Patrimoni de Valls

02 Mar, 2009


Patrimoni literari

Novetats — Publicat per mariscu @ 21:40

 

Notícia extreta de EL PUNT, 25 de febrer del 2009

JOSEP SANTESMASES

En aquests darrers anys, Déu n'hi do les coses que s'han fet a l'entorn de la vinculació de la literatura i el territori, a l'entorn del patrimoni literari, com a espais de visita cultural

 

De fa temps, de fet anys, tots els municipis malden per tenir alguna cosa a ensenyar als forasters, algun element «turístic» que pugui atraure la visita de gent de fora. Conceptes com turisme rural, cultural, d'interior, han canviat la percepció de les coses a veure. I és cert que a tot arreu hi ha coses per ensenyar, sobretot si són ben explicades. El que hem vist canviar en unes quantes dècades ha estat el concepte de l'oferta. Abans l'interès quedava centrat en poblacions importants, en espais naturals de gran bellesa, en alguns pobles costaners o d'alta muntanya, en llocs on el «tipisme» fos accentuat –pels de fora s'entén–, en «monuments» consistents. Saber explicar és el secret. Segurament tots vostès recordaran alguna visita guiada per algú del lloc –sovint no professional– que en la seva narració hi ha posat un discurs clau: el patrimoni de la vida que s'hi dona o s'hi ha donat. I segurament a vostès alguna d'aquestes visites la recorden millor o en guarden un millor record que d'altres a llocs de monumentalitat reconeguda, guiats o no guiats, pagant i com a ramats a treure a pasturar, un darrere l'altre.

 

 

 
Ruta dramatitzada pels espais relacionats amb l'obra de Narcís Oller, a Valls. Foto: EL PUNT.

 

No sé si el tractament de la informació «turística» que es fa en llocs d'interior sense patrimoni arquitectònic consistent és l'adequada. Més aviat penso que no. Perquè si es tracta de presentar l'església del poble –adotzenada– tal com es pot fer amb una catedral, o les restes d'un castell cercant sobretot noms de perfil nobiliari per donar-hi més relleu, llavors l'hem ben errat. La visita es farà pesada i en pervertir-la haurem allunyat el personal del gust per la història. El més important és que et donin elements per entendre i per sentir a flor de pell el territori, la població o l'espai visitat, el reflex de la vida antiga o present.

Una manera relativament nova d'anar de visita –turística o no– és fer-ho de la mà de les paraules que amb vocació literària s'han escrit d'un lloc. Les que van més enllà de la descripció –que també– i ens proporcionen una interpretació a vegades sensitiva, a vegades memorialística, a vegades gairebé pictòrica o musical. El patrimoni en aquest cas és el literari, que quan adopta graus qualitatius alts reverteix damunt de l'espai concret objecte del text escrit. L'element descrit mai més serà el mateix, ni el podrem recordar sense tenir present la mirada literària que d'aquell lloc un autor ha posat en lletra d'impremta. En aquests darrers anys, Déu n'hi do les coses que s'han fet a l'entorn de la vinculació de la literatura i el territori, a l'entorn del patrimoni literari, com a espais de visita cultural. Les cases, o centres d'interpretació vinculades a un autor, són sovint espais museïtzats on l'obra de l'escriptor o escriptora concret emergeix entre les imatges personals o del petit món que el va veure créixer, alguns objectes o espais de vida conservats, o documents personals o textos escrits de la pròpia mà. Una mescla d'informació, records i emocions a l'entorn d'una obra. El conjunt de centres adscrits a un autor sortosament creix i s'articula en un projecte molt interessat anomenat Espais escrits. Queda molt per fer certament. Es van creant rutes literàries a l'entorn d'un autor o d'uns espais, es va considerant la literatura com un valor afegit, com un patrimoni valuós. Caldria, però, defugir la urgència «turística» que a vegades neguiteja els responsables municipals, tècnics o polítics. Les coses cal fer-les bé, posant en valor el patrimoni, en aquest cas literari, per als lectors haguts i per haver, sense descuidar la gent del territori, la que hi viu i en coneix els topants. Que fent-ho bé, sempre es tindrà la solidesa per mostrar-ho de mil maneres i a públics diversos.

Pensant sempre, però, que el més important no és omplir unes hores de vagareig, sinó crear lectors qualitatius, que com més pòsit de lectura adquirim, més qualitat de vida tindrem.

 

 



Comentaris


Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primavera, estiu, tardor i:



Powered by LifeType