CONSTANTI - La descoberta d'un aqüeducte romà atura les obres del corredor del Mediterrani a Constantí - 19.04.08
CARINA FILELLA. Constantí
Ha estat fruit de l'atzar. L'esfondrament parcial d'un tram del parament del pont de les Caixes de Constantí, considerat fins ara d'època medieval, ha posat al descobert un anterior aqüeducte d'època romana, que «representa una excepcional descoberta tant des del punt de vista científic com patrimonial», segons l'arqueòleg Josep A. Remolà. L'estructura tenia una caixa de conducció de dos metres, més del doble de gran que la del pont del Diable. La seva funció era la de «captar aigua del Francolí, emmagatzemar-la i distribuir-la per la fèrtil planúria que hi ha fins a Tàrraco». La troballa, però, obliga a replantejar la construcció del pont del corredor del Mediterrani, que segons el projecte actual se situaria a tocar el monument. De moment, l'obra s'ha paralitzat.
L'estructura medieval del pont de les Caixes de Constantí és, en realitat, una reforma d'un pont precedent, d'època romana. Un aqüeducte romà, possiblement privat i hipotèticament relacionat amb la propera vil·la romana de Centcelles, «del qual fins ara no existien notícies i que representa una excepcional descoberta tant des del punt de vista científic com patrimonial», segons l'arqueòleg Josep Anton Remolà. L'atzar, a partir de l'esfondrament –paradoxalment arran d'unes intenses pluges–, «ha tret a la llum un tresor que fins ara s'havia mantingut ocult sota successives reconstruccions», segons Remolà, membre de l'equip que s'encarrega de l'estudi del pont. Les excavacions les du a terme l'empresa d'arqueologia Codex.
El pont, de més de seixanta metres de llargada, sustenta la caixa per on passava l'aigua, que té una amplada de dos metres, una superfície molt superior a la del conegut pont del Diable de Tàrraco, que té una amplada d'aproximadament d'uns 60 centímetres. La part de l'aqüeducte d'època romana que es conserva és d'uns tres metres i mig i, per sobre d'aquesta alçada, s'hi troba la construcció feta en època medieval. El pont té tres obertures: una amb un arc ogival, que permetia el pas de la riera, i dues més amb un arc de mig punt, que deixaven pas per al camí medieval de Montblanc. En època romana, a més, aquesta obertura devia seguir el traçat de la via romana que unia Tàrraco amb Lleida i Saragossa, segons les hipòtesi dels arqueòlegs que treballen en la intervenció arqueològica.
La funció d'aquest aqüeducte era la de «captar aigua del Francolí, emmagatzemar-la i distribuir-la per la fèrtil planúria que hi ha fins a Tàrraco», a més de servir també per abastir els banys de la vil·la romana de Centcelles, molt pròxima al pont. De fet, fins fa pocs anys aquesta canalització encara conduïa aigua per a les explotacions agrícoles de la zona. «El pont ha estat en funcionament durant més de 2.000 anys», apuntava Remolà.
LES OBRES, PARALITZADES
Aquesta troballa «excepcional», però, afecta de ple a les obres del corredor del Mediterrani. El projecte actual preveu la construcció d'un pont que passaria a tocar de les restes arqueològiques. Si bé en un principi ja es va modificar al traçat d'aquesta via perquè no afectés les restes del pont medieval, la descoberta de les restes romanes obligarà ara a refer un altre cop el projecte. L'alcalde de Constantí, Cristóbal Ramírez, que ahir reconeixia que tenia «un territori trinxat com mai per les infraestructures», va destacar que les obres del corredor del Mediterrani, que ja s'han paralitzat arran de la descoberta, no es podran reprendre fins que no s'elabori un pla director que afectarà tota la zona on es troben les restes. Ara ja s'ha iniciat la redacció de l'avantprojecte del pla director, que ha d'establir les línies d'actuació tant del pont com de la resta d'elements patrimonials de la zona, vertebrats a l'entorn de la coneguda com a Sèquia dels Molins.«El nou pont que s'ha de construir pel corredor del Mediterrani s'haurà d'ajustar a les troballes», apuntava l'alcalde. Justament abans-d'ahir la UTE Perafort (unió temporal d'empreses) va demanar a l'alcalde de Constantí poder continuar les obres, petició que va ser denegada «fins que no s'aclareixi què passa amb el pont romà».
Aquesta no és l'única infraestructura que es veurà afectada per la troballa arqueològica. La futura carretera que ha d'unir l'estació del tren d'alta velocitat de Perafort amb l'aeroport de Reus passa, segons el projecte existent, just per sobre de les restes romanes. Un altre projecte, doncs, que s'haurà de revisar.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2822537
