Promouen una associació que vol la protecció dels horts i recs
Diari de Girona. SÒNIA TUBERT, BANYOLES.
18 gener del 2007
L´associació ecologista Limnos i alguns usuaris dels horts de Banyoles han creat una plataforma en defensa dels horts i els recs de la ciutat. La plataforma denuncia que el Pla d´Ordenació Urbanística actual qualifica com a urbanitzables gairebé tots els horts que es mantenen, i demana que, a més de protegir-los, es millorin i se´n potenciï l´ús.
La plataforma en defensa dels horts i els recs de Banyoles ha demanat l´Ajuntament que dugui a terme les actuacions necessàries per preservar els horts vinculats a la xarxa de recs, i que consideren que «estan amenaçats pel fort creixement urbanístic que viu actualment la ciutat». En concret, la plataforma creu que s´hauria d´actuar als horts de Can Castañer, Sota Monestir, Can Boada, Can Guèmol i Mas Riera.
Un cop protegits, la plataforma proposa que es realitzi un pla especial dels horts i els recs amb mesures per millorar aquests espais i promoure el seu ús. Algunes d´aquestes mesures, segons l´entitat, podrien ser, en el primer àmbit, netejar-los, regular les barraques i tanques i preservar el patrimoni associat.
Pel que fa a promoure´ls, l´entitat proposa fer tallers, donar ajudes als usuaris, crear horts escolars i ecològics o desenvolupar una marca de qualitat. Segons la plataforma, totes aquestes mesures podrien contribuir a «integrar dins la ciutat l´enorme patrimoni que deriva de l´aprofitament secular de l´Estany i reforçar la identitat territorial de Banyoles».
La plataforma la promouen usuaris dels horts i l´associació ecologista Limnos, com ha explicat el portaveu d´aquesta darrera entitat, Moisès Jordi. Segons ha explicat Jordi, els usuaris dels horts de Can Castanyer, inclosos en un dels plans urbanístics ara en tramitació, estan preocupats pel futur d´aquests horts, una preocupació que Limnos compartia des de fa temps, i per això van decidir unir esforços.
De moment han elaborat un manifest i ha començat a recollir signatures i adhesions. Moisès Jordi ha assegurat que ja en tenen algunes, com les de la Coordinadora en Defensa de l´Estany o el col·lectiu la Falç. S´han repartit fulls per recollir signatures a diferents botigues de Banyoles, i també a la biblioteca municipal. Ara es plantegen fer un acte públic en els propers mesos, tot i que encara no hi ha res concretat.
En el manifest, la plataforma destaca que la xarxa d´horts i recs genera valors històrics i culturals, mediambientals i paisatgístics i socials i productius, que creuen que s´han de preservar. Entre els primers, asseguren que es tracta d´un «patrimoni etnològic de primer ordre format pels horts i per diversos elements vinculats al sistema de regadiu i a la xarxa de recs com les parets de travertí, els bagants, les cadiretes, els rentadors i els ponts».
Pel que fa als valors mediambientals, remarquen que generen un paisatge urbà més divers i que s´hi conreen moltíssimes espècies, algunes d´elles varietats genètiques de gran interès. Finalment, els seus valors socials i productius derivarien del fet de ser el lloc de lleure i ocupació de molta gent, de produir aliments sans i de qualitat i de la seva forta potencialitat educativa i pedagògica.
L´origen dels horts de Banyoles se situa al segle IX, quan la comunitat de monjos benedictins va crear una xarxa de recs de desguàs de l´estany que va permetre dessecar els aiguamolls i aprofitar l´aigua per a usos agrícoles i industrials. L´existència de nombrosos ramals secundaris a la xarxa principal de recs permet que pugui arribar aigua a gairebé tots els indrets.