PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

La nova promoció de pisos que s'estan construint entre els carrers Doctor Aiguader, Marquesa i l'Estació de França tornen a ser al punt de mira dels arqueòlegs per ser el lloc on han aparegut les restes d'un vaixell enfonsat construït amb tecnologia atlàntica. Fa uns mesos, el solar també va ser notícia per la museïtzació de l'antiga muralla del baluard del Migdia descoberta poc després de començar les obres de construcció.

Aquesta vegada, la importància de la troballa rau en la tècnica emprada a la construcció del derelicte, un mètode provinent de la zona escandinava i atlàntica, poc usual a les naus de la mediterrània. Ferran Puig, cap del servei d'arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona, afirma que «a tot Europa es conserven pocs exemplars d'embarcacions com aquesta, de fons molt pla, i es desconeixen encara per quines causes es va enfonsar».

El vaixell de fusta s'ha trobat trabucat i sobre el fons marí del moment del naufragi, cosa que permet l'observació de les costelles i dels taulons que formaven la part central del vaixell. «També pot observar-se la col·locació de les fustes, a l'estil atlàntic, l'una sobre l'altra, com si fos una teulada», comenta Puig.

El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de la Generalitat fa dos anys que treballa en l'excavació per salvaguardar els possibles vestigis que es poguessin trobar en el que va ser la primera escullera del port, estructura que va donar origen a l'actual port i al barri de la Barceloneta. Juntament amb les restes del vaixell, també ha aparegut una àncora, i els experts no descarten que puguin aparèixer altres objectes soterrats de la càrrega del vaixell.

En els pròxims dies les peces del vaixell es portaran fins a les instal·lacions que la Generalitat té a Girona, on seran tractades per a la conservació, datació i posterior exposició al públic.

L'arqueòloga territorial de la Generalitat a Tarragona, Maite Miró, va destacar ahir que la canalització malmesa per les màquines no és d'època romana i que l'estructura del monument romà no s'ha vist afectat. Amb tot, les màquines dels operaris que realitzen les obres del corredor del Mediterrani treballen a tocar d'aquest monument de Constantí, ja que el projecte preveu la construcció d'un pont que passaria a tocar de les restes arqueològiques. Precisament els danys a la canalització es van produir mentre els tècnics preparaven el terreny per construir-hi la base del pont.

L'alcalde de Constantí, Cristóbal Ramírez, va reconèixer ahir que els danys que ha patit la canalització d'aigua de l'aqüeducte han obligat a frenar les obres del corredor del Mediterrani en aquesta part del terme, i que no es reprendran fins que no s'elabori el pla director que ha d'establir les línies d'actuació tant del pont com de la resta d'elements patrimonials de la zona. Segons Ramírez, en aquests moments ja han iniciat la redacció de l'avantprojecte.

Unes altres obres que també afecten l'entorn del monument són les de la nova autovia de Tarragona a Montblanc, tot i que en aquest cas la seva execució sí que continua. En un futur també s'haurà de revisar el projecte de la futura carretera que ha d'unir l'estació del tren d'alta velocitat de Perafort amb l'aeroport de Reus, que passaria just per sobre de les restes romanes.

Les tasques d'urgència que es duen a terme des del mes d'octubre passat i que finalitzaran en els propers dies han consistit a remuntar els arcs medievals que van caure al setembre i a consolidar els que havien quedat dempeus. Així mateix, els tècnics han instal·lat una tanca de base de blocs de formigó i d'obra damunt de la qual n'han col·locat una altra de metàl·lica amb la finalitat de tancar la finca i protegir el solar de cara a actuacions futures en aquest edifici, l'únic vestigi que queda del call jueu de la ciutat.

Una vegada finalitzats aquests treballs, l'àrea de patrimoni del consistori tarragoní vol reprendre els treballs arqueològics que han de permetre conèixer l'edifici medieval i els seus precedents de l'època romana i de l'antiguitat tardana. De fet, segons l'arqueòleg municipal Joan Menchón, Ca la Garsa es troba molt a prop de l'antiga plaça del Fòrum provincial, que data del segle I. En aquest espai, a l'època visigoda (segles VI i VII) hi havia un conjunt arquitectònic de tipus religiós, relacionable amb una església dedicada a sant Pere. «Hi ha documents medievals que apunten que hi havia una església dedicada a sant Pere», segons Menchón, que apunta que la intervenció arqueològica també permetrà ampliar el coneixement de Ca la Garsa i «com un edifici medieval dins d'un barri jueu».

En total la intervenció tindrà un cost de 72.000 euros, 30.000 dels quals seran per a les tasques de consolidació, 12.000 per a la instal·lació del tancament i 30.000 es destinaran als treballs arqueològics.

En funció dels resultats de la intervenció arqueològica i dels estudis de tipus històric que s'han dut a terme, el consistori s'està plantejant, paral·lelament, quines són les «diferents possibilitats per plantejar el futur d'aquest espai històric, un dels escassos testimonis reconeguts del call jueu de la ciutat».

Segons la tinent d'alcalde de Cultura, Patrimoni i Ensenyament, Rosa Rossell, «els treballs duts a terme a Ca la Garsa entraran en una segona fase, que consistirà a estudiar el futur de l'edifici medieval. Aquesta solució fa que es treballi de forma paral·lela i coordinada el tema de la difusió de la ciutat medieval de Tarragona i el seu passat jueu, com element integrador de l'actual ciutat».

RED DE JUDERÍAS

Les coves del Cogul constitueixen un dels jaciments de pintures rupestres més destacats d'art rupestre, que s'estenia durant el Paleolític per tot el llevant de la península Ibèrica. Consta el seu ús com a santuari o lloc màgic pels ibers i romans. S'hi pot veure el famós conjunt de nou dones al voltant d'un home. Aquesta representació s'ha interpretat com una dansa ritual per demanar fecunditat. Les pintures trobades al Cogul corresponen a dos estils, el llevantí i l'esquemàtic, els quals formen part del ric conjunt que es va declarar l'any 1998 Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco.

DANSA PER CELEBRAR-HO

Després hi haurà un concert-ball de música grega amb Vanguelis Dimoudis Kompania, que interpretarà música tradicional i actual de Grècia. Cal dir que aquest país conserva encara la dansa popular viva i, per tant, és una bona recreació de la manera de ballar de fa 8.000 anys.

Les pintures les va descobrir al 1907 Ramon Huguet, capellà de Cogul, i ho va explicar a Ceferí Rocafort, que llavors preparava el volum de Lleida de la Geografia General de Catalunya. La sorpresa d'aquesta manifestació pictòrica és que era a l'aire lliure i que per primer cop es representaven figures humanes. La descoberta va tenir un gran ressò entre la comunitat científica internacional, influïda per la recent descoberta d'Altamira (1879), a Cantàbria. L'interès internacional, però, va sorgir arran d'una referència que en va fer el Centre Excursionista de Catalunya en el seu butlletí el març de 1908. Va ser aleshores quan el professor de prehistòria i etnografia de la Universitat de Friburg, Henri Breuil, i altres prestigiosos investigadors que estaven treballant en les coves d'Altamira, van voler estudiar també el Cogul. Els treballs de recerca no es van fer esperar. L'any següent, Breuil en va publicar un estudi a la revista Anthropologie, que va fer que la recerca de l'art rupestre al sector mediterrani rebés ja un impuls definitiu. Posteriorment es va concloure que aquestes manifestacions artístiques només existeixen al que els científics han anomenat l'arc mediterrani, és a dir, a la conca mediterrània de la península Ibèrica i al sud de l'Estat francès, i que té com a principals elements iconogràfics les representacions humanes i d'animals. En el cas del Cogul, el que més va sorprendre van ser les figures humanes femenines, mai vistes fins aleshores.

Pagès Editors ha editat aquest any L'art rupestre del Cogul, obra d'Anna Alonso i Alexandre Grimal. En aquesta obra, a part de commemorar el centenari, es vol reivindicar el valor d'aquest jaciment, reconegut internacionalment, però que no té la projecció que es mereixeria.

Tres restauradors estan treballant des de la setmana passada en el retaule barroc dels Dolors de la seu gironina. Roger Xarrié, com a director, Esther Horno i Claudi Pastor tot just han iniciat la neteja de tot el retaule, de dalt a baix, de la part posterior i de les parets i el sostre de pedra. La bastida interior permet treballar als punts més alts de la capella, on estan duent a terme una neteja a fons. De fet, ja es pot comprovar el contrast d'algunes de les parts netejades, com ara la cara d'un dels àngels que coronen el retaule (a la imatge). La tasca de restauració consistirà, doncs, a fer que tornin el color i la llum originals de la peça, un exemple digne del barroc amb el daurat com a màxim protagonista.

El retaule és obra del conegut escultor vigatà Pau Costa com molts altres de la mateixa Catedral. Aquest va ser obrat entre el 1717 i el 1736, i constitueix un dels exemples més brillants dels retaules barrocs de la Catedral. La restauració té un pressupost global aproximat de 78.000 euros, i es beneficia d'un ajut de 45.000 euros atorgat per la Fundació Caixa Catalunya; la resta del pressupost és assumit pel capítol de la Catedral. Els treballs són desenvolupats per Ideart Restaura SL i es preveu que tinguin una durada de dos mesos.

Abans que la dels Dolors, la mateixa empresa Ideart ja va restaurar la capella de Santa Anna de la Catedral. La restauració va ser presentada el desembre del 2006, després que el retaule, d'estil rococó, hagués estat objecte d'una neteja a fons, ja que era un dels més deteriorats de la Catedral. Els problemes més greus eren les filtracions d'aigua, la pèrdua de pintura mural i la proliferació de microorganismes xilòfags, que havien atacat peces de fusta del retaule. A més, s'hi van fer tasques de neteja de la pols acumulada durant més de dos-cents anys i del fum dels ciris.

L'Ajuntament de Banyoles estudiarà si es pot acollir a les línies d'ajut del programa Líder Plus de la UE per finançar el projecte de remodelació del Museu Arqueològic Comarcal. Aquesta és una de les conclusions de la trobada que van mantenir ahir a la ciutat de l'estany la regidora de Cultura, Núria Carreras, i l'eurodiputada socialista i membre de la comissió d'Educació i Cultura del Parlament Europeu Maria Badia. Per aspirar a les ajudes del Líder Plus, segons van explicar, caldrà presentar un projecte conjunt amb un o més museus d'altres països de la UE.

La remodelació ja disposa d'un projecte museològic (elaborat pel doctor en història antiga Pere Castanyer) i un avantprojecte arquitectònic (que ha fet l'arquitecte Jeroni Moner). Segons va avançar ahir Carreras, tot plegat costarà uns cinc milions d'euros, una quantitat que el consistori calcula cobrir amb fons propis però sobretot amb ajudes d'administracions superiors. Amb la Diputació i la Generalitat ja hi ha un acord de col·laboració.

Atesa l'envergadura del pressupost, la reforma s'anirà fent per fases al llarg dels pròxims anys. Abans de començar a executar el projecte, però, es destinaran uns 100.000 euros d'una subvenció del govern per fer uns magatzems nous, que és la part del museu actual que està en situació més precària. Els treballs començaran probablement aquest mateix any.

En una setantena de pàgines, la guia, que es va posar a la venda per Sant Jordi i que es presentarà públicament el 7 de maig, ofereix una visió entenedora de l'evolució d'un assentament humà que, amb nombroses transformacions, «es mantingué en ús durant segles, gairebé tant de temps i història com l'actual ciutat de Cambrils», segons ha informat el Museu d'Història de Cambrils.

Els treballs de recerca i elaboració dels continguts de la guia van començar l'any 2006, quan ja es veia imminent l'obertura permanent del jaciment de la Llosa al públic, que es va produir al març de l'any passat. Per aconseguir que La vil·la romana de la Llosa. Guia arqueològica visual fos una eina de difusió actualitzada, els seus redactors han tingut la col·laboració de membres de l'empresa d'arqueologia Codex, responsable de les campanyes d'excavacions que es fan al jaciment, i de l'Institut d'Arqueologia Clàssica. A més del suport i la direcció editorial del Museu d'Història de Cambrils i del mateix Ajuntament, també s'ha disposat d'una aportació econòmica del Departament de Cultura de la Generalitat.

La guia incorpora amb profusió l'aixecament virtual de les restes arquitectòniques aparegudes a la vil·la en els darrers 25 anys. Conscients que l'estat de conservació d'aquestes restes és molt precari, es va plantejar fa tres anys la creació d'una sèrie d'imatges virtuals que permetessin fàcilment al visitant reconèixer cadascuna de les parts de la vil·la, a més de facilitar l'ús didàctic de les restes als escolars. L'empresa Digivisión, encarregada de fer-ho, ja tenia experiència prèvia amb l'edició, el 2005, de Tàrraco. Guia arqueològica visual. La guia també inclou un DVD de sis minuts amb imatges espectaculars del jaciment, així com de les restes que s'hi van trobar i que s'exposen al Museu Molí de les Tres Eres, seu del Museu d'Història de Cambrils. L'obra, a més, s'ha editat en quatre idiomes per aconseguir arribar no només al públic local sinó també a la majoria de consumidors de turisme cultural que visiten Cambrils.

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2839524 
 

Un dels principals atractius del futur parc arqueològic de la Canonja serà el coneixement dels mamuts que pertanyen a l'espècie Mammuthus meridionalis, dels quals fins ara s'han trobat a la Boella quatre grans defenses i altres elements esquelètics que pertanyien a dos individus. Aquest mamut era un proboscidi que va viure a Euràsia fa entre tres milions i 700.000 anys. Els fòssils dels mamuts localitzats a la Canonja serien els darrers poc abans de l'arribada de l'Elephas antiquus que va ocupar l'hàbitat de l'anterior mamut durant el plistocè mig (fa entre 780 mil 125 mil anys).

A més de mamuts, en el mateix període compartien espai a la Boella cavalls, cérvols i rinoceronts, atès que s'hi han trobat fòssils que ho constaten, així com restes d'un micromamífer, la Mimomys savini, una rata desapareguda fa 600.000 anys. A més, la troballa d'abundants restes de gasteròpodes també suggereixen l'evidència d'aquests ambients molt humits adjacents al tram final de la vall del riu Francolí.

L'estudi detallat d'aquestes restes, i d'altres com les 95 peces d'indústria lítica que s'han trobat al jaciment, es recull en la memòria científica de la intervenció arqueològica realitzada l'any passat a la Boella, i que ahir va presentar Josep Vallverdú, investigador principal del projecte. Les evidències arqueològiques recuperades el 2007 amplien el coneixement sobre l'ocupació humana al plistocè. L'associació entre indústries lítiques i les restes de Mammuthus meridionalis és característica dels jaciments prehistòrics més antics d'Euràsia, com Orce i Atapuerca, on s'ha documentat poblament humà d'una cronologia fins i tot més antiga que el de la Boella.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2837990 

El conveni rubricat ahir (i que també va secundar el Centre d'Estudis Canongins) assegurarà la continuació de les excavacions al jaciment del barranc de la Boella durant els propers cinc anys, alhora que impulsarà la progressiva socialització de l'indret. D'aquest últim projecte destaca la conversió en passeig de l'actual barranc, que permetrà tractar d'aspectes sobre la història natural i els canvis dels ecosistemes durant el plistocè inferior i mig d'una manera didàctica i atractiva. Segons les dades que ha facilitat l'IPHES, la creació del passeig arqueològic preveu cinc punts d'informació: el primer tractarà de la vegetació i fauna actual; al segon s'explicaran els canvis de la línia de costa i dels ambients sedimentaris de l'indret; el tercer tractarà de la paleoecologia, un àmbit, doncs, que donarà a conèixer la biogeografia i biologia evolutiva dels mamuts, així com els altres vertebrats i invertebrats; i al quart i cinquè àmbits es mostraran les diferents eines de pedra prehistòriques del plistocè i la paleoetnologia i arqueologia de les ocupacions humanes documentades al barranc de la Boella.

El conveni entre l'Ajuntament de la Canonja i l'IPHES també preveu el sanejament de la llera del barranc. Per aquesta raó el consistori ja està en converses amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per arribar a un acord per tirar el projecte endavant, al mateix temps que ha començat a buscar la col·laboració d'empreses i institucions per constituir una fundació que promogui i financi les actuacions que s'han de dur a terme al jaciment. L'alcalde, Roc Muñoz, recordava ahir que fins ara ha estat l'Ajuntament de la Canonja qui ha sufragat la major part de despeses de les actuacions que s'hi han dut a terme: «Nosaltres creiem en el que ens diuen els arqueòlegs i, per tant, en la gran importància del jaciment. Però el projecte és molt ambiciós i requerirà la col·laboració d'altres instàncies». Un consell coordinador, format per l'Ajuntament, l'IPHES i el Centre d'Estudis Canongins, vetllarà pel seguiment del conveni.

Per la seva part, Eudald Carbonell es va mostrar satisfet per la signatura d'un conveni que assegura «cinc anys més d'excavacions científiques i sistemàtiques i, potser, cinc anys més després». El jaciment de la Boella ha de contribuir de manera fonamental al coneixement de les primeres dispersions humanes que procedents d'Àfrica es van escampar per Europa fa un milió d'anys: «Aquest és un jaciment que se situa entre els tres o quatre més importants d'Europa de la mateixa tipologia. I no cal dir les possibilitats de promoció que això dóna a la Canonja».

El paratge de Las Médulas és l'únic patrimoni industrial a la península Ibèrica declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco. És per això que s'ha escollit una conferència sobre aquest espai per encetar el segon cicle dels Amics de la Unesco. La xerrada anirà a càrrec de la investigadora del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i doctora en història antiga María Ruiz del Árbol. La conferència es farà a les set de la tarda, a la sala d'actes de la Cambra de Comerç de Girona. Aquestes mines d'or d'època romana són un exemple magnífic per al que es vol transmetre amb aquest cicle. La combinació entre patrimoni industrial, memòria històrica i turisme encaixa perfectament a Las Médulas, i és aquesta combinació la que es vol per al patrimoni industrial català. Aquesta és una de les intencions del cicle, i per això es tractarà patrimoni propi. Així mateix, el cicle també es vol fer extensiu al territori, i s'oferiran conferències a Olot i Ripoll. El 13 de maig serà el torn de Les colònies tèxtils industrials, a càrrec de Pere Joan Sureda, enginyer industrial. Aquesta xerrada es farà a la sala d'actes de l'Hospici d'Olot, a les set.

La següent serà el dia 20, a les set també, a la sala d'actes de l'Escola del Treball de Ripoll. La conferència es titula El paper de les fargues, i serà a càrrec de Jordi Mascarella, professor de la UdG.

INDÚSTRIA DE GUERRA

El dia 27, a les set a la Cambra de Comerç de Girona, es farà el plat fort del cicle. La conferència serà Indústries de guerra: de l'oblit al redescobriment, a càrrec de Montserrat Besses i Marc Sansa, autors del documental Del pintallavis a la bala. La indústria de guerra a Catalunya. S'aprofitarà, a més, per fer una presentació dels itineraris turístics de patrimoni industrial a les comarques gironines. Lligat amb aquest acte, pel diumenge 1 de juny s'ha previst una excursió a les antigues instal·lacions de producció d'armament de Queralbs i la Canya, per a la qual caldrà inscripció prèvia a través dels Amics de la Unesco de Girona.