CALAFELL - Vindicació dels ibers del nord
FERRAN RODRÍGUEZ. Calafell
El projecte de renovació de la ciutadella ibèrica de Calafell, que està dissenyant la Universitat de Barcelona (UB), farà que aquest recinte iber, l'únic reconstruït que hi ha a la península, esdevingui un referent a tot Europa. Aquest és, si més no, l'ambiciós objectiu de la proposta de reforma del recinte, que agafarà com a ensenya els ibers del nord de la península, que històricament han quedat ocults darrere de l'esplendor que aquesta civilització va assolir en els territoris situats més al sud. El projecte, les línies essencials del qual es van presentar dimecres passat, aposta per fugir d'un model de parc temàtic de cartró pedra per fer de la ciutadella un centre d'interpretació que sigui d'interès tant per als científics com per al públic en general.
 + La ciutadella ibèrica de Calafell és l'única que s'ha reconstruït a la península, tal com s'observa a la imatge. Foto: EL PUNT
|
El projecte aposta per fer de la ciutadella de Calafell un centre d'interpretació de la civilització ibera «agafant com a referència elements interessantíssims d'aquella cultura que sovint queden en segon terme en les exposicions que se n'organitzen», va explicar Joan Santacana, professor de didàctica de les ciències socials de la UB i un dels directors científics del projecte, juntament amb Xavier Hernández i Joan Santmartí. Per dur a terme aquest objectiu, el projecte proposa deu programes d'actuació, que tenen quatre objectius essencials, el primer dels quals és «contribuir a la fonamentació del coneixement dels ibers del nord», és a dir, dels que van ocupar una àrea territorial que coincidiria amb l'actual Catalunya. Els altres són «fer de l'arqueologia experimental una font de coneixement del món ibèric», difondre amb rigor les bases de la cultura protohistòrica de Catalunya i «esdevenir un centre de referència en l'educació formal i no formal». Santacana va destacar de manera especial aquesta darrera qüestió: «La ciutadella ha rebut en els últims anys uns 300.000 visitants, 200.000 dels quals eren escolars. Per a molts d'ells, l'únic coneixement que tenen de l'època dels ibers és el que van aprendre durant aquesta visita. La ciutadella de Calafell apareix a molts llibres de text. Ara s'hauria de fer un salt qualitatiu i aconseguir que l'administració educativa destini mestres professionals a ensenyar in situ la cultura dels ibers».
La filosofia del projecte és passar d'un model estàtic a un de dinàmic. Joan Santacana va dir: «S'ha de combatre la síndrome ‘això ja ho he vist', que fa que els monuments, passada l'expectació inicial, perdin visitants». Segons aquesta idea, doncs, la ciutadella «ha de ser com un cinema, que té una sala fixa, però que canvia regularment la programació». La nova ciutadella ibèrica «no ha de ser un parc temàtic de cartró pedra i ha de fugir del pessebrisme. Però sí que ha de ser un monument que, amb rigor científic, serveixi per arribar a un públic molt ampli».
OBERTURA AL JUNY
Els deu programes de què consta el projecte inclouen des de la cura mediambiental de l'entorn de la ciutadella fins a la seva il·luminació, passant per les propostes de museïtzació i de senyalització. Hi destaquen sengles programes d'arquitectura i arqueologia experimental, que serviran per posar a prova damunt el terreny les hipòtesis que formulin els estudiosos de la protohistòria. Pel que fa a la continuïtat de les excavacions arqueològiques al jaciment, el parer de Santacana és que cal continuar-les però sense l'ànim d'exhaurir la feina a curt termini: «L'arqueologia és una ciència que s'ha de practicar amb calma. A banda dels seus elevats costos, no cal saber-ho tot immediatament. El que no descobrim ara, ja ho descobriran els nostres fills o els nostres néts».
La ciutadella tornarà a obrir al públic cap a finals del mes de juny, en fase de rodatge, i a l'octubre ja obrirà de manera definitiva. D'altra banda, hi ha actuacions que està previst desenvolupar fins a l'any 2010 i que afecten l'entorn de l' actual jaciment, com ara la construcció d'un centre de recepció de visitants o la creació d'un parc i d'un perímetre verd al voltant del monument, que faria l'efecte de pantalla visual.
Pel que fa a la solució definitiva als accessos al monument, l'alcalde de Calafell, Jordi Sánchez, va explicar que es determinaran en el nou pla general d'ordenació urbana que es redactarà durant aquest mandat: «Algunes afortunades decisions urbanístiques dels darrers anys, preses pel llavors alcalde Josep Parera, han deixat obertes diferents possibilitats». Sánchez va deixar entreveure així la possible recuperació del projecte de construcció d'un pont que uniria el passeig marítim i la ciutadella, que es va encarregar fa uns anys a l'arquitecte Santiago Calatrava.
LA GESTIÓ DEL MONUMENT
La formulació d'un nou model de gestió del monument és un dels
programes més importants del projecte. Per Santacana, «una de les
nostres finalitats és rectificar actuacions desvirtuades pel pas del
temps, entre elles el model de gestió privatitzat». En aquest sentit,
es planteja la possibilitat d'externalitzar l'explotació d'alguns
serveis, inclòs el de visites, però reserva a l'administració «el
manteniment i la conservació del patrimoni històric, que són
competències que no hauria de delegar de nou en operadors privats». El
projecte presentat proposa també que la ciutadella pugui induir la
creació de noves activitats econòmiques, que ajudin a autofinançar-ne
la conservació i a donar vida afegida al recinte. Serien activitats
relacionades amb l'artesania a mig camí entre l'exhibició d'oficis
antics i l'activitat merament comercial. A més, l'alcalde va recordar
la promesa electoral de crear, a l'entorn de la ciutadella, un centre
d'alta tecnologia aplicable a la recerca històrica. De la seva banda,
Joan Santacana va parlar d'un possible viver d'empreses especialitzat
en empreses culturals.
