Patrimoni de Valls

Notícia extreta del diari EL PUNT. 15/03/2007

La biblioteca popular de Valls serà seu d'espectacles de petit format. Aquest objectiu es podrà aconseguir gràcies a la cessió de l'edifici que la Diputació de Tarragona ha fet a l'Ajuntament de Valls. El conveni que el president de la Diputació, Joan Aregio, i l'alcaldessa, Dolors Batalla, van signar ahir posa punt final a set anys d'indefinició pel que fa a la recuperació i al destí de l'immoble. L'Ajuntament de Valls es farà càrrec de l'adequació, l'adaptació i el manteniment. La cessió, segons el conveni, s'estableix per un període de cinc anys, prorrogable, i el text prioritza l'interès del consistori a disposar de l'espai per a activitats culturals.

L'edifici històric, propietat de la Diputació de Tarragona, va servir de biblioteca fins al 1995 i des d'aleshores no ha tingut cap ús, tot i les especulacions que han situat l'immoble com a seu de l'Arxiu Municipal, el Museu d'Arqueologia o les aules d'ensenyament per a adults. És a partir que l'edifici s'inclou en el pla d'equipaments culturals amb la destinació concreta de ser marc d'espectacles de petit format que es reactiva el traspàs de l'ús.

La cessió ja es va acordar el novembre del 2000, però només es va usar amb motiu de les Decennals del 2001. L'acord tenia una segona part que no es va executar. Dolors Batalla, alcaldessa de Valls, es mostrava satisfeta per l'acord, «pel fet de tenir la clau» d'un edifici «que ens el sentim nostre». L'Ajuntament de Valls iniciarà un estudi sobre l'estat, «sense posar-hi calendari», deia Batalla i, a partir de la diagnosi, «es buscarà el finançament» per a l'adequació.

El pas del temps i la inactivitat han estat factors clau en la degradació de l'edifici. El 1997 l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Valls va redactar un informe on es revelava que les parts més afectades eren les cúpules dels templets que coronen la construcció. L'any 2000, amb motiu de les Festes Decennals, es va restaurar amb una actuació que va alterar l'aspecte ja que les cúpules es van cobrir amb un mosaic que no correspon al model originari. D'estil noucentista, està distribuït amb un espai d'acollida, una nau central, que coincideix amb la sala de lectura i la sala de conferències. L'ús que s'hi pugui donar pot salvar-lo de la decadència i, fins i tot, d'un possible estat ruïnós.

 (Segueix)

Escut de Poblet, a la Granja Doldellops. Col·locat en època moderna, fa referència a l'antiga pertinença de la granja al monestir cistercenc. Poblet i la Universitat de Valls havien mantingut diverses disputes per la possessió d'aquesta partida.

Al conjunt arquitectònic de la Granja Doldellops, hi trobem la popular Font de Sant Bernat, lloc de trobada i berenars.

La casa de les Punxes.

Edifici de planta quadrada situat a l'hort del Carme.

Vista de l'antic convent del Carme des del pati del darrera.

Noticia extreta del Diari de Tarragona (15/06/06)

Els treballs arqueològics que s'hi estan fent han permès localitzar importants vestigis arquitectònics dels segles XIV, XVII i XVIII. També s'han trobat restes óssies probablement dels monjos i, documentació escrita, d'entre la qual en destaca una butlla Papal del 1599. L'antic convent és l'immoble més antic de Valls que encara es preserva i les troballes, de ben segur, que modificaran el projecte inicial que contemplava la readaptació de l'immoble per acollir-hi el CEIP Enxaneta.

«És l'edifici històric més important que preserva Valls», amb aquestes paraules l'arxiver municipal, Jep Martí, donava a conèixer la importància de l'immoble que durant set segles ha jugat un paper important per a la història local: primer com a convent carmelità, i posteriorment com a hospital militar i durant les darreres dècades com a seu d'escoles públiques i privades.

El convent és singular per molts aspectes. Un d'ells és per el seu emplaçament: a la Catalunya Nova és impossible poder localitzar convents carmelitans a l'interior dels municipis. I, el de Valls era a pocs metres de la muralla. La construcció de tot l'immoble es va dur a terme durant el segle XIV. I d'aquesta època, ara n'han sortit a la llum molts elements arquitectònics de suma importància. Es tracta de finestrals; una porta que disposa d'una fornícula realitzada amb guix i que per les seves característiques de treball pràcticament la fan única a Catalunya, entre d'altres.

Els treballs arqueològics, que encara està realitzant l'empresa Codex són dirigits per l'arqueòloga Imma Teixell, també han aportat importants detalls arquitectònics a l'entorn de les dues grans modificacions que va patir l'edifici: als segles XVII i XVIII.

Precisament l'anàlisi i l'estudi de la construcció ha permès als arqueòlegs poder realitzar la reconstrucció de com havia estat l'immoble des de fa set segles enrere, quan es va construir i fins arribar a l'actualitat.

D'aquesta manera, per exemple, es pot constatar que al convent hi vivien una trentena de monjos. També se sap que la façana del convent, amb anterioritat, abraçava fins i tot part de l'actual perímetre de la plaça del Carme. O que els vallencs amb major capacitat econòmica i que havien fet donacions econòmiques al cenobi monàstic foren enterrats en el perímetre de la plaça fins al segle XVI i posteriorment s'enterrarien a l'interior del claustre. A la sala capitular del convent, d'on en llueix ara la porta d'accés, s'hi han localitzat restes óssies, probablement dels priors del convent. Tot i les restes, però, no s'han localitzat els anells amb els quals podrien haver estat enterrats els monjos.

La biblioteca popular de Valls, la primera de la mancomunitat de Catalunya