PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Una de les novetats més destacables d'aquest estiu és la batejada com a Monuments vius, que permetrà, a partir dels espectacles que oferiran alguns dels grups de reconstrucció històrica de la ciutat, «comprendre millor per què servien i com eren alguns dels monuments romans més significatius de l'antiga Tàrraco», segons apunten els organitzadors. Es proposen quatre activitats. L'Associació Projecte Phoenix explicarà des del Fòrum Provincial com era la burocràcia i el control polític romà (els dies 18 i 19 de juliol, a les 22 h). Per la seva banda, el grup Nemesis explicarà el paper del Fòrum de la Colònia (els dies 25 i 26 de juliol, a les 22h). Els membres de Thaleia mostraran com eren les curses i els espectacles dels circs romans (els dies 1 i 2 d'agost, a les 22h). I, finalment, des de la Torre Minerva, la Legio I Germànica explicarà el paper de les muralles com a defenses i límits de les ciutats (els dies 8 i 9 d'agost, a les 22 h).

Però el Museu d'Història proposa moltes altres activitats per aquest estiu:

VISITES GUIADES.

S'encetaran el 17 de juliol amb l'inici de les visites guiades pels principals monuments romans de Tàrraco. La visita, que començarà a les deu de la nit des del Portal del Roser, també es podrà fer els dies 24 de juliol, 7, 21 i 28 d'agost i 4 de setembre. Com cada any, també es proposen visites al castell de Tamarit (31 de juliol i 6 i 20 d'agost) i a la maqueta de Tàrraco, que s'exposa a la Volta del Pallol. Com a novetats, enguany també s'han organitzat visites guiades per la Tarragona medieval (del 23 de juliol al 3 de setembre); per les petjades que va deixar a la ciutat el setge de la Guerra del Francès (del 29 de juliol al 5 de setembre) i per les fonts públiques més significatives de la ciutat (del 21 de juliol al 8 de setembre). D'altra banda, el 17 de juliol el director del Museu d'Història, Lluís Pinyol, pronunciarà una conferència sobre el castell del Rei, al Pretori romà (20h).

ITINERARIS HISTÒRICS.

Se n'ofereixen dos: Tarragona llegendària (del 21 de juliol al 8 de setembre), que consisteix a fer un recorregut pels carrers i places de la Part Alta escoltant les diverses llegendes que hi ha al seu voltant; i la Ruta Arqueològica Urbana de Tàrraco (del 22 de juliol al 9 de setembre), on es podran veure algunes de les restes arqueològiques escampades pel centre històric de la ciutat i que sovint passen desapercebudes.

VISITES FESTIVES.

Es proposen dues rutes per aquells indrets relacionats amb els dos patrons de la ciutat: Sant Magí (els dies 14 i 15 d'agost) i Santa Tecla (18 i 19 de setembre). Com a novetat, s'han organitzat sessions de contes sobre el mar des de la Casa Canals (del 17 de juliol al 28 d'agost).

CONCERTS A LES MURALLES.

La música de Bach, Beethoven o Ravel sonarà sota la mirada de l'escultura de l'emperador August, a les muralles de Tarragona. S'han organitzat concerts de música clàssica en aquest espai els dies 16,23 i 30 de juliol, i el 6 d'agost, a les deu de la nit, amb diversos intèrprets. El primer dia, el 16 de juliol, actuarà el duet de violí i violoncel format per Iwona Burzyñaska i Lito Iglésias.

NITS A MINERVA.

També per fer especial la visita a les muralles, s'han organitzat actuacions, amb la música més eclèctica, entre el 13 d'agost i el 3 de setembre, al peu de la Torre Minerva, a les deu de la nit. La primera actuació anirà a càrrec del cantautor Adolfo Osta.

DANSA ALS MONUMENTS.

És una altra de les novetats per aquest estiu. Coordinat per la ballarina i coreògrafa Arantxa Sagardoy, la companyia Plan B presentarà l'espectacle Records i somnis els dies 28 de juliol (a la Casa Castellarnau), 29 de juliol (a les muralles) i 31 de juliol (al Circ romà).

NIT BLANCA.

El 10 de setembre, tot passejant per les muralles, explicaran narracions relacionades amb el món romà, per gaudir després d'un concert dedicat al compositor americà Cole Porter, a càrrec del grup Tarragona Hot Trio. Aquest activitat tindrà lloc a la Torre Minerva, a partir de les 22 h.

«És un guardó molt merescut. Segur que totes les persones que han rebut la medalla d'argent tenen mèrits suficients, però pocs amb la rigorositat del treball que ha demostrat Géza Alföldy». Amb aquestes paraules encetava l'alcalde de Tarragona l'acte d'entrega de la distinció a aquest historiador i hispanista hongarès, «el màxim coneixedor en el terreny de l'epigrafia clàssica llatina», segons va recordar la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, que va ser l'encarregada de glossar la figura de l'homenatjat.

Amb un saló de plens de l'ajuntament de Tarragona que va reunir els representants de les principals institucions relacionades amb el patrimoni de Tàrraco, Rossell va destacar la «vinculació inqüestionable i remarcable» d'Alföldy amb la ciutat. Gràcies a ell, per exemple, «es va treure l'entrellat» de la inscripció llatina més antiga d'Hispània, a la Torre Minerva; i també de la més llarga, a l'amfiteatre de Tàrraco, de 145 metres.

Géza Alföldy (Budapest, 1935), professor emèrit de la Universitat de Heidelberg i doctor honoris causa múltiple (ja que ha rebut aquesta distinció acadèmica set vegades), va visitar per primer cop la ciutat de Tarragona l'any 1968.

Ahir va reconèixer que en aquell primer contacte amb la ciutat ja s'hi va sentir atret. Han estat 40 anys de dedicació a l'estudi dels vestigis romans de Tàrraco. De fet, entre la seva producció bibliogràfica hi destaca l'estudi més complet de les inscripcions romanes de la ciutat. I encara té ganes de continuar ja que, segons va anunciar la regidora Rossell, Alföldy emprèn ara la segona edició d'una de les obres cabdals que va coordinar, el Corpus Inscriptionum Latinarum.

El guardonat, que va obrir les festes de Santa Tecla del 1998, és membre de l'Institut d'Estudis Catalans des de l'any 1996 i l'any 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, per la seva col·laboració en la difusió i promoció de la llengua i la cultura catalanes. Ara s'hi suma la distinció que li concedeix la ciutat de Tarragona, a petició de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense: «És una de les distincions més grates de la meva vida», va dir. I va afegir: «Tarragona és per a mi la tercera pàtria, després de Budapest, la meva ciutat natal, i Heidelberg, on he estat catedràtic».

L'alcalde Ballesteros li va demanar «un últim esforç»: «Que continuï fent d'ambaixador de la nostra ciutat i ens continuï fent grans».

Les jornades de divulgació històrica romana Tàrraco Viva, que van tenir lloc entre el 15 i el 25 de maig passat, van atreure un total de 44.549 visitants, un 39% més que en l'edició de l'any passat, quan es van comptabilitzar 32.000 assistents als actes programats. La regidora de Patrimoni de Tarragona, Rosa Rossell, va valorar ahir molt positivament aquestes dades, sobretot tenint en compte «l'amenaça de pluja» que va planar sobre les jornades.

Rossell també va fer un bon balanç de la nova pàgina web de Tàrraco Viva, que s'ha posat en marxa enguany i que ha rebut 21.333 visites. A més, s'han fet 7.000 descàrregues del programa d'activitats de les jornades.

Atès l'èxit que han assolit les jornades en les deu edicions organitzades fins ara, l'Ajuntament ha decidit crear una oficina permanent, que ha d'impulsar i divulgar Tàrraco Viva durant tot l'any. Segons va dir ahir Rosa Rossell, aquesta oficina es podria posar en funcionament en quatre mesos.

Però el consistori tarragoní també vol fer un reconeixement als nombrosos grups de reconstrucció històrica de la ciutat que any rere any prenen part activament en el certamen, presentant espectacles de recreació de diversos aspectes de la societat de Tàrraco de fa més de 2.000 anys. Per això, l'Ajuntament ha iniciat els tràmits per concedir la medalla de serveis distingits a tots aquests grups locals.

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2885571

No estava pensat com un acte d'homenatge pòstum a Xavier Dupré, però la presentació dels dos darrers números de la publicació Fòrum, sobre temes d'història i arqueologia tarragonines, que ahir va organitzar el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, va fer que esdevingués així. De fet, els dos títols que es presentaven tenien com a denominador comú la figura de Dupré, que és l'autor d'una de les obres i coordinador i editor de la segona. Es tracta del títol Ibers i grecs a l'Hospitalet de l'Infant, presentat per Núria Rafel, professora de prehistòria de la Universitat de Lleida, i del volum Colonia iulia urbs triumphalis Tarraco, amb edició a cura del mateix Dupré i textos de Geza Alföldy, Xavier Arquillué, Simon Keay, Eva M. Koppel, Josep Maria Macias, Jaume Massó, Josep Anton Remolà i Francesc Tarrats. L'acte de presentació va ser a càrrec del mateix Geza Alföldy, catedràtic emèrit de la Universitat de Heidelberg, que justament avui rebrà la medalla de la Ciutat de Tarragona de mans de l'Ajuntament.

«L'ànima de les dues publicacions té un nom: el d'una persona que va fer molt per l'arqueologia d'aquesta ciutat, i més que hauria fet, si se l'hagués deixat, per l'arqueologia d'aquest país, va dir el director del MNAT, Francesc Tarraats, amb relació a Dupré,

La publicació Fòrum, editada pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona des de 1986, va néixer com una eina de difusió dels treballs d'investigació sobre temes històrics i arqueològics, íntimament relacionats amb les comarques tarragonines.

Un dels conjunts que formen part del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) és la necròpolis paleocristiana, un monument tancat des de fa anys i pendent d'un projecte de rehabilitació que en permeti la reobertura. El director territorial de Cultura de la Generalitat a Tarragona, Adam Manyé, va confirmar ahir a aquest rotatiu que, més enllà del que passi amb el traspàs del MNAT, la Generalitat impulsarà el projecte de rehabilitació de la necròpolis. El projecte es refarà justament pel fet que, en els existents fins ara, no es preveia el trasllat del MNAT a la Tabacalera. El nou text «ha de vincular la necròpolis al fet que al seu costat, a la Tabacalera, s'hi situarà el Museu Arqueològic», segons Manyé, que hi va afegir que per aquesta raó «es farà difícil recuperar el projecte ja existent de rehabilitació de la necròpolis». En les darreres setmanes, Adam Manyé ja ha mantingut algunes converses amb el subdirector general de Museus de la Generalitat, Daniel Solé, i està previst que pròximament ho faci amb el director de l'Arqueològic de Tarragona, Francesc Tarrats, «per desencallar» el projecte de la necròpolis. Amb tot, sense esperar que es redacti el nou projecte, la Generalitat impulsaria en el recinte paleocristià algunes actuacions d'urgència, com ara la millora de les cobertes, segons Manyé.

Aquesta intervenció forma part d'un projecte global d'intervenció en el patrimoni de Tàrraco que també inclou l'ampliació del Museu Arqueològic i la reobertura del teatre romà. En aquest darrer cas, les intervencions ja han començat. Un equip d'arqueòlegs ha iniciat uns sondejos geofísics i una excavacions al recinte del teatre que, de moment, ja han donat com a resultat la descoberta d'algunes grades més del teatre romà.

La comissió bilateral Estat-Generalitat que ha d'avalar el retorn dels papers de Salamanca serà la mateixa que reobrirà la negociació per al traspàs a la Generalitat del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), l'únic museu català que continua sent de titularitat estatal. El Ministeri de Cultura i el Departament de Cultura de la Generalitat abordaran el traspàs de l'Arqueològic de Tarragona en la primera reunió de la nova comissió de coordinació, que amb tota probabilitat es convocarà al juliol. Joan Manuel Tresserras i César Antonio Molina van tractar la qüestió en la reunió d'ahir i, segons el conseller, les dues parts han vist que entre els objectius del ministeri i els de la conselleria «no necessàriament hi ha desacord», sinó «tot el contrari». La comissió de coordinació es reunirà de forma regular i, segons el conseller Tresserras, permetrà coordinar les polítiques dels dos governs en matèria cultural. El traspàs del museu constava a la comissió mixta de Transferències i Traspassos de la legislatura anterior, però quan semblava tot encaminat en va sortir. La voluntat del govern és que hi torni a constar. Segons el conseller, el ministeri té plantejada una xarxa de museus de l'Estat i des del govern s'entén que el de Tarragona «pot canviar de titularitat i alhora participar de la xarxa». El conseller va celebrar que el traspàs «torni a estar a l'agenda compartida», que compromet els uns i els altres, i espera que «s'avanci ràpidament en aquesta qüestió».

L'any 1982, la Generalitat va passar a gestionar el MNAT i tots els seus espais: el Museu i Necròpolis Paleocristians, l'edifici de serveis centrals on hi ha la biblioteca especialitzada i les viles romanes de Centcelles i dels Munts. Per contra, l'Estat va conservar la titularitat de l'immoble i de les peces.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2872964