Solar on s'han localitzat les restes romanes. Foto: J.F.

Les restes romanes localitzades no impediran la construcció de l'escola bressol projectada al pati posterior del convent de les Clarisses de Tarragona. Almenys així ho creu l'arqueòloga territorial, Imma Teixell, que indica que, malgrat que el projecte ha de passar encara per la comissió territorial de Patrimoni, «des d'un punt de vista arqueològic no hi ha cap problema» perquè es pugui construir la llar d'infants en aquest solar.

Les rases arqueològiques que s'hi han efectuat les últimes setmanes han confirmat que al solar hi ha murs i paviments d'època romana, que donarien continuïtat a les restes que ja es van descobrir a finals del 2007, al solar adjunt.

De fet, l'escola bressol s'havia d'aixecar en un primer moment gairebé a tocar de l'edifici del convent, però durant les primeres excavacions s'hi va localitzar un mur de sis metres que podria correspondre al conjunt de la necròpoli paleocristiana, a més d'un mosaic, dos enterraments i estructures d'habitatges. Aquestes troballes van fer descartar la ubicació inicial i es va enretirar uns vint metres. Ara, en l'última intervenció, s'hi han localitzat estructures romanes de les quals encara no es coneix «ni l'ús ni la funcionalitat», segons Imma Teixell. L'arqueòloga territorial destaca que el projecte arquitectònic s'haurà d'adequar a les troballes arqueològiques i garantir-ne la preservació. Aquest projecte serà el que haurà de tenir el vistiplau de la comissió territorial de Patrimoni de la Generalitat.

El regidor d'Educació de l'Ajuntament tarragoní, Joan Sanahujes, vol esperar la decisió de Patrimoni abans de pronunciar-se sobre la qüestió, però sí que diu que, al contrari del que es pensava, «ara veig més clar que l'escola bressol es pugui fer allà». Aquesta seria la primera llar de titularitat municipal que es construirà al centre de la ciutat.

Una imatge actual del Fortí de la Reina. Foto: S.CASADO.

El consistori tarragoní ja li ha fet saber que l'entesa només serà possible si fa aquest pas

Un cop s'acabin les obres de desmantellament de l'interior del fortí de la Reina, caldrà estudiar quin ús s'hi dóna en el futur. En el nou POUM està definit com a monument situat en zona verda, amb uns usos molt concrets i detallats, tot i que el fet que sigui privat i que, a més, el propietari sol·liciti a l'Ajuntament una indemnització de 18 milions d'euros segur que dificulta l'entesa entre les parts. El consistori, que encara no ha rebut cap proposta per donar sortida al monument per evitar el deteriorament, condiciona qualsevol mena d'acord amb l'amo al fet que es faci enrere i retiri la demanda, cosa que, de moment, no s'ha produït.

D'aquí a pocs dies, s'haurà complert la sentència judicial que obligava a deixar el fortí de la Reina tal com estava abans que s'hi comencés a construir el restaurant, a principi dels anys noranta. Però el litigi entre l'Ajuntament de Tarragona i el propietari del monument, Enric Catà, continua vigent, perquè si l'un –l'administració municipal– defensa la teoria de la «indemnització zero» com manté l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, des de fa temps, l'altre –l'amo de la fortificació– no ho creu així i per això ha presentat una demanda contra el consistori per valor de 18 milions d'euros en concepte de danys i perjudicis i cessament de negoci. L'Ajuntament ja ha contactat en diverses ocasions amb Catà, per instar-lo a retirar la demanda.

El regidor d'Urbanisme de Tarragona, Xavier Tarrés, explicava: «Ja li hem dit que qualsevol mena de pacte només passa perquè la retiri. Creiem que el que demana és molt alt, i això dificultaria molt arribar a una entesa.» Tarrés Insistia que «si les dues parts s'avenen, segur que tot serà molt més fàcil».

Informes exactes

En referència al monument, Tarrés va assegurar: «El tenim taxat i valorat, i sabem exactament tot el que s'hi ha fet i també tot el que s'ha fet malbé.» D'acord amb el nou planejament urbanístic, el fortí serà declarat edifici monumental en zona verda, i «això permet uns usos molt concrets» –va insistir el regidor–. «Dins de l'ús monumental –hi va afegir el regidor– hi ha diferents sortides, però si les que demana el propietari no s'ajusten al planejament, llavors li haurem de dir que no. Ara estem en fase d'anàlisi per veure què s'hi pot fer perquè no quedi abandonat.» Tarrés va deixar clar que «no es pot deixar que torni a l'estat que tenia durant els anys vuitanta.»

Un altre cop amb runa

Ahir va fer cinc mesos que van començar les tasques dins del monument, a càrrec de l'empresa Rècop Restauracions, amb un cost de 643.000 euros que assumeix inicialment el consistori però que farà repercutir en el propietari del restaurant de manera subsidiària.

http://www.elpunt.cat/tarragona/article/1-territori/6-urbanisme/

33293-lajuntament-recomana-al-propietari-del-forti-que-retiri-la

-demanda-de-18-milions.html

 

 

Géza Alföldy, ahir, en el moment de la investidura. Foto: J.F.

 

 

Considerat el principal investigador de l'epigrafia clàssica, ahir va lamentar l'estat de degradació d'algunes restes de la ciutat

 http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5-cultura/19-cultura/31826

-geza-alfoeldy-nou-lhonoris-causar-de-la-urv-repren-lestudi-sobre

-lepigrafia-de-tarraco.html

La ampliación del Mercat del Camp por la empresa Amersan ha puesto al descubierto una necrópolis con un mínimo de veinte individuos

 FOTO: cedida por cota 64

Albert Vilaseca, arqueólogo de la empresa Cota 64, responsable de la excavación que se lleva a término como resultado de la ampliación de naves del Mercat del Camp, localizado en la confluencia de los límites municipales de Tarragona, Reus y La Canonja, ha informado al Diari que los restos humanos corresponden al siglo III.

La necrópolis forma parte de la villa romana Els Antigons, considerada una de las más importantes de las localizadas en las proximidades de Tarraco.

Los huesos han sido trasladados para su estudio al laboratorio del doctor y presidente de la Associació Catalano Balear de Paleopatologia Acadèmica de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, Joaquim Baxarias, quien ha destacado la importancia de las conclusiones a las que está llegando.
Baxarias es un experto en el análisis de restos humanos de Tarraco y años atrás hizo un estudio sobre la esperanza de vida de los ciudadanos de la ciudad romana.  

El investigador afirma que la Vil·la Els Antigons «es la segunda más importante y grande del entorno de Tarraco, después de la de Els Munts, pero en la década de los setenta fue expoliada al construir una fábrica». De la villa romana «sólo queda la necrópolis que se ha descubierto y poco más».

La hipótesis: fueron esclavos

El estudio de los restos humanos ha permitido a Baxarias establecer una primera hipótesis de trabajo. «Las personas enterradas en esta necrópolis fueron, probablemente, esclavos que trabajaban en la villa». Estos individuos «nos permitirán profundizar en la historia de Els Antigons a partir de restos humanos». «La gran paradoja es que la arqueología investiga la antigüedad del hombre sin estudiar al hombre», apuntó.
En las fosas cubiertas con tejas no se han encontrado monedas ni piezas de ajuar u otros elementos que se solían poner en los enterramientos de personas adineradas.  Esta circunstancia, unida a que muchos de los individuos sufrieron artrosis y muestran gran desgaste en las articulaciones, invita a pensar que se trataba de esclavos agrarios. (...)

(Toda la información completa este domingo con el Diari)

 http://www.diaridetarragona.com/tarragona/029658/descubren

/fosas/restos/posibles/esclavos/tarraco

http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5/19-cultura/29987

-comenca-a-tarragona-un-seminari-internacional-

darqueologia.html

Tot i que fa anys que està inclosa en l'inventari patrimonial de la Generalitat, no se'n coneixien «les potencialitats»

La pedrera romana de Mas Marquès, a la urbanització de la Móra,
estaria en ple funcionament al segle I dC. Foto: EL PUNT.

Des dels anys vuitanta està inclosa en l'Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya de la Generalitat però fins ara no s'han vist «les potencialitats» que té. A la urbanització de la Móra de Tarragona hi ha una pedrera romana, probablement coetània de la del Mèdol, que ha passat gairebé desapercebuda per la vegetació de la zona, i ara l'àrea de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona la vol recuperar. Es tracta de la pedrera de Mas Marquès II, que té una longitud d'uns 80 metres i una alçària que arriba als 6 metres, tot i que, segons l'arqueòloga municipal, Imma Teixell, és només un sector de la pedrera completa, molt més gran. El consistori encarregarà l'estudi d'aquest espai i, en un futur, es museïtzarà i s'hi crearà un parc que uneixi natura i arqueologia.

Segons les primeres estimacions dels arqueòlegs, la pedrera romana de Mas Marquès II, a la urbanització de la Móra de Tarragona, data del segle I, i seria coetània de la del Mèdol. El seu funcionament aniria lligat amb la gran activitat constructiva que hi havia a l'antiga Tàrraco en aquell període, quan es van construir bona part dels monuments més importants. La pedra que se n'extreia és precisament la coneguda com a «pedra del Mèdol», segons va apuntar l'arqueòloga territorial, Imma Teixell.

La pedrera de Mas Marquès (situada a la zona boscosa que hi ha al darrere del carrer de les Garrigues) va estar amagada sota la vegetació fins que, fa poques setmanes, els treballs de condicionament d'una zona verda a la Móra, que impulsava l'àrea de Medi Ambient, van posar en relleu aquest espai patrimonial. «Es va intuir que darrere de les males herbes i dels arbres hi havia aquesta magnífica pedrera», va assenyalar ahir la regidora de Patrimoni, Rosa Rosell, que va destacar que la part que es recuperarà té uns 80 metres de llargada i que la part més alta de la pedrera arriba als 6 metres.

Amb tot, segons l'arqueòloga, aquest només és un sector de la gran pedrera que hi ha en aquest turó, amb diferents punts d'extracció de pedra en època romana, tot i que algunes parts es podrien haver malmès fa anys amb la construcció d'alguns habitatges en aquesta urbanització.

El consistori preveu encarregar un estudi científic de l'explotació i, en un futur –«ara estem en una època de crisi», va destacar la regidora–, també es planteja la possibilitat de fer-hi una intervenció arqueològica, ja que a hores d'ara «és una pedrera verge, on no s'ha fet mai cap actuació arqueològica», segons Rossell, que hi va afegir que en algunes pedres es poden veure les «marques amb espiga de les eines que s'utilitzaven per extreure els carreus».

Tampoc no es descarta trobar restes de les eines que s'utilitzaven «i saber si hi havia algun assentament dels picapedrers que feien la feina».

A més, també es potenciarà l'estudi d'aquesta pedrera en relació amb la del Mèdol i amb les altres que hi ha a l'entorn de Tarragona. Segons Imma Teixell, «es coneixen diverses pedreres romanes entre Altafulla i Vila-seca».

Natura i arqueologia

L'Ajuntament preveu museïtzar l'espai i convertir-lo en un parc que casi les potencialitats de la natura amb la riquesa arqueològica. «Tindrem un espai patrimonial important a fora de la ciutat. Una zona verda al voltant d'un jaciment arqueològic important», destacava ahir Rosa Rosell. De fet, el consistori tarragoní preveu convertir aquesta zona en escenari per a activitats relacionades amb el patrimoni, com poden ser algunes de Tàrraco Viva o les Nits a la Fresca.

La pedrera de Mas Marquès II està inclosa, des de començament dels anys vuitanta, en l'IPAC (Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya), a la Carta arqueològica del Tarragonès (número 4287). També és un element protegit com a bé cultural d'interès nacional (BCIN).

http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5/19-cultura/24442-

lajuntament-de-tarragona-recuperara-i-museitzara-la-ped

rera-romana-de-la-mora.html

Es preveu la reconstrucció integral del pont romà de les Caixes de Constantí

 

El pont de les Caixes de Constantí serà reconstruït. Foto: J.F.

La Generalitat finançarà amb 4,69 milions un total de 39 actuacions de rehabilitació del patrimoni de la demarcació. Entre els 2,23 milions que es destinaran en els pròxims tres anys al Camp de Tarragona destaquen els 200.000 euros per a la quarta fase d'obres a la muralla de Tàrraco i 200.000 euros per a actuacions al nucli antic de la ciutat. A les Terres de l'Ebre, l'aportació més important són els 250.000 euros per a la pavimentació de carrers d'Alfara de Carles. Aquestes partides sorgeixen de l'1% de la inversió del Departament de Política Territorial i Obres Públiques que es destina a patrimoni.

Entre els projectes de la demarcació de Tarragona que es beneficiaran de l'1% cultural, des d'enguany i fins al 2011, també s'inclou la reconstrucció integral del pont de les Caixes de Constantí i la tercera fase d'obres al castell templer de Barberà de la Conca.

En l'àmbit general de Catalunya, el govern invertirà 25,38 milions els pròxims tres anys en 180 restauracions d'espais històrics d'arreu del país. Aquesta partida sorgeix de l'1% de la inversió del Departament de Política Territorial i Obres Públiques que es destina a patrimoni i que aquesta conselleria decideix preguntant a les demandes de Cultura. Al protocol signat ahir també s'estableix que els municipis contribuiran amb 20,93 milions d'euros.

Ahir, el conseller Tresserras felicitava la sensibilitat del Departament de Política Territorial ja que hi ha altres departaments que atorguen la inversió en obra pública sense consultar-los-la. El Departament de Cultura té tres mecanismes per sufragar millores al patrimoni: 7 milions anuals amb què finança el personal ordinari de la direcció general a més de les reformes dels monuments nacionals; uns 5 milions que s'aconsegueixen a través d'un conveni amb les caixes que estan enfocades a reformes de cellers i d'obres del romànic i els que pot gestionar a través de l'1%. Paral·lelament, també hi ha els diners que inverteix el Ministeri de Cultura en restauracions a Catalunya, que puja aproximadament uns cinc milions d'euros anuals. També es fan aportacions al patrimoni des d'altres departaments de la Generalitat que Cultura procura coordinar com és el cas de Política Territorial.

Els més de 46 milions d'euros d'inversions pel 2009-2011 superen en un 12% els 41,32 del quadrienni 2005-2008. Dels 25,38 milions aportats per la Generalitat, 20 sufragaran directament obres de millora de l'espai públic mentre que quasi 5 milions són per a la redacció de projectes.

El conseller Joan Manuel Tresserras agraïa la col·laboració amb el Departament de Política Territorial: «Per a ells és menor, però per a nosaltres és fonamental.» Per Tresserras, el patrimoni és un element que aporta riquesa al territori. El conseller Joaquim Nadal va celebrar que aquestes obres procurin aportar l'equilibri d'inversions, sovint dominada per les actuacions a Barcelona.

 http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5/19-cultura/

15233-la-generalitat-invertira-46-milions-en-obres-a

-patrimoni-de-la-demarcacio.html

En la reunió d'ahir del Consell Local del Patrimoni de Tarragona es va acordar també iniciar la redacció del pla estratègic del patrimoni cultural de la ciutat, un document que ha de servir per definir conceptes i per marcar prioritats a l'hora de convertir la ciutat «en un gran museu», segons va puntualitzar la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell. Aquest pla, que és un encàrrec conjunt de l'Ajuntament de Tarragona i de la Generalitat de Catalunya, estarà enllestit «enguany mateix», segons el conseller Tresserras.

Lligat amb la redacció d'aquest pla, ahir també es va aprovar la creació d'un consorci per a la gestió del patrimoni tarragoní, un ens que «era una assignatura pendent de la declaració de Tarragona com a patrimoni mundial», segons l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros. El consorci el constituiran l'Ajuntament i la Generalitat, «però deixant la porta oberta» també al Ministeri de Cultura, a la Diputació de Tarragona i a altres entitats que puguin tenir relació amb el patrimoni de la ciutat, segons va destacar el conseller Joan Manuel Tresserras.

L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, es va mostrar ahir molt satisfet per la reunió del Consell Local del Patrimoni de Tarragona, la segona que es convoca des de la seva creació, l'any 2007.

http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5/19-cultura/

14123-crearan-un-pla-estrategic-del-patrimoni-cultural

-de-la-ciutat.html

«Enguany, per fi, tindrem el projecte de la necròpolis damunt la taula.» Així ho va assegurar ahir l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que va recordar que aquest jaciment que conté la necròpolis paleocristiana més gran d'Occident està tancat al públic des de l'any 1994. El conseller Joan Manuel Tresserras va concretar que el projecte «definitiu» de la necròpolis estarà enllestit abans de final d'any. El document «sintetitzarà» el projecte inicial que ja existia amb les noves necessitats sorgides de la previsió de traslladar el Museu Nacional Arqueològic a la Tabacalera. «Hem de garantir una bona connexió de la necròpolis amb la Tabacalera», apuntava ahir l'alcalde. El cementiri, datat entre els segles III i VI, és considerat el conjunt d'aquest tipus més important de l'Estat espanyol. Al seu costat, es pot visitar un museu sobre el món de la mort i els seus rituals. En el projecte ja existent es plantejava tornar a les tombes la distribució originària, amb l'objectiu d'explicar la cultura de la mort de les èpoques romana i cristiana.

El conjunt del museu i la necròpolis paleocristiana de Tàrraco va tancar les portes l'any 1994 per problemes de seguretat i la reobertura s'ha anatajornant des d'aleshores per falta d'inversió.

Tarragona (ACN).- Un any més el Festival Tàrraco Viva recrearà la societat de fa més de 2.000 anys ampliant la seva programació amb 258 actes i 42 activitats i una vintena de novetats. Malgrat la crisi, les jornades Tàrraco Viva, que se celebraran entre el 18 i el 31 de maig, continuen creixent. Tot i que l'Ajuntament de Tarragona ha retallat un 30% del pressupost destinat al certamen, les aportacions privades i les recaptacions pròpies han aconseguit augmentar la dotació a 430.000 euros, la mateixa quantitat de l'any passat. Perquè el festival continuï creixent l'organització vol augmentar els recursos propis, per això, enguany es cobrarà l'entrada d'algunes activitats.

En tres años sólo se ha apuntalado los dos extremos de la parte que se derrumbó a pesar de que las administraciones se comprometieron a una ‘rápida reconstrucción’