El jurat, format per Jordi París (director del Museu de Valls),
Francesc Murillo (historiador i especialista en patrimoni vallenc),
Pilar Mussoles (especialista en patrimoni vallenc), Sergi Grau
(professor de disseny i fotografia de l'Escola d'Art de la Diputació de
Tarragona), Jep Martí (Arxiu Municipal de Valls) i Núria Serra (membre
de la comissió de patrimoni de l'IEV), va fer la
deliberació dissabte 11 de desembre, i va decidir atorgar:
El Primer Premi (valorat en 300 euros) a la persona de NATAN TARRAGÓ TERRADELLAS,
El Segon Premi (de 200 euros) a la persona de MARC TRILLA GÜELL
i el Premi Jove fotògraf (per als menors de 25 anys, amb 100 euros) a la persona de MARC MORENO
DALMAU.
Els premis es van fer entrega el dissabte 18 de desembre passat al
Casal Popular la Turba, on podreu veure expòsades un mostra de les
fotografies presentades dels 27 participants. Així mateix, al pati del
IEV, junt amb les fotografies del premi Ciutat de Valls, també
es poden veure unes altres fotografies del Concurs Patrimoni Vallenc.
El concurs, que va néixer amb la voluntat de contribuir a difondre el patrimoni vallenc, està organitzat per La Turba i Llumull
Accions Audiovisuals, però enguany ha comptat amb la col·laboració de l’IEV, la regidoria de Cultura de
l’Ajuntament de Valls, Catmón i el Racó del Cafè.
El dissabte 11 de desembre a les 18:30 h al
Casal Popular la Turba, tingué lloc la deliberació
del jurat del concurs fotogràfic "Patrimoni vallenc". El concurs fotogràfic
"Patrimoni vallenc" està organitzat pel Casal
Popular la Turba de Valls i l'associació llumull, Accions Audiovisuals .
I aquest any ha comptat amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis
Vallencs, la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Valls, Catmón i el Racó
del Cafè.
En aquesta 5è edició del concurs, hi han participat un total de 27
persones. El jurat ha estat format per Jordi París (director del Museu de
Valls), Francesc Murillo (historiador i especialista en patrimoni vallenc),
Pilar Mussoles (especialista en patrimoni vallenc), Sergi Grau (professor
de disseny i fotografia de l'Escola d'Art de la Diputació de Tarragona), Jep
Martí (Arxiu Municipal de Valls) i Núria Serra (membre de la comissió de patrimoni
de l'IEV).
Aquest any s’atorguen 2 premis, un primer premi valorat en 300€ i un segon
de 200€. També s’atorgarà el premi al jove fotògraf (participants menors
de 25 anys) amb un premi de 100€.
El nom dels guanyadors i l'entrega definitiva dels premis serà aquest
dissabte 18 de desembre a les 20h al Casal Popular la Turba.
El passat quatre de novembre es varen presentar els dos
últims volums d’un total de set de la col·lecció "Valls i la seva
història". L’obra ha estat coordinada pel Dr. Santiago Roquer i el Dr. Lluís
Navarro de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Els dos últims volums
han estat dedicats als segles XIX i el XX i han estat coordinats pel Dr. Josep
Sánchez Cervelló.
Aquestes dues últimes entregues tracten dos dels segles més compulsius
de la història de la ciutat, tan pel que fa a l’efervescència ideològica, les
revolucions tecnològiques, la consolidació d’un nou sistema econòmic com per la
importància dels conflictes bèl·lics que hi hagueren. Es fa un repàs del
comportament a la ciutat de les idees liberals i conservadores, amb les seves
successives guerres, com les carlistes del segle XIX i la guerra civil espanyola del XX. També s’explica
la consolidació del capitalisme industrial vallenc i com es passà de la puixança
de mitjans del segle XIX a la decrepitud de les primeres dècades del XX. Tot
això, entre molts altres aspectes de destacada importància que també són
tractats i que també venen acompanyats per nombroses fotografies, mapes,
gràfics i diagrames.
La finalització d’aquesta obra suposa la culminació de l’esforç
titànic de l’Institut d’Estudis Vallencs per aconseguir que la ciutat de Valls
disposi d’una actualitzada història escrita de Valls, passant pàgina a la única
que fins ara disposàvem: la “Historia de la villa de Valls” de Francesc Puigjaner
publicada el 1881. Un tipus d’obra que totes
les ciutats haurien de disposar.
Participants: És obert a totes les persones que ho desitgin.
Tema: “PATRIMONI VALLENC”. L’objectiu és conèixer i divulgar el
patrimoni vallenc des d’una vessant artística com la fotografia. L’autor/
a pot escollir qualsevol monument, edifici, escultura, pintura, document,
paisatge rural, natural, urbà o element cultural pertanyent al terme
municipal de Valls.
Format i presentació: Cada participant presentarà 3 fotografies, en
format 20x30 cm. Les imatges poden ser en color o en blanc i negre.
Identificació: Cal lliurar un sobre, amb el pseudònim i edat, que contingui
les fotografies i un sobre tancat amb les dades de l’autor/a (nom, telèfon,
correu electrònic, edat i població).
Les tres fotografies hauran de dur al darrera el nom del pseudònim i títol si
en tingués.
Inscripció: El dret d’inscripció és gratuït.
Tramesa: Abans del dia 20 de novembre a les 19:00 h, les fotografies
s’han de lliurar o enviar per correu a alguna de les següents adreces:
Casal Popular La Turba, c. Nou 12, 43800 Valls (Alt Camp)
El Racó del Cafè, Pç del’Oli 12, 43800 Valls (Alt Camp)
IEV, c. Jaume Huguet 1, 43800 Valls (Alt Camp)
Aclariments: escriviu a aleta@tinet.cat o truqueu al 977 602656.
Jurat: Estarà format per persones vinculades al patrimoni i a la fotografia.
Estarà facultat per resoldre qualsevol altra qüestió no prevista en aquestes
bases. El seu veredicte serà inapel·lable.
Si la qualitat dels treballs presentats fos insuficient, a criteri del jurat, els
premis poden declarar-se deserts.
La deliberació del jurat és pública i es podrà presenciar el dia 11 de
desembre a les 18:30 h al Casal Popular la Turba.
Lliurament de premis i exposició: Els treballs presentats s’exposaran a
La Turba a partir del dia 18 de desembre de 2010, a les 20:00 h. Aquest
mateix dia i en aquesta hora s’entregaran els premis als participants
guanyadors.
Premis:
Per l’elecció de les fotografies premiades es valorarà el seu contingut
artístic i tècnic, el seu interès patrimonial, i es tindrà en compte el conjunt
de la sèrie.
- 1r premi 300.00 €
- 2n premi 200.00 €
Premi al jove fotògraf (participants menors de 25 anys) 100.00 €
Consideracions finals:
Cap concursant podrà obtenir més d’un premi. No es podran premiar
guanyadors de l’edició anterior.
L’autor/a cedeix gratuïtament els drets de reproducció.
Les fotografies participants al concurs podran, doncs, ser objecte de
publicació, de reproducció i de difusió; l’organització es compromet a fer-hi
constar el nom de l’autor/a.
Per tal de tenir un fons documental del concurs, agrairíem que
els participants enviessin les fotografies digitalitzades a l’adreça
aleta@tinet.cat.
L’organització tindrà cura de les obres i de la seva conservació, però no es
fa responsable de qualsevol accident que, de manera involuntària, puguin
sofrir.
Participants: És obert a totes les persones que ho desitgin.
Tema: “PATRIMONI VALLENC”. L’objectiu és conèixer i divulgar el
patrimoni vallenc des d’una vessant artística com la fotografia. L’autor/
a pot escollir qualsevol monument, edifici, escultura, pintura, document,
paisatge rural, natural, urbà o element cultural pertanyent al terme
municipal de Valls.
Format i presentació: Cada participant presentarà 3 fotografies, en
format 20x30 cm. Les imatges poden ser en color o en blanc i negre.
Identificació: Cal lliurar un sobre, amb el pseudònim i edat, que contingui
les fotografies i un sobre tancat amb les dades de l’autor/a (nom, telèfon,
correu electrònic, edat i població).
Les tres fotografies hauran de dur al darrera el nom del pseudònim i títol si
en tingués.
Inscripció: El dret d’inscripció és gratuït.
Tramesa: Abans del dia 20 de novembre a les 19:00 h, les fotografies
s’han de lliurar o enviar per correu a alguna de les següents adreces:
Casal Popular La Turba, c. Nou 12, 43800 Valls (Alt Camp)
El Racó del Cafè, Pç del’Oli 12, 43800 Valls (Alt Camp)
IEV, c. Jaume Huguet 1, 43800 Valls (Alt Camp)
Aclariments: escriviu a aleta@tinet.cat o truqueu al 977 602656.
Jurat: Estarà format per persones vinculades al patrimoni i a la fotografia.
Estarà facultat per resoldre qualsevol altra qüestió no prevista en aquestes
bases. El seu veredicte serà inapel·lable.
Si la qualitat dels treballs presentats fos insuficient, a criteri del jurat, els
premis poden declarar-se deserts.
La deliberació del jurat és pública i es podrà presenciar el dia 11 de
desembre a les 18:30 h al Casal Popular la Turba.
Lliurament de premis i exposició: Els treballs presentats s’exposaran a
La Turba a partir del dia 18 de desembre de 2010, a les 20:00 h. Aquest
mateix dia i en aquesta hora s’entregaran els premis als participants
guanyadors.
Premis:
Per l’elecció de les fotografies premiades es valorarà el seu contingut
artístic i tècnic, el seu interès patrimonial, i es tindrà en compte el conjunt
de la sèrie.
- 1r premi 300.00 €
- 2n premi 200.00 €
Premi al jove fotògraf (participants menors de 25 anys) 100.00 €
Consideracions finals:
Cap concursant podrà obtenir més d’un premi. No es podran premiar
guanyadors de l’edició anterior.
L’autor/a cedeix gratuïtament els drets de reproducció.
Les fotografies participants al concurs podran, doncs, ser objecte de
publicació, de reproducció i de difusió; l’organització es compromet a fer-hi
constar el nom de l’autor/a.
Per tal de tenir un fons documental del concurs, agrairíem que
els participants enviessin les fotografies digitalitzades a l’adreça
aleta@tinet.cat.
L’organització tindrà cura de les obres i de la seva conservació, però no es
fa responsable de qualsevol accident que, de manera involuntària, puguin
sofrir.
La participació en aquest concurs implica l’acceptació de les bases.
Olorar, percebre, ensumar, flairar, vagar, sentir... processos que
emmarcats en el paisatge ens proposen una redescoberta del territori a
través dels seus elements intangibles, immaterials, invisibles.
Les
olors formen part del paisatge. La primacia de la vista en la cultura
occidental ha deixat en un segon pla les altres capacitats perceptives.
Però l’olfacte és un sentit molt potent a l’hora de viure, evocar o
reimaginar un paisatge.
Des
de molt antic les diverses civilitzacions han utilitzat les olors com a
expressions simbòliques. El cultiu de roses neix als jardins de
l’antiga Xina Imperial. Testimonis literaris ens parlen de perfums i
ungüents, però també de la pesantor dels espais quotidians. De la cort
perfumada dels Mèdici a les pensions i tavernes que reconstrueix
Balzac. En la llengua també ha quedat registrat un món associat a les
olors: olor de santedat, olor de mort, frescor nocturna.
Tanmateix,
l’arribada de la modernitat i, al segle XVIII, els inicis de
l’higienisme marquen una autèntica revolució perceptiva en el sentit de
l’olfacte. L’amuntegament, insalubritat i mortalitat de la ciutats se
situa en la base de la reforma urbana. Filòsofs, polítics, enginyers,
metges... impulsen la desodorització. Cerdà estudia la influència de
l’orientació dels carrers en la circulació de l’aire.
Els
avenços mèdics i les polítiques de salut permetran de dissociar
progressivament les olors de la malaltia. Al segle XX la ciutat densa i
la ciutat jardí no es diferencien per les condicions de salubritat o
higiene. El canvi dels valors socials ens ha portat a redescobrir
determinades olors, com la dels cellers o la dels pins. Aromes del
paisatge que, paradoxalment, avui es compren al supermercat. La
marginació de les olors a l’espai públic és paral.lela a la seva
revalorització als espais privats.
Les
olors defineixen la identitat dels llocs i tenen un paper molt
rellevant en la percepció del paisatge. És una percepció especialment
subtil que involucra diversos òrgans corporals. L'olfacte té una gran
potència evocadora que la col.loca en una posició singular en el
tractament del paisatge en la mesura que ofereix diàlegs temporals
individuals i col.lectius. Geografies invisibles que amb la hibridació
i canvi del territori adquireixen més valor a l’hora d’habitar-lo.
Aquest
projecte s’adreça doncs a documentar i divulgar la dimensió olfactiva
dels paisatges de Catalunya. Les olors responen al fenomen objectiu de
l’existència de mol.lècules dissoltes a l’aire. El terme paisatge
olfactiu designa la percepció de les olors d’un territori per part de
la població.
El
Paisatge olfactiu de Catalunya és una exploració sensorial i, a la
vegada, un recorregut geogràfic. Un exercici de reconeixement de la
diversitat olfactiva associada als diferents paisatges de Catalunya.
Ambients naturals i urbans, com els camps de tarongers i els mercats,
però també paisatges en desús, territoris de la urbanalització o espais
que perden la sensualitat olfactiva.
El
projecte prestarà especial atenció a la identificació d’olors
desaparegudes o en vies d’extinció pròpies d’uns contextos espacials i
temporals determinats. En aquest sentit, pretenem de recuperar i
preservar fragments de la memòria olfactiva de Catalunya.
Les olors integren un patrimoni immaterial que és reconegut per la UNESCO com un element que cal documentar i difondre.
A
diferència de les imatges o els sons existeix una dificultat objectiva
per a la conservació i reproducció de les olors. Cal recordar aquí el
fracàs dels intents que s’han realitzat en el cinema.
Per
això aquest projecte es basa en la combinació de diversos elements. En
primer lloc, la creació de relats que tracten de transmetre la
percepció que tenim les persones d’una determinada olor. Es tracta,
òbviament, d’una de les moltes possibles. Sigui com sigui, intentarem
de reflectir fins on sigui possible la diversitat que caracteritza la
societat contemporània. Així la primera persona dels relats és
canviant. No cerca reproduir estereotips sinó més aviat suggerir una
reflexió entorn les diferents formes en què els individus i els grups
es relacionen, viuen i interpreten el territori.
En
segon lloc, per a cada olor s’elaboren fitxes explicatives que contenen
els seus efectes, descriptors i els grups mol.leculars que la componen.
Així mateix s’inclou una indicació de caràcter temporal i espacial per
documentar el context territorial en què es produeix cada olor.
Les
fotografies s’usen en el marc d’aquest treball per situar-nos en el
fenomen representat tenint en compte que l’olfacte es relaciona amb
altres sentits, com la vista, formant cadenes perceptives complexes.
Les
diverses olors es presenten geolocalitzades per mitjà d’un mapa de
situació. A través de les etiquetes podeu cercar paraules clau que
relacionen diversos paisatges, en ocasions aparentment diferenciats.
Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Catalàés
una associació privada sense ànim de lucre, constituïda amb el suport
de la Institució de les Lletres Catalanes l’any 2005, amb l’objectiu
d’articular els projectes de custòdia, recerca, i difusió del llegat
tangible i intangible dels escriptors de la literatura catalana, per
tal de cartografiar el patrimoni literari català a través de les
institucions que el vetllen i en promouen la lectura i els estudis.
Dintre de les seves àrres de treball destaca la conceptualització i organització del VI Seminari sobre Patrimoni
Literari i Territori conjuntament amb la Institució de les Lletres
Catalanes, i la construcció i desenvolupament del Mapa Literari Català (actualment encara no consultable).
Notícia de EL PUNT 05/12/09 02:00
-
Valls
-
anna estallo
El
paisatge agrícola de la plana de secà de l'Alt Camp és el més important
de Catalunya després del de Lleida. Així ho certifica l'estudi que ha
elaborat un equip de biòlegs –MN, Consultors en Ciències de la
Conservació–, que també proposa la creació d'un consorci per a la
preservació i valoració del paisatge d'aquest territori. La idea,
sorgida de l'Ajuntament de Nulles, va ser presentada en cercles reduïts
a diversos alcaldes d'altres municipis i al mateix Consell Comarcal de
l'Alt Camp, però el projecte no va acabar de convèncer cap dels edils.
Els autors del treball insisteixen en la necessitat de protegir i
promocionar aquesta zona en un moment clau, tenint en compte la
imminent aprovació del pla territorial parcial del Camp de Tarragona.
Els ametllers, la vinya, les oliveres, els avellaners i els
garrofers dibuixen el perfil del paisatge agrícola de secà de l'Alt
Camp, però aquest segell d'identitat «s'està perdent a un ritme brutal,
sobretot els que són menys productius», alerta el biòleg Jaume Solé,
coautor de l'estudi que proposa la creació d'un consorci per a la
preservació del paisatge. Ell mateix presentava aquest estudi fa pocs
dies en les jornades de patrimoni de l'Alt Camp que es van impartir a
l'Institut d'Estudis Vallencs.
Un dels signes reveladors del
valor que té aquest paisatge és l'increment d'algunes espècies a les
«zones de dispersió», com les anomenen els biòlegs. Els tècnics
constaten la presència d'individus joves dels grans rapinyaires
–l'àguila cuabarrada, per exemple– en zones de cultiu de la plana de
l'Alt Camp. «Aquestes aus quan deixen el niu han d'espavilar-se a
buscar l'aliment fora del territori que ocupen els seus progenitors i
ja n'hem observat una bona presència, fet que indica que és una zona
que s'ha de preservar», argumenta el biòleg Jaume Solé. També s'ha
observat l'aparició ocasional d'ocells com ara el sisó o la xurra, més
propis d'altres territoris i que «aquí hi tindrien un bon lloc per
nidificar si l'hàbitat es millorés», afirma aquest especialista en
biologia de la conservació.
L'estudi, que coincideix en molts
aspectes amb el Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona, encarregat
pel Departament de Política Territorial de la Generalitat, recull els
principals riscos i impactes d'aquest territori i esmenta els polígons
de Valls i del Pla de Santa Maria com els principals elements que
trenquen l'homogeneïtat del paisatge, i hi afegeix: «A la zona
limítrofa trobem altres polígons com els de Puigpelat, Vila-rodona,
Vallmoll i Bràfim-Alió.» L'estudi també insisteix que «el valor d'àrea
estratègica dins del Camp de Tarragona i la connexió amb els corredors
que es dirigeixen cap a l'interior» és una altra contingència,
juntament amb «l'interès des del punt de vista immobiliari que pot
tenir la reserva de sòl per a usos residencials i industrials». El
document alerta en les conclusions que «la manca d'una planificació
integral de tot l'àmbit pot comportar una irremeiable fragmentació i
afectació del paisatge del Camp de Tarragona que acabarà per
banalitzar-lo i fer-lo poc atractiu».
Les propostes dels biòlegs per salvar el territori
a. estallo
Els
autors de l'estudi proposen un consorci com el de les Gavarres,
l'Estany o Paisatges del Ter, per poder salvar els valors paisatgístics
de l'Alt Camp. Les línies de treball impliquen la conservació i la
restauració, fer estudis de seguiment, fer divulgació i educació
ambiental, ordenació i ús públic del territori, i editar publicacions
que millorin la difusió dels recursos naturals, culturals i
gastronòmics de manera sostenible. «Seria ideal aconseguir una potència
comarcal, però si no se li pot donar aquesta magnitud se li'n donarà
una altra de més reduïda», afirmava el biòleg Jaume Solé. Carme
Mansilla, presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Camp, assegura que
aquest organisme ha vist de bon ull la proposta, i la qualifica de
«bona eina de treball», però la majoria de municipis «han preferit
deixar-ho damunt la taula en espera que s'aprovi el pla territorial
parcial del Camp de Tarragona».
El dissabte 14 de novembre, al Casal Popular la Turba,
es va dur a terme l'entrega de premis del 4t concurs fotogràfic
"Patrimoni vallenc".
Aquest any hi han participat un total de 21 persones.
El jurat d'aquesta edició, ha tornat a estar format
per personalitats vincuades al món del patrimoni però també de la fotografia:
Jordi París, Francesc Murillo, Pilar Mussoles, Sergi Grau, Jep Martí i Núria
Serra. Tots i totes elles, han valorat molt positivament les fotografies
presentades.
El primer premi el va guanyar Elena Milà i Fortuny.
El segon premi el va conseguir Montserrat
Plana i Ollé.
El premi jove va ser per Ariadna
Pujol i Marcos.
El Reconeixement premi jove per a Rosa
Domènec i Roca Tant les obres guanyadores com les
participants, es troben exposades al pis de baix del Casal Popular la Turba.
Del 2 al 28 de novembre de 2009 tindrà lloc el curs: El patrimoni desconegut de l'Alt Camp. Organitzat per l'IEV.
DILLUNS, 2 DE NOVEMBRE
"El llegat prehistòric de l'Alt Camp. Estat de la qüestió", a càrrec del Dr. Josep M. Vergés
"El patrimoni ibèric i romà a l'Alt Camp", a càrrec de Judit Ciurana
DIMECRES, 4 DE NOVEMBRE
"El monestir de Santes Creus. Algunes apreciacions cronològiques i terminològiques", a càrrec de la Dra. Emma Liaño
"Aproximació a l'arquitectura dels templers a les comarques tarragonines", a càrrec del Dr. Joan Fuguet
DIMECRES, 11 DE NOVEMBRE
"L'espai rural de l'Alt Camp: un patrimoni paisatgístic de gran interès", a càrrec del Dr. Jordi Blay
"El patrimoni natural de l'Alt Camp i els usos del sòl. L'interès de
preservació dels ambients agrícoles de secà", a càrrec de Jaume Solé
DIMECRES, 18 DE NOVEMBRE
"La documentació històrica a l'Alt Camp", a càrrec de Montserrat Sanmartí
"Històries per compartir. Sobre patrimoni fotogràfic", a càrrec de Josep Martí
DIMECRES, 25 DE NOVEMBRE
"De l'Escola del Camp a fra Josep de la Concepció: el vessant clàssic a
l'arquitectura de les comarques del Camp de Tarragona", a càrrec de la
Dra. Carme Narváez
"Un patrimoni barroc singular: les esglésies barroques de l'Alt Camp", a càrrec de la Dra. Anna Serra
DISSABTE, 28 DE NOVEMBRE - 10 h
Visita a l'antic cap de batalla del Pont de Goi, a càrrec de Francesc Murillo
Participants:
És obert a totes les persones que ho desitgin.
Tema: “PATRIMONI
VALLENC”. L’objectiu és conèixer i divulgar el patrimoni vallenc
des d’una vessant artística com la fotografia. L’autor/a pot escollir
qualsevol monument, edifici, escultura, pintura, document, paisatge
rural, natural, urbà o element cultural pertanyent al terme municipal
de Valls.
Format i presentació:
Cada participant ha de presentar un màxim de 5 fotografies i un mínim
de 3, en format 24x36 cm. Les imatges poden ser en color o en blanc
i negre.
Identificació:
Cal lliurar un sobre, amb el pseudònim, que contingui les fotografies
i un sobre tancat amb les dades de l’autor/a (nom, telèfon, correu
electrònic, edat i població).
Inscripció: El
dret d’inscripció és gratuït.
Tramesa: Abans
del dia 27 d'octubre a les 19:00 h, les fotografies s’han de lliurar
o enviar per correu a alguna de les següents adreces:
Casal
Popular La Turba, c. Nou 12, 43800 Valls (Alt Camp)
El
Racó del Cafè, Pç del’Oli 12, 43800 Valls (Alt Camp)
IEV,
c. Jaume Huguet 1, 43800 Valls (Alt Camp)
Aclariments: escriviu
a aleta@tinet.cat o truqueu al 977 602656.
Jurat: Estarà
format per persones vinculades al patrimoni i a la fotografia. Estarà
facultat per resoldre qualsevol altra qüestió no prevista en aquestes
bases. El seu veredicte serà inapel·lable.
Si la qualitat dels treballs
presentats fos insuficient, a criteri del jurat, els premis poden declarar-se
deserts.
La deliberació
del jurat és pública i es podrà presenciar el dia 7 de novembre a
les 18:30 h al Casal Popular la Turba.
Lliurament de premis
i exposició: Els treballs presentats s’exposaran a La Turba a
partir del dia 14 de novembre de 2009, a les 20:00 h. Aquest mateix
dia i en aquesta hora s’entregaran els premis als participants guanyadors.
Premis:
Per l’elecció de les
fotografies premiades es valorarà el seu contingut artístic i tècnic,
el seu interès patrimonial, i es tindrà en compte el conjunt de la
sèrie.
- 1r premi 300.00
€
- 2n premi 200.00
€
Premi al jove fotògraf
(participants menors de 25 anys) 100.00
€
Consideracions finals:
Cap concursant podrà
obtenir més d’un premi. No es podran premiar guanyadors de l’edició
anterior.
L’autor/a cedeix gratuïtament
els drets de reproducció.
Les fotografies participants
al concurs podran, doncs, ser objecte de publicació, de reproducció
i de difusió; l’organització es compromet a fer-hi constar el nom
de l’autor/a.
Per tal de tenir un fons
documental del concurs, agrairíem que els participants enviessin les
fotografies digitalitzades a l’adreça aleta@tinet.cat.
L’organització tindrà
cura de les obres i de la seva conservació, però no es fa responsable
de qualsevol accident que, de manera involuntària, puguin sofrir.
La participació
en aquest concurs implica l’acceptació de les bases.
En aquests darrers anys, Déu n'hi do
les coses que s'han fet a l'entorn de la vinculació de la literatura i
el territori, a l'entorn del patrimoni literari, com a espais de visita
cultural
De fa temps, de fet anys, tots els municipis malden per tenir alguna
cosa a ensenyar als forasters, algun element «turístic» que pugui
atraure la visita de gent de fora. Conceptes com turisme rural,
cultural, d'interior, han canviat la percepció de les coses a veure. I
és cert que a tot arreu hi ha coses per ensenyar, sobretot si són ben
explicades. El que hem vist canviar en unes quantes dècades ha estat el
concepte de l'oferta. Abans l'interès quedava centrat en poblacions
importants, en espais naturals de gran bellesa, en alguns pobles
costaners o d'alta muntanya, en llocs on el «tipisme» fos accentuat
–pels de fora s'entén–, en «monuments» consistents. Saber explicar és
el secret. Segurament tots vostès recordaran alguna visita guiada per
algú del lloc –sovint no professional– que en la seva narració hi ha
posat un discurs clau: el patrimoni de la vida que s'hi dona o s'hi ha
donat. I segurament a vostès alguna d'aquestes visites la recorden
millor o en guarden un millor record que d'altres a llocs de
monumentalitat reconeguda, guiats o no guiats, pagant i com a ramats a
treure a pasturar, un darrere l'altre.
email protegit
Ruta dramatitzada pels espais relacionats amb l'obra de Narcís Oller, a Valls. Foto: EL PUNT.
No sé si el tractament de
la informació «turística» que es fa en llocs d'interior sense patrimoni
arquitectònic consistent és l'adequada. Més aviat penso que no. Perquè
si es tracta de presentar l'església del poble –adotzenada– tal com es
pot fer amb una catedral, o les restes d'un castell cercant sobretot
noms de perfil nobiliari per donar-hi més relleu, llavors l'hem ben
errat. La visita es farà pesada i en pervertir-la haurem allunyat el
personal del gust per la història. El més important és que et donin
elements per entendre i per sentir a flor de pell el territori, la
població o l'espai visitat, el reflex de la vida antiga o present.
Una
manera relativament nova d'anar de visita –turística o no– és fer-ho de
la mà de les paraules que amb vocació literària s'han escrit d'un lloc.
Les que van més enllà de la descripció –que també– i ens proporcionen
una interpretació a vegades sensitiva, a vegades memorialística, a
vegades gairebé pictòrica o musical. El patrimoni en aquest cas és el
literari, que quan adopta graus qualitatius alts reverteix damunt de
l'espai concret objecte del text escrit. L'element descrit mai més serà
el mateix, ni el podrem recordar sense tenir present la mirada
literària que d'aquell lloc un autor ha posat en lletra d'impremta. En
aquests darrers anys, Déu n'hi do les coses que s'han fet a l'entorn de
la vinculació de la literatura i el territori, a l'entorn del patrimoni
literari, com a espais de visita cultural. Les cases, o centres
d'interpretació vinculades a un autor, són sovint espais museïtzats on
l'obra de l'escriptor o escriptora concret emergeix entre les imatges
personals o del petit món que el va veure créixer, alguns objectes o
espais de vida conservats, o documents personals o textos escrits de la
pròpia mà. Una mescla d'informació, records i emocions a l'entorn d'una
obra. El conjunt de centres adscrits a un autor sortosament creix i
s'articula en un projecte molt interessat anomenat Espais escrits.
Queda molt per fer certament. Es van creant rutes literàries a l'entorn
d'un autor o d'uns espais, es va considerant la literatura com un valor
afegit, com un patrimoni valuós. Caldria, però, defugir la urgència
«turística» que a vegades neguiteja els responsables municipals,
tècnics o polítics. Les coses cal fer-les bé, posant en valor el
patrimoni, en aquest cas literari, per als lectors haguts i per haver,
sense descuidar la gent del territori, la que hi viu i en coneix els
topants. Que fent-ho bé, sempre es tindrà la solidesa per mostrar-ho de
mil maneres i a públics diversos.
Pensant sempre, però, que el
més important no és omplir unes hores de vagareig, sinó crear lectors
qualitatius, que com més pòsit de lectura adquirim, més qualitat de
vida tindrem.
En els primers anys del segle XIX, Valls era una vila d’uns
9.000 habitants, amb una economia eminentment agrària, tot i que amb un
important sector industrial o manufacturer, basat en la indústria de
l’aiguardent, de les pells i del tèxtil. El creixement demogràfic que havia
experimentat al llarg del segle XVIII, havia provocat l’expansió urbanística de
la vila, tot superant l’antic recinte emmurallat medieval amb la creació d’una
sèrie de ravals que l’envoltaven. Als quals hi cal afegir el començament de la
urbanització del camí del Pla, el qual esdevindria un dels principals eixos de
l’expansió urbanística del Valls del segle XIX. Amb tot, en les primeres
dècades del segle XIX, els ravals setcentistes i els incipients carrers que
arrencaven d’aquests encara no estaven completament edificats.
En les primeres dècades d’aquell segle, Valls,
així com la resta de Catalunya i de l’Estat, i de gran part d’Europa, es
trobaren immersos en el context de les Guerres Napoleòniques, que en el cas
concret de Catalunya i la resta de l’Estat convertiren els seus territoris en
un camp de batalla entre els anys 1808 i 1814, quan tingué lloc la Guerra del Francès (aquest
és el nom amb el que es coneix aquest conflicte bèl·lic a Catalunya, mentre que
a la resta de l’Estat ho és amb el nom de Guerra de la Independència). A
mitjans del 1808, l’emperador dels francesos, Napoleó Ier, va aprofitar la
inestabilitat de la monarquia espanyola per aconseguir fer-se amb el control de
gran part de la meitat nord dels territoris de l’Estat i, en darrer terme, amb
la mateixa corona, que cedí al seu germà Josep. Els partidaris del rei Ferran
VII (el monarca que només feia uns mesos que havia arribat al tro, després
d’obligar a abdicar al seu pare, Carles IV) i gran part del poble s’hi
oposaren, protagonitzant aldarulls contra les tropes franceses que s’havien
establert al territori, els quals tingueren el seu màxim exponent a Madrid, en
la revolta del 2 de maig de 1808. A partir d’aquella data, però sense massa
connexió amb aquell fet, les diferents regions que no estaven controlades per
l’exèrcit francès s’aniran aixecant contra aquelles tropes i contra Josep Ier,
i de retruc, sovint també ho faran contra les autoritats de l’antiga
administració borbònica, que consideraran partidària del nou rei.
Catalunya, que tenia Barcelona completament dominada
per l’exèrcit francès, també va experimentar una revolta generalitzada en els
territoris que no controlaven els napoleònics, sobretot a partir de la primera
batalla del Bruc, el 6 de juny de 1808, quan els sometents (o sigui, els
habitants d’una població que s’organitzaven i sortien armats per fer front a un
enemic que els amenacés) de diversos municipis i un reduït destacament de
soldats van derrotar una columna napoleònica que havia sortit de Barcelona amb
l’objectiu de castigar la insubordinació de Manresa i tot seguit dirigir-se a
Lleida i Saragossa. Paral·lelament, Valls i molts altres municipis del Camp de
Tarragona i de la Conca
de Barberà enviaren els seus sometents a perseguir una altra columna francesa
que en aquells dies havia entrat a Tarragona, camí de València, i que en
conèixer la derrota del Bruc es retirà ràpidament cap a Barcelona,
enfrontant-se constantment amb els sometents.
Al llarg d’aquells primers mesos de la guerra,
sorgiren uns nous òrgans de govern, que cobriren el buit provocat per
l’enfonsament de l’antiga administració borbònica. Aquests nous òrgans foren
les Juntes, constituint-se Juntes de Govern o de Defensa en pràcticament cada
municipi, com fou el cas de Valls, el dia 12 de juny, amb una Junta que passava
a assumir les tasques pròpies de l’Ajuntament i les de defensa i altres
aspectes de la vila relacionats amb la guerra (com ara l’allistament de tropes
i el subministrament de queviures a l’exèrcit). Al llarg d’aquells mesos Valls,
com moltes altres poblacions, visqué aldarulls protagonitzats per les classes
baixes de la societat, entre els que destacà el que es produí entre els dies 29
i 30 de juny, quan uns comissionats de Tarragona van ser considerats espies
francesos per part dels vallencs i dels veïns dels municipis propers. La Junta de Govern local i la
resta d’autoritats tingueren greus problemes per protegir aquells comissionats
i per restablir l’ordre, fet que no es va acabar d’assolir fins que va arribar
un destacament de tropa des de Tarragona.
Pel que fa al conjunt de la guerra, la derrota
francesa a la batalla de Bailén (19 de juliol de 1808) va provocar la retirada
de les tropes napoleòniques a l’altra riba del riu Ebre, convertint en un
fracàs el seu primer intent d’invasió. A Catalunya, les forces napoleòniques,
formades per soldats francesos, suïssos, italians (aquests eren els del regne
d’Itàlia, que comprenia la meitat nord de la península italiana) i napolitans,
restaven tancades a Barcelona i Figueres. Barcelona estava bloquejada per
l’exèrcit de Catalunya, que es coneixerà com “Ejército de la Derecha” a partir dels
primers dies d’octubre d’aquell any. Aquest contingent de tropes estava
constituït per regiments de l’antic exèrcit regular espanyol que estaven de
guarnició a Catalunya i a les Illes Balears, als que s’hi anaren incorporant
altres regiments procedents de València, Portugal (aquests darrers es tractaven
de tropes espanyoles que havien participat l’any 1807 en la invasió conjunta
d’aquell país amb els francesos, i que en esclatar la guerra havien quedat
presoneres dels seus antics aliats), d’Aragó i de Granada. A més dels soldats
regulars aquell exèrcit també integrava els terços de miquelets que es van
organitzar a Catalunya l’estiu de 1808, amb voluntaris de cada corregiment.
Sovint, els terços de miquelets, quedaven a mig camí entre els regiments regulars
de l’exèrcit i els sometents.
Davant del fracàs de la primers invasió,
l’emperador Napoleó Ier va decidir intervenir directament a Espanya, al
capdavant d’un exèrcit format per les seves millors tropes. Al llarg dels mesos
de novembre i desembre, Napoleó i els seus generals derrotaren successivament
tots els exèrcits espanyols que els intentaren barrar el pas, fins que es van
fer de nou amb el control de la major part de la meitat nord de la Península Ibèrica.Napoleó no va intervenir directament a
Catalunya, sinó que ho deixà a mans d’un dels seus millors generals, Laurent
Gouvion Saint-Cyr. Aquest va prendre el comandament del VIIè Cos d’Exèrcit
Francès, format per les tropes franceses de la divisió Souham, les italianes de
la divisió Pino i les napolitanes i franceses de la divisió Chabot, que l’agost
del 1808 es concentraren a Perpinyà. El mes de novembre Gouvion Saint-Cyr
entrava a Catalunya amb els seu exèrcit amb l’objectiu d’aixecar el bloqueig de
Barcelona. En un primer moment va assetjar Roses, que es va rendir el 5 de
desembre de 1808. Tot seguit es posà en camí cap a Barcelona, on va arribar el
17 de d’aquell mes, després de derrotar el dia abans a les tropes espanyoles
que li van intentar barrar el pas a Cardedeu. Uns dies més tard, el 21 de
desembre Gouvion Saint-Cyr tornava a derrotar les tropes espanyoles que havien
retrocedit a l’altra riba del riu Llobregat, a la batalla de Molins de Rei i
tot seguit ocupava les comarques del Penedès.
La batalla de Molins de Rei va provocar la
retirada de l’exèrcit espanyol fins Tarragona, mentre que l’ocupació del
Penedès per part del VIIè Cos d’Exèrcit va portar com a conseqüència la fugida
en massa de gran part de la població d’aquelles comarques, que es refugiaren
als municipis del Camp de Tarragona. Ara el front es trobava a les muntanyes
que separen el Camp del Penedès, i va ser defensat ràpidament pels sometents
dels pobles del Camp i de la Conca, que sentien amenaçades les seves poblacions
i cases. Així, per exemple, el sometent de Valls, juntament amb altres de l’Alt
Camp i de la Conca,
defensaven la zona de Vila-rodona i del coll de Santa Cristina, amb el suport
d’alguns destacaments de tropes regulars.
Lentament, el “Ejército de la Derecha” es va anar refent
després d’haver patit dues derrotes successives. A partir dels darrers dies de
desembre el comandament d’aquest exèrcit i amb ell el càrrec de Capità General
de Catalunya, van recaure en un general suís al servei de l’exèrcit espanyol,
en Teodor Reding, que havia estat el vencedor sobre el terreny a la batalla de
Bailén. Reding, considerat un heroi i apreciat pels catalans, treballà de
valent per refer l’exèrcit, i per espai d’uns mesos es limità a organitzar
atacs molt localitzats contra les avançades franceses i italianes en indrets on
tenia el terreny al seu costat. Aquestes accions van anar desgastant lentament
les tropes napoleòniques i els hi van fer perdre terreny, abandonat les
posicions més exposades, com ara Altafulla i Torredembarra. Però el poble i els
polítics, que no acabaven d’entendre aquella estratègia, van començar a
reclamar un atac general que derrotés als francesos del Penedès, fet que va
provocar que a la llarga Reding es veiés obligat a canviar d’estratègia. Així,
va planejar un atac general que pretenia envoltar el VIIè Cos d’Exèrcit al
Penedès i destruir-lo.
Però Gouvion Saint-Cyr s’adonà de les intencions
de Reding i s’avançà, atacant el 17 de febrer les tropes espanyoles que estaven
concentrades a Igualada, que es veieren obligades a fugir en direcció a
Cervera. L’endemà, el general francès continuà el seu moviment d’atac amb la
divisió Pino i derrotà un contingent de tropes espanyoles a Sant Magí de la Brufaganya. Aquestes
es van fer fortes al monestir de Santes Creus, que els italians bloquejaren els
dies 19 i 20 de febrer. Aquell darrer dia, el general francès es dirigí a
Vila-rodona amb el gruix de la divisió Pino, on l’endemà se’ls afegí la divisió
Souham, que havia entrat a l’Alt Camp pel coll de Santa Cristina. Mentrestant,
el dia 20, Reding havia sortit de Tarragona amb una petita columna de soldats
regulars amb la intenció d’anar a recollir les seves tropes que havien estat
dispersades per l’atac napoleònic i que corrien perill d’acabar sent
destruïdes, i tot seguit tornar-les de nou a la seguretat de les fortificacions
que defensaven Tarragona. Així, aquella nit va poder afegir els defensors de
Santes Creus a la seva columna, després de que aquests haguessin abandonat el
monestir sense que els italians se n’adonessin. Finalment, entre el 21 i el 22
de febrer va aconseguir reunir de nou el gruix del seu exèrcit a Santa Coloma
de Queralt.
Gouvion Saint-Cyr buscava una batalla decisiva
contra l’exèrcit de Reding, i conscient de que aquest darrer estava a la Conca, la matinada del 22 de
febrer es va dirigir cap a Valls amb les divisions Souham i Pino. El general
francès coneixia perfectament el valor estratègic de l’indret on s’aixeca
Valls, ja que ocupant la nostra ciutat s’interposava entre Tarragona i les
tropes de Reding que estaven a la
Conca i en tallava les comunicacions. Aquell fou un dels dies
més durs de la història contemporània vallenca. L’exèrcit napoleònic hi entrava
per primera vegada, després de superar la breu resistència que va oferir el
sometent local, mentre la població, aterrida, fugia cap a Reus i les muntanyes
de Prades. Els soldats francesos i italians hi entraren violentament, provocant
una vintena de morts entre els veïns que no havien pogut fugir, i la saquejaren
a consciència al llarg d’aquell dia i fins el 20 de març, que la van abandonar,
a la recerca de provisions i d’objectes valuosos, en ocasions amb el suport
d’alguns vallencs que s’aprofitaren de la situació. Del saqueig general no es
van escapar ni l’ajuntament, ni les esglésies i convents.
Aquella tarda, Gouvion Saint-Cyr va deixar Souham
a Valls i ocupà el Pla de Santa Maria i Cabra del Camp amb la divisió Pino.
D’aquesta manera controlava tots els accessos de la Conca a l’Alt Camp, ja que
Souhma, des de Valls, vigilava l’estret de la Riba i el coll de Lilla, i Pino feia el mateix
amb el coll de Prenafeta i el coll de Cabra. Així, quan les forces de Reding
tornessin a Tarragona per un d’aquells camins, es trobarien amb part de les
tropes de Gouvion Saint-Cyr i aquest hi podria concentrar ràpidament el seu
exèrcit, obligant a Reding a combatre en una batalla.
En
conèixer l’ocupació de Valls, el general Reding concentrà a Montblanc les seves
forces. Aquestes sumaven uns 12.500 homes, majoritàriament de tropa espanyola
de l’antic exèrcit regular d’abans del maig del 1808, entre la que s’hi
trobaven tres regiments de soldats suïssos al servei de l’exèrcit espanyol i un
destacament de soldats valons, que pertanyien a la Guàrdia Reial. Pel
que fa a regiments catalans, només hi havia dos terços de miquelets, un d’ells
era el 2on de Tarragona i agrupava a les seves files nombrosos miquelets procedents
del Camp de Tarragona, entre ells diversos vallencs. Després de que l’estat
major espanyol adoptés l’acord de tornar a Tarragona per l’estret de la Riba, el vespre del 24 de
febrer, l’exèrcit espanyol es posà en marxa pel camí (ara carretera) que, després
de sortir de l’estret de la Riba i passar el poble de Picamoixons, travessa el
Francolí pel Pont de Goi i continua en direcció a Tarragona tot passant pel
Rourell, el Morell i Constantí, entre altres municipis.
A
quarts de sis del matí del dia 25 la meitat dels homes de Reding ja havien
creuat el Francolí pel Pont de Goi quan un destacament francès avançat, que
vigilava aquell camí, va obrir foc, retirant-se tot seguit cap el gruix de la
divisió Souham (amb uns 7.000 soldats francesos, entre els quals s’hi trobava
un batalló format per belgues), que es desplegava per les partides del Freixa,
de la Granja i
del Burgà. La meitat dels seus homes van prendre posicions als dos costats de
la carretera de Picamoixons, entre la zona de les Ermites i la balç de la Granja, i l’altra meitat
estigué encarada al Francolí, des de la balç de la Granja fins el Puig de
Gallissà. Reding, després de la sorpresa, va concentrar el seu exèrcit a la
riba dreta del Francolí, dalt de les elevacions del Serradalt. Tot seguit, Reding
passà a l’ofensiva i atacà les posicions franceses de la riba esquerra del riu
i al llarg del riu Francolí, fent perdre terreny als francesos. Cap el migdia
semblava que els homes de Reding guanyarien la batalla. Al llarg del combat,
se’ls havien afegit prop d’un miler de sometents de diferents municipis del
Camp, entre ells el que quedava del sometent de Valls, els quals donaren suport
a les tropes regulars, però tingueren un pes pràcticament simbòlic en el
combat.
Gouvion
Saint-Cyr estava avisat i envià la divisió Pino al camp de batalla, tot i que
les seves avançades i la primera meitat de la divisió no hi arribaren fins prop
de les dotze del migdia. L’aparició dels reforços napoleònics va provocar que
Reding retirés amb ordre cap a les posicions del Serradalt les tropes amb les
quals atacava als francesos. A partir d’aquell moment Reding era conscient que
no tenia cap mena de sentit continuar atacant i perdent homes davant d’un
enemic que cada vegada es feia més fort gràcies a l’arribada de reforços, i
aleshores el general suís optà per mantenir les seves posicions defensives al
Serradalt. Una vegada estudiades les diferents opcions, Reding i els seu estat
major acordaren que tan bon punt la tropa mengés i descansés una mica, es
retirarien cap a Tarragona. Pel que fa a Gouvion Saint-Cyr, que esperava
l’arribada de l’altra meitat de la divisió Pino, aquest aprofità el descans per
a preparar un atac general contra les posicions espanyoles.
La
resta de la divisió Pino arribà al camp de batalla cap a les tres de la tarda.
Aleshores Gouvion Saint-Cyr va poder disposar de les dues divisions, amb un
total d’entre 14.000 i 15.000 homes, entre francesos i italians (a més d’un
batalló format per belgues). A dos quarts de quatre va formar la infanteria en
quatre grans columnes, que tot seguit, després de creuar el riu, van atacar al
llarg de tota la línia espanyola situada al Serradalt. Una de les columnes ho
va fer riu amunt del Pont de Goi, i les altres tres riu avall, mentre que la
cavalleria va avançar per l’espai que existia entre aquestes columnes (un dels
regiments de cavalleria va creuar el riu pel Pont de Goi). Malgrat el foc de
l’artilleria espanyola i de la infanteria, la cavalleria napoleònica i les
columnes d’infanteria van trencar la línia espanyola per diferents punts, i
aquesta es va desfer. El combat finalitzà cap a les quatre o a quarts de cinc
de la tarda, quan les restes de l’exèrcit espanyol es retiraren, més o menys
organitzadament, cap a Tarragona i les muntanyes de Prades, perseguits per la
cavalleria napoleònica.
Reding,
va patir l’atac de la cavalleria francesa al Serradalt i va haver de lluitar
per salvar la vida, patint un total de cinc ferides poc importants. Aquell
vespre Reding arribava a Tarragona amb el seu estat major. Havia perdut uns dos
mil homes entre morts i ferits, i un nombre similar de presoners, mentre que
les baixes franceses arribaven al miler, entre morts i ferits.
L’endemà
gairebé tot l’exèrcit espanyol es concentrà a la ciutat de Tarragona, que
estava plena de refugiats i patia una epidèmia de tifus des de feia unes
setmanes. L’acumulació de refugiats i tropa, i en especial de ferits als seus
hospitals, va provocar l’expansió de l’epidèmia, que acabaria provocant una
mortaldat. En els dies següents a la batalla, l’exèrcit napoleònic va ocupar la
major part de les comarques del Camp i de la Conca de Barberà. Gouvion
Saint-Cyr no disposava de recursos per assetjar Tarragona, però va bloquejar la
ciutat, tot esperant que els estralls de l’epidèmia acabessin provocant la
rendició de la ciutat. Però, el 20 de març, la manca de queviures va obligar al
general francès a tornar al Penedès amb el seu exèrcit, des d’on es va dirigir
a Girona per participar en el setge d’aquella ciutat.
La
marxa dels francesos va permetre treure tropes i refugiats de Tarragona, i amb
ells s’escampà l’epidèmia que va fer estralls a les comarques del Camp al llarg
de la major part d’aquell any. A tall d’exemple, Valls va passar de les 346
defuncions de l’any 1808 a l’esgarrifosa xifra de 1.132 pel que fa al 1809. Una
de les víctimes mortals de l’epidèmia fou el mateix Reding, que va morir a
Tarragona el 23 d’abril, després d’haver-se contagiat a Altafulla, en visitar
un hospital militar. Malgrat que la batalla de Valls i l’epidèmia van deixar fora
de combat el “Ejército de la Derecha” per espai d’uns mesos, a les acaballes
d’aquell any ja tornava a estar completament operatiu.
El
record de la batalla del Pont de Goi ha perdurat ben viu fins els nostres dies,
especialment entre els veïns de Valls i les poblacions properes, tal com es va
poder comprovar en les grans festes que es van organitzar a Valls l’any 1909
per celebrar-ne el centenari. Amb tot, cal tenir present que el nom oficial és
el de batalla de Valls, ja que el nom de Pont de Goi, amb el que es coneix la
batalla a les nostres comarques, i tot i ser també correcte, empetiteix molt un
camp de batalla força extens, que va incloure totes les partides dels termes de
Valls i d’Alcover que limiten amb el riu Francolí. Ambdós bàndols donaren importància
a aquesta batalla, com demostra el fet de la creació d’una medalla
commemorativa per ordre de Ferran VII, destinada a tots els militars espanyols
que hi havia participat, i per part dels francesos, el fet de que el nom de
Valls estigui inclòs entre les victòries napoleòniques que trobem a l’arc del
Triomf, a Paris.
El dissabte 13 de desembre, al Casal Popular la Turba, es va dur a terme l’entrega de premis del III concurs de fotografia Patrimoni Vallenc.
Aquest any, i com a continuïtat al bloc de Patrimoni Vallenc, el concurs de fotografia es va complementar amb una xerrada sobre el patrimoni perdut i el que perdrem a càrrec de l’historiador d’Àngel Gasol.
En les pròximes edicions del concurs, es pretén seguir amb la línia de crear activiats paral·leles a l’acte principal, és a dir, a treballar el patrimoni des de totes les vessants possibles.
En relació al concurs, aquest 2008 hi han hagut 24 participants, xifra que ha augmentat i s’ha diversificat respecte les edicions anteriors.
Des de l’organització del concurs, valorem molt positivament la participació aconseguida, tant per la quantitat de fotografies presentades, com per la seva qualitat i també per la diversitat de representacions patrimonials que reflectien les obres.
El jurat d’aquesta edició, ha tornat a estar format per personalitats vincuades al món del patrimoni però també de la fotografia: Jordi París, Francesc Murillo, Pilar Mussoles, Sergi Grau, Jep Martí i Núria Serra. Tots i totes elles, han valorat molt positivament les fotografies presentades.
Aquest any, les bases del concurs van presentar un novetat. Es van definir dues categories: la professional i la d’afeccionat. Com que no hi va haver participació en la categoria professional, els premis es van repartir de la següent forma: 1r premi 300€, 2n premi 200€, 3r premi 100€.
Una de les obres va rebre una menció especial al reconeixement al Patrimoni; va ser la fotografia de Francesc Roca i Mateu.
El primer premi el va guanyar Abel Pau i Garcia, per les fotografies Passi que veurà el piset i m’han d’arribar portes i finestres la setmana que ve
El segon premi el va conseguir Montserrat Rabadà i Clarassó, amb dues fotografies.
El tercer premi va ser per Laura Morales i Plana.
Tant les obres guanyadores com les participants, es troben exposades al pis de baix del Casal Popular la Turba. Durant l’any 2009 s’exposaran, entre d’altres espais, a la cafeteria les Torrades i al Racó del Cafè
El jurat del III concurs
de fotografia Patrimoni Vallenc, ja té nom i cara. Aquest any estarà
format per les següents persones vinculades al patrimoni i a la fotografia:
Jordi París (director del
Museu de Valls)
Francesc Murillo (historiador
i especialista en Patrimoni Vallenc)
Pilar Mussoles (membre de
la comissió de patrimoni de l'IEV)
Sergi Grau (professor de disseny
i fotografia de l'Escola d'Art de la Diputació de Tarragona)
Jep Martí (Arxiu Municipal
de Valls)
Núria Serra (membre de la
comissió de patrimoni de l'IEV)
Recordem que el termini
de presentació de les fotografies és el dia 15 de novembre a les
7 de la tarda. La deliberació del jurat tindrà lloc el dia 29 de novembre
a les 18:30 h i el lliurament de premis serà el dia 13 de desembre
de 2008, a les 21:00 h.
Les fotografies s’hauran
de lliurar o enviar per correu a la següent direcció: Casal Popular
La Turba, c. Nou 12, 43800 Valls (Alt Camp); abans del dia 15 de novembre
a les 19:00 h.
L’objecte a fotografiar
pot ser qualsevol monument, edifici, escultura, pintura, document, paisatge
rural, natural, urbà o element cultural pertanyent al terme municipal
de Valls.
Aquest any hi ha dues
modalitats, la d’afeccionats i la de professionals (amb un mínim
de 5 participants per modalitat). Amb un premi de 300 € per a cada
categoria. I en el cas que un dels dos premis no s’atorgui es lliurarà
un 2n premi de 200 €.
Per a qualsevol dubte,
consulta o aclariment, els concursants es poden dirigir a :
