Patrimoni de Valls


Ni a la memòria restaran les adoberies del Raval de la Farigola

Patrimoni-industrial — Publicat per mariscu @ 16:27

Feia temps que s’entreveia i definitivament, a l'octubre del 2010, algunes de les adoberies del sector del Raval de la Farigola han estat enderrocades. Havien estat en funcionament fins als anys 60 – 70, moment en que la crisi industrial va afectar de soca-rel als sectors industrials tradicionals de moltes ciutats. La importància del lloc no es deu a l’interes material de les seves edificacions, res de l’altre món. Si no haguessin estat les excavadores de l’empresa d’enderrocs les responsables de convertir aquelles ruïnes en simples runes hauria estat el simple pas del temps el que hauria fet desaparèixer aquells edificis. Més enllà de la nostàlgia i el romanticisme de les cases ensulsiades que recorden el moment en que tot allò tenia vida, o de les emocions a flor de pell que creen els sorolls de les màquines esbotzant les parets mentre s’enderroquen,... la silenciosa desaparició d’aquests edificis fabrils serveix per recordar la manca de valor que pateix la identitat de la ciutat.

Sacarrando

desapació fàbrica de curtits de ca vives

 

 

Enderroc fàbrica de curtits de Ca Vives



Enderroc de l'antiga fàbrica Creus

Patrimoni-industrial — Publicat per mariscu @ 19:53
 
 

El previst enderroc de l'antiga fàbrica de Ca Creus és evident. L'interès patrimonial de l'edifici recau sobretot en la seva singularitat, al ser la única fàbrica que restava dempeus dins el recinte murallat del centre històric. A nivell arquitectònic, les obertures de les finestres (típiques de qualsevol edifici industrial de la època) i els pilons de ferro forjat seria alguns dels principals valors.

 

El tipus de localització d'aquesta fàbrica és més pròpia del període dels inicis de la industrialització que no pas de la segona meitat del segle XX (la fàbrica tancà per allà finals dels 70, la botiga al mateix carrer Forn Nou molt més tard). A nivell general foren diversos els motius pels quals les fàbriques anaren sortint del barri antic: els sorolls, les males olors, les sirenes d'entrada i sortida dels treballadors, etcètera. Tot plegat feia que l'activitat manufacturera no fos gaire compatible amb la funció residencial del lloc. També hi hagueren altres raons socials: una part de la petita burgesia veia massa a prop les revoltoses classes proletàries.

 

Ha estat curiós com ha hagut de ser després de l'aprovació de l'enderroc que aquesta fàbrica ha aflorat en l'imaginari col·lectiu de la ciutat. A part d'uns quants, qui sabia on estava l'antiga fàbrica de Ca Creus? la desaparició material de l’edifici és òbvia. No sabem que en quedarà del patrimoni toponímic, alguna cosa farà recordar que allà hi havia Ca Creus? 

 

 
 
 
 
Vista de la façana de l'edifici adjacent a Ca Creus  des del carrer Forn Nou



Catalogació de patrimoni industrial

Patrimoni-industrial — Publicat per mariscu @ 09:46


 L'Ajuntament de Valls proposa catalogar tres fàbriques a canvi de Ca Creus.

Notícia extreta del Diari de Tarragona. Gemma Casalé - Valls - 12/06/2008 08:51

 

En concret, la proposta, inclou la catalogació de l’edifici conegut popularment com Ca Xapes, emplaçat a la muralla de Sant Antoni número 97 i que actualment acull la Llar del Jubilat. L’edifici, bastit el 1858, va néixer com a indústria tèxtil tot i que el 1951 va ser la primera seu de Mai. També es vol catalogar l’edifici de l’antiga fàbrica de Ca Rull,  bastit a la dècada dels vuitanta del segle XIX i situat al número 16 de la carretera de Tarragona. El mateix vial on es troba l’edifici de Ca Clols, una construcció de característiques similars però de la qual únicament es preservarà la zona d’oficines i unes façanes.

L’objectiu amb aquesta catalogació és atendre la demanda de la Comissió de Cultura, que va suspendre la descatalogació d’una part de la façana de Ca Creus sol·licitant a l’Ajuntament un estudi exhaustiu del patrimoni arquitectònic del teixit industrial i també una major protecció per a la resta d’immobles de característiques similars. La mesura fou presentada ahir per l’alcaldessa de Valls, Dolors Batalla, mentre explicava que l’administració està complint els compromisos adquirits.

Concentració en contra l'enderrocament de les Adoberies a Vic

Patrimoni-industrial — Publicat per mariscu @ 14:35
Una trentena de persones es van concentrar, ahir a la tarda sota la calamarsa, davant les obres d'enderrocament de les Adoberies a Vic. A la mobilització, van assistir membres de la campanya "Salvem les Adoberies, de Maulets i de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de la capital d'Osona. L'alcaldable de la CUP, Laia Jurado, ha estat present a l'acte a l'acte simbòlica d'aturada de màquines Els assistents, un va amainar el tem
ps, es van introduir a la zona de les obres i van aturar el treball de les màquines. Allà, van desplegar una pancarta, on es podia llegir "Mai podran enderrocar la nostra història", i van llegit un manifest, segons informa Osona.com

Uns portaveus de la Plataforma han declarat a osona.com que "estem satisfets perquè gràcies a la nostra campanya els partits s'estan posicionant", i han desmentit que els edificis enderrocats ahir estiguessin amenaçant ruïna

 (Segueix)

Les adoberies de Vic en perill

Patrimoni-industrial — Publicat per mariscu @ 21:02

1. HISTÒRIA DEL BARRI DE LES ADOBERIES

Adoberies a Vic

El treball de la pell ha estat una de les tasques que ha acompanyat la ciutat de Vic al llarg de la història; ha estat cabdal en la seva configuració econòmica, social i urbanística. A la ribera del Mèder, entre el pont de Queralt i les muralles de Pere III es on s’instal·laren al llarg dels segles els diferents oficis relacionats amb l’adoberia.

Tot fa pensar, per la idoneïtat del lloc, que els romans ja s’hi s’instal·laren per treballar la pell, però no es conserva cap document que ho pugui ratificar. És l’any 1146 quan es té constància del primer document que parla d’una partida de terreny denominada les Clotes, i la seva compra per part de Guillem Ramon de Montcada. La paraula clot significa en el món de la indústria de la pell, un forat en què s’introduïen les pells per adobar-les, i s’entén que la denominació de les Clotes fa referència a aquest concepte de clot, ja que des del XII es té constància de l’existència en aquesta zona dels calciners, sinònim d’adoberies. En aquesta època i fins al s. XIV, no es diferenciaran encara els diferents oficis de la pell; només hi ha el gremi dels sabaters. És l’any 1394 que Joan I regula aquesta activitat i concedeix a la ciutat diversos privilegis per ordenar les diferents confraries de menestrals. La producció industrial a l’edat mitjana estria formada bàsicament per cordovans, un tipus de tractament de la pell après dels àrabs i que va arribar a ser exportat arreu d’Europa i al Nord d’Àfrica.

L’època moderna serà una etapa de gran esplendor per a la indústria de la pell, sobretot a Vic i a Igualada, l’altre gran focus d’indústria adobera. Totes dues es converteixen en els referents nacionals d’aquest sector, en detriment de Barcelona, que viurà un procés de decadència. Hi haurà, però, una gran fragmentació i inestabilitat gremial, que portarà a la unió i separació constant dels diversos oficis a causa de les seves constants disputes.

Al s. XVI un seguit d’ordenacions municipals limitaren les diferents operacions de l’adob de la pell dins el recinte urbà, ja que moltes no es trobaven encara a la zona de ribera. Es viurà, doncs, una progressiva consolidació de la indústria adobera a la seva àrea tradicional d’implantació, que culminarà amb la creació dels carrers dels Aluders i el de les Adoberies, fet que dóna origen a un dels paisatges més típics de la ciutat de Vic. Els sabaters, en canvi, tendiran ara a concentrar-se vora el Mercadal lloc prototípic del comerç. El 1656, després de l’atac i setge de la ciutat per part dels francesos, les autoritats felipistes feren reformes a les muralles que representaren la destrucció d’alguns habitatges i la remodelació del carrer dels Aluders i el de les Adoberies.

Al s. XVIII la ribera del Mèder s’havia consolidat com a referent i motor de la indústria pellaire. La construcció d’una adoberia comunal a la població demostra la gran activitat pellaire que es desenvolupava al barri de les adoberies.. Les obres començaren l’any 1733, tal com es pot veure en l’emblema del gremi dels adobers, que es conserva encara avui darrere un vidre brut, al principi del carrer de les Adoberies. En l’emblema, a part de la data, s’hi veuen els patrons del gremi i uns lleons rampants, propis d’escuts nobiliaris, que sostenen un ferro d’escarnar la pell, eina pròpia de l’ofici. L’any 1770, l’adoberia comunal fou ampliada amb la compra de dues cases adjuntes al mateix carrer de les Adoberies i, de nou, l’any 1781, es va adquirir un edifici anomenat l’Adoberia de Castanyer, la més pròxima al pont de Queralt. L’edifici fou denominat l’Adoberia del Cap del Pont del Comú dels Blanquers, i tenia la funció de ser llogada als mestres que no disposaven d’adoberia pròpia, a través de contractes anuals, resolts a partir de subhastes públiques, fet que portà a diferents protestes pels abusos que s’hi cometien.

L’any 1773, el moliner Fèlix Saborit s’encarregà de crear la presa i el petit canal que es troba a la zona de ribera, conegut amb el nom del Rec dels pellaires, que proporcionava aigua a les diferents adoberies que hi havia allà. En els baixos, on afluïa l’aigua del rec, s’hi trobaven les tines i els naus, que és on es netejava la pell; als pisos superiors, s’hi duia a terme l’acabat de la pell; i a on s’emmagatzemaven els materials per a l’adob i la llana seca, als pisos oberts a l’exterior, és on posaven a assecar les pells adobades.

Les guerres que afectaren Catalunya a finals del XVIII, i principis del XIX, com la Guerra del Francès i la guerra amb Anglaterra, entre 1796 i 1802, agreujaren una crisi que des de finals de segle començava a patir la indústria adobera vigatana, que, marcada per un fort caràcter familiar, no es va saber adaptar a les innovacions que es vivien a l’inici de l’època contemporània, i es va tancar en els seus problemes gremials i burocràtics. Consta que a l’any 1828 Vic disposava de 24 fàbriques destinades a l’adob de la pell, totes concentrades al barri de les adoberies.

L’arribada del ferrocarril l’any 1875 donarà un gran impuls al conjunt de l’economia vigatana. Per les diverses especialitats del ram de la pell representarà la renovació empresarial i tecnològica que experimentà la indústria des de finals del XIX. S’introduiran els primers torns i molinetes, igual que els primers bombos d’adobar que donaran una altra dinàmica al treball de la pell. L’any 1928 trobem menys adoberies que un segle abans –només 19–, però amb unes dimensions, un nivell tecnològic i una estructura ocupacional notablement millors que les del vuit-cents. S’havia passat d’una economia preindustrial a una de plenament industrial i adequada als nous temps. Naixeran a partir d’ara les grans fàbriques, apartades de la zona tradicional, amb una altra fisonomia i molt més modernes, i la zona de ribera anirà perdent la seva importància fins a quedar a finals del segle passat pràcticament en desús.

 (Segueix)

protecció del patrimoni industrial de Poble Nou

Patrimoni-industrial — Publicat per mariscu @ 21:31

La Generalitat inicia la declaració del recinte de Can Ricard com a bé d'interès nacional

14/3/2007 El Periódico. Albert Ollés. Barcelona

El mite de l'antic recinte fabril de Can Ricart, símbol de les reclamacions veïnals en favor de la protecció del patrimoni industrial del barri del Poblenou, es va fer ahir una mica més gran. El departament de Cultura de la Generalitat va informar de l'inici de l'expedient per declarar aquest espai industrial, original de mitjans del segle XIX, com a bé cultural d'interès nacional (Bcin), la màxima categoria de protecció arquitectònica que es pot tenir a Catalunya.
 Naus protegides de Can Ricart, en un dels laterals del recinte. Foto:  GUILLERMO MOLINER
La declaració, llargament reivindicada per la plataforma ciutadana Salvem Can Ricart, augmenta el blindatge del conjunt, afectat per un pla de reforma urbanística del 22@ i qualificat fins ara com a bé cultural d'interès local (Bcil), el nivell més alt de catalogació que pot donar l'ajuntament.
La nova situació no suposarà, segons les parts implicades, un augment de les naus i elements arquitectònics protegits, en referència al pla municipal aprovat definitivament el 24 de novembre del 2006, però incrementarà el control sobre els projectes previstos pels propietaris privats del solar.


 (Segueix)

patrimoni industrial a Mataró

Patrimoni-industrial — Publicat per mariscu @ 09:42

Iniciativa per salvar un exponent del patrimoni industrial a Mataró.

El Triangle, núm. 812, 29 gener. E.L. Mataró
Neix la plataforma Salvem Can Fàbregas i Caralt. Mataró també té el seu Can Ricart. Dilluns de la setmana passada, un grup de veïns constituïts en assemblea van decidit crear la plataforma Salvem Can Fàbregas i Caralt per lluitar contra l’enderrocament d’una antiga fàbrica construïda a la darreria del segle XIX.

Al novembre passat, el plenari municipal de la capital del Maresme
aprovava una modificació puntual del pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró mitjançant la qual es va descatalogar l’edifici de
Can Fàbregas, fins llavors protegit amb la qualificació més alta com a
exemple d’arquitectura industrial, de manera que s’obrien les portes a
l’enderrocament o a al transformació volumètrica de la nau i de la
xemeneia que encara sobreviuen de l’antiga factoria.

Aquesta modificació es va incloure com un annex en el pla de millora
urbana de la ronda Barceló i l’illa Fàbregas. En aquest sector, l’empresa
municipal PUMSA, hi vol aixecar un miler d’habitatges nous, a part d’una
escola, una zona verda i el que des de la corporació municipal anomenen
una “locomotora comercial per al sector”.

A la ciutat tothom dóna per fet que, als olar que deixi Can Fàbregas, s’hi
aixecarà una sucursal de El Corte Inglés. La plataforma que vol preservar
la fàbrica considera que un equipament d¡’aquestes dimensions aixafarà el
petit comerç, i estudia presentar al.legacions i recursos a al decisió de
l’equip de govern de descatalogar Can Fàbregas.



Diverses entitats s'uneixen per salvar les tres xemeneies de Sant Adrià del Besós

Patrimoni-industrial — Publicat per mariscu @ 10:57

notícia extreta de El Punt. 19/01/2007

Evitar que les tres xemeneies s'enderroquin. Aquest és l'objectiu de la plataforma que dimecres al vespre es va constituir oficialment a Sant Adrià i que aplega fins a divuit entitats –de dins i fora de la ciutat adrianenca–, a més de persones a títol individual. Els membres de l'assemblea van triar Marisol Abril, de l'associació d'Amics del Barri del Besòs com a presidenta de la nova entitat, que pretén fer arribar el seu missatge a totes les administracions. Fonts de la plataforma han indicat que el seu objectiu és que l'estructura tingui en el futur una funció social i que sigui la seu d'un museu de la tecnologia.

Les tres xemeneies de la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs. Foto: G.A.

 (Segueix)

Sector fabril de la carretera de Tarragona

Patrimoni-industrial — Publicat per mariscu @ 21:21

Diferents sectorsDiferents sectors

Sector adober de la carretera de Tarragona.



Adoberies de la Font d'en Bosc

Patrimoni-industrial — Publicat per mariscu @ 21:07

Diferents sectors

El sector de les adoberies de la Font d'en Bosc s'assenta a les ribes del Torrent de la Farigola, quasi abans d'unir-se aquest curs d'aigua amb el torrent del Sant Pou



Fàbrica de Tints

Patrimoni-industrial — Publicat per mariscu @ 21:06

gf

L'antiga fàbrica de Tints al carrer de santa Teresa, amb el campanar de sant Joan al fons.



El sector del carrer Paborde-Sant Benet

Patrimoni-industrial — Publicat per mariscu @ 19:05

Fàbrica insecticidesCarrer Paborde

Just a tocar del Raval de la Farigola s'assentava un altre districte industrial el del Carrer Paborde i Sant benet. Són diverses les fàbriques que hi havia, moltes de les quals al llarg dels segle XX van anar canviant d'usos. Després d'haver desaparegut la nau principal, actualment es pot observar la ximeneia d'una antiga fàbrica d'alcohols (dalt a l'esquerra). Just a tocar d'aquesta hi havia una petita fàbrica, l'últim ús de la qual n'era la fabricació d'insecticides (dalt a la dreta). Actualment d'aquesta indústria no en resta cap vestigi, al ser enderrocada al llarg del 2005 amb la mateixa operació que mutilà la fàbrica d'alcohols.



L'antiga fàbrics del Gas

Patrimoni-industrial — Publicat per mariscu @ 19:01

Diferents sectors

Al sector de la carretera de Tarragona romanen les restes dels vestigis de l'antiga fàbrica de Gas de Valls. La gran demanda de gas del segle XIX fou fruit de l'enllumenat municipal. La il·luninació de la ciutat a partir del gas data de la segona meitat del segle XIX. Ràpidament l'us del gas com enllumenat fou substituit per l'energia elèctrica.



La indústria del segle XIX i XX al Raval de la Farigola

Patrimoni-industrial — Publicat per mariscu @ 18:45

Sector Ravl de la FarigolaFàbrica al torrent de la Figuereta

Just damunt d'aquestes línies dues perspectives de l'adoberia de Ca Vidal al sector de la Farigola

Juntament amb altres sectors del recinte intramurs de Valls, com el del carrer d'en Gassó, els ravals de Valls al llarg dels segle XVII, XVIII i XIX foren també potents espais insdustrials. El soroll i les males olors d'aquesta primera revolució industrial va incentivar localitzar els tallers i les indústris lluny dels espais més residencials de la vila. El Raval de la Farigola fou un desl espais escollits, allà el torrent oferia també energia mecànica per fer funcionar la maquinària i aigua pel procés productiu. Les seves aigües, abans casi sempre permanents, oferien la possibilitat d'eliminar d'una manera còmoda els residus, molts dels quals eren líquids (com són el cas de les fàbriques de tins, d'alcohols, d'insecticides i dels blanquers)

 (Segueix)


quadre torrens mercadé

Patrimoni-industrial — Publicat per mariscu @ 22:48
quadre torrents vallsquadre torrens mercadé

Powered by LifeType