Patrimoni de Valls


Paisatge olfactiu de Catalunya

Novetats — Publicat per mariscu @ 12:03

Olorar, percebre, ensumar, flairar, vagar, sentir... processos que emmarcats en el paisatge ens proposen una redescoberta del territori a través dels seus elements intangibles, immaterials, invisibles.

http://www.paisatgeolfactiu.cat/

 

Paisatge olfactiu de Catalunya

El projecte

Les olors formen part del paisatge. La primacia de la vista en la cultura occidental ha deixat en un segon pla les altres capacitats perceptives. Però l’olfacte és un sentit molt potent a l’hora de viure, evocar o reimaginar un paisatge.

Des de molt antic les diverses civilitzacions han utilitzat les olors com a expressions simbòliques. El cultiu de roses neix als jardins de l’antiga Xina Imperial. Testimonis literaris ens parlen de perfums i ungüents, però també de la pesantor dels espais quotidians. De la cort perfumada dels Mèdici a les pensions i tavernes que reconstrueix Balzac. En la llengua també ha quedat registrat un món associat a les olors: olor de santedat, olor de mort, frescor nocturna.

Tanmateix, l’arribada de la modernitat i, al segle XVIII, els inicis de l’higienisme marquen una autèntica revolució perceptiva en el sentit de l’olfacte. L’amuntegament, insalubritat i mortalitat de la ciutats se situa en la base de la reforma urbana. Filòsofs, polítics, enginyers, metges... impulsen la desodorització. Cerdà estudia la influència de l’orientació dels carrers en la circulació de l’aire.

Els avenços mèdics i les polítiques de salut permetran de dissociar progressivament les olors de la malaltia. Al segle XX la ciutat densa i la ciutat jardí no es diferencien per les condicions de salubritat o higiene. El canvi dels valors socials ens ha portat a redescobrir determinades olors, com la dels cellers o la dels pins. Aromes del paisatge que, paradoxalment, avui es compren al supermercat. La marginació de les olors a l’espai públic és paral.lela a la seva revalorització als espais privats.


Les olors defineixen la identitat dels llocs i tenen un paper molt rellevant en la percepció del paisatge. És una percepció especialment subtil que involucra diversos òrgans corporals. L'olfacte té una gran potència evocadora que la col.loca en una posició singular en el tractament del paisatge en la mesura que ofereix diàlegs temporals individuals i col.lectius. Geografies invisibles que amb la hibridació i canvi del territori adquireixen més valor a l’hora d’habitar-lo.

Aquest projecte s’adreça doncs a documentar i divulgar la dimensió olfactiva dels paisatges de Catalunya. Les olors responen al fenomen objectiu de l’existència de mol.lècules dissoltes a l’aire. El terme paisatge olfactiu designa la percepció de les olors d’un territori per part de la població.

El Paisatge olfactiu de Catalunya és una exploració sensorial i, a la vegada, un recorregut geogràfic. Un exercici de reconeixement de la diversitat olfactiva associada als diferents paisatges de Catalunya. Ambients naturals i urbans, com els camps de tarongers i els mercats, però també paisatges en desús, territoris de la urbanalització o espais que perden la sensualitat olfactiva.

El projecte prestarà especial atenció a la identificació d’olors desaparegudes o en vies d’extinció pròpies d’uns contextos espacials i temporals determinats. En aquest sentit, pretenem de recuperar i preservar fragments de la memòria olfactiva de Catalunya.

Les olors integren un patrimoni immaterial que és reconegut per la UNESCO com un element que cal documentar i difondre.

A diferència de les imatges o els sons existeix una dificultat objectiva per a la conservació i reproducció de les olors. Cal recordar aquí el fracàs dels intents que s’han realitzat en el cinema.

Per això aquest projecte es basa en la combinació de diversos elements. En primer lloc, la creació de relats que tracten de transmetre la percepció que tenim les persones d’una determinada olor. Es tracta, òbviament, d’una de les moltes possibles. Sigui com sigui, intentarem de reflectir fins on sigui possible la diversitat que caracteritza la societat contemporània. Així la primera persona dels relats és canviant. No cerca reproduir estereotips sinó més aviat suggerir una reflexió entorn les diferents formes en què els individus i els grups es relacionen, viuen i interpreten el territori.

En segon lloc, per a cada olor s’elaboren fitxes explicatives que contenen els seus efectes, descriptors i els grups mol.leculars que la componen. Així mateix s’inclou una indicació de caràcter temporal i espacial per documentar el context territorial en què es produeix cada olor.

Les fotografies s’usen en el marc d’aquest treball per situar-nos en el fenomen representat tenint en compte que l’olfacte es relaciona amb altres sentits, com la vista, formant cadenes perceptives complexes.

Les diverses olors es presenten geolocalitzades per mitjà d’un mapa de situació. A través de les etiquetes podeu cercar paraules clau que relacionen diversos paisatges, en ocasions aparentment diferenciats.
 

Un projecte de La Maixerina

Contacte: info@lamaixerina.cat 

Powered by LifeType