Patrimoni de Valls

05 Nov, 2007


Classificació de la protecció del patrimoni immoble

Patrimoni-teoria-debat — Publicat per mariscu @ 20:03

Descripció del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya

 

El Patrimoni Cultural Català

(Fragment de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català)

El Patrimoni Cultural Català és integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures.

També fan part del patrimoni cultural català els béns immaterials integrants de la cultura popular i tradicional i les particularitats lingüístiques, d’acord amb la Llei 2/1993, del 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural.

 

El Patrimoni Cultural Immoble

El Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya està constituït, segons les categories de protecció, pels béns culturals d’interès nacional (BCIN), els béns culturals d’interès local (BCIL) i la resta de béns que malgrat no haver estat catalogats com a BCIN o BCIL reuneixen els valors descrits en els paràgrafs anteriors.

En el cas dels BCIN, segons l’Article 7 de la Llei 9/1993, els béns immobles es classifiquen en monuments, conjunts, jardins i llocs històrics així com en zones d’interès etnològic i zones arqueològiques i paleontològiques. 

El registre de BCIN, el catàleg i l’inventari del patrimoni cultural català són competència del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Actualment, l’Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni Cultural és l’encarregada de la gestió del Patrimoni Cultural Immoble.

 

Categories de Protecció del Patrimoni Cultural Català

Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN)

Són els béns més rellevants del patrimoni cultural català, declarats per l’Administració de la Generalitat, que els ha d’inscriure al Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional.

Béns Culturals d’Interès Local (BCIL)

Són aquells béns que, malgrat la seva importància, no compleixen les condicions pròpies dels BCIN. En el cas dels béns immobles, els BCIL són declarats pel ple de l’ajuntament, en els municipis de més de 5.000 habitants, o pel ple del consell comarcal en la resta. També són BCIL aquells béns immobles que en el moment d’entrar en vigor la Llei 9/1993 es trobaven inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats en plans d’urbanisme. Tots aquestos han de ser inscrits en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

Espais de Protecció Arqueològica (EPA)

Es consideren espais de protecció arqueològica els llocs que no han estat declarats BCIN on, per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis, es presumeix l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques.

Resta de béns integrants del patrimoni cultural català

Són aquells béns, mobles i immobles, que malgrat no haver estat objecte de declaració ni de catalogació, reuneixen els valors descrits en l’article 1 de la Llei 9/1993.

Entorn de Protecció

La declaració d’un BCIN Immoble pot incloure la delimitació de l’entorn necessari per a la protecció adequada del bé. L’entorn que pot incloure el subsòl, és constituït per l’espai, sigui edificat o no, que dóna suport ambiental al bé i l’alteració del qual pot afectar-ne els valors, la contemplació o l’estudi.

A banda d’aquestes categories de protecció, tenim els béns culturals que han estat inscrits per la UNESCO a la llista del Patrimoni Mundial.

 

Classificació dels béns immobles

Monument històric:

construcció o altra obra material produïda per l’activitat humana que configura una unitat singular.

Exemple: El Palau Moja o el Parc Güell de Barcelona

Conjunt històric:

agrupament de béns immobles, continu o dispers, que constitueix una unitat coherent i delimitable amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants.

Exemple: Besalú (Garrotxa)

Jardí històric:

espai delimitat que és fruit de l’ordenació per l’home d’elements naturals i que pot incloure estructures de fàbrica.

Exemple: El Jardí Botànic Mar i Murtra de Blanes (la Selva)

Lloc històric:

paratge natural on es produeix un agrupament de béns immobles que fan part d’una unitat coherent per raons històriques i culturals a la qual es vinculen esdeveniments o records del passat, o que contenen obres de l’home amb valors històrics o tècnics.

Exemple: Part de la Vall de Boí i de la Noguera de Tor (Alta Ribagorça)

Zona d’interès etnològic:

conjunt de vestigis, que poden incloure intervencions en el paisatge natural, edificis i instal·lacions, que contenen en llur sí elements constitutius del patrimoni etnològic de Catalunya.

Zona arqueològica:

lloc on hi ha restes de la intervenció humana que solament és susceptible d’ésser estudiat en profunditat amb la metodologia arqueològica, tant si es troba a la superfície com si es troba en el subsòl o sota les aigües. En el cas que els béns culturals immobles definits en els paràgrafs anteriors tinguin en el subsòl restes que solament siguin susceptibles d’ésser estudiades arqueològicament, tindran també la condició de zona arqueològica.

Exemple: Pont del Diables (Aqüeducte de les Ferreres) a Tarragona

Zona paleontològica:

lloc on hi ha vestigis fossilitzats que constitueixen una unitat coherent i amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants.

 (Informació extreta del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya)


Comentaris


Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos vegades 5 fan:



Powered by LifeType