Patrimoni de Valls

A primers de febrer de l’any 1923 apareixia una notícia publicada al Butlletí Arqueològic de la Real Societat Arqueològica sobre la troballa de restes arqueològiques a Valls. Durant la construcció d’un camp d’esports en unes terres adquirides pel Foment de la Cultura Catalana a la vora del Passeig de l’Estació es posaren al descobert “parets i restes d’habitacions, permeten assegurar que aquells indrets la existència d’un poblat ibèrit (sic)”. El text fa esment a les abundants restes ceràmiques: “pesses (sic) eixides enteres”.  A partir de llavors, el poblat ibèric del Vilar ha patit agressions de tota mena, ha estat destruït sense miraments i les peces que s’hi han trobat han anat a parar a col·leccions particulars. Afortunadament s’hi han realitzat algunes excavacions arqueològiques, però aquestes han estat tan esporàdiques i limitades en l’espai que no ens permeten esbossar una imatge general de l’urbanisme i l’evolució cronològica d’aquest assentament.

Existeix un gran nombre d’objectes que procedeixen d’aquest jaciment castigat però que no disposen d’un espai expositiu decent. La gran majoria són recipients ceràmics, però també hi ha monedes, elements de collar, un gresol, etc. Una de les peces més destacables és un fragment de kylix de ceràmica àtica de figures roges. La kylix és una copa de peu alt amb dues anses d’origen grec que era utilitzada als banquets per a beure vi. La part exterior mostra una gran palmeta i la part inferior d’un personatge masculí nu que sosté un llarg bastó. La part interna, que correspon al fons de la copa, presenta una escena fragmentària (possiblement un drapejat) emmarcada dins una sanefa amb una greca contínua. Es tracta, doncs, d’un objecte importat procedent dels tallers ceràmics de la Magna Grècia. La imatge de l’atleta nu remet a una escena de palestra i d’exercitació gimnàstica dels joves ciutadans de les ciutats gregues. No sabem si els indígenes ibèrics sabien interpretar aquestes imatges culturalment diferents o si només es sentien atrets per l’estètica de la ceràmica grega. El fet és que la compraven i la utilitzaven com a objecte de prestigi durant els seus banquets. Aquest fragment posa de manifest que el poblat del Vilar mantenia intenses relacions comercials i que podia adquirir productes d’arreu del Mediterrani.

Judit Ciurana i Prast