PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Un equip d'especialistes internacional portarà a terme entre dilluns i dijous que ve les prospeccions geofísiques al subsòl de la catedral de Tarragona. L'objectiu és recollir dades que seran processades i analitzades al llarg del pròxim curs acadèmic, amb l'objectiu d'identificar els possibles vestigis conservats en el subsòl de la seu metropolitana. De fet, una de les incògnites que es podrien resoldre amb aquestes prospeccions és la localització del temple en honor de l'emperador August que van aixecar els tarragonins del segle I dC i del qual no s'ha trobat mai cap resta.

La intervenció és fruit del convenis signats entre l'arquebisbat de Tarragona (capítol de la catedral) i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), i la Universitat de Barcelona i l'ICAC.

Segons els organitzadors, la realització d'aquests treballs, que necessitarà un complex procés d'implantació dels equips electrònics que es portaran expressament a Tarragona, es farà respectant al màxim l'activitat quotidiana de la seu metropolitana.

LA HISTÒRIA

Malgrat que aquesta s'apunta com a causa real de l'ensorrament, la regidora Rosa Rossell va descartar ahir emprendre accions judicials contra Finques Catedral. «Per part meva no hi haurà represàlies; tornarem a aixecar l'arc i punt», va dir la regidora, que va reconèixer que després del llarg procés d'expropiació i judicial que ha enfrontat en els últims anys Finques Catedral i el consistori tarragoní en aquests moments aquest vestigi del call jueu de la ciutat ja és de titularitat municipal i, per tant, el consistori ja podia entrar a la finca i fer-hi les intervencions necessàries. De fet, la regidora va voler destacar que ja estava convocada una reunió amb Urbanisme per aquest divendres al migdia, «per fer les primeres actuacions com ara sanejar l'espai, canviar els apuntalaments i tornar a posar les tanques a l'edifici». La reunió, però, no ha arribat a temps per evitar el desastre.

Ca la Garsa és una construcció del call jueu dels segles XII i XV, amb posteriors remodelacions. La importància de l'edifici no ve donada només per la seva arquitectura, sinó també per les restes arqueològiques d'època visigoda que amaga el subsòl i que es van descobrir quan es va desmuntar l'antiga casa. Rossell va confirmar ahir que el consistori realitzarà pròximament una excavació en extensió del solarper recuperar les restes visigodes i d'altres èpoques que hi puguin aparèixer.

La regidoria ja ha iniciat converses amb membres de la comunitat jueva per reconstruir la casa i impulsar-ne la construcció d'un centre d'interpretació de la vida jueva a Tarragona. Malgrat això, reconeix que molts dels elements significatius de l'antiga, com els balcons rodons i les reixes, «han desaparegut». Per Rosa Rossell, «el call jueu és un gran desconegut a la ciutat», per això ara volen impulsar-ne la divulgació amb l'organització, per exemple, d'un cicle de conferències sobre la vida jueva a la ciutat.

L'edifici de Ca la Garsa, l'únic vestigi del call jueu de Tarragona, que ha patit una forta degradació en els últims anys a conseqüència del procés judicial que ha enfrontat el fins fa pocs mesos propietari –Finques Catedral– amb l'Ajuntament, ha patit un nou sotrac. Ahir es va ensorrar una altra arcada com a conseqüència, segons la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, que l'antic propietari havia apuntalat els arcs «al revés», de manera que «pressionaven l'arc a l'exterior». El consistori, que no preveu emprendre represàlies per aquest fet, reconstruirà l'arcada i hi impulsarà un centre d'interpretació de la vida jueva a la ciutat.

Poc després de tenir coneixement de la caiguda d'una altra de les arcades de Ca la Garsa, la regidora de Patrimoni va voler aclarir que «aquest fet no té més transcendència perquè les pedres no han patit fortes erosions i per tant es tornaran a aixecar els arcs i s'apuntalaran de manera adequada». La regidora va deixar molt clar que l'ensorrament de l'arcada «ha estat conseqüència d'un mal apuntalament d'aquest arcs des del moment en què es van paralitzar les obres»: «L'antic propietari d'aquest edifici [Finques Catedral], en el moment de la paralització de les obres, va apuntalar els arcs al revés, fent pressió cap enfora». Amb tot, Rossell va descartar ahir emprendre accions judicials contra Finques Catedral. «Tornarem a aixecar l'arc i punt».

L'excavació en extensió a la zona del mercat Central s'ha dut a terme de manera «que no afecti l'activitat comercial dels paradistes, que sigui compatible amb la vida normal del mercat però que pugui possibilitar al màxim el coneixement arqueològic de la zona», segons el consistori tarragoní.

De fet, en aquesta primera fase només s'ha excavat un tant per cent molt petit que correspon al carrer Governador González, just en un dels laterals de l'edifici del mercat. Més endavant i de manera progressiva es podran excavar zones més àmplies, quan Espimsa (Empresa de Serveis i Promocions d'Iniciatives Municipals) cobreixi la part de carrer aixecada i pugui tornar a passar-hi el trànsit rodat. Aleshores, segons el consistori, s'obrirà l'altra part simètrica del carrer per continuar treballant.

Durant aquesta primera intervenció han localitzat una depressió natural de la roca, però almenys en un dels seus costats ha estat modificada antròpicament, és a dir, per la mà de l'home. Aquesta depressió es va regularitzar intencionadament per tal de construir-hi damunt seu, on s'han descobert dos murs de contenció, que seguien direcció nord-sud i que no estan relacionats entre ells. També es va descobrir una petita evidència d'un paviment que funcionaria amb un d'aquests murs. L'última prova seria la «culmatació», és a dir, la inutilització d'aquestes estructures evidenciades per un estrat de gran potència que de moment –a falta d'un estudi més exhaustiu– datarien al segle IV dC.

Els arqueòlegs confien que l'obertura de la segona fase «ens pugui aproximar a la funcionalitat d'aquestes estructures, que es troben a extramurs de la muralla romana, ben a prop de la Via Augusta (cal tenir en compte que a la plaça Ponent hi havia un portal d'accés a l'interior de les muralles de la ciutat per on passava la Via Augusta)». Per tant, aquestes estructures es relacionen amb possibles habitatges o àrees de treball que encara resten per definir. La presència de la roca ha condicionat el fet de trobar poques restes i, a més, en un estat de conservació molt baix.

Les prospeccions geofísiques, que es faran mitjançant l'aplicació de tècniques de radar i altres tecnologies capdavanteres, permetran obtenir informació sobre l'estructura i la composició dels materials del subsòl de la seu. Això permetrà, també, determinar si al subsol de la catedral s'hi amaga el temple romà que es va aixecar a Tàrraco en honor a l'emperador August, i del qual encara no se n'ha trobat mai cap resta.

L'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va explicar ahir alguns detalls d'aquest projecte a l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que, acompanyat de diversos regidors de l'equip de govern, va fer la primera visita oficial a les obres que es duen a terme a la catedral. L'equip municipal va ser rebut al Pla de Palau per l'arquebisbe i pels arquitectes i arqueòlegs responsables de les excavacions a la catedral.

La visita va començar per la part del mur romà i va acabar al campanar de la seu, sota la Capona, passant primer sobre les teulades del Santíssim i de la catedral, des d'on van poder contemplar també l'estructura del nou Museu Diocesà. Els arquitectes i arqueòlegs van anar explicant les diferents actuacions que s'estan duent a terme per tal de recuperar part del patrimoni arqueològic existent sota la catedral i les obres en curs.

Durant la visita, Ballesteros i l'equip de govern van expressar el seu desig de seguir col·laborant en la conservació del monument. També van reiterar el seu desig de crear una comissió mixta entre l'Ajuntament i l'Arquebisbat per treballar conjuntament en l'organització de l'any jubilar.

Les actuacions arqueològiques que s'estan duent a terme a l'entorn del Mercat Central de Tarragona afecten els carrers Cristòfor Colom, Governador González i Reding. La remodelació d'aquesta infraestructura podria afectar el subsòl arqueològic de la ciutat i, per tant, és necessari un estudi arqueològic rigorós que determini si hi ha restes que cal conservar. La feina dels arqueòlegs podria durar de tres a sis mesos en funció, també, del que trobin sota terra, però fonts del consistori ja han assenyalat la seva voluntat de prendre les decisions amb agilitat «perquè el projecte no s'endarrereixi».

Sergi de los Ríos va declarar ahir que l'Ajuntament vol ser «molt transparent» i que no pretén entrar en «alarmismes innecessaris». A més, el segon tinent d'alcalde també va destacar que els treballs es faran per fases, ja que es vol afectar el mínim possible les botigues i garantir les operacions de càrrega i descàrrega. D'acord amb antigues prospeccions, els tècnics esperen trobar restes romanes d'habitatges suburbans dels segles I al IV, ja que es tracta d'un espai fora de muralles. A la zona podria amagar-s'hi també algun enterrament. De moment, el que ja s'ha trobat és una petita peça de ceràmica de l'època de l'emperador Neró (segle I). El projecte de remodelació del Mercat Central es troba en una fase inicial. Encara no ha començat l'elaboració del projecte executiu definitiu, que es desenvoluparà en paral·lel a les actuacions arqueològiques.

No obstant, hi ha un altre pas previ que cal fer abans d'abordar-lo, a banda de les excavacions: acordar amb el govern central quina part del finançament de les obres aportarà. L'alcalde de Tarragona, Josep Félix Ballesteros, i el segon tinent d'alcalde es desplaçaran a Madrid el 25 de juliol per tractar aquest punt.

El conjunt arqueològic de Tàrraco ha estat elegit una de les set meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya. La tria va fer-se mitjançant una votació popular a iniciativa de l'organització Capital de la Cultura Catalana i Catalunya Ràdio. Amb aquesta distinció es fa palesa la voluntat de divulgar el patrimoni català didàcticament i motivar-ne el coneixement i la visita.

Ahir al matí l'alcalde va rebre del president de l'associació Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, el diploma que l'acreditativa com una de les set meravelles, en un acte que es va celebrar a l'Amfiteatre romà. «Aquesta menció ens projecta com un dels focus culturals i històrics més importants de Catalunya», va afirmar orgullós Josep Fèlix Ballesteros. L'alcalde, però, avisava: «Encara tenim un llarg camí a recórrer en la difusió del nostre patrimoni, l'hauran de recórrer les futures generacions.»

L'ampliació del Museu Nacional Arqueològic i la posada en marxa de la llei de barris a la Part Alta de Tarragona van ser dos dels temes que van plantejar els membres de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) durant la recepció que els va oferir ahir al matí l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. «Hem fet un repàs general de la problemàtica arqueològica i patrimonial de la ciutat i de com entenem nosaltres que han de ser les aplicacions reals», segons va explicar Rafael Gabriel, president de la RSAT, que es va mostrar molt satisfet a la sortida de la reunió: «Veiem en l'alcalde una bona predisposició a fer coses sensates i per això se li ha de donar un vot de confiança», va dir.

Pel que fa a l'ampliació del Museu Nacional Arqueològic, l'alcalde va informar la RSAT que es constituirà una comissió integrada per diverses administracions i entitats (entre les quals hi haurà la mateixa RSAT), que hauran de determinar la manera més adient per dur-la a terme. Rafael Gabriel també va informar Ballesteros sobre la necessitat d'actuar patrimonialment en «dos punts neuràlgics de la Part Alta»: la baixada de la Peixateria i la capçalera del circ, a més del carrer Civaderia i l'edifici de Ca l'Agapito (l'antic beateri de Sant Domènec), «que és on es pot restituir el pòrtic del fòrum», segons Gabriel.