seus començaments romànics fins al canvi de model que es va aplicar seguint els criteris gòtics.
 

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3499792



TARRACO - Realitzaran cates arqueològiques a la nau central




L'execució de la quarta fase d'obres a la catedral de Tarragona s'aprofitarà també per fer un seguiment arqueològic del subsòl de la nau central del temple. Les tècniques de radar que s'hi van aplicar l'any 2007 van determinar que sota la nau central s'hi amaguen les restes de grans estructures arquitectòniques que podrien correspondre al temple romà en honor a l'emperador August. Un temple que se sap que es va començar a construir a partir de l'any 15 dC però del qual encara mai no se n'ha trobat cap resta. Com que els treballs de la quarta fase d'obres a la catedral se centraran en aquest espai, un equip d'arqueòlegs en faran el seguiment quan es treballi directament sobre el paviment: «En els punts en què el radar hagi determinat que hi ha restes a sota s'aixecarà el paviment i s'hi realitzaran cates arqueològiques», segons va explicar ahir l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, que va descartar «aixecar totalment el paviment de la catedral» per fer-hi prospeccions arqueològiques en extensió.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3499794


TARRACO - El POUM permite construir pisos sobre las Termas de Sant Miquel

 
 
 
Mosaicos y piscina, hoy cubiertos por grava para protegerlos. FOTO: ICAC
                                                                                                             
                                                                 

El Ayuntamiento prevé la posibilidad de hacer viviendas en unos restos romanos de primer orden, aunque es partidario de musealizar la zona. La Generalitat rechaza que se edifique 

Carles Gosálbez - 03/02/2009 21:36

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) presenta hoy ante el Registro del Ayuntamiento una alegación contra el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que contempla la posibilidad de construir un centenar de viviendas sobre las termas públicas romanas localizadas en 1994 en la calle Sant Miquel. El conjunto termal está separado sólo unos metros del Teatro romano, por un una franja de terreno ocupado en la actualidad por naves industriales.

El presidente de la Arqueològica, Rafael Gabriel,  manifestó que «es inconcebible que se pueda edificar en unas termas que constituyen un monumento de primer orden». El yacimiento de Sant Miquel «fue incluido en el expediente que el Ayuntamiento envió a Icomos para conseguir la declaración del conjunto de Tarraco como Patrimonio de la Humanidad».

Gabriel recordó que «Cultura de la Generalitat incoó un expediente –sobre el área de influencia de las termas– en concepto de zona arqueológica» y que «en 1979 muchos solares y fincas del entorno ya  fueron declaradas de utilidad pública».

 

‘Queremos musealizarlas’

El teniente de alcalde de Territori, Xavier Tarrés, declaró al Diari que  la zona está catalogada como Pla de Millora Urbana, lo que implica  que, si hay restos romanos, no se puede llevar a cabo el proceso edificativo». «Si se trata de una mejora urbanística, significa  que la intención es que las naves industriales abandonen el lugar donde se encuentran –entre las Termas y el Teatro–».   

Tarrés recalcó que «la voluntad del Gobierno municipal es musealizar las termas para que sean visitables, pero es posible que se haga construyendo encima». «Antes de tomar una decisión con relación a la posibilidad de edificar encima de las termas, creando un espacio visitable, debemos ver la identidad de los restos», subrayó.

 

(Más información en la edición impresa del Diari)

 

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/027114/poum

/permite/construir/pisos/termas/sant/miquel



TARRACO - El montículo destruido era ‘un yacimiento

 

  


El Departament de Cultura reconoce que el conjunto de sillares romanos que había junto a la N–340, ya desaparecido, era singular y tenía un gran valor desde el punto de vista arqueológico 

La Cap del Servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat, Gemma Hernández, manifestó ayer en rueda de prensa que el montículo de sillares de época romana asociado a la cantera del Mèdol, que ha sido destruido para poder construir la variante de la N-340, «es un yacimiento único en Catalunya y en España, y es la primera vez que se excava un monumento de estas características».

A la pregunta de cómo valora la desaparición de un yacimiento que la propia Generalitat considera «único», Hernández declaró que en la destrucción de patrimonio antiguo resultado de la construcción de una carretera, como la que suscita el ya extinto montículo de sillares, «es una discusión que no es nueva».

La responsable de la Generalitat destacó que en la muerte de un conjunto de piedras monumental, que según sus propias palabras es «único», hay «algo positivo, porque de no haber sido por la construcción de la carretera difícilmente se hubiera estudiado, y se habría perdido la posibilidad de conocer todo lo que el yacimiento ha aportado».

El director de los Serveis Territorials de Cultura en Tarragona, Adam Manyé, manifestó que «ahora empieza el estudio en profundidad» de los resultados que ha aportado un yacimiento que, físicamente, ya forma parte del pasado.

La intervención arqueológica ha permitido descubrir entre los sillares pequeñas piezas de hierro que se desprendieron de las herramientas utilizadas por%2

 

 

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/026989/

monticulo/destruido/un/yacimiento



TARRACO - Cultura destaca que el jaciment amb carreus romans de l'N-340 «és únic a l'Estat espanyol»



 + Jaciment situat al traçat de l'A-7. Foto: J. FERNÀNDEZ


Manyé diu que Fomento no va fer una previsió ajustada del cost de la intervenció

CARINA FILELLA.
Tarragona
El jaciment amb més de 6.000 carreus localitzats a la zona de les obres de desdoblament de l'N-340 «és únic a l'Estat», segons Adam Manyé, director territorial de Cultura, que ahir va destacar «el valor econòmic que generarà la troballa un cop faci part dels circuits culturals». Sobre l'increment en més d'un milió d'euros de les obres de l'autovia, Manyé creu que «no es pot parlar de sobrecost», ja que l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas SA no va preveure que l'excavació «fes part de l'obra».


En aquests moments ja ha finalitzat l'excavació in situ del jaciment del traçat de l'A-7 i els arqueòlegs començaran l'estudi en profunditat de les restes. S'han extret més de 6.000 carreus de diferents mides d'un jaciment que es considera «únic a l'Estat espanyol». Segons les primeres hipòtesis, es tractaria d'un dipòsit de material de la cantera romana del Mèdol i que, a més d'amuntegar les pedres, feia la funció de «taller d'aprenentatge» per als picapedrers: els romans hi aprenien a treballar les pedres que posteriorment s'empraven per construir els edificis de Tàrraco. En aquest sentit, en el jaciment «han aparegut carreus amb senyals gràfics, amb mostres epigràfiques o carreus pintats», segons Gemma Hernández, cap del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat. A cavall entre els segles I i II dC, enmig dels carreus també s'han descobert diverses eines de picapedrer, restes de ceràmica i una moneda dedicada a l'emperador August.

Segons Manyé, és la primera vegada que s'excava un jaciment d'aquestes característiques a Catalunya. Ara per ara els carreus s'han extret del seu emplaçament originari per poder executar les obres del nou segon cinturó de Tarragona. Després d'analitzar-los amb profunditat, «caldrà buscar un espai definitiu per col·locar els carreus», segons Hernández.

La previsió és que les peces arqueològiques amb un valor més rellevant es traslladin al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. I les altres «s'integraran» dins del mateix traçat de l'A-7. Hernández va apuntar també que allò realment positiu de les obres a la variant ha estat la possibilitat d'excavar aquest jaciment, ja que «probablement no hagués estat possible d'una altra manera i s'hagués perdut la possibilitat de conèixer tot el que el jaciment ha pogut aportar». Manyé va destacar alhora «el gran valor econòmic que poden generar les troballes un cop entrin en els circuits culturals».

Pel que fa al canvi d'empresa encarregada de l'excavació (primer la intervenció 9 va anar a càrrec de Cota 64, i tot seguit es va adjudicar a Codex), Adam Manyé va recordar, responent així a la pregunta dels periodistes, que Fomento (empresa executora de la infraestructura) és la que va decidir aquest canvi, i que ho va fer seguint la planificació i els terminis que preveu la llei. Tot i que fa dies la subdelegada Teresa Pallarès va reconèixer que la posada en servei d'aquest tram de l'A-7 suposarà un sobrecost de prop d'un milió d'euros en les obres, per Manyé «no és adequat el terme sobrecost». El responsable territorial de Cultura va indicar que tot i que la declaració d'impacte ambiental de les obres indicava que el monument romà no es podia veure afectat, l'empresa constructora va afectar-lo.

Per Manyé, el problema ha estat que l'ens gestor de les obres, és a dir, Fomento, no va fer una previsió ajustada del cost: «Les excavacions arqueològiques són una part de la infraestructura i s'havien d'haver previst com una part més de l'obra», va destacar ahir Adam Manyé.

 

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3453944


TARRACO - Hallan paredes pintadas de una casa romana

En los restos, encontrados en la calle Mallorca, hay cientos de conchas de ostra y restos de hierro de un horno de fundición

La empresa de arqueología Cota 64 ha localizado restos pertenecientes a distintas épocas, en el curso de una excavación realizada en la calle Mallorca, junto a la Plaça de Toros, por encargo de la Diputació, resultado de la reforma del coso. La mayoría de las estructuras corresponden al período de Tarraco.


Entre los restos de mayor interés, destacan dos paredes de la habitación de una casa de los primeros años del siglo I dC, un horno de fundición para forjar hierro de la misma época, y cientos de restos de ostras que vendrían a confirmar que Tarraco fue una ciudad de primer orden en la  producción de este molusco.


El arqueólogo Albert Vilaseca destacó que los colores que se han conservado en la casa son el rojo pompeyano, en la parte superior, y plafones azul turquesa en la inferior, a modo de zócalos. «Se trata de una pintura de inicios del siglo I dC, cuando se produjo el cambio de era».


La hipótesis sobre la que trabaja Vilaseca apunta a que la casa fue abandonada hacia el siglo II, y entre el V y el VI la zona fue ocupada de nuevo, también como espacio de hábitat.

Información completa y más fotos en la edición impresa de hoy de Diari de Tarragona

 

 

http://www.diaridetarragona.com/026604/hallan/

paredes/pintadas/casa/romana



TARRACO - Polèmica construcció d'un pàrquing a Tarragona a tocar d'un aqüeducte romà



C.F..
Tarragona.
La construcció d'un pàrquing en un solar en què hi ha les restes d'un aqüeducte romà ha alertat la comunitat arqueològica de Tarragona, que divendres veia com una màquina excavadora treballava a tocar de les restes i temien per possibles destrosses. Les restes es troben en el solar situat a la cruïlla dels carrers Rovira i Virgili i Fra Antoni Cardona de Tarragona. Adam Manyé, director territorial de Cultura i Mitjans de Comunicació, va confirmar que, després de ser alertats per trucades que avisaven del perill de destrucció del monument, l'arqueòloga territorial, Maite Miró, es va desplaçar al solar per fer un seguiment dels treballs: «S'ha controlat que les obres s'executin segons el projecte i ens consta que no s'ha malmès l'aqüeducte», va dir Manyé. De totes maneres, a causa de la complexitat de construir un pàrquing en aquest solar, el projecte preveu que una part de l'aqüeducte s'hagi de desmuntar mentre durin els treballs, tot i que «posteriorment es tornarà a muntar al mateix lloc», segons Manyé.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3383466

TARRACO - Descobreixen a Ca la Garsa de Tarragona una inscripció i restes d'un gran edifici públic romanes - 28-11-08

 

 

 


+ Els arqueòlegs, ahir, treballant al solar de Ca la Garsa. Foto: M.M. 


CARINA FILELLA. Tarragona

Només fa tres setmanes que han començat les excavacions, però al solar de Ca la Garsa –l'únic vestigi del call jueu de Tarragona– ja han començat a aparèixer restes antigues, entre les quals hi ha una inscripció romana del segle II «que segurament corresponia a un càrrec públic de certa importància», segons l'opinió d'Àlex Gonzàlez, director de la intervenció. També han trobat dues bases de columna del segle I i restes del que degué ser «un edifici públic de grans dimensions» de l'època tardo-imperial, del qual encara se'n desconeix la funcionalitat. Bona part del material que ara es recupera en aquest espai «era reaprofitat» d'èpoques anteriors. Segons Imma Teixell, recentment nomenada arqueòloga municipal, una part important d'aquest material podria provenir del fòrum provincial. L'objectiu dels arqueòlegs que treballen a Ca la Garsa és determinar «com seria l'espai en qüestió entre el segle II i l'època medieval».

L'excavació en aquesta zona s'havia de dur a terme a finals de l'any 2009, però el consistori ha decidit avançar-la «perquè vol saber què és Ca la Garsa per decidir quin ha de ser el seu futur», va dir la regidora de Patrimoni, Rosa Rosell, la qual també va apuntar la possibilitat de crear-hi un centre d'interpretació del món jueu a la ciutat: «Tot dependrà de les restes que apareguin», va afegir.

 

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3085588

TARRAGONA - L'ICAC i l'Arqueològica demanen la dimissió de la regidora de Patrimoni

 

 

 

 L'adjudicació a un catedràtic de prehistòria de l'estudi del pont del Diable «és la gota que fa vessar el vas»

CARINA FILELLA.
Tarragona
La directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), Isabel Rodà, creu que és «il·lògic» que l'Ajuntament de Tarragona encarregui a un catedràtic de prehistòria, Eudald Carbonell, l'estudi dels materials constructius del pont del Diable, un aqüeducte romà. Per Rodà, aquesta decisió «és la gota que fa vessar el vas», i demana que «hi hagi una remodelació de l'equip de govern» que substitueixi la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell. Igualment, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense demana la «dimissió» de Rosell, que, segons ells, «ha transformat l'àrea de Patrimoni en una agència de viatges i de col·locació d'amics».

«Què passaria si aparegués un titular que digués: La catedràtica d'arqueologia Isabel Rodà farà l'estudi de les restes d'Atapuerca?». La directora de l'ICAC exemplifica així la seva «sorpresa» pel fet que l'Ajuntament de Tarragona adjudiqui a Eudald Carbonell, catedràtic de prehistòria, l'estudi d'un monument romà com és el pont del Diable. Tal com va avançar dimarts passat El Punt, Carbonell s'encarregarà de fer l'estudi dels materials constructius de l'aqüeducte. Isabel Rodà recorda que l'ICAC té una unitat d'estudis arqueomètrics dedicada als estudis de materials constructius romans. Precisament el mes de juny de l'any que ve, sota l'aixopluc de l'ICAC, se celebrarà a Tarragona un congrés internacional dedicat als estudis dels materials de l'antiguitat. Per Rodà, és «il·lògic» que s'encarregui a un especialista en prehistòria aquesta tasca: «És una manera absurda de fer política patrimonial. Tarragona té la sort de tenir dos instituts d'arqueologia: un de prehistòria i un d'arqueologia clàssica. Hem sento dolguda com a ciutadana pel fet que, tenint una institució d'arqueologia clàssica, passin aquestes coses.»

La directora de l'ICAC creu que aquesta decisió municipal «és la gota que fa vessar el vas en tota una trajectòria incomprensible en què tot són problemes i poques ganes de col·laborar», referint-se a la regidora de Patrimoni, Rosa Rosell. Per això, demana «una remodelació de l'equip de govern, amb els equilibris de pactes que s'hagin de respectar» per tal que se substitueixi l'actual lideratge d'aquesta àrea. «Penso que les coses no funcionen bé en patrimoni», diu Isabel Rodà, que afegeix: «No és una lluita personal amb ella [Rosa Rosell], però el seu tarannà no té contenta la ciutadania.»

Se suma a aquest malestar per l'actual política patrimonial de la ciutat la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT). Els seus directius es reuniran avui mateix amb l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, per «reiterar» la seva petició que dimiteixi la regidora. Les seves justificacions són contundents: «[Rosa Rosell] ha transformat l'àrea de Patrimoni en diverses coses: una agència de viatges, pels viatges continus que realitza; una oficina de col·locació d'amiguets, i una oficina d'exclusió de tota la gent, entitats i institucions que tenim capacitat d'anàlisi crítica i no estem disposats a formar part d'una cort celestial.» Així ho comenta Rafael Gabriel, president de la RSAT, que ho té clar: «Volem la dimissió» de la regidora.

La responsable de l'ICAC creu que les picabaralles que hi ha hagut històricament entre les institucions i administracions implicades en el patrimoni de Tarragona «s'han d'acabar»: «Deixem-nos de protagonismes absurds. No hem de fer competència a ningú, sinó que hem d'anar a sumar. Tenim gent, tenim potencial, som patrimoni de la humanitat..., doncs deixem de posar pals a les rodes», exclama.

Tant Isabel Rodà com Rafael Gabriel volen deixar clar que les seves crítiques «no són en absolut» envers el catedràtic de prehistòria Eudald Carbonell, ni per a l'institut que encapçala, l'IPHES, «a qui tenim un gran respecte», assenyalen.

Fonts de l'IPHES, dirigit per Eudald Carbonell, han explicat que l'encàrrec de l'estudi del pont del Diable es va començar a gestionar fa uns cinc anys, en l'anterior equip de govern (amb Mercè Martorell com a regidora), quan no existia l'ICAC. Els contactes del consistori es van fer amb l'empresa Arqueoline, nascuda en el si de la Universitat Rovira i Virgili i que posteriorment ha donat lloc a l'IPHES.

 

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3083847  

 



TARRACO - La Sociedad Arqueológica de Tarragona reclama que se repare la muralla de la ciudad urgentemente - 19.11.08


   BARCELONA, 19 Nov. (EUROPA PRESS) -

   La Sociedad Arqueológica de Tarragona reclamó hoy una actuación urgente para reparar la muralla de la ciudad, de la que el 15 de noviembre de 2005 se derrumbaron 20 metros que aún están por reparar, a pesar de que la muralla es parte del conjunto arqueológico declarado Patrimonio de la Humanidad.

   El presidente de la Sociedad Arqueológica de Tarragona, Rafael Gabriel, aseguró en declaraciones a Catalunya Ràdio recogidas por Europa Press que cuando se derrumbó parte de la muralla, hace tres años, se colocaron dos refuerzos, pero desde entonces no se ha hecho nada más y los restos del desprendimiento siguen esparcidos por el patio del Palacio del Arzobispado de la ciudad, tal como cayeron.

   Gabriel, que clamó que la muralla tarraconense "no se puede transformar en lo mismo que la necrópolis, que hace 15 ó 16 años que está cerrada", aprovechó para pedir que las administraciones hagan un "trabajo constante", a parte de los proyectos de "consolidación", para evitar que se vaya deteriorando. "No puede ser que vayamos restando patrimonio cada vez más", remachó.

 

 

http://www.europapress.es/cultura-00071/noticia-sociedad

-arqueologica-tarragona-reclama-repare-muralla-ciudad-

urgentemente-20081119174711.html



TARRACO - Adjudiquen per 1,3 milions d'euros la restauració del pont del Diable de Tàrraco

 


+ Serà el primer cop que es faci una restauració integral del pont del Diable de Tàrraco. Foto: O. MOLET

 

 

El catedràtic de prehistòria Eudald Carbonell s'encarregarà de fer l'estudi constructiu de l'aqüeducte

CARINA FILELLA.
Tarragona
L'Ajuntament de Tarragona ha adjudicat les obres de restauració integral del pont del Diable a l'empresa Estudios Métodos de la Restauración SL, per un import d'1.292.803 euros. Està previst que al gener ja estigui instal·lada la gran bastida que ha de permetre realitzar els treballs, que tindran una durada de més de dos anys i mig. Paral·lelament, s'ha encarregat a l'arqueòleg i catedràtic de prehistòria de la URV Eudald Carbonell la realització d'uns estudis sobre els líquens, la calç i els tipus de pedres del monument, que ha d'ampliar la informació sobre el procés constructiu de l'aqüeducte romà.


Tot i que als anys quaranta i cinquanta ja es van dur a terme alguns treballs de restauració del monument, serà el primer cop que es faci una «restauració integral» del pont del Diable, segons la regidora de Patrimoni del consistori tarragoní, Rosa Rossell. La junta de govern va adjudicar ahir provisionalment la realització de les obres a l'empresa Estudios Métodos de la Restauración SL, per un import d'1.292.803 euros, que seran aportats pel Ministeri de Foment en tres anualitats, a través de l'1% cultural. Com que el cost global dels treballs està valorat en dos milions d'euros, la resta, uns 500.000 euros, seran a càrrec del consistori.

La regidora Rosa Rossell preveu que al gener ja s'hagi instal·lat la gran bastida que ha de permetre la realització dels treballs a l'aqüeducte. El projecte començarà per la restauració de l'aqüeducte romà, consolidant les estructures afeblides pel pas del temps i eliminant els líquens que han arrelat a la pedra i que afectin la conservació del monument. Amb tot, l'adjudicació de les obres s'ha fet amb una condició: «No alterar els dipòsits sobre les superfícies externes o internes del monument pel que fa als líquens o altres incrustacions susceptibles de ser datades, no s'eliminaran ni es tractaran amb cap tipus de producte excepte que la seva persistència posi en perill la conservació del monument.» En aquest sentit, el consistori ha encarregat a l'arqueòleg, antropòleg i paleontòleg Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleocoleogia Humana i Evolució Social), l'estudi dels materials constructius del monument, i també dels líquens que actualment afecten el pont. «Investigarà, per exemple, la calç que junta les pedres, els líquens i les mateixes pedres», segons Rossell.

En fases posteriors es museïtzarà l'espai i es recuperarà l'entorn natural.

Les obres de restauració del pont del Diable, «el projecte patrimonial més important d'aquesta legislatura», segons Rossell, s'inclouen a la llista d'actuacions integrants del programa de ponts que desenvolupa el Ministeri de Foment.



JARDÍ ROMÀ


D'altra banda, la junta de govern de Tarragona també va adjudicar ahir les obres de creació d'un jardí romà al parc de les Granotes, a tocar de l'amfiteatre de Tàrraco. Els treballs els durà a terme l'empresa Becsa, per un import de 555.288,93 euros. A més de plantar-hi vegetació pròpia dels jardins romans, s'hi recrearà un itinerari lúdic i didàctic perquè els visitants puguin comprendre millor les restes romanes. El jardí romà constarà d'un petit jardí de plantes medicinals, un hort, un espai per a arbres fruiters, una font, un estany d'aigua, columnes, el foc de la memòria dels morts, plantes aromàtiques i un banc mirador del mar.Amb tot, el projecte preveu conservar la vegetació existent.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3070355
 
 


TARRAGONA - La URV acorda concedir el títol de doctor «honoris causa» a Géza Alföldy



EL PUNT. Tarragona.
El consell de govern de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha acordat concedir el títol de doctor honoris causa a l'historiador i hispanista hongarès Géza Alföldy (Budapest, 1935), expert en epigrafia llatina i gran coneixedor de Tàrraco.
 
Alföldy és doctor honoris causa per diferents universitats, Creu de Sant Jordi de la Generalitat i Medalla d'Argent de la Ciutat de Tarragona. Se'l considera l'estudiós més destacat en el terreny de l'epigrafia clàssica llatina i un dels principals especialistes en el camp de la història social de Roma. Destaquen els seus estudis sobre la societat romana i l'exèrcit romà i, en especial, la seva dedicació a l'estudi de l'epigrafia de Tàrraco, al qual ha dedicat molta atenció des la seva primera visita a la ciutat, l'any 1968.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3051812

Powered by LifeType