PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

L'Obra Social «la Caixa» s'ha incorporat a la celebració de l'Any Jubilar de Sant Fructuós amb la programació d'activitats, sigui preparades exclusivament per aquesta commemoració o bé adaptant les que es programen o deixant els seus espais per a actes externs. Ahir es va formalitzar el conveni entre l'Ajuntament de Tarragona –que promociona l'Any Jubilar–, l'arquebisbat i l'obra social. El primer fruit d'aquest acord es veurà d'aquí a dues setmanes amb l'organització del cicle de xerrades Arqueologia i cristianisme. La recerca de les arrels cristianes, que es faran del 6 al 13 de maig i on es presentaran recerques científiques en l'àmbit de l'arqueologia cristiana que s'han desenvolupat a l'àrea mediterrània peninsular i a Roma, uns exemples que, segons Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic Tarraconense, «permetran constatar el paper cabdal de l'Església primitiva en el paper de la cristianització de la societat». De la seva banda, la delegada general de «la Caixa» a Tarragona, Empar Martínez, indicava ahir que l'entitat es compromet a promoure «activitats de qualitat», com ara cursos, conferències o propostes escolars que s'aniran concretant els propers mesos. A la signatura del conveni hi va ser present l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, que va destacar aquest esdeveniment com un dels que complementen la vessant social i cultural de l'Any Jubilar.

SENYALITZACIÓ DE LA RUTA

L'Ajuntament de Tarragona, que participa en la promoció dels actes jubilars, es va comprometre a fer la senyalització de la ruta de Sant Fructuós però els cartells encara no estan instal·lats. Ahir l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, anunciava que el procés es retarda perquè entrarà dins la senyalítica de Tarragona i també es planteja situar-ne a les principals vies d'accés a la ciutat, com ara a l'AP-7. Tampoc se sap quan obrirà la necròpolis, una de les parades de la ruta.

José Sánchez Real va dedicar la seva vida a la investigació. Catedràtic de física i arqueòleg de vocació, al llarg de la seva vida ha estudiat a fons monuments tan remarcables de Tarragona com ara l'amfiteatre i les muralles, i ha donat a conèixer les seves anàlisis i conclusions a través de diversos llibres i de nombrosíssims articles de premsa.

Sánchez Real va néixer a Gaucín (Màlaga), tot i que la seva passió pel patrimoni el va convertir en un dels grans coneixedors de Tàrraco. Va arribar a la ciutat el 1943, després d'aprovar les oposicions de professor d'institut, i en aquell moment va viure a cavall entre Tarragona i Barcelona.

L'any 2000 diverses entitats i institucions de Tarragona li van retre un homenatge per la seva personalitat i la qualitat de la seva obra científica.

L'Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV va publicar l'any 1990 el primer volum de l'Obra menor, que recollia els primers articles que Sánchez Real havia publicat al Diari Español i al Diari de Tarragona. Posteriorment es van publicar quatre volums més.

El cop sec que et dóna la mort és, per esperada que sigui, dur i inesperat. Tot i que la lògica del pas dels anys ens porta a assumir que els nostres majors ens deixaran un dia o altre, quan això passa, dins nostre neix un buit que no s'omple, cicatritza, sí, però no s'omple. El traspàs del doctor José Sánchez Real és un d'aquests casos. Ja sabíem de fa temps que el seu estat de salut era força delicat. De fet, ja no sortia de la seva València d'adopció, tot i que el contacte amb Tarragona no l'havia perdut mai. Però en un dia de llum i sol, tan mediterrani com ell, no esperàvem que ens deixés, i potser millor així, perquè és un dia brillant com ho ha estat ell, i ho és la seva obra. I és que Sánchez Real, tarragoní d'adopció, ha deixat petjada en moltes vessants. Com a ciutadà a qui no li ha dolgut mai anar amb la veritat per davant i ser el profeta que clama al desert, com a professor d'institut, formant generacions de tarragonins, i com a historiador i arqueòleg. Des de la seva arribada a Tarragona, es va vincular de forma efectiva i afectiva amb el nostre passat. Els amics de l'Amfiteatre, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, la Comissió Provincial de Monuments han tingut en Sánchez Real un puntal en la preservació, l'estudi i la conservació del patrimoni històric. Les primeres excavacions estratigràfiques de Tarragona, al claustre de la Catedral i a la Muralla, la seva relació personal i científica amb Serra Vilaró, Bertran, Nino Lamboglia, Theodor Hauschild... no tan sols demostren la seva calidesa com a persona sinó la seva vàlua científica. Crític, observador, amb una intel·ligència natural indiscutible ha sabut ajudar i a un temps crear polèmica, en tots els nivells, en els temes més importants en el coneixement de l'arqueologia de la ciutat. Estiguéssim d'acord o no amb els seus plantejaments, ens feien pensar: la muralla, el fòrum provincial, els Munts, Montblanc, el circ, l'epigrafia, la cultura tradicional... no s'han escapat de la seva curiositat. La mort s'ha endut un home gran per la ciutat, per la història de Tarragona.

[Joan Menchón Bes és el cap de Patrimoni Històric i arqueòleg municipal de l'Ajuntament de Tarragona]