Vista frontal de la Catedràl de Castelló d'Empúries.
- • L'església ha estat localitzada amb un modern georadar, sense fer cales
- • En un nivell inferior hi ha una altra construcció, per datar, que pot ser anterior
FERRAN COSCULLUELA
CASTELLÓ D'EMPÚRIES
Un
modern sistema de prospecció mitjançant georadar ha permès esbrinar,
sense necessitat de fer ni una sola cala, que la basílica de Santa
Maria de Castelló d'Empúries, construïda entre els segles XIII i XV,
alberga al subsòl dues construccions més antigues. Aquest temple gòtic,
que té una estructura i unes dimensions pròpies d'una catedral, guarda
sota la seva planta central restes del que se suposa que és una
basílica romànica, construïda al seu torn sobre una altra edificació
que pot ser una cripta d'aquesta o una construcció anterior.
L'alcalde de la localitat, Xavier Sanllehí (CiU), va explicar ahir que
l'estudi portat a terme per l'empresa Sot Prospecció Arqueològica ha
confirmat les suposicions de l'equip dirigit per l'arqueòloga Anna
Maria Puig, que ha investigat a fons la història del lloc, on van viure
els comtes d'Empúries.
Les prospeccions, que han costat 4.000
euros, es van portar a terme fa dos mesos amb un georadar, els
mesuraments del qual han estat interpretats per un programa informàtic
pioner a Espanya. "Som la primera empresa que treballa amb aquest software.
És un sistema d'anàlisi de dades que permet fer un dibuix
tridimensional del subsòl i portar a terme talls transversals del
terreny", va explicar l'arqueòleg Roger Sala, responsable de l'empresa.
Amb els resultats obtinguts no hi ha cap dubte. La basílica de Santa
Maria es va construir a sobre d'una església romànica del segle X o XI,
l'estructura de la qual ha quedat clarament dibuixada pels mesuraments.
La radiografia del subsòl mostra la forma d'un temple amb una nau que
acaba en un absis i que té una entrada pel sud, una característica molt
comuna en l'època.
PROFUNDITAT
El temple enterrat té uns 30
metres de longitud i les seves restes s'han localitzat a una
profunditat d'1,8 metres. Un nivell més avall, en una cota que va d'1,8
a 2,8 metres de profunditat, els tècnics han trobat una altra
construcció de forma rectangular de 13 per 11 metres. "Amb les dades
del georadar no podem assegurar si és una cripta de la basílica
romànica o d'una construcció encara més antiga", va precisar
l'arqueòloga Anna Maria Puig, partidària que es portin a terme
excavacions.
En el mateix sentit es va pronunciar Xavier Sanllehí,
que demanarà una subvenció a la Diputació de Girona i a la Generalitat
per sufragar la investigació arqueològica. Prèviament, el consistori ha
de sol.licitar permís al bisbat, encara que el rector de la basílica
considera que no hi haurà cap impediment.
http://www.elperiodico.com/default.asp?idioma=CAT
-