GIRONA - El turó de la Bateria va ser l'armeria i la ferreteria de Girona de fa 100.000 anys
)
L. PORTAL. Girona
El turó de la Bateria de Girona va ser el lloc de proveïment de matèries primeres per a la construcció d'eines, fa entre 100.000 i 200.000 anys, dels pobladors de la vall mitjana del Ter. Aquest fet ha estat demostrat arran de la gran quantitat de material lític que ha descobert l'equip de quinze arqueòlegs que des de fa tres mesos excaven en aquest jaciment.
El turó de la Bateria era fonamentalment un lloc d'abastament perquè hi ha un gran percentatge –un 80 per cent– d'utillatge cortical, és a dir, el primer material extret de la pedra. Un dels directors de l'excavació, Bruno Gómez, membre de l'àrea de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, explica que el Ter aportava ja molt de material lític, com ara els còdols, i aquest fet converteix el lloc en ideal per trobar-hi les pedres per fer les eines d'aquells homes: «Que sigui cortical ens indica que som a l'inici de la cadena operativa i que, per tant, usaven aquell indret per aconseguir matèries primeres, una consideració que també avala el fet que sigui gairebé nul·la l'aparició d'elements retocats i la poca presència de nuclis.» Els instruments lítics descoberts estan elaborats principalment en quars, pòrfir i quarsita. Però aquesta zona també hauria estat utilitzada per a la caça, ja que el turó de la Bateria era un lloc estratègic per al trànsit tant d'humans com d'animals, no gaire lluny del congost de Sant Julià de Ramis i, per tant, a l'entrada de la plana que conformen Girona i Salt. A més, la presència del riu garantia els recursos hídrics necessaris per a la seva subsistència. De tota manera, la demostració de l'espai com a zona de cacera encara està pendent, ja que no s'han trobat restes que ho indiquin. En qualsevol cas, segons afegeix Gómez, tot fa d'aquest espai un lloc idoni per a la recuperació de gran quantitat de material del Plistocè. La direcció de l'excavació, Gómez la comparteix amb Antoni Palomo i Rafel Rosillo, de l'empresa Arqueolític.
