Descripció del Patrimoni Cultural Immoble de
Catalunya
El Patrimoni Cultural Català
(Fragment de la Llei 9/1993, de 30 de
setembre, del patrimoni cultural català)
El
Patrimoni Cultural Català és integrat per tots els béns mobles o immobles
relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor
històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic,
documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una
defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin
ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures.
També
fan part del patrimoni cultural català els béns immaterials integrants de la
cultura popular i tradicional i les particularitats lingüístiques, d’acord amb la Llei 2/1993, del 5 de març,
de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de
l’associacionisme cultural.
El Patrimoni Cultural Immoble
El
Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya està constituït, segons les categories
de protecció, pels béns culturals d’interès nacional (BCIN), els béns culturals
d’interès local (BCIL) i la resta de béns que malgrat no haver estat catalogats
com a BCIN o BCIL reuneixen els valors descrits en els paràgrafs anteriors.
En
el cas dels BCIN, segons l’Article 7 de la Llei 9/1993, els béns immobles es classifiquen en
monuments, conjunts, jardins i llocs històrics així com en zones d’interès
etnològic i zones arqueològiques i paleontològiques.
El
registre de BCIN, el catàleg i l’inventari del patrimoni cultural català són
competència del Departament
de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Actualment, l’Àrea de
Coneixement i Recerca de la
Direcció General de Patrimoni Cultural és l’encarregada de la
gestió del Patrimoni Cultural Immoble.
Categories
de Protecció del Patrimoni Cultural Català
Béns Culturals d’Interès
Nacional (BCIN)
Són
els béns més rellevants del patrimoni cultural català, declarats per
l’Administració de la
Generalitat, que els ha d’inscriure al Registre de Béns
Culturals d’Interès Nacional.
Béns Culturals d’Interès
Local (BCIL)
Són
aquells béns que, malgrat la seva importància, no compleixen les condicions
pròpies dels BCIN. En el cas dels béns immobles, els BCIL són declarats pel ple
de l’ajuntament, en els municipis de més de 5.000 habitants, o pel ple del
consell comarcal en la resta. També són BCIL aquells béns immobles que en el
moment d’entrar en vigor la Llei
9/1993 es trobaven inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats en
plans d’urbanisme. Tots aquestos han de ser inscrits en el Catàleg del
Patrimoni Cultural Català.
Espais de Protecció
Arqueològica (EPA)
Es
consideren espais de protecció arqueològica els llocs que no han estat
declarats BCIN on, per evidències materials, per antecedents històrics o per
altres indicis, es presumeix l’existència de restes arqueològiques o
paleontològiques.
Resta de béns integrants
del patrimoni cultural català
Són
aquells béns, mobles i immobles, que malgrat no haver estat objecte de
declaració ni de catalogació, reuneixen els valors descrits en l’article 1 de la Llei 9/1993.
Entorn de Protecció
La
declaració d’un BCIN Immoble pot incloure la delimitació de l’entorn necessari
per a la protecció adequada del bé. L’entorn que pot incloure el subsòl, és
constituït per l’espai, sigui edificat o no, que dóna suport ambiental al bé i
l’alteració del qual pot afectar-ne els valors, la contemplació o l’estudi.
A banda d’aquestes
categories de protecció, tenim els béns culturals que han estat inscrits per la
UNESCO a la llista del Patrimoni Mundial.
Classificació
dels béns immobles
Monument històric:
construcció
o altra obra material produïda per l’activitat humana que configura una unitat
singular.
Exemple: El Palau Moja o
el Parc Güell de Barcelona
Conjunt històric:
agrupament
de béns immobles, continu o dispers, que constitueix una unitat coherent i
delimitable amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui
valors rellevants.
Exemple: Besalú
(Garrotxa)
Jardí històric:
espai
delimitat que és fruit de l’ordenació per l’home d’elements naturals i que pot
incloure estructures de fàbrica.
Exemple: El Jardí Botànic
Mar i Murtra de Blanes (la Selva)
Lloc històric:
paratge
natural on es produeix un agrupament de béns immobles que fan part d’una unitat
coherent per raons històriques i culturals a la qual es vinculen esdeveniments
o records del passat, o que contenen obres de l’home amb valors històrics o tècnics.
Exemple: Part de la Vall de Boí i de la Noguera de Tor (Alta
Ribagorça)
Zona d’interès etnològic:
conjunt
de vestigis, que poden incloure intervencions en el paisatge natural, edificis
i instal·lacions, que contenen en llur sí elements constitutius del patrimoni
etnològic de Catalunya.
Zona arqueològica:
lloc
on hi ha restes de la intervenció humana que solament és susceptible d’ésser
estudiat en profunditat amb la metodologia arqueològica, tant si es troba a la
superfície com si es troba en el subsòl o sota les aigües. En el cas que els
béns culturals immobles definits en els paràgrafs anteriors tinguin en el
subsòl restes que solament siguin susceptibles d’ésser estudiades
arqueològicament, tindran també la condició de zona arqueològica.
Exemple: Pont del Diables
(Aqüeducte de les Ferreres) a Tarragona
Zona paleontològica:
lloc on hi ha vestigis
fossilitzats que constitueixen una unitat coherent i amb entitat pròpia, encara
que cadascun individualment no tingui valors rellevants.
(Informació extreta del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya)
