PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

La majoria de peces que formen part del fons del Museu d'Història de Tarragona provenen de donacions de col·leccionistes privats. En aquests moments el fons el componen unes 5.500 peces, a més d'unes 5.000 monedes i elements numismàtics. Ara, el museu tarragoní ha decidit exposar de manera permanent una part d'aquest fons: cinquanta peces significatives que abracen des de l'època romana fins al començament del segle XX. Els objectes exposats procedeixen de quatre donacions: els fons Molas, Ferrer Janini i Gil Nebot, i el llegat Quintana.

Les peces, que es mostren en vitrines, són de materials i usos molt diferents (ceràmica, bronze, ivori...). De l'època romana, per exemple, es mostren diverses àmfores, llànties (entre les quals en destaca una per la seva raresa, ja que està acabada en vidriat), peces de marbre (fragments d'una taula, d'escultures i d'una font amb relleus de lleons i màscares), inscripcions funeràries i altres objectes d'ús quotidià a l'època romana. També es pot veure una canonada de plom amb la inscripció de la marca del fabricant i un peculiar objecte que fins fa poc temps estava classificat com un casc però que en realitat correspon a un recipient.

-

L'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va presentar ahir la pàgina web que ha creat l'Arxiu Històric Arxidiocesà (AHAT), com una eina de «difusió de la cultura» i de projecció de la mateixa arxidiòcesi. En la presentació també hi van prendre part mossèn Manuel Fuentes, director de l'arxiu; Jordi Altés, dissenyador de la web, i Joan Quijada, tècnic de l'AHAT.

Segons va explicar mossèn Fuentes, l'Arxiu Històric Arxidiocesà va ser fundat per l'arquebisbe Francesc d'Assís Vidal i Barraquer l'any 1920. Formava part d'un ambiciós projecte cultural que havia de girar a l'entorn de l'arxiu, el museu diocesà, la biblioteca del seminari, les excavacions arqueològiques paleocristianes i les publicacions periòdiques o eventuals. «Tot plegat havia d'ajudar a desenvolupar una universitat catòlica, de l'estil de les de Milà o Lovaina, que pretenia fundar», segons Fuentes, que va apuntar que en aquests moments pretenen «continuar d'alguna manera aquell projecte inicial, i –no podia ser pas d'altra manera– l'AHAT continua essent una peça essencial d'aquesta important iniciativa». «L'arxiu –va afegir-hi– ha continuat la política de concentració d'arxius parroquials iniciada des de la seva fundació i les transferències de fons documentals de la cúria diocesana. També s'ha promogut la incorporació de fons personals, tant d'eclesiàstics com de laics.