PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Entrevista: Pere Izquierdo El director del Museu d'Arqueologia de Catalunya parla per primer cop en públic després de saber-se que perilla el museu com a ens autònom

Ignasi Aragay

Pere Izquierdo, director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, davant l'Esculapi
CRISTINA CALDERER

Pere Izquierdo, director del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), evita criticar el pla de museus de la conselleria de Cultura que fa desaparèixer aquest museu com a tal, però demana consens.

¿L'arqueologia és una opció cultural per al gran públic?

Sens dubte. Només cal pensar en exposicions com les que ara hi ha al CaixaForum de Barcelona sobre els etruscs o al Palazzo Grassi de Venècia sobre Roma i els bàrbars. A aquesta segona, per cert, el MAC hi ha aportat 18 peces: ens les van demanar i ens en van pagar la restauració. Som el museu de la Península que més n'ha prestat.

Com és que se'l vol fer desaparèixer com un museu nacional?

La conselleria ha valorat tots els elements i ha considerat que la creació d'un nou museu de societat és una opció millor. Crec que cal encarar aquest canvi amb l'esperit de convertir-lo en una oportunitat per a l'arqueologia. En tot cas, entenc, pel que s'ha dit públicament, que el pla de museus, pres en consideració per la Junta de Museus, és una proposta oberta que cal debatre amb la comunitat científica, museològica i política. I crec que el MAC pot ser clau en la recerca del consens. Els museus són institucions culturals d'una gran complexitat, al servei del públic, la recerca i la conservació del patrimoni. No es poden improvisar ni fer i desfer sense consens. Tot això la conselleria ho sap.

El MAC no és un museu qualsevol. És fruit de l'impuls noucentista i republicà...

El va tirar endavant Pere Bosch Gimpera, que va convèncer personalment Francesc Macià i Ventura Gassol. A més, comptava amb la complicitat de Puig i Cadafalch, que no era precisament un republicà d'esquerres. Com avui, aleshores tampoc no hi havia diners, i el museu es va engegar amb un emprèstit personal avalat pels mateixos Bosch Gimpera i Puig i Cadafalch. Increïble, oi? Amb els anys, va ser el nucli del que s'ha anomenat l'escola catalana d'arqueologia, d'un prestigi internacional inqüestionable. Paradoxalment, durant les dècades de democràcia ha estat molt desatès. Quan el 1995 es va fer el traspàs de la Diputació a la Generalitat, feia temps que no s'hi invertia. Aleshores encara hi havia set restauradors entre totes les seus i ara només n'hi ha dos.

¿Per això la seu de Barcelona està com està?

Ara farà un any que vaig accedir a la direcció del MAC, que a més de la seu de Barcelona inclou la de Girona, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica i jaciments com Empúries o Ullastret, cabdals, o Olèrdola, Tivissa, Gandesa, Tornabous i el Cogul. El meu programa era i és ambiciós: posar al dia el model Bosch Gimpera. És a dir, combinar un museu que capti el gran públic i que sigui, alhora, espai de recerca pràctica en connexió amb les universitats i centres d'investigació, i donar-li projecció nacional i internacional, i que presti serveis als museus locals i als parcs arqueològics. Una cosa no es pot fer sense l'altra. Públic i tasca científica són dues cares de la mateixa moneda. Vull aportar aquest esperit a qualsevol pla de futur.

En canvi, persisteix la imatge tòpica de l'arqueòleg autista, capficat en les seves pedretes...

...una imatge realment allunyada de la realitat. L'arqueologia és una disciplina cada cop més connectada amb les noves tecnologies i molt propera al públic, al qual s'aproxima per la via estètica i del relat d'un passat remot, sempre atractiu pel que té de desconegut i, alhora, de proper a l'experiència humana. L'arqueologia avui és per si mateixa un atractiu de masses, a més d'un gran actiu cultural, econòmic, turístic. Fa temps que torna a estar de moda, és evident que hi ha un interès ciutadà per l'antiguitat.

Tornem a la seu barcelonina. Quina situació té ara mateix?

L'edifici té 80 anys i els pateix, però la conselleria s'ha compromès a arreglar la teulada. I sí, tenim poc públic. L'any passat, 27.500 visitants reals, un 30,6% més que l'any anterior. I això, tot i haver retallat el pressupost per sanejar el dèficit de caixa, cosa que s'ha aconseguit. La qualitat i l'esforç del personal del museu ha estat cabdal per tirar-lo endavant, tot i les incerteses. L'exposició de l'Esculapi, de la qual estic molt satisfet, n'és un bon exemple. A qualsevol lloc del món, un museu amb una escultura com aquesta seria lloc de pelegrinatge obligat. Perquè cal no oblidar que és l'única gran escultura grega original trobada a Occident!

Però l'Esculapi marxarà a Empúries. Quina col·lecció té el museu?

És riquíssima, abraça tots els Països Catalans i permet explicar la prehistòria i l'època antiga de la Mediterrània occidental sencera. S'ha fet al llarg de moltes generacions, té un potencial expositiu homologable al de qualsevol altre museu nacional. Es va formar amb totes les obres d'art anteriors a l'època islàmica que tenia el Museu d'Art de Catalunya i els altres museus barcelonins, i va incorporar col·leccions privades i materials obtinguts a les excavacions de l'Institut d'Estudis Catalans i del museu mateix. És un conjunt essencial per presentar les arrels d'aquest país.

Com es casarà aquest conjunt amb les col·leccions etnològiques, per exemple les japoneses o africanes que té l'Etnològic de Barcelona?

Bé... El pla de museus és poc explícit en aquest punt. De totes maneres, hem encetat un projecte de col·laboració amb aquest museu per produir conjuntament l'exposició Àfriques, que mostrarà aquest continent des de l'arqueologia, l'etnologia i la contemporaneïtat crítica.

Com encara el futur de la institució a la vista del pla de museus?

Seguiré treballant pel MAC perquè és el meu deure i la meva vocació, dignificant les seus i millorant-ne el servei. Em van cridar per tirar endavant el museu i és el que faré, respectant, esclar, les decisions polítiques que es prenguin. Estic segur que sabrem aprofitar el llegat que representa en benefici de tota la societat.