TARRAGONA / LA CANONJA - Ja són tres les defenses de mamut descobertes al jaciment de la Boella
Restes de dues defenses de mamut Foto: ROSA BONCOMPTE
Els arqueòlegs també estudien la cronologia dels elements de la indústria lítica que evidencien la presència humana
CARINA FILELLA.
Tarragona
Els
arqueòlegs que treballen en el jaciment de la Boella, que la setmana
passada van donar a conèixer la troballa d'una de les grans defenses de
mamut extingit, que podria tenir més de 800.000 anys d'antiguitat, s'ha
ampliat ara amb la descoberta de dues grans defenses, una de les quals
fa més de dos metres de llargada. A més, s'han trobat moltes peces de
la indústria lítica, com ara sis ganivets i diverses ascles, que
evidencien la presència humana. Ara, els investigadors intenten
determinar la cronologia del jaciment, que podria ser d'entre 800.000 i
1.200.000 anys, similar a la dels d'Atapuerca i Orce. «Creiem que
corresponen al plistocè inferior, anteriors a 800.000 anys; i d'aquests
jaciments n'hi ha quatre de comptats a Europa», segons el director de
l'excavació.
restes de dents de l'animal Foto: ROSA BONCOMPTE
-
De fet, al costat de les restes del mamut s'han localitzat també nombrosos elements de la indústria lítica, com ara sis ganivets de pedra i restes d'ascles (trossos fins de pedra tallada que, un cop retocats, podien servir per separar la carn i la pell dels animals). Josep Vallverdú, arqueòleg que dirigeix les excavacions, va explicar que ara estan analitzant el tipus de talls i fractures dels ossos que van fer al mamut per determinar-ne el seu ús un cop mort: «Estem estudiant els patrons potencials del carnisser que ens poden indicar com els humans van aprofitar l'animal mort». Aquesta tasca la duen a terme Montse Esteban, Isabel Càceres i Palmira Saladie, especialitzades en l'anàlisi forense. La seva feina –segons Vallverdú– és una mica com a CSI», en al·lusió a la sèrie de televisió sobre investigadors forenses.
Les restes del mamut corresponen a una espècie extingida, el Mamuthus meridionalis, un elefant de grans dimensions, de fins a 4,5 metres d'altura, conegut per les seves gran defenses amb diverses curvatures, i que podia arribar a pesar fins a 12 tones.
SET TONES DE SEDIMENTS
Fins ara, els arqueòlegs també han netejat gairebé set tones de sediment per estudiar-ne els microvertebrats, fet que pot ajudar a confirmar la cronologia del jaciment. De fet, determinar la seva cronologia és una de les tasques principals, ja que el jaciment de la Boella podria convertir-se en un dels quatre que hi ha a Europa del plistocè inferior, o sigui, anteriors als 800.000 anys, igual com els d'Atapuerca (Burgos) i Orce (Granada). La importància d'aquestes troballes són, segons els investigadors de l'IPHES, «molt importants per aprofundir en el coneixement de les primeres dispersions humanes, que, procedents de l'Àfrica, arribarien a Europa fa més d'un milió d'anys».
Els arqueòlegs creuen que entre els dipòsits sedimentaris de les parets del barranc s'hi localitzaran també molts fòssils animals.
Pel que fa a la conservació de les restes i al seu trasllat en un museu, serà la comissió territorial de Patrimoni de la Generalitat qui n'haurà de determinar el futur. De moment, és l'Ajuntament de la Canonja l'organisme que finança l'excavació, que es va iniciar d'urgència després que les pluges d'aquest hivern posessin al descobert restes cranials, dents i defenses d'elefants. El consistori canongí també assumirà les anàlisi geocronològiques i de restauració de les defenses del mamut. Si les defenses s'extreuen del lloc on s'han localitzat s'hi aplicaran «tasques de restauració i estabilització microbiològica», segons Vallverdú.
I DESPRÉS, A ATAPUERCA
L'equip d'arqueòlegs que duu a terme l'excavació d'urgència al jaciment de la Boella és membre de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de l'àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili. Precisament quan acabi la intervenció al jaciment de la Boella, que es podria allargar fins a finals de mes, continuaran la seva tasca a Atapuerca, on també col·laboren en l'excavació d'aquest important jaciment de Burgos, codirigit per Eudald Carbonell, catedràtic de prehistòria de la URV.
