« Des del Puigmarí: les paraules no moren.
El mar, les muntanyes i ella. »

Carta oblidada a un amor perdut

Publicat per jbravo | 17 Mar, 2015

    Marrakesh 

    Hola amor.

    En realitat no sé perquè escric aquestes paraules. Dubto que mai les puguis arribar a llegir i, si ho fas, ja haurà passat el temps, i potser llavors no les entenguis o no vegis que son per a tu. Però les tenia a dins, van sortir ahir per la tarda, d’una passejada vora el mar i, desprès d’ordenar-les, si elles volen, et diran el que sento.

    Vas desaparèixer de la meva vida tal i com vas irrompre en ella: de manera sobtada, sense dir res i amb tota la empenta i la força que sempre portes dins teu. No t’he tornat a veure més, però sé que estàs be. Jo vaig fent, es tot el que puc dir de mi, ara per ara. Les coses que em vas retornar encara son a casa: aquella guitarra, les darreres flors, les fotos, els records, tot. Vas voler esborrar de la teva vida tot allò que tenia a veure amb mi. Vas voler oblidar els llocs, els petons, les mirades. Has volgut oblidar-me a mi també. Ho entenc. Però no pots. Em vas estimar tant que es impossible que em puguis esborrar de la teva vida. Amb el pas del temps, tornaràs a somriure quan pensis en mi. Com jo també ho faré, mes endavant, quan marxin las darreres llàgrimes, companyes insistents tot aquest temps. Aquest temps, que tot ho esborra i, al final, només deixarà els records, els bons moments.

    Ja ningú toca la guitarra, les flors es van marcir i la teva foto viu amagada entre les darreres pàgines d’un llibre que mai no tornaré a llegir. Pensaré sovint en el teu amor, continuaré somiant amb els teus ulls, els teus llavis, amb tu i amb tot el que em recordi a tu. Potser, fins i tot, tornaré a Marrakesh. I tu, amor meu, tu et quedaràs amb la única cosa que no em pots retornar: l’amor sincer que em sortia del cor i que ara es teu, un amor intens com mai ho havia sentit abans. Al teu costat vaig saber que era viu. Gràcies per estimar-me; gràcies per deixar-me estimar-te.  

     

    Adéu amor.

     


Aquesta entrada es va inserir el 17 Març, 2015 14:08 sota la categoria General Pots deixar una Resposta, o Retroenllaços des de la teva web.

1 Comentaris & 0 Retroenllaços de "Carta oblidada a un amor perdut"

    Hola amor,
    Vull que sapigues que les paraules que vas escriure han arribat on les volies fer arribar: a mi. I no és tard, perquè les entenc i sé perfectament que són per mi. De fet, no calia que les haguessis escrit, perquè encara que no haguem parlat més les entenc, em conec, et conec, i, malgrat tot, sé que som molt iguals...
    També vull que sapigues que no he desaparegut de la teva vida, ni t'he volgut esborrar, com dius. No tenia una altra opció. Ni molt menys t'he deixat d'estimar. Sé que ho saps. I no ho faré mai, perque no puc. Moltes vegades et vaig dir que t'estimaré per sempre, i així serà, ja res ni ningú no ho pot canviar. Ha passat el temps, he intentat refer la meva vida sense tu, però segueixes present en mi dia a dia. Fins que he renunciat a intentar-ho novament.
    Sempre vam dir que el que passava entre nosaltres no era normal, deiem que era màgia. I ara, ho crec. No sé tu, però jo, dubto que mai pugui sentir res igual per ningú. El que he viscut al teu costat ha sigut especial. O no..., lo siguiente! ( i ara... sé que rius, jo també jijiji) .
    I saps? T'equivoques... Encara hi ha algú que toca la guitarra. Saps qui? ... Jo. Tu potser tornaràs a Marrakesh dius, jo ja fa temps vaig comprar-me una guitarra, i la toco moltes nits. Cançons que no cal no que et digui quines són, ho saps prou bé.... Quan toco, penso en tu i en mi, en l'amor tan gran, únic, sincer i irrepetible que hem viscut i sentit l'un per l'altre.
    Ara, amb aquestes paraules no vull perturbar el teu present, perquè provablement ja tens un nou camí sense mi, però si que vull donar-te una resposta a les teves paraules i que sapigues el que vas ser, ets i seràs sempre per mi... i que mai... mai, mai... passi el que passi...t'oblidaré ni deixaré d'estimar-te. Espero veure't poc, i sobretot no tornar-nos a mirar als ulls... Saps per qué? Perquè tinc por...que sorgeixi tot de nou.
    Viu intensament ninu, sé de què parlo, la vida et sorprèn en el moment menys esperat... VIU! Sigues valent i mai renunciis a allò que et faci feliç, tu a mi m'hi has fet molt, i no m'enpenediré mai del que vaig fer per viure aquell temps al teu costat.
    Gràcies per estimar-me, gràcies per deixar-me estimar-te.
    Jo no et dic adeu, et dic... FINS SEMPRE... AMOR MEU

    Publicat per Iolanda 29 Jun 2015, 09:33
     

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primer mes de l'any: