FALSET - Investiguen l'origen preromà d'unes restes descobertes al terme de Falset 29-08-08
A la dreta, la terrassa natural de roca on hi ha les restes. Foto: J.P.
Es treballa amb la hipòtesi que són en una de les terrasses naturals utilitzada pels ibers per fer vi
JORDI PRADES. Falset
La sorpresa va ser majúscula però les sospites (que les restes són dels segles IV-III aC) s'han de confirmar. Albert Coll, viticultor falsetà, va «obrir uns ulls com plats» quan va veure per la televisió, en un documental sobre l'elaboració del vi a la Rioja, allò que s'assemblava molt al que ell havia vist de petit a la finca familiar: una circumferència tallada a la roca amb un canalet que es dirigia ribàs avall. Encuriosit per la redescoberta es va posar en contacte amb estudiosos del Priorat i amb els serveis territorials d'Arqueologia per interessar-se sobre l'origen de les restes. Ara està pendent de conèixer els resultats de les prospeccions.
JORDI PRADES. Falset
La sorpresa va ser majúscula però les sospites (que les restes són dels segles IV-III aC) s'han de confirmar. Albert Coll, viticultor falsetà, va «obrir uns ulls com plats» quan va veure per la televisió, en un documental sobre l'elaboració del vi a la Rioja, allò que s'assemblava molt al que ell havia vist de petit a la finca familiar: una circumferència tallada a la roca amb un canalet que es dirigia ribàs avall. Encuriosit per la redescoberta es va posar en contacte amb estudiosos del Priorat i amb els serveis territorials d'Arqueologia per interessar-se sobre l'origen de les restes. Ara està pendent de conèixer els resultats de les prospeccions.
Carles Aguilar i Marta Maragall, arqueòleg i tècnica
de l'empresa Estrats, treballaven ahir desenterrant amb la cura pròpia
dels professionals del ram els fonaments d'un mur en una de les
construccions que hi ha a la finca. «Ens pot donar informació a partir
de la qual fer datacions.» Aguilar va preferir no arriscar-se en espera
que acabin els treballs previs. «Pel que hem pogut veure i pel
paral·lelisme amb altres restes similars sembla que es tracta de la
base d'una premsa de vi», va avançar. El pendent que hi ha des de la
primera terrassa fins al final del ribàs on s'han trobat les restes fa
pensar que «s'aprofitava per fer el procés de decantació del most» que
s'obtenia trepitjant el raïm. Aguilar va explicar que hi ha estructures
similars a Olèrdola i al País Valencià.
De fet, experts consultats per
Coll consideren plausible la possibilitat de datar les restes entre els
segles IV i III aC. Els treballs duts a terme a l'indret i en dues
zones més pròximes a la troballa (una on hi ha una pedra treballada i
una altra on hi ha un antic mas amb cavalleries) han d'aportar noves
dades per extreure'n conclusions fiables. Coll vol conservar les restes
com un valor cultural i turístic afegit al valor agrícola de la finca.
