El misteri de les torres iberes de Tivissa
ROSER ROYO. Tivissa
Les últimes excavacions al poblat ibèric del Castellet de Banyoles de Tivissa, un dels més importants de Catalunya, s'han centrat enguany en les dues torres de l'entrada del poblat. I és que, segons les últimes investigacions les torres de forma pentagonal les haurien pogut construir els romans després que el 205 abans de Crist arrasessen el poblat, durant la segona guerra Púnica. Aquesta era la hipòtesi en què treballaven els arqueòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) que excaven el poblat des del 1998. No obstant això, després de quinze dies d'excavacions, un dels directors de l'equip, David Asensio, explicava que pràcticament descarten aquesta opció ja que les torres existien abans que els romans incendiessen el poblat; per tant, les van construir els ibers.
|
|
El misteri ha envoltat sempre les dues torres situades a l'entrada del Castellet de Banyoles de Tivissa, descobertes i excavades als anys trenta per Serra i Ràfols. La seua forma pentagonal les fa úniques dins el món iber, ja que eren els grecs els que feien aquest tipus de construcció pentagonal. Per això tradicionalment s'havia cregut que les havien erigit els ibers a imitació del que havien vist en colònies gregues relativament properes i contemporànies –estem parlant del segle III abans de Crist–, com ara la d'Empúries. Tot i això, aquestes dues torres flanquejant l'accés principal al poblat es consideraven una «aberració constructiva», diu David Asensio, un dels codirectors de l'equip d'arqueòlegs que des del 1998 –enguany fa deu anys– excaven al Castellet de Banyoles. «Els grecs mai construïen aquest tipus de torres a la porta, sinó als panys de muralla», argumenta. Tot i això, les últimes investigacions d'un expert en la matèria, el professor francès Pierre Moret, de la universitat francesa de Tolosa, apuntaven que aquestes torres les haurien pogut construir els romans, després d'haver incendiat i arrasat el Castellet de Banyoles durant la segona guerra Púnica, el 205 abans de Crist. «S'ha descobert un tractat grec de poliorcètica –estratègies militars– de Filó de Bizanci de finals del segle III abans de Crist en què s'explica la construcció de torres pentagonals en portes d'accés. Segons Moret, les torres les haurien construït els romans, seguint aquest tractat», explica Asensio. Per això les excavacions d'enguany les han volgut centrar en aquestes dues estructures defensives per confirmar aquesta hipòtesi, però la conclusió és just al contrari: són anteriors a la irrupció romana. «Els estrats arqueològics evidencien murs cremats. Són murs que reposen en la muralla i això vol dir que les torres són anteriors a la destrucció del poblat i, per tant, als romans», certifica Asensio.
La campanya d'enguany ha durat només quinze dies, del dilluns 17 de novembre a divendres passat, i hi han participat vuit arqueòlegs. L'any vinent volen acabar d'excavar la totalitat de les torres i confirmar la seua hipòtesi, però alerten que en les excavacions dels anys trenta es van reconstruir en part les torres i que això complica l'actuació. Hauran de desmuntar les pedres i després tornar-les a muntar.
