PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

L'obra consta de dos grans apartats; un estudi interpretatiu, que conté, entre d'altres, la introducció històrica, metrologia, volums d'emissió, tipologia, epigrafia i troballes, i acaba amb un ampli resum de les monedes falses i falsificades. Aquesta part del text també té il·lustracions que acompanyen el moment històric o puntual del qual es parla.

El següent apartat recull de manera sistemàtica i cronològica les monedes d'or encunyades a Tarragona pels reis visigots, transcrivint la interpretació de cada peça i apuntant el tipus o grup tipològic, el valor, metall, pes, mida, posició d'encunys, bibliografia, localització i procedència, junt amb la il·lustració a mida real i ampliada.

Amb aquest estudi, Tarragona pot disposar, classificat en forma de corpus, de tot el seu patrimoni numismàtic visigot conegut i «serà la primera capital de l'Estat que aconseguirà aquesta fita», segons diu l'autor del treball

El llibre ha estat editat per la Societat Catalana d'Estudis Numismàtics (Institut d'Estudis Catalans), amb les col·laboracions del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i de l'Ajuntament de Tarragona.

La presentació va ser a càrrec de Francesc Tarrats, director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT).

Les administracions i institucions implicades en la gestió del patrimoni de la ciutat havien elaborat els seus respectius informes sobre la millor ubicació per a l'ampliació de l'Arqueològic de Tarragona. Tot i que almenys un dels informes, el presentat per la mateixa direcció del MNAT, no veges amb bons ulls la Tabacalera com a seu més idònia (com ha reiterat en diverses ocasions el seu director, Francesc Tarrats), Ajuntament i Generalitat han pres l'acord definitiu: «per les condicions de viabilitat, per l'aprofitament d'emplaçaments arqueològics rellevants a tocar de la Tabacalera i per la dimensió de l'espai a disposar», segons va dir ahir el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que va reconèixer que «l'acord arriba després d'alguns debats» i que «hi ha informes que no valoraven bé la Tabacalera com a seu».

La Tabacalera és un complex urbanístic impressionant de 34.153 m² de construccions, amb diversos edificis nobles i un jardí central, situat entre el passeig de la Independència i l'avinguda Vidal i Barraquer. El Museu Nacional Arqueològic ocuparà la part noble, mentre que els magatzems situats a la part posterior els reserva l'Ajuntament per a altres serveis culturals. La regidora de Patrimoni, Rosa Rosell, en va apuntar alguns: el futur Centre de Creació i Pensament Contemporani, el servei municipal de biblioteques i fins i tot com a seu d'altres institucions, com ara l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica).

El director general del Patrimoni Cultural, Josep Maria Carreté, que també havia estat director del MNAT, va defensar ahir l'antiga fàbrica de tabacs: «A la part alta hi ha concentració d'elements patrimonials, però la part baixa també té uns actius patrimonials importants, com ara la necròpolis, les troballes de la zona portuària, molts elements en el subsòl de molts edificis i la font del Lleó, a més de Chartreuse».

Pel que fa a la necròpolis paleocristiana, que fa catorze anys que està tancada al públic, Carreté va destacar que en aquests moments el projecte de rehabilitació del museu i del mateix jaciment «és la prioritat número u»: «el projecte tirarà endavant al més aviat possible», va dir, sense concretar terminis. Rosa Rossell va recordar que a començament del 2008, en motiu de la celebració de l'Any Jubilar, la necròpolis obrirà les portes de forma provisional, «sense fer-hi cap intervenció».

Una degradació del monument que s'intentarà pal·liar ara amb l'aprovació d'un pla director de restauració, que ahir va presentar la regidora de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona, Rosa Rossell.

El pla, que ha estat redactat per l'equip de l'arquitecte Joan Figuerola, preveu una inversió de 14.840.000 euros, que es dividirien en les deu fases en què està dividida l'actuació. La primera fase se centrarà en el tram comprès entre la baixada del Roser i el col·legi Lestonnac, amb una previsió d'inversió d'1.270.00 euros. I acabaran a la torre i el palau de l'Arquebisbe i a la capçalera del circ, amb 1.460.000 euros. Entremig, es farà un seguiment de tota la muralla, incidint en els punts més malmesos: «S'han estudiat totes la patologies dins de cada tram», va puntualitzar la regidora.

El pla, que es preveu que tingui una durada de més de deu anys, ha estat aprovat ja per la comissió territorial de Patrimoni i només cal que li doni el vistiplau el ple municipal. Posteriorment serà tramès al Ministeri de Cultura.

Paral·lelament a l'aplicació d'aquest pla director, l'Ajuntament impulsarà altres actuacions a la muralla amb càrrec de l'1% cultural.

A més, l'Ajuntament i la Generalitat han iniciat negociacions amb el Ministeri de Cultura per tal que la restauració de la muralla tarragonina pugui ser inclosa dins el pla estatal de muralles, que donaria més protecció al monument.

Una degradació del monument que s'intentarà pal·liar ara amb l'aprovació d'un pla director de restauració, que ahir va presentar la regidora de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona, Rosa Rossell.

El pla, que ha estat redactat per l'equip de l'arquitecte Joan Figuerola, preveu una inversió de 14.840.000 euros, que es dividirien en les deu fases en què està dividida l'actuació. La primera fase se centrarà en el tram comprès entre la baixada del Roser i el col·legi Lestonnac, amb una previsió d'inversió d'1.270.00 euros. I acabaran a la torre i el palau de l'Arquebisbe i a la capçalera del circ, amb 1.460.000 euros. Entremig, es farà un seguiment de tota la muralla, incidint en els punts més malmesos: «S'han estudiat totes la patologies dins de cada tram», va puntualitzar la regidora.

El pla, que es preveu que tingui una durada de més de deu anys, ha estat aprovat ja per la comissió territorial de Patrimoni i només cal que li doni el vistiplau el ple municipal. Posteriorment serà tramès al Ministeri de Cultura.

Paral·lelament a l'aplicació d'aquest pla director, l'Ajuntament impulsarà altres actuacions a la muralla amb càrrec de l'1% cultural.

A més, l'Ajuntament i la Generalitat han iniciat negociacions amb el Ministeri de Cultura per tal que la restauració de la muralla tarragonina pugui ser inclosa dins el pla estatal de muralles, que donaria més protecció al monument.

L'any 14 dC, August, el primer emperador romà, mor a la ciutat italiana de Nola. En gairebé quaranta anys de govern, havia aconseguit reunir tots els càrrecs, responsabilitats i privilegis possibles de la vella República romana. Després de ser oficialment divinitzat, el seu successor, Tiberi, va autoritzar que els hispans de Tàrraco li dediquessin un temple a la ciutat. L'historiador Tàcit recull la notícia i precisa, a més, que va servir d'exemple per a les altres províncies. La façana de l'edifici va ser ràpidament utilitzada pels tarragonins com a imatge de la ciutat. En les seves monedes van representar el temple acompanyat pel nom de la ciutat i el rostre d'August amb la llegenda «El déu August pare». Amb gran habilitat política donaven suport a Tiberi, el fill adoptiu i successor.

El temple no ha estat encara localitzat. Disposem d'alguns indicis arqueològics, als quals s'afegixen ara els resultats de les prospeccions a la catedral de Tarragona. Aquesta va ser construïda enmig dels vestigis romans de la Part Alta. Per això, s'ha suposat que el temple s'havia de situar en l'entorn de la seu metropolitana. El 1993 revisem les dades arqueològiques respecte al temple, per a la construcció de la gran maqueta que avui dia s'exhibeix en les voltes del pretori. Els nombrosos fragments de marbre procedents de la zona de la catedral, que llavors coneixíem, es dataven amb certesa uns cinquanta anys més tard de la construcció del temple. No podien, per tant, pertànyer a aquest temple. Davant la falta de dades, vam optar per la prudència i vam evitar col·locar un temple en el centre de la maqueta. L'arqueologia és un procés continu. Constantment apareixen noves dades que ens obliguen a revisar les hipòtesis amb les quals treballem.

Fa uns anys van aparèixer nous blocs de marbre, en un abocador del segle V dC localitzat a la plaça del Fòrum. Aquesta vegada la datació dels blocs coincidia amb la data de construcció del temple. Teníem finalment alguna evidència material del cèlebre temple, però era necessari buscar una interpretació que integrés totes les dades. En el congrés internacional sobre l'arquitectura de les capitals romanes, celebrat a Tarragona l'any 2000, vam proposar una nova interpretació per encaixar totes les peces. Vam rescatar una dada que havia passat fins aleshores desapercebuda. En les excavacions del claustre s'havia descobert una enorme trinxera de fonamentació que envoltava la catedral formant un primer recinte d'època romana. Semblava possible imaginar que aquest primer recinte va poder envoltar el cèlebre temple d'August, la ubicació del qual havíem d'imaginar sota la catedral i que va ser construït amb els blocs que finalment van acabar en el runam de la plaça del Fòrum. Calia trobar a més una explicació per als blocs llaurats cinquanta anys més tard. Vam suposar per això que el primer recinte entorn del temple hauria estat substituït per un altre de més gran i monumental. Una explicació que justificava la presència de blocs de marbre amb dues cronologies diferents.

Les noves dades que van ser presentades dijous sobre les prospeccions a la catedral donen suport a aquesta lectura. Els arqueòlegs treballem amb puzles incomplets i cada dia apareixen noves peces que han de ser encaixades en la imatge general. Sabem també que les dades procedents de les prospeccions realitzades poden tenir lectures molt diferents. Fa uns anys, el subsòl de la catedral de Girona va ser prospectada amb georadar i es va creure que es trobava la base d'un temple romà. Es va realitzar l'excavació arqueològica i van aparèixer els fonaments de la catedral romànica.

Naturalment, nosaltres desitgem que les taques aparegudes en la imatge del subsòl de la catedral de Tarragona siguin precisament les del temple d'August. No obstant això, no hem d'enganyar-nos, solament ho sabrem amb certesa quan s'excavi sota el paviment de la catedral.

Però, d'altra banda, durant l'acte d'ahir el director del Capítol de la Catedral, Francesc Gallart, va anunciar també la troballa de dues peces arqueològiques durant les obres de restauració de la teulada de la catedral. Per una banda, en una part del cos de les escales que condueixen al campanar s'ha descobert la base d'una estàtua que duu una inscripció dedicada al déu Mart, que dataria del segle II dC. I per l'altra, un tambor de columna de granit, «de dimensions considerables», que correspondria al segle I dC. Les dues restes es conserven ara a l'empresa d'arqueologia Codex, que en realitzarà l'estudi per obtenir més dades.

Dos treballs d'investigació sobre el jaciment de Serinyà i el de l'Abric Romaní a Capellades van ser presentats ahir a Tarragona, a càrrec dels arqueòlegs Gerard Campeny i Bruno Gómez, en el marc del Màster d'Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

En el cas de Serinyà, destaca el fet que, fa uns 15.000 anys, era un innovador i diversificat centre tecnològic d'eines fetes amb banya de cérvol. «Els habitants de Serinyà, de cultura magdaleniana, inventaven contínuament perquè cada vegada incrementaven més la complexitat dels processos de treball i manufacturació de les eines. Al mateix temps, augmentaven les necessitats de generar noves i diverses respostes tecnològiques que requerien noves eines i més materials. Es lògic, per tant, que aquí trobem la millor col·lecció de Catalunya d'artefactes fets amb os i una de les més importants de la península Ibèrica, d'aquesta antiguitat», afirma Campeny. El seu treball es titula Anàlisi morfotècnica de la indústria sobre matèries dures animals de la Bora Gran d'en Carreras (Serinyà, Pla de l'Estany).

D'altra banda, en el treball de Bruno Gómez sobre l'Abric Romaní es destaca que els neandertals que fa uns 52.000 anys ocupaven esporàdicament el jaciment es desplaçaven fins a 20 quilòmetres per aconseguir la matèria primera per fer eines i feien servir dues rutes: una pel nord oest, per on portaven el material d'origen llunyà, i una altra pel sud oest, quan eren zones pròximes. Aquestes són les conclusions del treball Áreas de Captación y Estrategías de Aprovisionamiento de Rocas Silíceas en el nivel L del Abric Romaní (Capellades, Barcelona), de Gómez.