TARRAGONA - Els pergamins surten de l'arxiu
CARINA FILELLA. Tarragona
Fets amb material resistent (pell de vedell, ovella o cabra especialment preparada com a suports per a l'escriptura), l'Arxiu Històric de Tarragona custodia prop de 2.100 pergamins documentals, datats entre 1056 i 1783. Ara exposa una petita part d'aquest valuós material en un muntatge que es va inaugurar ahir a la seu de la delegació territorial de Cultura a Tarragona, on es podran veure fins al dia 1 de febrer. La selecció dels pergamins il·lustra, per exemple les formes (circular i ogival) i les tècniques d'impressió que s'utilitzaven, la iconografia religiosa i dels diversos monarques catalans i els emblemes heràldics.
 + Inauguració de la mostra de pergamins, ahir, a la seu dels serveis territorials de Cultura a Tarragona. Foto: RITA LAMSDORFF
|
«Són autèntics objectes de museu». Així ho va dir ahir Ricard Ibarra, director de l'Arxiu Històric de Tarragona (AHT), en la inauguració de la mostra de pergamins segellats que formen part del seu fons. Entre els exposats, s'hi pot veure la confirmació de privilegi per a l'infant Ramon Berenguer (Tortosa, 1331), el reconeixement d'un donatiu per a Pere III el Cerimoniós (Tarragona, 1353), segells comuns de Pere III i d'Alfons IV el Magnànim, un segell de la cort comuna dels veguers de Tarragona (segle XIV), una butlla del papa Benet XIII i la llicència del prior de la Cartoixa a favor del monestir d'Escaladei. Són només setze dels prop de 2.100 segells i pergamins documentals, d'entre els segles XIII i XVII, que custodia l'Arxiu Històric de Tarragona, i que fins al dia 1 de febrer s'exposen als serveis territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona. «L'exposició posa en relleu el patrimoni documental de Tarragona, una ciutat que té tant patrimoni arqueològic que fa que a vegades es pugui oblidar el documental», va dir ahir Adam Manyé, director dels serveis territorials de Cultura de Tarragona.
Deixant de banda el contingut dels documents, la mostra il·lustra, segons els organitzadors, sobre les formes, les tècniques d'impressió, les maneres d'aposició del segell pendent, la iconografia religiosa i dels successius monarques catalans, i els emblemes heràldics.
L'arxiu tarragoní ha dut a terme en els últims temps una important tasca de protecció dels 79 pergamins més solemnes –procedents de les cancelleries reial i pontifícia, de les cúries arquebisbal, del vicariat i de l'oficialat o de la cort dels veguers–, que encara conserven penjant del doblec inferior o plica, el segell (sobre cera escalfada, plom o cera sota paper), el característic element de validació i autenticació. «Els segells tenen una importància especial; són com la signatura electrònica de l'època», va indicar Ibarra. Els 79 documents van ser tractats entre els anys 2005 i 2006 per la restauradora Anna Espanyol, amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat.
La procedència dels pergamins que guarda l'AHT, i que es troben «en força bon estat de conservació», és molt diversa. La majoria, segons va recordar la regidora Rosa Rossell, provenen del fons de l'Ajuntament de Tarragona (uns 700, que fa poc han estat digitalitzats en la seva totalitat i amb el catàleg en procés de revisió). També pertanyen al fons patrimonial de la família Moragas (236), de la comunitat de preveres i els senyorial dels comtes de Santa Coloma (uns 620 i 290, respectivament). També se'n localitzen de la vall Ferrera (Pallars Sobirà), vinculats amb la família Castellarnau (31); d'algunes poblacions dels Camp de Tarragona (1000), i del monestir de la Cartoixa d'Escaladei, ingressats arran de la desamortització.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2695069
