PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

La Fundació Valvi va entregar ahir, a la sala Miquel Martí i Pol, de la seva seu a Girona, els premis que atorga anualment. En l'edició d'aquest any, en què els guardonats van rebre una obra única, datada el 2008, de l'escultor Bonaventura Ansón (Tossa, 1945), la fundació ha premiat la solidaritat i la preservació del patrimoni.

El premi Joaquim Codina va ser per a Joan Nogué, catedràtic de geografia humana de la UdG i director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya. El premi Joan Saqués va ser atorgat al Taller d'Història de Maçanet de la Selva, mentre que el premi Salvador Sunyer, en la primera edició, va ser atorgat al cirurgià Fernando Fonseca, president de l'Associació Humanitària de Solidaritat (AHS).

«No és una obra de teatre, és un comentari, una passejada per la història.» Així ho va dir ahir a la tarda Magí Seritjol, coordinador de les jornades Tàrraco Viva, en la presentació de l'espectacle que estava a punt d'oferir l'Associació Projecte Phoenix. Aquest grup tarragoní de reconstrucció històrica va recrear ahir un tram de carrer romà. En l'espectacle que va oferir al Centre Cultural i Social de «la Caixa», que es va omplir de gom a gom, explicava diferents aspectes de la vida quotidiana en una ciutat romana com ara la Tàrraco de fa dos mil anys: el culte als déus de les cruïlles, el ritual d'una porta a una casa romana, els negocis de restauració, les parets com a suport de propaganda electoral... Era un retall de l'ambient que es respirava en una ciutat a l'època romana. Titulat Romanorum vita, aquesta va ser una de les propostes més destacades del cartell d'ahir de les jornades Tàrraco Viva, que fins diumenge de la setmana que ve transportarà el públic en una mena de viatge al passat, conduït per alguns dels grups de reconstrucció històrica més importants del món.

A la nit, un altre grup de Tarragona, Thaleia, va estrenar al circ romà l'espectacle Roma Arcana, que incloïa demostracions sobre costums i creences dels antics romans relacionats amb la màgia i la superstició. Els que s'ho van perdre tenen més oportunitats de veure'l el cap de setmana que ve, en què Thaleia oferirà noves representacions. De fet, en el cartell d'actes de Tàrraco Viva, dissenyat pel Museu d'Història de Tarragona, hi ha moltes coincidències horàries. Amb tot, molts dels espectacles es repeteixen en dies i horaris diferents, per tal que tothom pugui fer un seguiment complet del programa. És el cas de les lectures de literatura eròtica romana, que van començar ahir i es podran tornar a escoltar avui (vegeu peça annexa), i de l'espectacle Cursus publicus, sobre el correu a l'antiga Tàrraco, que ahir es va presentar a la Volta del Pallol i del qual aquesta nit hi haurà una segona sessió.

Tot i que el cap de setmana amb més profusió d'actes és el següent, el programa d'activitats per avui i demà és també dens. Hi ha des del taller familiar Històries de Clio, que s'oferirà a la Fundació «la Caixa», fins a la representació de farses atel·lanes (a la Torre Minerva de la muralla romana) o un espectacle sobre el culte als esperits (vegeu peça annexa).

MARXANDATGE

Una nova troballa arqueològica ha estat feta al nucli antic de Besalú. Un tram de muralla romana en molt bones condicions i on es veu perfectament el tram que correspon a l'època romana i el que és de l'Edat Mitjana ha estat localitzat en unes cases veïnes de l'antiga Casa de la Moneda. La troballa ha estat confirmada tant des de l'Ajuntament de Besalú com des dels serveis territorials de Cultura.

L'alcalde, Lluís Guinó, i el delegat territorial de Cultura, Miquel Sitjar, van destacar ahir la importància de la troballa. Sitjar va assenyalar que acompanyarien l'Ajuntament en tot el que fos necessari per restaurar i exposar el tram de muralla, tot i que coneixien que hi havia algunes dificultats, ja que el tram es troba en propietat privada. La troballa es va fer fa unes setmanes, i abans-d'ahir Sitjar, acompanyat de l'arqueòloga territorial Montse Mataró, van poder veure-la in situ. Segons el delegat, hi ha interès per fer visible aquest tram sobretot tenint en compte la bona conservació en què es troba, que la va qualificar de «notable». Sitjar va recordar que segons la llei de patrimoni es respecta la propietat privada i que, en cas de voler fer obres, caldria tenir en compte la legislació que protegeix els béns culturals.

Les intervencions arqueològiques que s'han dut a terme fins ara al recinte del teatre romà de Tàrraco han donat com a resultat principal la troballa de les restes de les graderies superiors del teatre romà. Són les grades que estan situades a la zona de contacte amb l'actual carrer Caputxins. Les restes, però, no es troben en un bon estat de conservació: «Apareixen tallades a causa d'esdeveniments posteriors al teatre», segons Francesc Tarrats, director del MNAT. Per exemple, s'han trobat evidències d'una bomba que podria haver explotat durant la guerra del Francès i que hauria afectat les restes romanes.

De moment, però, els arqueòlegs continuen realitzant les cales arqueològiques a la zona per determinar l'extensió de les restes romanes al subsòl del carrer Caputxins i per «poder fixar les bases» del projecte de remodelació del teatre, «basades en el coneixement real i no només amb les hipòtesi», segons Tarrats.

Fins a l'actualitat només es conservaven les estructures de les cinc primeres grades d'aquest teatre construït en època de l'emperador August, l'únic d'aquestes característiques que es conserva a Catalunya. El teatre es va edificar aprofitant un pendent natural del sòl, que va permetre construir la graderia –retallant, en part, la roca–, i que es va orientar de cara al mar. La cavea (graderia on se situaven els espectadors) del teatre de Tàrraco constava d'un total de 35 grades, i estava dividida en quatre parts per tres escales radials que permetien l'accés als diferents nivells de les graderies. La distribució dels espectadors es feia entre els tres nivells de la cavea: ima, media i summa. A la part superior se situaven les dones, els esclaus, els lliberts i els no ciutadans; a la part mitjana, s'asseien els ciutadans i els hostes. Finalment, les grades inferiors estaven reservades per a les classes privilegiades. Segons Tarrats, les dues grades localitzades ara correspondrien a la part superior de la media cavea.

En les prospeccions que es realitzen aquests dies al recinte romà també s'ha pogut comprovar que part d'aquestes restes de la graderia estan afectades per les plaques de formigó de l'antiga fàbrica d'olis i d'altres estructures modernes de la zona, segons l'arqueòleg Josep Anton Remolà, codirector de les excavacions juntament amb Jacinto Sánchez.

Les cales arqueològiques també permeten determinar «l'estabilitat» del terreny a l'hora de poder realitzar una excavació més profunda a la zona. Un cop finalitzin les intervencions arqueològiques es compraran les dades obtingudes amb els estudis hipotètics existents fins ara.

DOS PROJECTES EN MARXA

Els terrenys de l'antiga estació de rodalies de Renfe a l'estació de França és on s'ha trobat l'embarcació medieval, del segle XIV. La troballa ha estat possible gràcies a la intervenció preventiva del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de la Generalitat de Catalunya arran d'unes obres de construcció d'un conjunt d'habitatges.

Joan Roca, director del Museu d'Història de la ciutat de Barcelona, destaca la gran significació del derelicte com a símbol físic de la xarxa marítima existent entre les diverses regions europees i també perquè és un dels pocs exemplars que es conserven d'aquesta època a tot Europa. La nova promoció de pisos que s'estan construint entre els carrers Doctor Aiguader, Marquesa i l'estació de França tornen a ser al punt de mira dels arqueòlegs perquè són al lloc on han aparegut les restes d'un vaixell enfonsat construït amb tecnologia atlàntica. Fa uns mesos, el solar també va ser notícia per la museïtzació de l'antiga muralla del baluard del Migdia descoberta poc després de començar les obres de construcció.

Ferran Puig, cap del servei d'arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona, afirma que «a tot Europa es conserven pocs exemplars d'embarcacions com aquesta, de fons molt pla, i es desconeixen encara les causes per les quals es va enfonsar».

El vaixell de fusta es va trobar trabucat i sobre el fons marí del moment del naufragi, cosa que permet l'observació de les costelles i dels taulons que formaven la part central del vaixell. «També pot observar-se la col·locació de les fustes, a l'estil atlàntic, l'una sobre l'altra, com si fos una teulada», diu Puig.

El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de la Generalitat fa dos anys que treballa en l'excavació per salvaguardar els possibles vestigis que es poguessin trobar en el que va ser la primera escullera del port, estructura que va donar origen a l'actual port i al barri de la Barceloneta. Juntament amb les restes del vaixell, també ha aparegut una àncora, i els experts no descarten que puguin aparèixer altres objectes soterrats de la càrrega del vaixell.

En els pròxims dies les peces del vaixell es portaran fins a les instal·lacions que la Generalitat té a Girona, on seran tractades per a la conservació, datació i posterior exposició al públic.

La troballa de les restes d'un poblat preibèric que va assentar-se al Catllar entre els segles VII i VI abans de Crist ha estat una de les descobertes principals del procés de rehabilitació del castell. De fet, ja s'havien localitzat els primers vestigis d'aquest poblament a l'entorn de la fortificació, i les excavacions realitzades per la URV a l'interior del castell han permès confirmar aquesta dada.

Els treballs arqueològics, però, també han permès redescobrir els fonaments originals del castell, la construcció del qual es va començar el segle XII, però que deu la seva estructura actual als treballs desenvolupats entre els segles XIII i XVI. En vista d'aquesta riquesa, el consistori ha optat per mantenir a la vista les restes localitzades a la meitat de la fortificació, i els antics fonaments (situats a l'altre costat) s'han fet servir com a base d'un edifici modern.

Precisament, l'alcalde del Catllar, Josep Maria Gavaldà, espera que a mitjan d'aquest estiu el nou espai ja sigui utilitzable pels veïns. La primera planta es vol destinar a museïtzació de les restes arqueològiques i història dels poblaments al Baix Gaià, i la terrassa, de 500 metres quadrats, es reservarà per acollir actes culturals d'un cert nivell a l'aire lliure.

Aquesta fase de les obres té un pressupost de 620.000 euros, arreplegats gràcies a diverses subvencions. Abans, el consistori ja havia impulsat tasques de recuperació del fossat que envolta el castell i consolidació de les torres.