PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

«No és una obra de teatre, és un comentari, una passejada per la història.» Així ho va dir ahir a la tarda Magí Seritjol, coordinador de les jornades Tàrraco Viva, en la presentació de l'espectacle que estava a punt d'oferir l'Associació Projecte Phoenix. Aquest grup tarragoní de reconstrucció històrica va recrear ahir un tram de carrer romà. En l'espectacle que va oferir al Centre Cultural i Social de «la Caixa», que es va omplir de gom a gom, explicava diferents aspectes de la vida quotidiana en una ciutat romana com ara la Tàrraco de fa dos mil anys: el culte als déus de les cruïlles, el ritual d'una porta a una casa romana, els negocis de restauració, les parets com a suport de propaganda electoral... Era un retall de l'ambient que es respirava en una ciutat a l'època romana. Titulat Romanorum vita, aquesta va ser una de les propostes més destacades del cartell d'ahir de les jornades Tàrraco Viva, que fins diumenge de la setmana que ve transportarà el públic en una mena de viatge al passat, conduït per alguns dels grups de reconstrucció històrica més importants del món.

A la nit, un altre grup de Tarragona, Thaleia, va estrenar al circ romà l'espectacle Roma Arcana, que incloïa demostracions sobre costums i creences dels antics romans relacionats amb la màgia i la superstició. Els que s'ho van perdre tenen més oportunitats de veure'l el cap de setmana que ve, en què Thaleia oferirà noves representacions. De fet, en el cartell d'actes de Tàrraco Viva, dissenyat pel Museu d'Història de Tarragona, hi ha moltes coincidències horàries. Amb tot, molts dels espectacles es repeteixen en dies i horaris diferents, per tal que tothom pugui fer un seguiment complet del programa. És el cas de les lectures de literatura eròtica romana, que van començar ahir i es podran tornar a escoltar avui (vegeu peça annexa), i de l'espectacle Cursus publicus, sobre el correu a l'antiga Tàrraco, que ahir es va presentar a la Volta del Pallol i del qual aquesta nit hi haurà una segona sessió.

Tot i que el cap de setmana amb més profusió d'actes és el següent, el programa d'activitats per avui i demà és també dens. Hi ha des del taller familiar Històries de Clio, que s'oferirà a la Fundació «la Caixa», fins a la representació de farses atel·lanes (a la Torre Minerva de la muralla romana) o un espectacle sobre el culte als esperits (vegeu peça annexa).

MARXANDATGE

Les intervencions arqueològiques que s'han dut a terme fins ara al recinte del teatre romà de Tàrraco han donat com a resultat principal la troballa de les restes de les graderies superiors del teatre romà. Són les grades que estan situades a la zona de contacte amb l'actual carrer Caputxins. Les restes, però, no es troben en un bon estat de conservació: «Apareixen tallades a causa d'esdeveniments posteriors al teatre», segons Francesc Tarrats, director del MNAT. Per exemple, s'han trobat evidències d'una bomba que podria haver explotat durant la guerra del Francès i que hauria afectat les restes romanes.

De moment, però, els arqueòlegs continuen realitzant les cales arqueològiques a la zona per determinar l'extensió de les restes romanes al subsòl del carrer Caputxins i per «poder fixar les bases» del projecte de remodelació del teatre, «basades en el coneixement real i no només amb les hipòtesi», segons Tarrats.

Fins a l'actualitat només es conservaven les estructures de les cinc primeres grades d'aquest teatre construït en època de l'emperador August, l'únic d'aquestes característiques que es conserva a Catalunya. El teatre es va edificar aprofitant un pendent natural del sòl, que va permetre construir la graderia –retallant, en part, la roca–, i que es va orientar de cara al mar. La cavea (graderia on se situaven els espectadors) del teatre de Tàrraco constava d'un total de 35 grades, i estava dividida en quatre parts per tres escales radials que permetien l'accés als diferents nivells de les graderies. La distribució dels espectadors es feia entre els tres nivells de la cavea: ima, media i summa. A la part superior se situaven les dones, els esclaus, els lliberts i els no ciutadans; a la part mitjana, s'asseien els ciutadans i els hostes. Finalment, les grades inferiors estaven reservades per a les classes privilegiades. Segons Tarrats, les dues grades localitzades ara correspondrien a la part superior de la media cavea.

En les prospeccions que es realitzen aquests dies al recinte romà també s'ha pogut comprovar que part d'aquestes restes de la graderia estan afectades per les plaques de formigó de l'antiga fàbrica d'olis i d'altres estructures modernes de la zona, segons l'arqueòleg Josep Anton Remolà, codirector de les excavacions juntament amb Jacinto Sánchez.

Les cales arqueològiques també permeten determinar «l'estabilitat» del terreny a l'hora de poder realitzar una excavació més profunda a la zona. Un cop finalitzin les intervencions arqueològiques es compraran les dades obtingudes amb els estudis hipotètics existents fins ara.

DOS PROJECTES EN MARXA

L'arqueòloga territorial de la Generalitat a Tarragona, Maite Miró, va destacar ahir que la canalització malmesa per les màquines no és d'època romana i que l'estructura del monument romà no s'ha vist afectat. Amb tot, les màquines dels operaris que realitzen les obres del corredor del Mediterrani treballen a tocar d'aquest monument de Constantí, ja que el projecte preveu la construcció d'un pont que passaria a tocar de les restes arqueològiques. Precisament els danys a la canalització es van produir mentre els tècnics preparaven el terreny per construir-hi la base del pont.

L'alcalde de Constantí, Cristóbal Ramírez, va reconèixer ahir que els danys que ha patit la canalització d'aigua de l'aqüeducte han obligat a frenar les obres del corredor del Mediterrani en aquesta part del terme, i que no es reprendran fins que no s'elabori el pla director que ha d'establir les línies d'actuació tant del pont com de la resta d'elements patrimonials de la zona. Segons Ramírez, en aquests moments ja han iniciat la redacció de l'avantprojecte.

Unes altres obres que també afecten l'entorn del monument són les de la nova autovia de Tarragona a Montblanc, tot i que en aquest cas la seva execució sí que continua. En un futur també s'haurà de revisar el projecte de la futura carretera que ha d'unir l'estació del tren d'alta velocitat de Perafort amb l'aeroport de Reus, que passaria just per sobre de les restes romanes.

Les tasques d'urgència que es duen a terme des del mes d'octubre passat i que finalitzaran en els propers dies han consistit a remuntar els arcs medievals que van caure al setembre i a consolidar els que havien quedat dempeus. Així mateix, els tècnics han instal·lat una tanca de base de blocs de formigó i d'obra damunt de la qual n'han col·locat una altra de metàl·lica amb la finalitat de tancar la finca i protegir el solar de cara a actuacions futures en aquest edifici, l'únic vestigi que queda del call jueu de la ciutat.

Una vegada finalitzats aquests treballs, l'àrea de patrimoni del consistori tarragoní vol reprendre els treballs arqueològics que han de permetre conèixer l'edifici medieval i els seus precedents de l'època romana i de l'antiguitat tardana. De fet, segons l'arqueòleg municipal Joan Menchón, Ca la Garsa es troba molt a prop de l'antiga plaça del Fòrum provincial, que data del segle I. En aquest espai, a l'època visigoda (segles VI i VII) hi havia un conjunt arquitectònic de tipus religiós, relacionable amb una església dedicada a sant Pere. «Hi ha documents medievals que apunten que hi havia una església dedicada a sant Pere», segons Menchón, que apunta que la intervenció arqueològica també permetrà ampliar el coneixement de Ca la Garsa i «com un edifici medieval dins d'un barri jueu».

En total la intervenció tindrà un cost de 72.000 euros, 30.000 dels quals seran per a les tasques de consolidació, 12.000 per a la instal·lació del tancament i 30.000 es destinaran als treballs arqueològics.

En funció dels resultats de la intervenció arqueològica i dels estudis de tipus històric que s'han dut a terme, el consistori s'està plantejant, paral·lelament, quines són les «diferents possibilitats per plantejar el futur d'aquest espai històric, un dels escassos testimonis reconeguts del call jueu de la ciutat».

Segons la tinent d'alcalde de Cultura, Patrimoni i Ensenyament, Rosa Rossell, «els treballs duts a terme a Ca la Garsa entraran en una segona fase, que consistirà a estudiar el futur de l'edifici medieval. Aquesta solució fa que es treballi de forma paral·lela i coordinada el tema de la difusió de la ciutat medieval de Tarragona i el seu passat jueu, com element integrador de l'actual ciutat».

RED DE JUDERÍAS

José Sánchez Real va dedicar la seva vida a la investigació. Catedràtic de física i arqueòleg de vocació, al llarg de la seva vida ha estudiat a fons monuments tan remarcables de Tarragona com ara l'amfiteatre i les muralles, i ha donat a conèixer les seves anàlisis i conclusions a través de diversos llibres i de nombrosíssims articles de premsa.

Sánchez Real va néixer a Gaucín (Màlaga), tot i que la seva passió pel patrimoni el va convertir en un dels grans coneixedors de Tàrraco. Va arribar a la ciutat el 1943, després d'aprovar les oposicions de professor d'institut, i en aquell moment va viure a cavall entre Tarragona i Barcelona.

L'any 2000 diverses entitats i institucions de Tarragona li van retre un homenatge per la seva personalitat i la qualitat de la seva obra científica.

L'Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV va publicar l'any 1990 el primer volum de l'Obra menor, que recollia els primers articles que Sánchez Real havia publicat al Diari Español i al Diari de Tarragona. Posteriorment es van publicar quatre volums més.

El cop sec que et dóna la mort és, per esperada que sigui, dur i inesperat. Tot i que la lògica del pas dels anys ens porta a assumir que els nostres majors ens deixaran un dia o altre, quan això passa, dins nostre neix un buit que no s'omple, cicatritza, sí, però no s'omple. El traspàs del doctor José Sánchez Real és un d'aquests casos. Ja sabíem de fa temps que el seu estat de salut era força delicat. De fet, ja no sortia de la seva València d'adopció, tot i que el contacte amb Tarragona no l'havia perdut mai. Però en un dia de llum i sol, tan mediterrani com ell, no esperàvem que ens deixés, i potser millor així, perquè és un dia brillant com ho ha estat ell, i ho és la seva obra. I és que Sánchez Real, tarragoní d'adopció, ha deixat petjada en moltes vessants. Com a ciutadà a qui no li ha dolgut mai anar amb la veritat per davant i ser el profeta que clama al desert, com a professor d'institut, formant generacions de tarragonins, i com a historiador i arqueòleg. Des de la seva arribada a Tarragona, es va vincular de forma efectiva i afectiva amb el nostre passat. Els amics de l'Amfiteatre, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, la Comissió Provincial de Monuments han tingut en Sánchez Real un puntal en la preservació, l'estudi i la conservació del patrimoni històric. Les primeres excavacions estratigràfiques de Tarragona, al claustre de la Catedral i a la Muralla, la seva relació personal i científica amb Serra Vilaró, Bertran, Nino Lamboglia, Theodor Hauschild... no tan sols demostren la seva calidesa com a persona sinó la seva vàlua científica. Crític, observador, amb una intel·ligència natural indiscutible ha sabut ajudar i a un temps crear polèmica, en tots els nivells, en els temes més importants en el coneixement de l'arqueologia de la ciutat. Estiguéssim d'acord o no amb els seus plantejaments, ens feien pensar: la muralla, el fòrum provincial, els Munts, Montblanc, el circ, l'epigrafia, la cultura tradicional... no s'han escapat de la seva curiositat. La mort s'ha endut un home gran per la ciutat, per la història de Tarragona.

[Joan Menchón Bes és el cap de Patrimoni Històric i arqueòleg municipal de l'Ajuntament de Tarragona]

L'estructura medieval del pont de les Caixes de Constantí és, en realitat, una reforma d'un pont precedent, d'època romana. Un aqüeducte romà, possiblement privat i hipotèticament relacionat amb la propera vil·la romana de Centcelles, «del qual fins ara no existien notícies i que representa una excepcional descoberta tant des del punt de vista científic com patrimonial», segons l'arqueòleg Josep Anton Remolà. L'atzar, a partir de l'esfondrament –paradoxalment arran d'unes intenses pluges–, «ha tret a la llum un tresor que fins ara s'havia mantingut ocult sota successives reconstruccions», segons Remolà, membre de l'equip que s'encarrega de l'estudi del pont. Les excavacions les du a terme l'empresa d'arqueologia Codex.

El pont, de més de seixanta metres de llargada, sustenta la caixa per on passava l'aigua, que té una amplada de dos metres, una superfície molt superior a la del conegut pont del Diable de Tàrraco, que té una amplada d'aproximadament d'uns 60 centímetres. La part de l'aqüeducte d'època romana que es conserva és d'uns tres metres i mig i, per sobre d'aquesta alçada, s'hi troba la construcció feta en època medieval. El pont té tres obertures: una amb un arc ogival, que permetia el pas de la riera, i dues més amb un arc de mig punt, que deixaven pas per al camí medieval de Montblanc. En època romana, a més, aquesta obertura devia seguir el traçat de la via romana que unia Tàrraco amb Lleida i Saragossa, segons les hipòtesi dels arqueòlegs que treballen en la intervenció arqueològica.

La funció d'aquest aqüeducte era la de «captar aigua del Francolí, emmagatzemar-la i distribuir-la per la fèrtil planúria que hi ha fins a Tàrraco», a més de servir també per abastir els banys de la vil·la romana de Centcelles, molt pròxima al pont. De fet, fins fa pocs anys aquesta canalització encara conduïa aigua per a les explotacions agrícoles de la zona. «El pont ha estat en funcionament durant més de 2.000 anys», apuntava Remolà.

LES OBRES, PARALITZADES

«El nou pont que s'ha de construir pel corredor del Mediterrani s'haurà d'ajustar a les troballes», apuntava l'alcalde. Justament abans-d'ahir la UTE Perafort (unió temporal d'empreses) va demanar a l'alcalde de Constantí poder continuar les obres, petició que va ser denegada «fins que no s'aclareixi què passa amb el pont romà».

Aquesta no és l'única infraestructura que es veurà afectada per la troballa arqueològica. La futura carretera que ha d'unir l'estació del tren d'alta velocitat de Perafort amb l'aeroport de Reus passa, segons el projecte existent, just per sobre de les restes romanes. Un altre projecte, doncs, que s'haurà de revisar.

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2822537