Patrimoni de Valls


El jaciment ibèric del Vilar. Ruta històrica

patrimoni-arqueològic — Publicat per mariscu @ 19:38

El passat dissabte 2 d'abril del 2016, la comissió d'arquologia de l'Institut d'Estudis Vallencs va programar una visita històrica al jaciment del Vilar. Un patrimoni que des de l'inici d'aquest bloc ens vam fer ressò de l'estat de deixadesa i oblidit que patia per part de les diferents administracions. Uns anys més tard, en aquesta visita, vam poder comprovar la necessitat d'exposar tot aquest fons arqueològic en un museu a Valls i la necessitat de fer més excavacions per tal de visibilitzar i entendre aquest jaciment en la seva totalitat.

 

  visita abril 2016

 Imatge extreta del facebook de l'IEV



EL POBLAT IBÈRIC DEL VILAR. UN JACIMENT MALEÏT

patrimoni-arqueològic — Publicat per mariscu @ 17:44

A primers de febrer de l’any 1923 apareixia una notícia publicada al Butlletí Arqueològic de la Real Societat Arqueològica sobre la troballa de restes arqueològiques a Valls. Durant la construcció d’un camp d’esports en unes terres adquirides pel Foment de la Cultura Catalana a la vora del Passeig de l’Estació es posaren al descobert “parets i restes d’habitacions, permeten assegurar que aquells indrets la existència d’un poblat ibèrit (sic)”. El text fa esment a les abundants restes ceràmiques: “pesses (sic) eixides enteres”.  A partir de llavors, el poblat ibèric del Vilar ha patit agressions de tota mena, ha estat destruït sense miraments i les peces que s’hi han trobat han anat a parar a col·leccions particulars. Afortunadament s’hi han realitzat algunes excavacions arqueològiques, però aquestes han estat tan esporàdiques i limitades en l’espai que no ens permeten esbossar una imatge general de l’urbanisme i l’evolució cronològica d’aquest assentament.

Existeix un gran nombre d’objectes que procedeixen d’aquest jaciment castigat però que no disposen d’un espai expositiu decent. La gran majoria són recipients ceràmics, però també hi ha monedes, elements de collar, un gresol, etc. Una de les peces més destacables és un fragment de kylix de ceràmica àtica de figures roges. La kylix és una copa de peu alt amb dues anses d’origen grec que era utilitzada als banquets per a beure vi. La part exterior mostra una gran palmeta i la part inferior d’un personatge masculí nu que sosté un llarg bastó. La part interna, que correspon al fons de la copa, presenta una escena fragmentària (possiblement un drapejat) emmarcada dins una sanefa amb una greca contínua. Es tracta, doncs, d’un objecte importat procedent dels tallers ceràmics de la Magna Grècia. La imatge de l’atleta nu remet a una escena de palestra i d’exercitació gimnàstica dels joves ciutadans de les ciutats gregues. No sabem si els indígenes ibèrics sabien interpretar aquestes imatges culturalment diferents o si només es sentien atrets per l’estètica de la ceràmica grega. El fet és que la compraven i la utilitzaven com a objecte de prestigi durant els seus banquets. Aquest fragment posa de manifest que el poblat del Vilar mantenia intenses relacions comercials i que podia adquirir productes d’arreu del Mediterrani.

 

Judit Ciurana i Prast



L’AMULET FÀL·LIC DEL VILAR

patrimoni-arqueològic — Publicat per mariscu @ 11:35

Aquest és un dels nombrosos objectes recuperats durant les excavacions realitzades a la vil·la romana del Vilar i que ens parla del món de les creences i la superstició en època romana. Es tracta d’un penjoll en forma de fal·lus, molt senzill i de formes geomètriques i simples. Està confeccionat en bronze i la part superior presenta una argolla circular que permetria portar-lo penjat al coll.

Pels romans, la bruixeria i sobretot el “mal d’ull” eren un perill temible. L’enveja i la ràbia contra una persona generaven una força maligna que es projectava contra l’individu objecte d’aquest sentiment. Aquest “mal d’ull” podia causar mala sort, malalties, infertitlitat, mort prematura, bogeria i tot tipus de calamitats. Per tal de protegir-se, es recorria als amulets fàl·lics. Per als romans no tenia cap connotació obscena sinó que era símbol d’abundància i bona sort. Fal·lus de pedra eren emplaçats a les entrades de les ciutats i de les cases. El déu Príap, que mostrava sempre un gran membre sota els seus vestits, era el protector dels horts i els jardins i garantia la presència de fruites i hortalisses als rebosts de les llars. L’amulet fàl·lic del Vilar, doncs, tenia una funció apotropaica i protectora, tant per homes com per dones però sobretot, com altres amulets, eren els infants qui els duien ja que eren els més indefensos davant la bruixeria.

 

Judit Ciurana Prast 



Les muralles medievals de Vilafranca del Penedès

patrimoni-arqueològic — Publicat per mariscu @ 15:36

Tram visible de la muralla medival de Vilafranca del Penedès

Després de diversos enderrocs ha quedat al descobert alguns trams de la muralla medieval de Vilafranca del Penedès. Igual que ha Valls, les fortificacions han estat integrades com a parets mestres de bona part de les cases que limiten el barri antic, motiu pel qual han restat invisibles. Aquest fet es diferencia d’altres ciutats on la muralla medieval ha quedat al descobert des de la seva construcció, com per exemple Tortosa, Besalú, o Hostalric.  

No totes les muralles daten de la mateixa època, sinó que des dels romans se n’han anat construint diverses; fins i tot Montblanc, glorificant el medievalisme feu reconstruir les seves muralles a Puig i Cadafalch a inicis del segle XX i a l'estil de la Carcasona catalana. Hi ha ciutats com Barcelona on s’han localitzat fins un total de set muralles diferents. 

El 18 de maig del 2007, es va aprovar al ple de l’ajuntament de Vilafranca del Penedès la inclusió de la Carta Arqueològica de Vilafranca, un inventari de jaciments arqueològics del municipi. Aquest document fou creat fa tretze anys i havia de servir perquè el Pla General d’Ordenació Urbana, aprovat el 1985, protegís els jaciments. Aquest fet no es donà, i amb l’aprovació recent del nou POUM tampoc s’incorporà la Carta Arqueològica com a prioritat. Com ja s’ha esmentat suara més amunt s’espera que des del maig passat, les coses canviïn a Vilafranca del Penedès en matèria de patrimoni arqueològic.

Lluís Frago i Clols

geògraf



LA VIL·LA ROMANA DEL VILAR

patrimoni-arqueològic — Publicat per mariscu @ 09:14

La civilització romana era fonamentalment urbana. Tot i això, les ciutats romanes com ara Tarraco (actual Tarragona) necessitaven ser avituallades de productes de primera necessitat (vi, cereals, oli, carns, fusta, fruita) per tal de sobreviure. Les villae (vil·les) eren assentaments rurals escampats pel territori que es dedicaven a explotar els recursos naturals que es trobaven al seu abast. La vil·la tenia caràcter d’explotació agrícola i ramadera però també residencial (més o menys com els nostres masos i masies).

Una vil·la romana típica i estàndard, estava formada per tres parts:

 

-          la pars rustica, on es trobaven aquelles instal·lacions relacionades amb els treballs agrícoles o ramaders (magatzems, cellers, estables)

-          la pars urbana, era la part on residien, amb les habitacions, les termes privades, el triclinium o sala de banquets, etc.

-          la pars frumentaria, l’àrea productiva, és a dir, aquelles zones ocupades pels camps, els boscos, els vivers de peixos...

 

L’any 2001 es descobrí l’existència d’un jaciment romà a la zona que actualment ocupa la plaça de la Vil·la romana, a l’eixample del Vilar. Les excavacions a la zona, que es realitzaren en anys successius (2001-2004) permeteren exhumar parcialment les restes dels edificis d’una vil·la romana així com recuperar diversos objectes. Gràcies a les investigacions arqueològiques, sabem que aquesta vil·la del Vilar disposava d’una pars rustica i d’una pars urbana. Pel que fa a la pars rustica, la vil·la disposava d’un forn d’àmfores (grans recipients de ceràmica) on s’envasava el vi que de ben segur es produïa i que es comercialitzava. Dins la part residencial, els arqueòlegs documentaren uns banys amb estances que disposaven de calefacció així com nombroses habitacions que pertanyien a la part d’habitatge dels propietaris de la vil·la o dels seus treballadors. Més que de vil·la del Vilar hauríem de parlar de “vil·les”, ja que el conjunt d’edificis que la formaven varen ser reformats (les arqueòlogues van arribar a determinar fins a sis reformes) durant els seus 300 anys de vida (tercer quart del segle II aC – inicis de segle III dC).

 

De totes les dependències de la vil·la romana del Vilar, la única que resta a la vista i que ha estat consolidada i restaurada són les termes o banys privats de la pars urbana de la vil·la així com unes cisternes que varen ser inutilitzades arran la construcció de l’espai termal. Hom coneix l’afició dels romans pels banys. En l’acte de banyar-se es barrejava la cura del cos i la higiene personal amb les relacions socials. Les ciutats disposaven de grans termes públiques però les cases particulars de la gent amb possibles econòmics també posseïen diversos àmbits destinats a aquest ús. Al Vilar, les termes es localitzaven a l’extrem sud-est de la vil·la. Són uns petits banys privats dels quals només s’han pogut identificar la part del tepidarium (sala tèbia), del caldarium (sala calenta) i el prafeurnium (forn que subministrava l’escalfor necessària). Les termes romanes estaven formades per tres espais successius: una sala d’aigua calenta (caldarium), una de tèbia (tepidarium) i una de freda (frigidarium).  La construcció d’aquest conjunt pot situar-se a partir de la segona meitat del segle I dC. Aquests banys deixaren de funcionar quan es reformà l’espai a principis de segle III dC.

 termes vilar 1

Com funcionaven els banys romans del Vilar?

Molt pròxim a les termes hi havia un forn o praefurnium que contenia la foguera, el calor de la qual s’expandeix per radiació directa. Al Vilar no es va trobar el forn però hi ha evidències indirectes com ara nivells de cendres. L’escalfor generada pel praefurnium (A) s’expandia pel volum que ocupava el soterrani o hipocaustum (C) de l’estança que s’havia d’escalfar. L’hipocaust consistia en un espai cobert per un sostre “penjant”, la suspensura (D), que descansava sobre un gran nombre de petits pilars de maó, les pilae (B). L’evacuació de l’aire calent i del fum s’aprofitava per seguir escalfant les estances a través de les parets. Així, es deixava un buit a la paret (E), buit que ascendia fins a la coberta, a partir del qual s’obrien uns orificis cap a l’exterior.  

 

Actualment les Termes s’han convertit en un contenidor de deixalles i en una selva de males herbes. Allunyades de la gent, s’han convertit en un punt mort. Tot element patrimonial (arqueològic, arquitectònic) compleix una funció en sí mateix: la difusió del passat i les seves formes de vida. De ben poc serveix excavar un jaciment com les Termes del Vilar i deixar-lo a mercè dels elements i del vandalisme. No obstant això, allò més preocupant és que no s’hagi fet l’esforç de fer comprensible aquella acumulació de pedres al ciutadà. La poca gent que s’hi acosta no sap ben bé que és allò: alguns diuen que és un banc, d’altres que una barbacoa... Les Termes no poden ser un missatge en clau només desxifrable pels especialistes. La informació ha d’arribar a tothom, ha de ser comprensible i amena. Simultàniament, les Termes han d’esdevenir punt de referència per a la ciutat. Els vallencs les han de fer seves i apreciar-les com una valuosa herència llegada a ells pel passat i per la història.

 

Judit Ciurana i Prast

 

 



Eudald Carbonell parla de socialització en l'estrena del memorial Francesc Cabré

patrimoni-arqueològic — Publicat per mariscu @ 20:01


La capacitat d'innovar i la presa de consciència poden ser factors pels quals l'espècie humana tingui continuïtat. El catedràtic de prehistòria de la URV i director de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Eudald Carbonell, va pronunciar aquestes paraules en la conferència inaugural del primer memorial Francesc Cabré (Valls, 1932-2006). Carbonell va parlar de la capacitat de socialització i resocialització dels humans, que «fa que tinguem una forma de cohesió diferent a la de la resta de les espècies». En l'entorn «en un moment de desequilibris» l'humà pren consciència i «aprèn del procés de socialització per saber com ha d'actuar», va comentar Carbonell davant el públic que omplia la sala de conferències de l'Institut d'Estudis Vallencs.

El memorial recorda la trajectòria de Francesc Cabré, membre de la comissió d'arqueologia de l'IEV que havia participat en la reconstrucció de les més de 130 peces que, fragment a fragment, van ser recuperades del jaciment ibèric de Fontscaldes i de l'assentament del Vilar, de Valls. El memorial té la voluntat de servir de recordatori a la figura de Cisco Cabré i a totes aquelles persones que des de l'anonimat i el voluntariat duen a terme una feina de valor incalculable.

El memorial serà una cita anual per difondre temàtiques relacionades amb l'arqueologia.


notícia
EL PUNT 6 juny 2007    I.M.. Valls 

 


Powered by LifeType